12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Safety Last! (1923)
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
THE WILD ONE (1953)
Fotomatón, més maco que Marlon!
Arriben com un tro mal educat. Motos bramant, jaquetes de cuir lluent i cares de “no em miris malament”. The Wild One (1953) no entra al poble:
l’ocupa. I al davant de tot, en Marlon Brando, plantat sobre la moto com si el món li degués alguna cosa… i no tingués gens de pressa per cobrar-ho.
En Johnny no vol ser heroi ni dolent: vol que el deixin en pau. Però la pau, clar, és avorrida. Així que la banda es passeja, provoca, fa soroll i remena
la consciència del poble com qui sacseja una màquina de refrescos. Els adults tremolen, l’ordre es fa petit i la joventut comença a fer preguntes incòmodes.
—Contra què et rebel·les?
—Contra què tens?
Bum. Frase directa a la mandíbula.
Aquesta peli no explica gaire: escup actitud. Cuir, pols, mirades torçades i silenci carregat de mala llet. Va espantar tant que la van voler prohibir,
com si una moto pogués encomanar idees perilloses. I potser sí: idees com no obeir sense preguntar, no demanar perdó per existir i ocupar l’espai amb orgull.
The Wild One no va passar de moda: va crear moda. I encara avui, cada cop que algú es posa una jaqueta de cuir amb cara de “no m’emprenyo però tampoc em callo”,
Brando somriu des del 1953, fent soroll de motor.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Pep G. Celdrán
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Safety Last! (1923)
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
THE WILD ONE (1953)
Fotomatón, més maco que Marlon!
Arriben com un tro mal educat. Motos bramant, jaquetes de cuir lluent i cares de “no em miris malament”. The Wild One (1953) no entra al poble:
l’ocupa. I al davant de tot, en Marlon Brando, plantat sobre la moto com si el món li degués alguna cosa… i no tingués gens de pressa per cobrar-ho.
En Johnny no vol ser heroi ni dolent: vol que el deixin en pau. Però la pau, clar, és avorrida. Així que la banda es passeja, provoca, fa soroll i remena
la consciència del poble com qui sacseja una màquina de refrescos. Els adults tremolen, l’ordre es fa petit i la joventut comença a fer preguntes incòmodes.
—Contra què et rebel·les?
—Contra què tens?
Bum. Frase directa a la mandíbula.
Aquesta peli no explica gaire: escup actitud. Cuir, pols, mirades torçades i silenci carregat de mala llet. Va espantar tant que la van voler prohibir,
com si una moto pogués encomanar idees perilloses. I potser sí: idees com no obeir sense preguntar, no demanar perdó per existir i ocupar l’espai amb orgull.
The Wild One no va passar de moda: va crear moda. I encara avui, cada cop que algú es posa una jaqueta de cuir amb cara de “no m’emprenyo però tampoc em callo”,
Brando somriu des del 1953, fent soroll de motor.
Fotomatón, més maco que Marlon!