- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
CASABLANCA 1942
Isabel: "Pelegrina y Cuadradin reinterpretan una escena emblemática del cine clásico a partir de sus elementos esenciales"
“Tócala de nuevo, Sam” evoca immediatament l’atmosfera mítica de Casablanca, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman com a ànimes
perdudes que busquen un record que la música pot fer reviure per un instant. Tot i que la frase no apareix exactament així al film,
s’ha convertit en un símbol del desig de tornar a allò que ja no existeix però que encara pesa al cor.
Pel·licula? Mite?
A Casablanca, la nit sempre sembla més densa que enlloc. Al Rick’s Café Américain, el fum de les cigarretes s’enfila lentament mentre
el piano de Sam cus records que ningú no gosa pronunciar. Rick Blaine, amb la mirada dura d’algú que ha estimat massa tard, observa el
món passar com si no li pertanyés. Tot canvia quan entra Ilsa Lund, lluminosa i fràgil alhora, portant a la mirada el pes d’un amor
interromput i la determinació de qui sap que el destí no sempre concedeix segones oportunitats.
Entre mirades que fugen i paraules que no s’atreveixen a néixer, la ciutat es converteix en un laberint moral. Victor Laszlo, símbol
de resistència, recorda a tothom que hi ha causes que reclamen sacrificis. I Rick, atrapat entre el passat i el deure, descobreix
que l’amor més profund és sovint aquell que renuncia.
A Casablanca, ningú no és del tot lliure, però tots busquen una escletxa d’esperança. I mentre Sam toca una melodia que sembla venir
d’un altre temps, els personatges entenen que hi ha moments que, encara que s’esvaeixin, romanen per sempre.
|