© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del cinema"

Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes?

Comentaris d'un servidor!

OCTUBRE - El cinema d'amor

Aquest mes participen:

- Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Jaume Rosell - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Pep G Celdran - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos









© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Jaume Olivet
- Apartat - Noms propis - Jaume Olivet
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CINEMA D'AMOR

El cinema d'amor o comèdia romàntica són un refugi càlid on sempre volem tornar. Més enllà dels clixés i dels gests grandiloqüents sota la pluja, la seva verdadera màgia no rau en saber si els protagonistes acabaran junts, sinó en el viatge: les mirades de complicitat, els embolics absurds i la vulnerabilitat de mostrar-nos tal com som. La comèdia hi aporta la lleugeresa necessària per recordar-nos que enamorar-se és també saber-se riure d'un mateix. En fons, continuem mirant aquestes històries perquè mantenen viva la il·lusió que, en el racó més inesperat, una simple trobada pot canviar-ho tot.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Pep G Celdran
- Apartat - Noms propis - Pep Celdràn
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

ROMAN HOLIDAYS (1953)

Roman Holiday (1953) és l'exemple de comèdia romàntica perquè construeix la seva màgia no sobre la grandiloqüència d'un final feliç convencional, sinó sobre la delicadesa de l'amor fugaç i vertiginós. La història de la princesa Ann (Audrey Hepburn) i el periodista Joe Bradley (Gregory Peck) captura l'essència del gènere mitjançant la complicitat, la vulnerabilitat i el redescobriment de la llibertat a través de l'altre. És una connexió genuïna que neix de la senzillesa dels petits gests i de la bellesa de compartir un parèntesi secret al marge de les obligacions del món.

Altres participants la van escollir per la galeria de setembre al estar ambientada a Roma. La pel·lícula és inseparable de la seva ambientació: Roma no funciona com un simple fons decoratiu, sinó com un personatge més que impulsa i bressola la història d'amor. La Ciutat Eterna, amb la seva llum, el seu caos acollidor i monuments iconics com la Bocca della Verità, el Colosseu o la Piazza di Spagna, es converteix en el medi perfecte per a l'evasió i el romanticisme. Recórrer els seus carrers sobre una Vespa simbolitza la joventut i la llibertat retrobada, fent que la bellesa atemporal de Roma quedi per sempre lligada al record d'un amor inoblidable.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Matilda
- Apartat - Noms propis - Matilda Garcia
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

L'AMOR

L'amor és la força més invisible i, tanmateix, la més devastadora i constructiva que existeix. Sovint el reduïm a l'afecte de parella o als grans gests romàntics, però en la seva essència més pura és el vertader motor que fa girar el món. És l'energia callada que empeny una mare a desvetllar-se per cuidar, la passió que porta un artista a crear del nada o la compassió que fa que un desconegut estengui la mà a un altre enmig del caos.

On la raó imposa límits i la lògica aixeca murs, l'amor troba escletxes per on fer néixer l'esperança. Té la capacitat de transformar la por en coratge, d'endolcir el dolor i de fer-nos superposar el benestar dels altres al nostre propi egoisme. No és una simple emoció passiva, sinó un acte de la voluntat que inspira les grans revolucions humanes, la ciència, l'art i la convivència. Quan tot la resta falla, quan les estructures s'esfondren i el cinisme sembla guanyar la partida, és la capacitat d'estimar el que ens manté de peu i ens recorda que sempre val la pena continuar endavant.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Antonia Rodríguez
- Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

THE BRIDGES OF MADISON COUNTY

Sota el cel serè i rural d'Iowa durant l'estiu de 1965, Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County, 1995) és un dels drames romàntics més elegants, madurs i emotius de la història del cinema, dirigit i protagonitzat per Clint Eastwood. Basada en la famosa novel·la homònima de Robert James Waller i adaptada per Richard LaGravenese, la pel·lícula narra la trobada entre Francesca Johnson (interpretada per una sublim Meryl Streep), una mestressa de casa d'origen italià que viu una vida tranquil·la i rutòria en una granja, i Robert Kincaid (Clint Eastwood), un fotògraf itinerant de la revista National Geographic que arriba al comtat de Madison per fotografiar els seus emblemàtics ponts coberts de fusta. Aprofitant que el marit i els fills de la Francesca marxen quatre dies a una fira agrícola, entre tots dos neix una passió inesperada i un amor profund que canviarà el curs de les seves vides per sempre, obligant-los a triar entre el deure familiar i el desig d'un amor veritable.

Realitzada amb un pressupost d'uns 22 milions de dòlars, la cinta va ser un èxit rotund de crítica i taquilla, recaptant més de 175 milions de dòlars a tot el món. Amb una direcció de fotografia íntima de Jack N. Green i una delicada banda sonora composta pel mateix Eastwood (amb la col·laboració del pianista Lennie Niehaus), el film va aconseguir una aclamació universal per la seva delicadesa i la química irresistible entre la parella protagonista. L'actuació de Meryl Streep li va valer una nominació a l'Òscar a la Millor Actriu i una nominació als Globus d'Or, consolidant la pel·lícula com un clàssic atemporal sobre la renúncia, els camins no transitats i els amors inoblidables.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de Xavi Marti
- Apartat - Noms propis - Xavi Martí
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

TENS UN EMAIL

Amb l'encant digital dels inicis d'Internet i l'atmosfera acollidora del barri de l'Upper West Side a Nova York, Tens un email (You've Got Mail, 1998) és una comèdia romàntica emblemàtica dirigida i coescrita per Nora Ephron. La història reuneix de nou la mítica parella cinematogràfica formada per Tom Hanks i Meg Ryan. Kathleen Kelly (Ryan) és la propietària d'una petita i entranyable llibreria infantil anomenada The Shop Around the Corner, mentre que Joe Fox (Hanks) és un executiu de la gran cadena de llibreries de descompte Fox Books que amenaça de fer fallir el negoci familiar de la Kathleen. Tanmateix, sense saber que són rivals en el món real, tots dos mantenen un apassionat i anònim romanç mitjançant el correu electrònic sota els pseudònims de NY152 i Shopgirl, compartint confidències, llibres i pensaments íntims sobre la vida.

Amb un pressupost de 65 milions de dòlars, la pel·lícula es va convertir en un gran èxit de taquilla internacional, recaptant més de 250 milions de dòlars a tot el món. Basada lliurement en l'obra teatral de 1937 Parfumerie de Miklós László (que ja havia inspirat el clàssic El bazar de les sorpreses d'Ernst Lubitsch), la cinta destaca pel seu guió enginyós i ple de diàlegs brillants, acompanyat per una acurada selecció musical que inclou temes de les Cranberries, Harry Nilsson i Stevie Wonder. La interpretació de Meg Ryan li va valer una nominació al Globus d'Or a la Millor Actriu de Comèdia o Musical, consolidant el film com un clàssic atemporal sobre les segones oportunitats i l'amor en l'era digital.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Paquita Rodríguez
- Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

AMOR DE MEDIANOCHE

Amb un estil marcadament melancòlic i romàntic, Amor de medianoche (Midnight Sun, 2018) és un drama juvenil dirigit per Scott Speer, basat en la pel·lícula japonesa de 2006 del mateix nom. La història se centra en Katie Price (interpretada per Bella Thorne), una jove de disset anys que pateix una estranya malaltia genètica coneguda com Xeroderma Pigmentosum, la qual fa que la llum del sol sigui potencialment mortal per a ella. Obligada a romandre aïllada a casa seva durant el dia, la seva vida canvia radicalment quan, una nit mentre toca la guitarra a l'estació de tren, es creua amb Charlie (Patrick Schwarzenegger), un noi de qui ha estat enamorada en secret des de la infantesa. A partir d'aquell moment, tots dos inicien un apassionat i visceral romance nocturn, mentre la Katie intenta mantenir en secret la seva condició per viure un darrer estiu d'amor inoblidable.

Produïda amb un pressupost modest de 2,8 milions de dòlars, la pel·lícula va aconseguir un notable èxit comercial recaptant més de 27 milions de dòlars a la taquilla global. Acompanyada per la interpretació de Rob Riggle en el paper del pare abnegat de la Katie, la cinta va destacar per la seva emotiva banda sonora i per les seves temàtiques sobre la superació, la pèrdua i la intensitat del primer amor. Tot i rebre crítiques mixtes respecte a la seva predictibilitat, Amor de medianoche es va guanyar un lloc especial entre el públic jove gràcies a la química entre la parella protagonista i la seva emotiva història d'amor contra relotge.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Silvia Piñol
- Apartat - Noms propis - Silvia Piñol
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

4 BODAS Y 1 FUNERAL

Amb el característic humor britànic sec i eleganta com a bandera, Quatre bodes i un funeral (Four Weddings and a Funeral, 1994) és la comèdia romàntica definitiva dels anys noranta, dirigida per Mike Newell i escrita pel prestigiós guionista Richard Curtis. La història segueix Charles (un inoblidable Hugh Grant), un jove britànic encantadorament desorganitzat i eternament fadrí que, al llarg de cinc esdeveniments socials —quatre casaments i un enterrament—, coincideix repetidament amb Carrie (interpretada per Andie MacDowell), una atractiva nord-americana de qui s'enamora profundament. Envoltats per un entranyable i pintoresc grup d'amics —entre els quals destaquen Kristin Scott Thomas, John Hannah i Simon Callow—, la pel·lícula explora amb enginy, rialles i moments de gran emotivitat les complicacions de trobar l'amor vertader en el moment equivocat.

Pactada com un projecte independent de baix pressupost que amb prou feines va arribar als 4,5 milions de dòlars (uns 3 milions de lliures), la cinta es va convertir en un dels fenòmens financers més sorprenents de la història del cinema, recaptant més de 245 milions de dòlars a tot el món. L'èxit massiu de la pel·lícula va catapultar immediatament Hugh Grant a la fama internacional i va obrir la porta a l'edat daurada de les comèdies romàntiques britàniques. Va rebre 2 nominacions als Premis Òscar (incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Guió Original), va triomfar als BAFTA guanyant 4 premis (entre ells Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Actor) i es va endur el Globus d'Or al Millor Actor, consolidant-se per sempre com un clàssic imprescindible del gènere.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Maria Betriu
- Apartat - Noms propis - Maria Betriu
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

AMELIE

Enquadrada en una versió idealitzada, màgica i acolorida del barri de Montmartre a París, Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain (2001) —coneguda simplement com Amélie— és una comèdia romàntica dirigida pel cineasta francès Jean-Pierre Jeunet. La pel·lícula segueix la vida d'Amélie Poulain (interpretada per una inoblidable Audrey Tautou), una cambrera introvertida i d'esperit innocent que, després de la mort de la princesa Diana, decideix dedicar la seva vida a canviar d'amagat la dels altres per fer-los més feliços. Mentrestant, a través de petits jocs i secrets, Amélie s'enamora de Nino Quincampoix (Mathieu Kassovitz), un jove peculiar que col·lecciona fotos rebutjades de fotomatons, mentre intenta trobar el valor per enfrontar-se al seu propi destí enamorat.

Realitzada amb un pressupost d'uns 10 milions d'euros, la cinta es va convertir en un fenomen cultural i de taquilla sense precedents, recaptant més de 174 milions de dòlars a tot el món. La seva particular estètica visual —marcada pels tons verds, grocs i vermells de la fotografia de Bruno Delbonnel— i la inconfunsible i nostàlgica banda sonora composta per Yann Tiersen van fascinar tant el públic com la crítica. La pel·lícula va guanyar 4 Premis Cèsar (incloent Millor Pel·lícula i Millor Director) i 2 Premis BAFTA, i va obtenir 5 nominacions als Premis Òscar, entre elles les de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i Millor Guió Original. Avui dia, Amélie continua sent un icona del cinema europeu i un cant poètic a les petites alegries de la vida quotidiana.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Enka
- Apartat - Noms propis - Mendez Enka
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CHICO Y RITA

Amb com a teló de fons l'efervescent L'Havana de finals dels anys 40 i la vibrant escena del jazz de Nova York, Chico y Rita (2010) és una emotiva i sensorial pel·lícula d'animació per a adults dirigida a sis mans per l'il·lustrador i dissenyador Javier Mariscal, el cineasta Fernando Trueba i el realitzador Tono Errando. La història segueix la turbulenta i apassionada relació d'amor al llarg de sis dècades entre Chico, un jove i talentós pianista cubà, i Rita, una cantant amb una veu prodigiosa. Units per la música i distanciats per la gelosia, les oportunitats de la fama, la distància i els canvis polítics derivats de la Revolució Cubana, la parella viu un idil·li inoblidable que és, alhora, una carta d'amor a la cultura llatina i a l'època daurada del latin jazz.

Amb un pressupost aproximat de 9,5 milions d'euros, el llargmetratge destaca pel seu estil visual inconfunsible, ple de color i traços expressius, i per una banda sonora magistral composta i dirigida pel llegendari pianista cubà Bebo Valdés —a qui la pel·lícula ret un sentit homenatge—, amb la participació especial de figures com Estrella Morente. La cinta va tenir una excel·lent acollida crítica i va fer història en convertir-se en la primera pel·lícula d'animació espanyola nominada als Premis Òscar en la categoria de Millor Pel·lícula d'Animació (2012). A més, es va endur el Premi Goya a la Millor Pel·lícula d'Animació i el Premi del Cinema Europeu en la mateixa categoria, consolidant-se com una de les obres més singulars i poètiques del cinema d'animació recent.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Ramon Martín
- Apartat - Noms propis - Ramon Martín
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

BROKEBACK MOUNTAIN (2005)

A l'ombra dels majestuosos i solitaris paisatges de Wyoming, es desplega la tragèdia íntima de Brokeback Mountain (2005), una obra mestra del cinema modern dirigida pel cineasta taiwanès Ang Lee. Basada en el prestigiós relat breu de la mecenes literària Annie Proulx i adaptada per Larry McMurtry i Diana Ossana, la pel·lícula relata la història de dos joves vaquers, Ennis Del Mar (interpretat magistralment per Heath Ledger) i Jack Twist (Jake Gyllenhaal), que l'estiu de 1963 son contractats per cuidar un ramat d'ovelles a la muntanya fictícia de Brokeback. En aquest entorn aïllat neix entre ells una connexió física i emocional tan profunda com prohibida, un amor secret que marcarà i estroncarà les seves vides al llarg de dues dècades, enquadrat per les exigències socials d'una Amèrica profunda i conservadora i el seu matrimoni amb les seves respectives parelles, interpretades per Michelle Williams i Anne Hathaway.

Realitzada amb un pressupost modest de 14 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un fenomen global tant de crítica com de públic, recaptant més de 178 milions de dòlars a tot el món. Reconeixent la seva bellesa melancòlica —enaltida per la fotografia de Rodrigo Prieto i l'emotiva banda sonora del compositor argentí Gustavo Santaolalla—, la pel·lícula va triomfar primer al Festival de Venècia guanyant el Lleó d'Or. Posteriorment, va rebre 8 nominacions als premis Òscar, on es va endur tres estatuetes: Millor Director per a Ang Lee, Millor Guió Adaptat i Millor Banda Sonora Original. Més enllà dels premis i la polèmica històrica per no haver guanyat el guardó a la Millor Pel·lícula, Brokeback Mountain s'ha consolidat com un clàssic atemporal sobre el dolor de l'amor inassolible i un fita fonamental en el cinema de temàtica LGTBIQ+







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Jaume Rosell
- Apartat - Noms propis - Jaume Rosell
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CAROL

Amb l'elegància refinada i la tensió palpitant de la Nova York dels anys cinquanta, Carol (2015) és una obra mestra del drama romàntic dirigida per Todd Haynes. Basada en la novel·la de 1952 The Price of Salt de Patricia Highsmith i adaptada per la guionista Phyllis Nagy, la pel·lícula segueix la fascinant trobada entre Therese Belivet (interpretada per Rooney Mara), una jove fotògrafa que treballa com a dependent en unes grans magatzems de Manhattan, i Carol Aird (Cate Blanchett), una dona elegant, atractiva i atrapada en un matrimoni infeliç i sense amor. Quan la flama d'una atracció irresistible i d'un amor profund s'encén entre totes dues, es veuen obligades a desafiar les estrictes normes socials i les amenaces d'un divorci devastador que posa en perill la custòdia de la filla de la Carol.

Realitzada amb un pressupost de 11,8 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un gran èxit de crítica i va recaptar més de 42 milions de dòlars a la taquilla internacional. Destacada per una direcció artística exquisida, una fotografia en 16 mm a càrrec d'Edward Lachman i una evocadora banda sonora de Carter Burwell, la pel·lícula va triomfar en el Festival de Cannes, on Rooney Mara va guanyar el premi a la Millor Actriu. Posteriorment, Carol va rebre 6 nominacions als Premis Òscar (incloent-hi Millor Actriu per a Blanchett, Millor Actriu de Repartiment per a Mara i Millor Guió Adaptat) i 9 nominacions als Premis BAFTA. Avui dia, la cinta és aclamada com un clàssic modern indispensable sobre el desig, la dignitat i el coratge d'estimar sense reserves.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Eli Gutiérrez
- Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

GHOST

Amb una barreja perfecta de romance, suspens i un toc de comèdia inoblidable, Ghost (Ghost, més enllà de l'amor, 1990) és un dels grans fenòmens del cinema dels anys noranta, dirigit per Jerry Zucker i escrit per Bruce Joel Rubin. La pel·lícula narra la tràgica història de Sam Wheat (un inoblidable Patrick Swayze), un executiu bancari que és assassinats en un aparent robatori a Nova York. Desatropellat per la mort però incapaç de marxa cap a l'altre barri, el seu esperit roman a la Terra quan descobreix que l'atac no va ser casualitat i que la seva xicota, la sculptora Molly Jensen (interpretada per Demi Moore), corre un perill mortal. Per comunicar-se amb ella i protegir-la, en Sam recorrerà a l'ajuda de Oda Mae Brown (Whoopi Goldberg), una extravagant i entabanadora meiga que descobreix, per a la seva pròpia sorpresa, que realment pot sentir la veu dels morts.

Produïda amb un pressupost modest de 22 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un gegantí èxit de taquilla mundial, recaptant més de 505 milions de dòlars i transformant-se en la pel·lícula més taquillera de l'any 1990. Més enllà d'escenes icòniques que han quedat gravades en la cultura popular —com la famosa seqüència del torn de terrissaire al ritme de la cançó Unchained Melody de The Righteous Brothers—, la pel·lícula va triomfar en la temporada de premis. Reben 5 nominacions als Premis Òscar (incloent-hi Millor Pel·lícula), es va endur dos guardons: Millor Actriu de Repartiment per a una brillant Whoopi Goldberg i Millor Guió Original, consolidant-se com un clàssic atemporal sobre l'amor transcendent que perdura més enllà de la vida.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de Isabel Valero
- Apartat - Noms propis - Isabel Valero
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

EL LAGO AZUL

Amb una barreja d'exotisme, sensibilitat i descobriments adolescents enmig d'un entorn idíl·lic, El llac blau (The Blue Lagoon, 1980) és un dels daltabaixos romàntics i d'aventures més populars dels anys vuitanta, dirigit per Randal Kleiser. Basada en la novel·la homònima de 1908 de Henry De Vere Stacpoole, la pel·lícula relata la història de dos infants, Emmeline (interpretada per una jove Brooke Shields) i Richard (Christopher Atkins), que sobreviuen al naufragi d'un vaixell al Pacífic Sud. Aïllats en una illa tropical deserta i sense l'orientació de cap adult, tots dos creixen aprenent a sobreviure per si mateixos mentre assisteixen a la seva pròpia metamorfosi cap a l'edat adulta, un procés on neixen la innocència, la curiositat sexual i un amor pur desafiat per la naturalesa indòmita i desconeguda.

Realitzada amb un pressupost modest de 4,5 milions de dòlars, la cinta va aconseguir un èxit colossal a la taquilla internacional, recaptant prop de 59 milions de dòlars i esdevenint un fenomen de masses. Més enllà del debat que va generar l'estrenar-se per la joventut dels seus actors principals, el film destaca per la seva impecable direcció de fotografia a càrrec del reconegut director hispano-francès Néstor Almendros —la qual li va valer una nominació als Premis Òscar— i per la delicada banda sonora de Basil Poledouris. El llac blau s'ha convertit en una icona de la cultura popular de l'època i en una evocadora faula sobre el descobriment del primer amor en el paradís.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

MEMÒRIES D'ÀFRICA

Amb la immensitat dels paisatges de Kenya i la nostalgia d'una època perduda com a fons, Memòries d'Àfrica (Out of Africa, 1985) és una de les grans superproduccions romàntiques i visuals de la història del cinema, dirigida pel cineasta Sydney Pollack. Basada en l'obra autobiogràfica de l'escriptora danesa Karen Blixen (publicada sota el pseudònim d'Isak Dinesen), la pel·lícula relata la vida de Karen (interpretada magistralment per Meryl Streep), una aristòcrata que s'instal·la a Kenya per gestionar una plantació de cafè al costat del seu marit de conveniència, el baró Bror Blixen (Klaus Maria Brandauer). Enmig d'una vida plena de reptes econòmics i solitud, la Karen s'enamora profundament del continent africà i de Denys Finch Hatton (Robert Redford), un lliure i romàntic caçador de grans animals que es nega a ser posseït o lligat per les convencions socials.

Realitzada amb un pressupost d'uns 28 a 31 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un èxit massiu de taquilla a nivell global, recaptant més de 227 milions de dòlars. Enaltida per una enlluernadora fotografia de David Watkin i per una inoblidable i swept-away banda sonora composta per John Barry, la pel·lícula va ser la gran triomfadora dels Premis Òscar de 1986, on va rebre 11 nominacions i es va endur 7 estatuetes, incloent-hi les de Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Banda Sonora Original. Memòries d'Àfrica roman com un cant d'amor inoblidable a la llibertat, la natura verge i els amors que deixen una petjada inesborrable a la memòria.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Isabel Rodriguez
- Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

GREASSE (1978)

Isabel Rodríguez:

Danny y Sandy, una historia de amor, música y juventud que se convirtió en leyenda. Porque hay películas que nunca pasan de moda.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Mariona Serra
- Apartat - Noms propis - Mariona Serra
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

LA DAMA Y EL VAGABUNDO

Amb el charme inconfundible de l'edat daurada de l'animació i la dolçor d'una història d'amor sense barreges socials, La dama i el vagabund (Lady and the Tramp, 1955) és un dels clàssics més emblemàtics i estimats de Walt Disney Animation Studios, dirigit per Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske. Basada en el relat Happy Dan, the Whistling Dog de Ward Greene, la pel·lícula narra el contrastat romanç entre la Reina (Lady), una elegant i consentida gosseta de raça Cocker Spaniel que viu en una rica llar burgesa de principis del segle XX, i en Golfó (Tramp), un astut, lliure i desenfadat gos creuat del carrer. Quan la vida de la Reina es veu trasbalsada per l'arribada d'un nadó i l'arribada de la severa tia Sarah amb els seus dos gats siamesos, la gosseta acaba al carrer, on en Golfó la protegirà i li ensenyarà el valor de la llibertat i el món real.

Realitzada amb un pressupost aproximat de 4 milions de dòlars, la cinta va ser una aposta revolucionària en ser el primer llargmetratge d'animació filmat en el format panoràmic CinemaScope, capturant els escenaris amb una profunditat i un detall visual inèdits per a l'època. La pel·lícula va ser un èxit colossal de taquilla, recaptant més de 93 milions de dòlars al llarg de les seves múltiples reestrenes. Més enllà d'escenes icòniques gravades en la retina de la cultura popular —com el sopar romàntic de pa amb tomàquet i espaguetis al darrere del restaurant italià de Tony al ritme de la cançó Bella Notte—, la cinta destaca per les cançons interpretades i coescrites per la llegendària Peggy Lee. La dama i el vagabund es manté c om una autèntica joia atemporal sobre la complicitat, el sacrifici i el superament de les diferències socials.








TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Pujada el dissabte 31 d'octubre de 2026
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma"
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026