- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
LA VIDA EN BLANC I NEGRE?
El dibuix d'en Ramon em porta el record d'una anecdota:
En nebot petit, i la lògica implacable dels nens ens deixa sense paraules, mirant una pel·lícula en B/N, em va preguntar
amb tota la innocència del món: "Però, quan vosaltres éreu petits, el món era en blanc i negre?". És una imatge fascinant
pensar que, per a ells, la realitat es va "acolorir" en algun moment de la història gràcies a un interruptor màgic.
Però la veritat és que, encara que el cinema de Fellini, Chaplin o les joies de Casablanca ens arribin en una escala de
grisos infinita, la vida sempre ha bategat en Technicolor. El sol escalfava amb el mateix groc intens sobre les teulades
de Terrassa, el mar de la Gelsomina era d'un blau profund i els ulls de la Ilsa Lund brillaven amb una claror que cap
càmera d'aleshores podia empresonar del tot. El blanc i negre no era la realitat, sinó el filtre d'una època que ens ensenyava
a mirar més enllà del pigment, obligant-nos a imaginar la intensitat de la vida a través de les ombres.
|