- Galeria - JULIOL - Cinema de gansters
EL GANSTER DE LA CIGARRETA
El ganstern s’arrepenja al mur com si fos el seu sofà privat, expulsant fum com un drac amb ressaca.
El barret li tapa mitja cara, però l’altra mitja ja fa prou por: té aquella mirada de “no em toquis
els nassos” que fa callar fins als gats del carrer. Fuma lent, no per elegància, sinó perquè li agrada
fer esperar la gent, com si cada glop fos un insult silenciós. Ningú sap què trama, només que quan
apareix, els problemes surten corrents abans que ell. No necessita pistola ni paraules: amb la silueta,
el cigarret i aquella calma de psicòpata simpàtic, ja fa més respecte que tota la policia del barri junta.
|