12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ROSA MARIA ROCAVERT Aquests són els dibuixos fets per la Rosa Maria

- Galeria - GENER - El Cinema Mut El Chico El Chico (The Kid, 1921). Aquesta pel·lícula és un dels grans tresors del cinema mut, on Chaplin aconsegueix barrejar la comèdia física (el seu famós slapstick) amb una emoció profunda i humana. La història segueix a Charlot, qui adopta un nadó abandonat després d'un seguit de malentesos. Amb el pas dels anys, tots dos formen un equip inseparable de supervivència en la pobresa, fins que les autoritats i el passat de la mare biològica posen en risc el seu vincle. El més destacat: La química real entre Chaplin i el petit Jackie Coogan, que va oferir una de les millors actuacions infantils de la història. L'essència: Com diu el propi pròleg de la pel·lícula, és "un film amb un somriure i, potser, una llàgrima"

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre Gilda La Nit que el Vallès es va aturar: Rita Hayworth al Cinema Doré Si el 1947 hagués estat generós, la catifa vermella no s'hauria estès a Madrid ni a Barcelona, sinó a la porta del Cinema Doré de Terrassa. Ens podem imaginar la Rambla tallada, no per una manifestació, sinó per milers de terrassencs esperant veure "el mite". Quan el cotxe oficial hagués parat davant del cinema, el silenci hauria estat sepulcral. De sobte, ella: la Rita. Amb la seva cabellera pèl-roja desafiant el gris de la postguerra i aquell somriure que feia oblidar qualsevol penúria. "L'honor no hauria estat només veure-la, sinó sentir com la modernitat de Hollywood trencava, per uns instants, la rigidesa de l'època." En el moment que a la pantalla hagués aparegut la famosa escena del guant, la Rita real, asseguda a la llotja d'honor, hauria somrigut en veure la reacció de la societat terrassenca: una barreja de xoc i admiració absoluta. Després de la projecció, potser l'haurien portat a sopar a la Masia Freixa. Imagineu la "Dessa de l'Amor" sota els arcs parabòlics de Lluís Muncunill; les corbes de l'edifici i les de l'actriu en una harmonia perfecta. Hauria estat l'honor més gran per a una ciutat que treballava de sol a sol: tenir, encara que hagués estat per una sola nit, la prova vivent que els somnis dels quals parlaven les revistes eren reals i podien caminar pel carrer Major.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals EL MAGO DE OZ El vestit del Lleó Covard pesava més de 40 quilos i estava fet… de pell de lleó real. Bert Lahr, l’actor que el portava, suava tant dins aquell “traje” que el departament de vestuari havia d’assecar-lo cada nit amb forns industrials. Lahr deia que, quan acabava una escena, literalment podia “escórrer-se” el vestit. Un drama per a ell, però una imatge força còmica per a la resta de l’equip.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West Asalto al Kansas Pacific Asalto al Kansas Pacific (títol original Kansas Pacific) és una pel·lícula del 1953 dirigida per Ray Nazarro i protagonitzada per Sterling Hayden i Eve Miller. Ambientada en els anys previs a la Guerra Civil dels Estats Units, explica com un grup de simpatitzants del Sud intenta sabotejar la construcció del ferrocarril que havia de connectar Kansas amb el Pacífic, una infraestructura clau per a la Unió. El govern envia el capità John Nelson (interpretat per Hayden) per protegir l’obra i garantir que el tren arribi a l’Oest. Allà haurà d’enfrontar-se als atacs dels confederats liderats per William Quantrill, mentre intenta mantenir la calma i avançar el projecte. La pel·lícula combina acció ferroviària, tensió bèl·lica i els elements clàssics del western de sèrie B de l’època. Amb una durada de 73 minuts i rodada en Cinecolor, és un film senzill però representatiu del cinema d’aventures ferroviàries dels anys cinquanta.

- Galeria - MAIG - Cinema històric PAU, LA FORÇA D'UN SILENCI (2017) Pau, la força d’un silenci és un telefilm dirigit per Manuel Huerga que retrata els últims anys d’exili de Pau Casals a Prada de Conflent. Amb Joan Pera en el paper del mestre i Nao Albet com el jove alumne que intenta convèncer-lo de tornar a tocar, la pel·lícula mostra el compromís ferm de Casals de no actuar en públic mentre Franco continuï al poder. Produïda per TV3, ETB i Minoria Absoluta, i amb una durada de 97 minuts.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació FANTASIA Fantasia és una de les pel·lícules més estranyes, valentes i hipnòtiques que ha fet Disney: un experiment gegant on la música clàssica i l’animació ballen juntes sense necessitat de diàlegs. És cinema pur, d’aquell que entra pels ulls i per les orelles alhora. És del 1940, i va ser una bogeria per l’època: vuit seqüències animades, cadascuna inspirada en una peça musical. El resultat és un viatge que passa de l’humor al terror, de la poesia al caos, amb una llibertat creativa que encara avui sorprèn. És una pel·li que no explica una història lineal: és una experiència. Una mena de concert animat on cada peça té vida pròpia. I, sobretot, és el moment en què Disney va decidir que l’animació podia ser art amb majúscules.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gangsters ELS INTOCABLES 1987 Molta gent tria Els Intocables com la pel·li representativa del gènere de gàngsters perquè, sincerament, és la versió “premium” del crim organitzat. És com si el cinema digués: "Vols mafiosos? Doncs te’ls porto amb barrets impecables, Sean Connery donant lliçons de vida i De Niro fent de Capone amb més elegància que un sastre italià." La gràcia és que Els Intocables té tots els ingredients del gènere, però cuinats amb una exageració deliciosa: policies rectes com una escuadra, mafiosos que semblen sortir d’un anunci de colònia, persecucions que podrien ser una gimcana olímpica i aquella escena del cotxet que ja és patrimoni de la humanitat. És tan èpica que molta gent la recorda com "la pel·li de gàngsters definitiva", encara que en realitat sigui més estil que crim.

- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor UNA NIT A L'ÒPERA (1935) Probablement, la comèdia més afinada dels germans Marx, una explosió de caos intel·ligent dirigida per Sam Wood i produïda per Irving Thalberg. Aquí, Groucho fa de l'inoblidable Otis B. Driftwood, embolicat en una trama d'òpera, milionaris, contractes falsos i un vaixell on tot, absolutament tot, acaba malament. La pel·li és famosa per escenes mítiques: la cabina atapeïda on entren desenes de persones fins que ja no hi cap ni l'aire, el contracte que es retalla frase a frase entre Groucho i Chico, i el final a l'òpera, on els Marx converteixen Verdi en una batalla campal de gag rere gag. Estrenada el 1935, durada 96 min, protagonitzada per Groucho, Chico i Harpo Marx, amb Kitty Carlisle i Allan Jones, produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.

- Galeria - AGOST - Cinema Roma QUO VADIS (1951) Quo Vadis (1951), dirigida per Mervyn LeRoy i basada en la novel·la de Henryk Sienkiewicz, narra la història d'amor entre el general romà Marc Vinici i la cristiana Lígies en plena persecució sota el regnat de Neró. La pel·lícula es va rodar als estudis de Cinecittà a Roma amb una producció monumental que va utilitzar més de 30.000 extres. A més, va destacar per la memorable interpretació de Peter Ustinov com a Neró, paper que li va valer un Globus d'Or. Malgrat rebre vuit nominacions als premis Oscar, la cinta es va caracteritzar per no aconseguir finalment cap d'aquestes estatuetes.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Rosa Maria Rocavert - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: