- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
Rita a Terrassa
Després de la projecció, la Rita s'hauria tret els guants (els de debò, no els de la pel·lícula) per agafar una copa
de cava al Gran Casino. Imagineu la burgesia tèxtil de l'època, amb els seus vestits rígids, quedant totalment eclipsada
per la naturalitat de l'actriu. Ella, amb un gest elegant, hauria brindat "per la ciutat que fa el millor teixit del món",
reconeixent la potència de les nostres fàbriques.
L'honor visual hauria estat veure-la posant davant els arcs blancs de la Masia Freixa. La premsa de l'època hauria titulat:
"La bellesa de Hollywood es rendeix al Modernisme de Terrassa" Aquelles fotos, amb la llum del Vallès banyant el seu rostre,
serien avui dia la imatge més icònica de la història de la ciutat, penjada a totes les cafeteries del centre.
L'honor més gran, però, hauria estat un gest de proximitat. Imagina que, en sortir de l'hotel (potser l'antic Hotel
Peninsular), s'hagués aturat a parlar amb una colla de teixidores que sortien del torn de tarda. Aquella barreja de
la glòria de Hollywood amb les mans tacades de treball de la gent de Terrassa hauria estat la definició perfecta de
"classe".
Encara que sabem que no va passar, ens queda l'honor d'imaginar que Terrassa era, i és, una ciutat prou important com per
haver-la rebut. En el fons, cada vegada que algun cinema de la ciutat torna a projectar Gilda, la Rita torna a ser una
mica terrassenca.
|
