12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ENKA MENDEZ Aquests són els dibuixos fets per l'Enka

- Galeria - GENER - El Cinema Mut VIATGE A LA LLUNA Mireu, ja tenim l’entrada per veure la pel·lícula Viatge a la Lluna, pionera del cinema de ciència-ficció… prepareu-vos, que anem directes cap a la Lluna sense cinturó de seguretat!

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre CHARLOT A TERRASSA T'imagines el silenci de l'estació del Nord trencat pel xiulet d'una locomotora de vapor. En baixar del vagó, el Charlot i el nen es trobarien amb una Terrassa de fums i telers, on les xemeneies industrials semblarien decorats de la seva pròpia pel·lícula. Entre el brogit de les fàbriques, el vagabund caminaria amb el seu pas oscil·lant per la Rambla, esquivant obrers amb gorra i senyors amb barret, convertint el paisatge tèxtil en un escenari de comèdia muda on la tendresa del noi contrastaria amb la duresa del maó vist.

- Galeria - MARÇ - Els musicals LIZA MINNELLI Liza Minnelli (Sally Bowles), En el paper de la seva vida. Minnelli interpreta una cantant americana extravagant i vulnerable que somia en ser una estrella mentre ignora la tragèdia política que l'envolta El que fa que Cabaret sigui brillant és com utilitza els números musicals. A diferència d'altres musicals on els personatges es posen a cantar de sobte al carrer, aquí totes les cançons passen dins de l'escenari del club. Les lletres de les cançons (com la cínica "Money, Money") comenten irònicament el que està passant fora del club: la pobresa, l'antisemitisme i la violència política.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West GERONIMO “Geronimo!” és un western dels seixanta que agafa la figura del mític líder apache i la converteix en un heroi de pantalla gran: tossut, orgullós i decidit a no doblegar-se davant l’exèrcit nord-americà. La pel·lícula segueix la seva fugida, les batalles, les negociacions impossibles i la tensió constant entre dos mons condemnats a xocar. Chuck Connors encarna un Geronimo imponent i cinematogràfic, mentre Kamala Devi aporta el contrapunt humà i emocional. Tot plegat respira aquell estil de Hollywood clàssic: cavalls, pols, trets, paisatges immensos i una mica de llegenda afegida per fer-ho més èpic. Una història de resistència, orgull i frontera, explicada amb el to aventurer i romàntic del cinema de l’època.

- Galeria - MAIG - Cinema Històric MARIE CURIE Marie Curie avança per la història com una figura que brilla amb llum pròpia, gairebé radioactiva. No és només una científica brillant: és una dona que va decidir mirar allà on ningú gosava mirar. Entre tubs d’assaig, fosforescències misterioses i nits de laboratori que s’allargaven massa, va descobrir el radi i el poloni, i amb ells una nova manera d’entendre la matèria i la vida. Treballava amb una obstinació silenciosa, gairebé poètica, com si cada espurna verda que emergia de les seves substàncies fos un secret que només ella podia escoltar. I tot i així, darrere la seva serenor hi havia una força immensa: la d’una dona que va obrir portes en un món que no estava pensat per a ella. Hi ha diverses pel·lícules sobre Marie Curie, i algunes són força destacades. Les més conegudes són Madame Curie (1943), Marie Curie: The Courage of Knowledge (2016) i Radioactive (2019).

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació GATO FÉLIX La Pantera Rosa té un cosí llunyà, mig col·lega, mig rival: el Gat Felix, el pioner absolut del caos animat. És com aquell amic que sempre arriba abans que ningú a les festes… perquè ja hi era, des del 1919, fent trapelleries en blanc i negre quan la resta del món encara anava amb barret i bigoti encerats. El Gat Felix és un gatet negre amb ulls enormes i un somriure que diu “això sortirà malament, però riurem”. El seu superpoder no és volar ni llançar làsers: és la seva cua, que fa servir com a clau anglesa, martell, helicòpter, palanca o arma de destrucció moderadament massiva. És el MacGyver felí abans que MacGyver existís. Quan el món es complica, Felix no s’estressa: treu un objecte impossible de la butxaca (que no té), fa un gest de “confia en mi” i resol el problema amb una lògica que només funciona al seu univers. És el mestre del surrealisme animat i del gag mut, un precursor directe de tot l’humor visual que vindria després.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gansgters THE PUBLIC ENEMY (1931) The Public Enemy (1931) és tan seriosa que fa gràcia sense voler-ho. Imagina’t dos pinxolets de Chicago que volen ser gàngsters professionals… però encara tenen la mentalitat d’un nen que es baralla al pati de l’escola. Tom Powers (James Cagney) va pel món amb aquella xuleria de gall de corral que fins i tot els crítics destaquen , i cada cop que entra en una habitació sembla que estigui a punt de ballar claqué o de treure una pistola, depèn del dia. El moment més divertidament absurd? Quan un mafiós mor perquè l’atropella un cavall… i els gàngsters decideixen venjar-se matant el cavall. Sí, sí: “Aquest cavall ens ha faltat al respecte”. És humor involuntari de primera categoria, confirmat fins i tot per ressenyes modernes que encara flipen amb la escena. I després hi ha el famós pomelo esclafat a la cara de Mae Clarke, que va convertir Cagney en llegenda i la pel·li en icona del cinema de gàngsters . Tot plegat és tan dur, tan exagerat i tan teatral que, vista avui, sembla gairebé una comèdia negra.

- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor GERMANS MARX Els germans Marx van ser una autèntica força de la natura dins del cinema d'humor. Groucho, Chico, Harpo i, en els primers anys, Zeppo, van crear un estil únic: diàlegs impossibles, jocs de paraules vertiginosos, caos coreografiat i un sentit de l'absurd que encara avui sembla modern. Van triomfar als anys 30 i 40 amb pel·lícules com Duck Soup, A Night at the Opera o Animal Crackers, on Groucho disparava acudits com metralla, Chico feia de pícar professional, Harpo convertia el silenci en gag i Zeppo intentava, sense èxit, mantenir un mínim de normalitat. La seva aportació és tan gran que, en parlar de comèdia, sempre hi ha un abans i un després dels Marx: van demostrar que l'humor podia ser intel·ligent, anàrquic i profundament lliure.

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma LA GRANDE BELLEZA (2013) Dirigida per Paolo Sorrentino i protagonitzada de manera magistral per Toni Servillo, és considerada la l'hereva espiritual moderna de La dolce vita. La pel·lícula segueix a Jep Gambardella, un escriptor d'èxit d'una sola novel·la i periodista càstic que, en fer 65 anys, passeja per la societat d'alta alcurna de Roma reflexionant sobre la futilitat, el pas del temps i la recerca d'una bellesa autèntica que sembla haver-se après. Amb una fotografia enlluernadora de Luca Bigazzi i una banda sonora inoblidable, la cinta retrata una Roma monumental però decadent, on festes grotesques s'entrecreuen amb el silenci dels seus palaus i jardins històrics. El llargmetratge va ser un gran èxit internacional, guanyant l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, el Globus d'Or i el Premi BAFTA, consolidant-se com un dels grans clàssics visuals del cinema europeu del segle XXI.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'Animació IRON MAN Iron Man va debutar el març de 1963 a Tales of Suspense #39, creat per Stan Lee, Larry Lieber, Don Heck i Jack Kirby. En plena Guerra Freda, Lee es va proposar el desafiament de crear un heroi que fos un magnat de l'armament capitalista i fer que el públic el fos a estimar. La seva identitat secreta era Tony Stark, un enginyer geni i milionari que, rere una vida de luxe, amagava una gran vulnerabilitat física: una ferida al cor provocada per una metralla durant un segrest. Per sobreviure i escapar, Stark va construir una armadura rudimentària de ferro i un placa pectoral magnètica, donant naixement al superheroi. A diferència d'altres herois, el poder de Tony Stark prové exclusivament de la seva intellecte i de la tecnologia en constant evolució. Amb el temps, l'armadura va adoptar els seus característics colors vermell i or, i Stark es va convertir en un dels membres fundadors i financers de Els Venjadors. Als còmics, el personatge sempre ha estat marcat per la seva complexitat humana, enfrontant-se a dimonis personals com l'alcoholisme (a la mítica saga Demon in a Bottle) i jugant un paper central en grans esdeveniments com Civil War, on va defensar el registre de superherois davant el Capità Amèrica. El gran gir en la història d'Iron Man va arribar el 2008 amb l'estrena de la seva primera pel·lícula. La magistral interpretació de Robert Downey Jr. no només va catapultar el personatge al primer nivell de la cultura popular mundial, sinó que va ser la pedra angular que va donar origen al Marvel Cinematic Universe (MCU). Des del seu "I am Iron Man" inicial fins al seu sacrifici final a Avengers: Endgame (2019), el personatge es va consolidar com la cara visible i el cor emocional de tot un imperi de l'entreteniment.

- Galeria - OCTUBRE - Cinema romàntic CHICO Y RITA Amb com a teló de fons l'efervescent L'Havana de finals dels anys 40 i la vibrant escena del jazz de Nova York, Chico y Rita (2010) és una emotiva i sensorial pel·lícula d'animació per a adults dirigida a sis mans per l'il·lustrador i dissenyador Javier Mariscal, el cineasta Fernando Trueba i el realitzador Tono Errando. La història segueix la turbulenta i apassionada relació d'amor al llarg de sis dècades entre Chico, un jove i talentós pianista cubà, i Rita, una cantant amb una veu prodigiosa. Units per la música i distanciats per la gelosia, les oportunitats de la fama, la distància i els canvis polítics derivats de la Revolució Cubana, la parella viu un idil·li inoblidable que és, alhora, una carta d'amor a la cultura llatina i a l'època daurada del latin jazz. Amb un pressupost aproximat de 9,5 milions d'euros, el llargmetratge destaca pel seu estil visual inconfunsible, ple de color i traços expressius, i per una banda sonora magistral composta i dirigida pel llegendari pianista cubà Bebo Valdés —a qui la pel·lícula ret un sentit homenatge—, amb la participació especial de figures com Estrella Morente. La cinta va tenir una excel·lent acollida crítica i va fer història en convertir-se en la primera pel·lícula d'animació espanyola nominada als Premis Òscar en la categoria de Millor Pel·lícula d'Animació (2012). A més, es va endur el Premi Goya a la Millor Pel·lícula d'Animació i el Premi del Cinema Europeu en la mateixa categoria, consolidant-se com una de les obres més singulars i poètiques del cinema d'animació recent.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Enka Mendez - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: