© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
SILVIA PIÑOL

Aquests són els dibuixos fets per la Silvia









© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2026













© Jaume Olivet 2026


- Galeria - GENER - El Cinema Mut

LABERINT DE MIRALLS (THE MIRROR MAZE)

Aquesta escena és considerada una de les millors peces de comèdia visual de la història del cinema mut. En ella, el personatge de Xarlot (el vagabund) entra en una atracció de fira plena de miralls mentre intenta fugir d'un policia.

La gràcia de l'escena recau en la confusió total de Xarlot, que no sap quina de les figures que veu és ell mateix, quina és el policia o on és la sortida. Es colpeja repetidament contra els vidres en un intent desesperat per escapar. Tot i que sembla improvisat, l'escena està rodada amb una precisió matemàtica. Chaplin utilitza els reflexos per crear una imatge multiplicada d'ell mateix, generant un efecte visual fascinant per a l'època.

Més enllà del riure, molts crítics veuen en aquesta escena una metàfora de la pèrdua d'identitat i de la confusió de l'individu modern, un tema recurrent en l'obra de Chaplin.

Per què és tan recordada?

Aquesta pel·lícula va guanyar un Oscar Honorífic per la versatilitat de Chaplin, i l'escena del laberint de miralls va establir un recurs visual que després seria copiat en moltes altres pel·lícules de suspens i acció (com a The Lady from Shanghai d'Orson Welles o fins i tot a John Wick).





© Jaume Olivet 2026


- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre

CASABLANCA

Si mai t’havies preguntat com seria Casablanca amb un toc de surrealisme il·lustrat, aquí tens la resposta: el Rick’s Café acaba de patir una transformació digna de multivers. En aquest dibuix, el mític posat de duresa de Humphrey Bogart ha desaparegut per deixar pas a la cara d'en Fotomaton que, siguem sincers, no sap gaire bé on s'ha ficat.

Imagina la mítica escena del comiat a l’aeroport, sota la pluja i amb les hèlixs de l'avió girant, però en lloc de la mirada tèrbola d'en Rick, ens trobem amb el nas puntegut del Mortadel·lo, el tupè de Tintín o potser el somriure de murri de l'Anacleto. És impossible no riure quan l'emoció del "sempre ens quedarà París" es barreja amb una cara que sembla estar esperant que li caigui un enclusa al cap o que aparegui un entrepà de text a sobre. Però mai m'ho hagués imaginat amb les ulleres d'en Fotomaton i a sobre a Terrassa!!!!







TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Silvia Piñol
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026