12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ELI GUTIÉRREZ Aquests són els dibuixos fets per l'Eli

- Galeria - GENER - El Cinema Mut La complicitat rere la cantonada La imatge ens mostra en Charlot i el Petit (Jackie Coogan) treient el cap, un sobre l'altre, per la cantonada d'una paret de maons d'un carreró estret. Estan vigilant, amb una barreja de por i entremaliadura, per veure si ve el policia. La composició vertical de la paret divideix la imatge. A un costat, el perill invisible de la llei; a l'altre, la fragilitat de dos éssers que només es tenen l'un a l'altre. La repetició del gest (tots dos amb el cos inclinat i la mirada fixa) crea una simetria perfecta que ens diu que són ungla i carn. El simbolisme en aquesta escena no hi ha paraules, però la imatge ho diu tot. Representa la supervivència. Charlot no és només un pare adoptiu, és el mestre de les trapelleries, i el nen n'és el millor alumne. Ens ensenya que, en un món hostil i pobre, la unió i l'enginy són les úniques armes que tenen. El contrast que veiem entre el barret de bombí d'en Charlot i la gorra del nen; la mirada protectora de l'adult i la curiositat neta de l'infant. És el resum visual de la frase que obre el film: "Un film amb un somriure i, potser, una llàgrima". És una estampa que captura l'essència de la picaresca: la lluita del petit contra el gegant, feta des de la tendresa d'una família improvisada.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre Casablanca (1942) Una de les pel·lícules més emblemàtiques del cinema clàssic en blanc i negre i un referent absolut del cinema romàntic. Dirigida per Michael Curtiz i produïda per Warner Bros., està protagonitzada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, que donen vida a Rick Blaine i Ilsa Lund, dos amants marcats per un passat inacabat. La història se situa a Casablanca durant la Segona Guerra Mundial, una ciutat plena de refugiats, espies i tensions polítiques, on Rick regenta un cafè que esdevé punt de trobada de personatges desesperats per fugir del nazisme. La pel·lícula combina amor, sacrifici i compromís moral, i mostra com els sentiments personals sovint xoquen amb el deure col·lectiu. El to melancòlic, els diàlegs brillants i la música inoblidable —especialment As Time Goes By— contribueixen a crear una atmosfera carregada de nostàlgia i emoció. Tot i que en el seu rodatge va ser una producció complicada i poc planificada, Casablanca va acabar convertint-se en un clàssic intemporal, recordat per frases mítiques, personatges inoblidables i un final que simbolitza la renúncia personal en favor d’una causa més gran. Avui dia continua sent una de les pel·lícules més estimades i estudiades de la història del cinema.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Eli Gutiérrez - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: