- Galeria - GENER - El Cinema Mut
La complicitat rere la cantonada
La imatge ens mostra en Charlot i el Petit (Jackie Coogan) treient el cap, un sobre l'altre, per la cantonada d'una
paret de maons d'un carreró estret. Estan vigilant, amb una barreja de por i entremaliadura, per veure si ve el policia.
La composició vertical de la paret divideix la imatge. A un costat, el perill invisible de la llei; a l'altre, la fragilitat de
dos éssers que només es tenen l'un a l'altre. La repetició del gest (tots dos amb el cos inclinat i la mirada fixa) crea una
simetria perfecta que ens diu que són ungla i carn.
El simbolisme en aquesta escena no hi ha paraules, però la imatge ho diu tot. Representa la supervivència. Charlot no és només
un pare adoptiu, és el mestre de les trapelleries, i el nen n'és el millor alumne. Ens ensenya que, en un món hostil i pobre,
la unió i l'enginy són les úniques armes que tenen.
El contrast que veiem entre el barret de bombí d'en Charlot i la gorra del nen; la mirada protectora de l'adult i la curiositat
neta de l'infant. És el resum visual de la frase que obre el film: "Un film amb un somriure i, potser, una llàgrima".
És una estampa que captura l'essència de la picaresca: la lluita del petit contra el gegant, feta des de la tendresa d'una família improvisada.
|
