- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
Gilda
La Nit que el Vallès es va aturar: Rita Hayworth al Cinema Doré
Si el 1947 hagués estat generós, la catifa vermella no s'hauria estès a Madrid ni a Barcelona,
sinó a la porta del Cinema Doré de Terrassa. Ens podem imaginar la Rambla tallada, no per una
manifestació, sinó per milers de terrassencs esperant veure "el mite".
Quan el cotxe oficial hagués parat davant del cinema, el silenci hauria estat sepulcral. De sobte,
ella: la Rita. Amb la seva cabellera pèl-roja desafiant el gris de la postguerra i aquell somriure
que feia oblidar qualsevol penúria. "L'honor no hauria estat només veure-la, sinó sentir com la
modernitat de Hollywood trencava, per uns instants, la rigidesa de l'època."
En el moment que a la pantalla hagués aparegut la famosa escena del guant, la Rita real, asseguda a la
llotja d'honor, hauria somrigut en veure la reacció de la societat terrassenca: una barreja de xoc i
admiració absoluta. Després de la projecció, potser l'haurien portat a sopar a la Masia Freixa. Imagineu
la "Dessa de l'Amor" sota els arcs parabòlics de Lluís Muncunill; les corbes de l'edifici i les de l'actriu
en una harmonia perfecta.
Hauria estat l'honor més gran per a una ciutat que treballava de sol a sol: tenir, encara que hagués estat
per una sola nit, la prova vivent que els somnis dels quals parlaven les revistes eren reals i podien caminar
pel carrer Major.
|