- Galeria - GENER - El Cinema Mut
EL MORTA-CHARLOT
La semblança no és només estètica, sinó que neix de l'arrel de la comèdia:
La silueta icònica: Tots dos es defineixen per un vestuari que sembla una "disfressa" permanent. El frac negre
d'en Mortadel·lo i el barret de bombí d'en Charlot els donen un aire d'elegància desfasada, com si fossin cavallers
d'una altra època atrapats en un món de cops i persecucions.
La metamorfosi: Mentre que en Mortadel·lo és el rei de les disfresses físiques, en Charlot ho era de les disfresses
psicològiques. Chaplin podia passar de ser un rodamón a comportar-se com un aristòcrata en segons, utilitzant el seu
bastó i el seu barret per transformar la realitat, exactament igual que Mortadel·lo canvia de vestit per intentar
(sovint sense èxit) solucionar un problema.
L'humor del "Slapstick": Tant l'un com l'altre són mestres del cop, la caiguda i la persecució. L'humor d'Ibáñez és
pur cinema mut sobre el paper: una acció visual frenètica on les paraules sovint sobren, recordant aquelles corredisses
de Charlot davant de la policia.
L'antiheroi supervivent: Tots dos representen l'individu que, malgrat rebre cops de la vida (o del Súper), s'aixeca,
es sacseja la pols de la jaqueta, es col·loca el barret (o les ulleres) i continua caminant amb una dignitat gairebé heroica.
En definitiva, Mortadel·lo és el fill espiritual de Charlot en el món de la vinyeta: un personatge que converteix la
desgràcia en riallada a través d'una imatge que ja forma part del nostre ADN cultural.
|
