12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" MARIONA SERRA Aquests són els dibuixos fets per la Mariona

- Galeria - GENER - El Cinema Mut ICONA UNIVERSAL Aquest és el retrat de la icona més universal del setè art: Charlot, el vagabund cavaller. Més que un personatge, la figura de Charlot és una silueta que tothom pot reconèixer només amb tres elements: el barret de bombí, el bigoti i el bastó. Però el que fa gran aquesta imatge no és només la roba, sinó el contrast que representa. El Barret de Bombí: Massa petit per al seu cap, simbolitza el seu intent desesperat de mantenir la dignitat i l’etiqueta. Charlot no és un pidolaire qualsevol; és un home que vol ser un cavaller en un món que el tracta com a un ningú. El Bigoti de "raspall": Chaplin el va triar perquè li permetia afegir edat a la seva cara jove sense ocultar l'expressió de la boca. És el detall que humanitza el seu rostre, fent-lo alhora còmic i vulnerable. El Bastó de canya: És l'eix de la seva dansa. El bastó li serveix per caminar amb una elegància maldestre, per defensar-se, per pescar objectes o, simplement, per recolzar-se amb una gràcia gairebé aristocràtica enmig de la pobresa.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre Riña en un café (1897) És una peça fonamental de la història de la cultura perquè es considera la primera pel·lícula de ficció del cinema espanyol. En un moment en què el cinema es limitava gairebé exclusivament a registrar escenes de la vida quotidiana de forma documental, Gelabert va fer un pas revolucionari en utilitzar un guió preestablert i amics seus com a actors per representar una petita comèdia de costums. L'acció, d'amb prou feines un minut de durada, transcorre a la terrassa d'un cafè del barri de Sants. La trama és senzilla però efectiva: un home que seu tranquil·lament amb la seva parella s'enfronta a un vianant que intenta flirtejar amb ella, desencadenant una baralla a cops de puny que acaba amb la intervenció dels presents. Malgrat la seva brevetat, aquesta peça va marcar el naixement del cinema narratiu a Catalunya, demostrant que la càmera no només servia per observar la realitat, sinó també per inventar-la.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals CANTANT SOTA LA PLUJA A Hollywood, just quan el cinema mut començava a desaparèixer, Don Lockwood veia com la seva carrera trontollava. L’arribada del so ho canviava tot, i només amb l’ajuda de Kathy Selden i el seu amic Cosmo podia reinventar-se. Entre assajos caòtics i rialles, Don descobria una felicitat inesperada. I una nit, sortint al carrer mullat, va deixar que la pluja li caigués al damunt mentre ballava, alliberat i enamorat. Aquell moment, senzill i espontani, es convertiria en la imatge més recordada d’una història que celebra el cinema i la joia de viure.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West EL BUENO, EL FEO Y EL MALO En un desert que sembla fet per esborrar les petjades de tothom, tres figures avancen com tres maneres oposades d’entendre la vida. El Bo té aquella mirada tranquil·la de qui dispara només quan cal, però sempre encerta. El Lleig és pura supervivència: brut, imprevisible, mig pallasso i mig dimoni, capaç de vendre’t i salvar-te en el mateix minut. El Dolent, en canvi, camina amb la seguretat d’un home que ja ha decidit que el món és seu i que la resta només són obstacles. No són amics, ni enemics del tot. Són tres línies que es creuen perquè el destí té humor negre. I mentre busquen un tresor enterrat en un cementiri immens, cadascun descobreix que, en aquell Oest polsós, ningú és tan bo com diu, ningú tan lleig com sembla, i ningú tan dolent com voldria.

- Galeria - MAIG - Cinema històric CASABLANCA (1942) La pel·lícula Casablanca no està basada en fets reals, però respira un ambient que sí que va existir. La història d’amor entre Rick i Ilsa és ficció pura, igual que el famós Rick’s Café, però el món que els envolta —refugiats atrapats al Marroc, visats impossibles, espies, corrupció i gent desesperada buscant una sortida cap als Estats Units— formava part del paisatge real de 1941. La ciutat era un punt de pas per a milers de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis, i aquest clima tens i incert és el que els guionistes van saber convertir en una atmosfera única. En realitat, la pel·lícula adapta una obra teatral que mai no es va arribar a estrenar, escrita després que un dels autors veiés de prop aquella Europa en descomposició. Així doncs, la trama és inventada, però el món que la sosté és dolorosament autèntic.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació PINOCCHIO Si vols saber de la pel·lícula, abans amb el dibuix d'en Pep, tens informació. Però potser tothom no sap que Pinotxo no sempre va ser el nen entranyable que tothom recorda. En el seu origen, era un tros de fusta tossut, gairebé salvatge, que no entenia el món ni volia entendre’l. Caminava amb la impaciència d’algú que encara no sap què significa ser viu. Collodi, el seu pare literari, el va imaginar així: imperfecte, impulsiu, capaç de fer mal sense voler, com si la seva fusta encara no hagués estat polida del tot. Però en aquesta imperfecció hi havia la seva força. Pinotxo era, sobretot, un mirall: mostrava les febleses humanes sense maquillatge, la por de créixer, la necessitat d’aprendre a base de cops. No era un heroi, sinó un aprenent de persona. I potser per això continua fascinant: perquè, en el fons, tots som una mica de fusta abans de trobar la nostra forma.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gangsters AMERICAN GANGSTERS 2007 Biopic criminal potentíssim dirigit per Ridley Scott, amb Denzel Washington fent de Frank Lucas, el narcotraficant que va revolucionar el mercat de l'heroïna a Harlem, i Russell Crowe com el detectiu incorruptible Richie Roberts que li va seguir el rastre fins a fer-lo caure. La pel·li és un duel moral entre dos homes que, curiosament, tenen més principis que molts dels que els envolten.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Mariona Serra - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: