12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ISABEL VALERO Aquests són els dibuixos fets per la Isabel

- Galeria - GENER - El Cinema Mut EL MORTA-CHARLOT La semblança no és només estètica, sinó que neix de l'arrel de la comèdia: La silueta icònica: Tots dos es defineixen per un vestuari que sembla una "disfressa" permanent. El frac negre d'en Mortadel·lo i el barret de bombí d'en Charlot els donen un aire d'elegància desfasada, com si fossin cavallers d'una altra època atrapats en un món de cops i persecucions. La metamorfosi: Mentre que en Mortadel·lo és el rei de les disfresses físiques, en Charlot ho era de les disfresses psicològiques. Chaplin podia passar de ser un rodamón a comportar-se com un aristòcrata en segons, utilitzant el seu bastó i el seu barret per transformar la realitat, exactament igual que Mortadel·lo canvia de vestit per intentar (sovint sense èxit) solucionar un problema. L'humor del "Slapstick": Tant l'un com l'altre són mestres del cop, la caiguda i la persecució. L'humor d'Ibáñez és pur cinema mut sobre el paper: una acció visual frenètica on les paraules sovint sobren, recordant aquelles corredisses de Charlot davant de la policia. L'antiheroi supervivent: Tots dos representen l'individu que, malgrat rebre cops de la vida (o del Súper), s'aixeca, es sacseja la pols de la jaqueta, es col·loca el barret (o les ulleres) i continua caminant amb una dignitat gairebé heroica. En definitiva, Mortadel·lo és el fill espiritual de Charlot en el món de la vinyeta: un personatge que converteix la desgràcia en riallada a través d'una imatge que ja forma part del nostre ADN cultural.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre INMORTALS Tothom els coneix! El "Gordo i el Flaco" van transformar el cinema en blanc i negre en un espai d’enginy i tendresa. Amb el seu humor físic, la seva complicitat i una humanitat desbordant, van crear un llenguatge universal que encara avui arrenca somriures. La seva obra és un record viu que la senzillesa, quan és autèntica, pot esdevenir eterna. Ja veure com molts de nosaltres els escogirem per fer el dibuix de febrer! No se si la Isabel va entendre que podia incorporar el personatge d'en Fotomaton als dibuixos, ella ha incorporat en Mortadel·lo, però m'encanta!

- Galeria - MARÇ - El Cinema musical GREASE La coreografia de Grease combina moviments de rock & roll dels anys 50, twist i passos de jazz molt teatrals. Les rutines són enèrgiques però accessibles, amb gestos icònics com els moviments de malucs, girs senzills i posats exagerats que donen molta personalitat. Números com You’re the One That I Want o Greased Lightnin’ destaquen per la seva actitud divertida i juvenil, i per passos repetitius que faciliten que tot el grup balli sincronitzat. És un estil pensat per transmetre energia, frescor i molta actitud escènica.

- Galeria - ABRIL - El Cinema del Far West PERDUTS A TERRASSA Un foto-cowboy i el seu cavall van aparèixer, ben perduts, al mig de Terrassa. Després de voltar sense entendre ni un rètol, van trobar una font pública. El cowboy s’hi va ajupir per beure amb desesperació, i el cavall va ficar-hi el morro com si fos l’únic oasi de tot l’Oest. La gent els mirava estrany, però ells només pensaven el mateix: “Això no surt als mapes del Far West”.

- Galeria - ABRIL - El Cinema històric LOS DIEZ MANDAMIENTOS (1956) Els deu manaments és una superproducció bíblica dirigida per Cecil B. DeMille, un dels reis del cinema èpic. Explica la vida de Moisès, des de la seva infantesa a Egipte fins a l’alliberament del poble hebreu i la recepció de les Taules de la Llei al mont Sinaí. És una pel·lícula gegantina en tots els sentits: durada, decorats, repartiment i ambició narrativa. Interpretada entre altres per: per Charlton Heston (Moisès), Yul Brynner (Ramsès), Anne Baxter (Nefertari) i Edward G. Robinson (Dathan). És una de les superproduccions més grans de la història del cinema. Va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals, especialment pel famós partiment del Mar Roig. DeMille va rodar escenes amb milers d’extres, animals reals i decorats mastodòntics. Encara avui és un clàssic de Setmana Santa i un referent del cinema bíblic i jo l'he vista 1000 vegades!!! Però ens fem la pregunta: Està basada en fets reals? Aquí és on entra la matisació interessant: La història està basada en el relat bíblic de l’Èxode, no en documents històrics verificables. Hi ha elements inspirats en el context de l’antic Egipte, però la major part és recreació i interpretació cinematogràfica. És, per tant, cinema històric-religiós, no cinema basat en fets comprovats.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació POPEYE Popeye el Marino és un dels personatges més emblemàtics del còmic i l’animació del segle XX. Va aparèixer per primera vegada el 17 de gener de 1929 dins la tira còmica Thimble Theatre, creada pel dibuixant E. C. Segar. Tot i que inicialment era un personatge secundari, la seva personalitat carismàtica i el seu humor peculiar el van convertir ràpidament en el protagonista indiscutible. El personatge de Popeye es va inspirar en un home real: Frank “Rocky” Fiegel, un mariner d’origen polonès que vivia a Chester, Illinois, la mateixa ciutat natal de Segar. Fiegel era conegut pel seu ull mig tancat, la seva mandíbula prominent, la seva pipa sempre a la boca i el seu caràcter dur però generós, trets que Segar va traslladar directament al personatge. Després del seu èxit en premsa, Popeye va passar a protagonitzar curtmetratges animats, especialment els produïts per Fleischer Studios durant els anys 30 i 40. Aquests curtmetratges van consolidar la seva imatge i el van convertir en una icona global. Popeye no només és un personatge estimat per generacions, sinó que fins i tot va influir en el consum d’espinacs, que va augmentar notablement als Estats Units gràcies a la seva popularitat.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gangsters GANGSTERS DE PROXIMITAT? Molta gent associa el món dels gàngsters amb el joc i els casinos. El cinema també ho fa, i la Isabel ha anat a buscar un “casino de proximitat” per al seu dibuix… cosa que no vol dir, ni de bon tros, que siguin gàngsters de proximitat. O sí… ui, quin embolic més embolicat m’estic fent.

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma VACACIONES EN ROMA El nostre carismàtic Fotomatón va sortir de Terrassa dalt d'una Vespa clàssica de color groc! Després de quilòmetres de carretera creuant França i Itàlia amb la cortina volant al vent, va aparcar finalment davant del Colosseu. Conduir una Vespa sent un fotomatón no és fàcil, però aparcar a Roma encara ho és menys: va haver d'encertar el buit exacte entre dues motocicletes fent un girostàtic de rodes. A la Fontana de Trevi, com que no té braços per tirar la moneda d'esquena, va fer un gir brusc de 180 graus amb la Vespa i va ejectar des de la ranura una moneda de 50 cèntims directament a l'aigua. Desig fet, motor en marxa i a buscar la pròxima foto.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'Animació SUPERMAN Una mica de llista de pel·lícules: Serialis i primeres pel·lícules de cinema (Anys 40 i 50): - Superman (1948) – Serial cinematogràfic de 15 capítols protagonitzat per Kirk Alyn. - Atom Man vs. Superman (1950) – Segon serial de 15 capítols amb Kirk Alyn. - Superman and the Mole Men (1951) – Primer llargmetratge estrenat als cines, protagonitzat per George Reeves. L'era de Christopher Reeve (i spin-offs) - Superman (o Superman: The Movie) (1978) - Superman II (1980) - Superman III (1983) - Supergirl (1984) – Spin-off centrat en la seva cosina Kara, amb un cameo indirecte de Superman. - Superman IV: The Quest for Peace (1987) Retorn i Univers Estès de DC (DCEU) - Superman Returns (2006) – Amb Brandon Routh, concebuda com una seqüela directa de Superman II. - Man of Steel (2013) – Dirigida per Zack Snyder i protagonitzada per Henry Cavill. - Batman v Superman: Dawn of Justice (2016) – Amb Henry Cavill. - Justice League (2017) – Versió de cinema estrenada per Joss Whedon. - Zack Snyder's Justice League (2021) – Muntatge del director de 4 hores. Nou Univers DC (DCU de James Gunn) - Superman (2025) – Protagonitzada per David Corenswet i dirigida per James Gunn. Altres pel·lícules d'animació destacades (Cinema) - DC League of Super-Pets (2022) – Pel·lícula d'animació per a cines on John Krasinski posa veu a Superman.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema romàntic EL LAGO AZUL Amb una barreja d'exotisme, sensibilitat i descobriments adolescents enmig d'un entorn idíl·lic, El llac blau (The Blue Lagoon, 1980) és un dels daltabaixos romàntics i d'aventures més populars dels anys vuitanta, dirigit per Randal Kleiser. Basada en la novel·la homònima de 1908 de Henry De Vere Stacpoole, la pel·lícula relata la història de dos infants, Emmeline (interpretada per una jove Brooke Shields) i Richard (Christopher Atkins), que sobreviuen al naufragi d'un vaixell al Pacífic Sud. Aïllats en una illa tropical deserta i sense l'orientació de cap adult, tots dos creixen aprenent a sobreviure per si mateixos mentre assisteixen a la seva pròpia metamorfosi cap a l'edat adulta, un procés on neixen la innocència, la curiositat sexual i un amor pur desafiat per la naturalesa indòmita i desconeguda. Realitzada amb un pressupost modest de 4,5 milions de dòlars, la cinta va aconseguir un èxit colossal a la taquilla internacional, recaptant prop de 59 milions de dòlars i esdevenint un fenomen de masses. Més enllà del debat que va generar l'estrenar-se per la joventut dels seus actors principals, el film destaca per la seva impecable direcció de fotografia a càrrec del reconegut director hispano-francès Néstor Almendros —la qual li va valer una nominació als Premis Òscar— i per la delicada banda sonora de Basil Poledouris. El llac blau s'ha convertit en una icona de la cultura popular de l'època i en una evocadora faula sobre el descobriment del primer amor en el paradís.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Isabel Valero - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: