"El Món del cinema"
Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas.
Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta
a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? |
Dibuix d'en Jaume Olivet
El cinema d'amor o comèdia romàntica són un refugi càlid on sempre volem tornar. Més enllà dels clixés i dels gests
grandiloqüents sota la pluja, la seva verdadera màgia no rau en saber si els protagonistes acabaran junts, sinó en
el viatge: les mirades de complicitat, els embolics absurds i la vulnerabilitat de mostrar-nos tal com som. La comèdia
hi aporta la lleugeresa necessària per recordar-nos que enamorar-se és també saber-se riure d'un mateix. En fons,
continuem mirant aquestes històries perquè mantenen viva la il·lusió que, en el racó més inesperat, una simple trobada
pot canviar-ho tot. |

Dibuix d'en Pep G Celdran
Roman Holiday (1953) és l'exemple de comèdia romàntica perquè construeix la seva màgia no sobre la grandiloqüència
d'un final feliç convencional, sinó sobre la delicadesa de l'amor fugaç i vertiginós. La història de la princesa
Ann (Audrey Hepburn) i el periodista Joe Bradley (Gregory Peck) captura l'essència del gènere mitjançant la complicitat,
la vulnerabilitat i el redescobriment de la llibertat a través de l'altre. És una connexió genuïna que neix de la
senzillesa dels petits gests i de la bellesa de compartir un parèntesi secret al marge de les obligacions del món. |

Dibuix de la Matilda
L'amor és la força més invisible i, tanmateix, la més devastadora i constructiva que existeix.
Sovint el reduïm a l'afecte de parella o als grans gests romàntics, però en la seva essència
més pura és el vertader motor que fa girar el món. És l'energia callada que empeny una mare a
desvetllar-se per cuidar, la passió que porta un artista a crear del nada o la compassió que
fa que un desconegut estengui la mà a un altre enmig del caos. |

Dibuix de l'Antonia Rodríguez
Sota el cel serè i rural d'Iowa durant l'estiu de 1965, Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County, 1995) és un dels
drames romàntics més elegants, madurs i emotius de la història del cinema, dirigit i protagonitzat per Clint Eastwood. Basada
en la famosa novel·la homònima de Robert James Waller i adaptada per Richard LaGravenese, la pel·lícula narra la trobada entre
Francesca Johnson (interpretada per una sublim Meryl Streep), una mestressa de casa d'origen italià que viu una vida tranquil·la
i rutòria en una granja, i Robert Kincaid (Clint Eastwood), un fotògraf itinerant de la revista National Geographic que arriba
al comtat de Madison per fotografiar els seus emblemàtics ponts coberts de fusta. Aprofitant que el marit i els fills de la
Francesca marxen quatre dies a una fira agrícola, entre tots dos neix una passió inesperada i un amor profund que canviarà
el curs de les seves vides per sempre, obligant-los a triar entre el deure familiar i el desig d'un amor veritable. |

Dibuix de Xavi Marti
Amb l'encant digital dels inicis d'Internet i l'atmosfera acollidora del barri de l'Upper West Side a Nova York, Tens un email
(You've Got Mail, 1998) és una comèdia romàntica emblemàtica dirigida i coescrita per Nora Ephron. La història reuneix de nou
la mítica parella cinematogràfica formada per Tom Hanks i Meg Ryan. Kathleen Kelly (Ryan) és la propietària d'una petita i
entranyable llibreria infantil anomenada The Shop Around the Corner, mentre que Joe Fox (Hanks) és un executiu de la gran
cadena de llibreries de descompte Fox Books que amenaça de fer fallir el negoci familiar de la Kathleen. Tanmateix, sense
saber que són rivals en el món real, tots dos mantenen un apassionat i anònim romanç mitjançant el correu electrònic sota
els pseudònims de NY152 i Shopgirl, compartint confidències, llibres i pensaments íntims sobre la vida. |

Dibuix de la Paquita Rodríguez
Amb un estil marcadament melancòlic i romàntic, Amor de medianoche (Midnight Sun, 2018) és un drama juvenil dirigit per Scott Speer,
basat en la pel·lícula japonesa de 2006 del mateix nom. La història se centra en Katie Price (interpretada per Bella Thorne), una
jove de disset anys que pateix una estranya malaltia genètica coneguda com Xeroderma Pigmentosum, la qual fa que la llum del sol
sigui potencialment mortal per a ella. Obligada a romandre aïllada a casa seva durant el dia, la seva vida canvia radicalment quan,
una nit mentre toca la guitarra a l'estació de tren, es creua amb Charlie (Patrick Schwarzenegger), un noi de qui ha estat enamorada
en secret des de la infantesa. A partir d'aquell moment, tots dos inicien un apassionat i visceral romance nocturn, mentre la Katie
intenta mantenir en secret la seva condició per viure un darrer estiu d'amor inoblidable. |

Dibuix de la Silvia Piñol
Amb el característic humor britànic sec i eleganta com a bandera, Quatre bodes i un funeral (Four Weddings and a Funeral, 1994) és la
comèdia romàntica definitiva dels anys noranta, dirigida per Mike Newell i escrita pel prestigiós guionista Richard Curtis. La història
segueix Charles (un inoblidable Hugh Grant), un jove britànic encantadorament desorganitzat i eternament fadrí que, al llarg de cinc
esdeveniments socials —quatre casaments i un enterrament—, coincideix repetidament amb Carrie (interpretada per Andie MacDowell), una
atractiva nord-americana de qui s'enamora profundament. Envoltats per un entranyable i pintoresc grup d'amics —entre els quals
destaquen Kristin Scott Thomas, John Hannah i Simon Callow—, la pel·lícula explora amb enginy, rialles i moments de gran emotivitat
les complicacions de trobar l'amor vertader en el moment equivocat. |

Dibuix de la Maria Betriu
Enquadrada en una versió idealitzada, màgica i acolorida del barri de Montmartre a París, Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain (2001)
—coneguda simplement com Amélie— és una comèdia romàntica dirigida pel cineasta francès Jean-Pierre Jeunet. La pel·lícula segueix la
vida d'Amélie Poulain (interpretada per una inoblidable Audrey Tautou), una cambrera introvertida i d'esperit innocent que, després
de la mort de la princesa Diana, decideix dedicar la seva vida a canviar d'amagat la dels altres per fer-los més feliços. Mentrestant,
a través de petits jocs i secrets, Amélie s'enamora de Nino Quincampoix (Mathieu Kassovitz), un jove peculiar que col·lecciona fotos
rebutjades de fotomatons, mentre intenta trobar el valor per enfrontar-se al seu propi destí enamorat. |

Dibuix de l'Enka
Amb com a teló de fons l'efervescent L'Havana de finals dels anys 40 i la vibrant escena del jazz de Nova York, Chico y Rita (2010)
és una emotiva i sensorial pel·lícula d'animació per a adults dirigida a sis mans per l'il·lustrador i dissenyador Javier Mariscal,
el cineasta Fernando Trueba i el realitzador Tono Errando. La història segueix la turbulenta i apassionada relació d'amor al llarg
de sis dècades entre Chico, un jove i talentós pianista cubà, i Rita, una cantant amb una veu prodigiosa. Units per la música i
distanciats per la gelosia, les oportunitats de la fama, la distància i els canvis polítics derivats de la Revolució Cubana, la
parella viu un idil·li inoblidable que és, alhora, una carta d'amor a la cultura llatina i a l'època daurada del latin jazz. |

Dibuix d'en Ramon Martín
A l'ombra dels majestuosos i solitaris paisatges de Wyoming, es desplega la tragèdia íntima de Brokeback Mountain (2005),
una obra mestra del cinema modern dirigida pel cineasta taiwanès Ang Lee. Basada en el prestigiós relat breu de la mecenes
literària Annie Proulx i adaptada per Larry McMurtry i Diana Ossana, la pel·lícula relata la història de dos joves vaquers,
Ennis Del Mar (interpretat magistralment per Heath Ledger) i Jack Twist (Jake Gyllenhaal), que l'estiu de 1963 son contractats
per cuidar un ramat d'ovelles a la muntanya fictícia de Brokeback. En aquest entorn aïllat neix entre ells una connexió
física i emocional tan profunda com prohibida, un amor secret que marcarà i estroncarà les seves vides al llarg de dues
dècades, enquadrat per les exigències socials d'una Amèrica profunda i conservadora i el seu matrimoni amb les seves
respectives parelles, interpretades per Michelle Williams i Anne Hathaway. |

Dibuix de la Jaume Rosell
Amb l'elegància refinada i la tensió palpitant de la Nova York dels anys cinquanta, Carol (2015) és una obra mestra del drama romàntic
dirigida per Todd Haynes. Basada en la novel·la de 1952 The Price of Salt de Patricia Highsmith i adaptada per la guionista Phyllis
Nagy, la pel·lícula segueix la fascinant trobada entre Therese Belivet (interpretada per Rooney Mara), una jove fotògrafa que treballa
com a dependent en unes grans magatzems de Manhattan, i Carol Aird (Cate Blanchett), una dona elegant, atractiva i atrapada en un
matrimoni infeliç i sense amor. Quan la flama d'una atracció irresistible i d'un amor profund s'encén entre totes dues, es veuen
obligades a desafiar les estrictes normes socials i les amenaces d'un divorci devastador que posa en perill la custòdia de la filla
de la Carol. |

Dibuix de l'Eli Gutiérrez
Amb una barreja perfecta de romance, suspens i un toc de comèdia inoblidable, Ghost (Ghost, més enllà de l'amor, 1990) és
un dels grans fenòmens del cinema dels anys noranta, dirigit per Jerry Zucker i escrit per Bruce Joel Rubin. La pel·lícula
narra la tràgica història de Sam Wheat (un inoblidable Patrick Swayze), un executiu bancari que és assassinats en un
aparent robatori a Nova York. Desatropellat per la mort però incapaç de marxa cap a l'altre barri, el seu esperit roman
a la Terra quan descobreix que l'atac no va ser casualitat i que la seva xicota, la sculptora Molly Jensen (interpretada
per Demi Moore), corre un perill mortal. Per comunicar-se amb ella i protegir-la, en Sam recorrerà a l'ajuda de Oda Mae
Brown (Whoopi Goldberg), una extravagant i entabanadora meiga que descobreix, per a la seva pròpia sorpresa, que realment
pot sentir la veu dels morts. |

Dibuix de Isabel Valero
Amb una barreja d'exotisme, sensibilitat i descobriments adolescents enmig d'un entorn idíl·lic, El llac blau (The Blue Lagoon, 1980)
és un dels daltabaixos romàntics i d'aventures més populars dels anys vuitanta, dirigit per Randal Kleiser. Basada en la novel·la
homònima de 1908 de Henry De Vere Stacpoole, la pel·lícula relata la història de dos infants, Emmeline (interpretada per una jove
Brooke Shields) i Richard (Christopher Atkins), que sobreviuen al naufragi d'un vaixell al Pacífic Sud. Aïllats en una illa tropical
deserta i sense l'orientació de cap adult, tots dos creixen aprenent a sobreviure per si mateixos mentre assisteixen a la seva pròpia
metamorfosi cap a l'edat adulta, un procés on neixen la innocència, la curiositat sexual i un amor pur desafiat per la naturalesa
indòmita i desconeguda. |

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert
Amb la immensitat dels paisatges de Kenya i la nostalgia d'una època perduda com a fons, Memòries d'Àfrica (Out of Africa, 1985)
és una de les grans superproduccions romàntiques i visuals de la història del cinema, dirigida pel cineasta Sydney Pollack. Basada
en l'obra autobiogràfica de l'escriptora danesa Karen Blixen (publicada sota el pseudònim d'Isak Dinesen), la pel·lícula relata
la vida de Karen (interpretada magistralment per Meryl Streep), una aristòcrata que s'instal·la a Kenya per gestionar una plantació
de cafè al costat del seu marit de conveniència, el baró Bror Blixen (Klaus Maria Brandauer). Enmig d'una vida plena de reptes
econòmics i solitud, la Karen s'enamora profundament del continent africà i de Denys Finch Hatton (Robert Redford), un lliure i
romàntic caçador de grans animals que es nega a ser posseït o lligat per les convencions socials. |

Dibuix de la Isabel Rodriguez
Isabel Rodríguez: |

Dibuix de la Mariona Serra
Amb el charme inconfundible de l'edat daurada de l'animació i la dolçor d'una història d'amor sense barreges socials,
La dama i el vagabund (Lady and the Tramp, 1955) és un dels clàssics més emblemàtics i estimats de Walt Disney Animation
Studios, dirigit per Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske. Basada en el relat Happy Dan, the Whistling Dog
de Ward Greene, la pel·lícula narra el contrastat romanç entre la Reina (Lady), una elegant i consentida gosseta de
raça Cocker Spaniel que viu en una rica llar burgesa de principis del segle XX, i en Golfó (Tramp), un astut, lliure i
desenfadat gos creuat del carrer. Quan la vida de la Reina es veu trasbalsada per l'arribada d'un nadó i l'arribada de
la severa tia Sarah amb els seus dos gats siamesos, la gosseta acaba al carrer, on en Golfó la protegirà i li ensenyarà
el valor de la llibertat i el món real. |
- Pujada el dissabte 31 d'octubre de 2026 |
