12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" RAMON MARTÍN Aquests són els dibuixos fets pel Ramon

- Galeria - GENER - El Cinema Mut CHARLOT A COLOR Charlot, no és només un personatge de ficció, és la cara més universal del cinema mut. La seva màgia no rau en les paraules, sinó en la manera com transmet emocions, des de la hilaritat més pura fins a la més tendra melancolia, només amb gestos, mirades i passos de dansa improvisats. És aquest poder de comunicar sense parlar el que ha fet que milions d’ulls al voltant del món el reconeguin com l’ànima del cinema primitiu. No és casualitat que Charlot sigui escollit una i altra vegada com el símbol del cinema mut; representa la humanitat en el seu estat més senzill i, alhora, més universal. En un món que avançava cap al so i la paraula, Charlot va demostrar que el cor del cinema sempre serà visual, que una rialla o una llàgrima poden travessar fronteres i idiomes. Per això, quan pensem en el cinema mut, inevitablement pensem en ell: l’home petit amb el gran cor que va fer que la pantalla en silenci parli més fort que qualsevol veu.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre LA VIDA EN BLANC I NEGRE? El dibuix d'en Ramon em porta el record d'una anecdota: En nebot petit, i la lògica implacable dels nens ens deixa sense paraules, mirant una pel·lícula en B/N, em va preguntar amb tota la innocència del món: "Però, quan vosaltres éreu petits, el món era en blanc i negre?". És una imatge fascinant pensar que, per a ells, la realitat es va "acolorir" en algun moment de la història gràcies a un interruptor màgic. Però la veritat és que, encara que el cinema de Fellini, Chaplin o les joies de Casablanca ens arribin en una escala de grisos infinita, la vida sempre ha bategat en Technicolor. El sol escalfava amb el mateix groc intens sobre les teulades de Terrassa, el mar de la Gelsomina era d'un blau profund i els ulls de la Ilsa Lund brillaven amb una claror que cap càmera d'aleshores podia empresonar del tot. El blanc i negre no era la realitat, sinó el filtre d'una època que ens ensenyava a mirar més enllà del pigment, obligant-nos a imaginar la intensitat de la vida a través de les ombres.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals EL MAGO DE OZ El personatge que més m'agrada de la pel·lícula és Hojalata, bàsicament, un armari metàl·lic amb potes i problemes emocionals. Sempre anava queixant-se que no tenia cor, però la veritat és que el que no tenia era manteniment: cada dos passos feia clac-clac com una paella rovellada i necessitava oli com qui necessita cafè un dilluns al matí. Quan es va unir a Dorothy, no ho va fer per heroisme: és que estava fart de passar-se el dia plantat al bosc com una estàtua de jardí amb traumes. I tot i que deia que volia un cor, tothom sabia que el que realment volia era una mica d’atenció. Però això sí: quan s’emocionava, encara que fos sense cor, feia més soroll que una caixa de claus caient per les escales. I al final, entre grinyols i cops de martell, va demostrar que no cal tenir un cor per ser un tros de pa… només cal no oxidar-se del tot.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West LUCKY LUKE En Lucky Luke seria més un personatge de pel·lícules d’animació que no pas del Far West, però m’agrada que l’hagi pintat l’amic Ramon Lucky Luke és un dels cowboys més emblemàtics del còmic europeu: un heroi solitari que recorre el Far West a lloms del seu fidel cavall Jolly Jumper. Creat per Morris i més tard escrit també per Goscinny, és un personatge que combina humor, aventura i una mica de paròdia del western clàssic. Sempre arriba allà on hi ha problemes: bandits, trampes, pobles sense llei o els eterns germans Dalton. Però ell manté la calma, dispara “més ràpid que la seva ombra” i marxa cap a l’horitzó xiulant, com si la pau fos només una parada temporal. Amb els anys, Lucky Luke ha saltat del còmic a les pel·lícules d’animació, sèries i adaptacions diverses, convertint-se en una icona cultural que barreja humor i llegenda.

- Galeria - MAIG - Cinema Històric LA LLISTA DE SCHINDLER (1993) En Ramon també s’ha decantat per aquesta pel·lícula, igual que va fer la Matilde. Si voleu alguna dada sobre el film, una mica més amunt les teniu, just al costat del dibuix de la Matilde. Ara ens podem centrar en el dibuix d’en Ramon i en la nena de l’abric vermell. La nena de l’abric vermell és el símbol que trenca el blanc i negre de La llista de Schindler i obliga l’espectador —i Schindler mateix— a veure l’horror amb un rostre concret. El seu abric vermell representa la innocència vulnerada, la individualitat enmig de la massacre i el moment en què Schindler comprèn que cada vida perduda és irreemplaçable. Quan la nena reapareix morta, el vermell ja no és només un color: és la prova que mirar cap a una altra banda és impossible.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació EL REI LLEÓ El Rei Lleó de Disney és una de les històries més potents que ha donat l’animació moderna: una tragèdia familiar explicada amb animals, música èpica i un lleó petit que ha d’aprendre a ser gran. En Simba, un cadell impulsiu i alegre, és l’hereu del Regne. El seu pare, Mufasa, li ensenya què vol dir liderar amb saviesa i respecte. Però la traïció del seu oncle Scar —un dels grans villans de Disney— trenca l’ordre natural i obliga Simba a fugir. Lluny de casa, creix entre humor i filosofia barata amb en Timon i en Pumba, fins que entén que no pots escapar del que ets. Torna, lluita i recupera el seu lloc en el cicle de la vida. És una història de responsabilitat, pèrdua, creixement i redempció, estrenada el 1994 i convertida en un clàssic immediat. La banda sonora d’Elton John i Hans Zimmer, els personatges icònics i l’animació cuidada la fan una de les pel·lícules més estimades de Disney.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gansterns GANSTER Sota la nit de la ciutat de vidre i fred, un ganster avança ferm, amb pas de plom i secret. Porta el trineu a l'ombra i l'abric llarg d'astut, el barret ben abaixat i el rostre mut. A la mà dreta, l'acer d'una metralladora, que canta notes de foc quan arriba l'hora. Un llampec de metall sec enmig del carreró, i el silenci es trenca sota la tempesta de foc.

- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor CON FALDAS Y A LO LOCO (1959) Mítica imatge de la pel·lícula "Con faldas y a lo loco", dirigida per Billy Wilder l'any 1959. El milionari Osgood Fielding III (interpretat per Joe E. Brown, a l'esquerra) porta en motora a Jerry / Daphne (interpretat per Jack Lemmon, a la dreta). Jerry intenta desfer-se de la proposta de matrimoni d'Osgood donant tota mena d'excuses absurdament confessionals ("no puc cuinar", "tinc un passat fosc"), però Osgood les accepta totes feliçment. Finalment, en un acte de desesperació, Jerry es treu la perruca i crida "Sóc un home!", al capdavall del qual Osgood respon amb la mítica frase final de la pel·lícula: "Bé, ningú no és perfecte." (Well, nobody's perfect).

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma VACANCES A ROMA Vacances a Roma (Roman Holiday) es va estrenar oficialment als Estats Units a finals d'agost de 1953, però la seua arribada als cinemes d'Espanya i de molts altres països es va consolidar al llarg de 1954. La pel·lícula, dirigida pel cineasta William Wyler, va esdevenir un fenomen cinematogràfic global en aquesta època gràcies a la seua frescor i al seu rodatge íntegre en escenaris naturals de la capital italiana. La cinta segueix la història d'Ann, una jove princesa aclaparada pel protocol d'un viatge oficial per Europa, que decideix escapar-se durant una nit a Roma. Allà coneix Joe Bradley, un periodista estatunidenc que inicialment busca una exclusiva periodística sobre la seua desaparició, però que acaba acompanyant-la en un dia de llibertat i anonimat. La química entre Audrey Hepburn i Gregory Peck, sumada a escenes memorables com la passejada en Vespa o la broma a la Bocca della Verità, va transformar el projecte en un clàssic instantani. L'èxit de la pel·lícula es va confirmar definitivament en la gala dels Premis Òscar celebrada el març de 1954.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'herois BATMAN Y ROBIN

- Galeria - SETEMBRE - Cinema romantic BROKEBACK MOUNTAIN (2005) A l'ombra dels majestuosos i solitaris paisatges de Wyoming, es desplega la tragèdia íntima de Brokeback Mountain (2005), una obra mestra del cinema modern dirigida pel cineasta taiwanès Ang Lee. Basada en el prestigiós relat breu de la mecenes literària Annie Proulx i adaptada per Larry McMurtry i Diana Ossana, la pel·lícula relata la història de dos joves vaquers, Ennis Del Mar (interpretat magistralment per Heath Ledger) i Jack Twist (Jake Gyllenhaal), que l'estiu de 1963 son contractats per cuidar un ramat d'ovelles a la muntanya fictícia de Brokeback. En aquest entorn aïllat neix entre ells una connexió física i emocional tan profunda com prohibida, un amor secret que marcarà i estroncarà les seves vides al llarg de dues dècades, enquadrat per les exigències socials d'una Amèrica profunda i conservadora i el seu matrimoni amb les seves respectives parelles, interpretades per Michelle Williams i Anne Hathaway. Realitzada amb un pressupost modest de 14 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un fenomen global tant de crítica com de públic, recaptant més de 178 milions de dòlars a tot el món. Reconeixent la seva bellesa melancòlica —enaltida per la fotografia de Rodrigo Prieto i l'emotiva banda sonora del compositor argentí Gustavo Santaolalla—, la pel·lícula va triomfar primer al Festival de Venècia guanyant el Lleó d'Or. Posteriorment, va rebre 8 nominacions als premis Òscar, on es va endur tres estatuetes: Millor Director per a Ang Lee, Millor Guió Adaptat i Millor Banda Sonora Original. Més enllà dels premis i la polèmica històrica per no haver guanyat el guardó a la Millor Pel·lícula, Brokeback Mountain s'ha consolidat com un clàssic atemporal sobre el dolor de l'amor inassolible i un fita fonamental en el cinema de temàtica LGTBIQ+

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Ramon Martín - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: