"El Món del cinema"
Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas.
Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta
a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? |
Dibuix d'en Jaume Olivet
Al cinema d’abans, quan encara feien servir projectors que sonaven com una rentadora espatllada,
sempre hi havia aquell moment màgic: pam! una de romans. Tal com deixa anar Sabina, era com una
tradició sagrada, si no hi sortia un gladiador suat, un emperador amb mala llet o una orgia mal
il·luminada, no era sessió de cine, era una estafa. |

Dibuix d'en Pep G Celdran
Life of Brian és una comèdia britànica de 1979, dirigida per Terry Jones i escrita i interpretada pels Monty Python.
Va costar uns 4 milions de dòlars, finançats en part per George Harrison, i en va recaptar més de 20 milions. Dura
94 minuts, està rodada a Tunísia, i va generar prohibicions a Irlanda, Noruega i diverses ciutats del Regne Unit.
Amb els anys s’ha convertit en una de les comèdies més celebrades del cinema britànic.. |

Dibuix de la Matilda
Romance en Roma (Rome in Love, 2019) és una pel·lícula romàntica dirigida per Eric Bross i produïda per
a la cadena Hallmark Channel. La història se centra en Amelia Tate, interpretada per l'actriu canadenca
Italia Ricci, una intèrpret desconeguda que aconsegueix de manera inesperada el paper de la seua vida:
protagonitzar a la Ciutat Eterna la nova versió (remake) del clàssic cinematogràfic Vacances a Roma.
Durant el rodatge i la promoció de la cinta a Itàlia, la vida d'Amelia s'entrecreua amb la de Philip
Hamilton (interpretat per Peter Porte), un periodista estatunidenc encarregat d'escriure un perfil complet
sobre ella. |

Dibuix de Xavi Marti
Els romans i la Seu d’Ègara formen una d'aquelles connexions històriques que Terrassa porta tatuades sota l’asfalt.
Abans que el conjunt episcopal fos el que coneixem avui, aquell espai era un nucli romà amb vida, carrers, artesans
i una organització que ja apuntava maneres. Les excavacions han revelat restes de domus, ceràmica, mosaics i
estructures que mostren que la zona era important molt abans del cristianisme. |

Dibuix de l'Antonia Rodríguez
Un epic històric nord-americà dirigit per Stanley Kubrick i protagonitzat per Kirk Douglas, que interpreta el famós
esclau traci que lidera una revolta contra Roma durant la Tercera Guerra Servil. La pel·lícula adapta la novel·la
de Howard Fast i compta amb un repartiment espectacular: Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter
Ustinov i Tony Curtis, entre d'altres. |

Dibuix d'en Ramon Martín
Vacances a Roma (Roman Holiday) es va estrenar oficialment als Estats Units a finals d'agost de 1953,
però la seua arribada als cinemes d'Espanya i de molts altres països es va consolidar al llarg de 1954.
La pel·lícula, dirigida pel cineasta William Wyler, va esdevenir un fenomen cinematogràfic global en
aquesta època gràcies a la seua frescor i al seu rodatge íntegre en escenaris naturals de la capital italiana. |

Dibuix de la Paquita Rodríguez
És una comèdia romàntica de relats creuats on Woody Allen retrata la capital italiana a través de la farsa
i l'absurd. La història combina quatre trames independents: un director d'òpera jubilat (el mateix Allen)
que descobreix un tenor prodigiós que només sap cantar bé a la dutxa; un ciutadà anònim (Roberto Benigni)
que es converteix inexplicablement en una celebritat mediàtica d'un dia per l'altre; un jove estudiant
d'arquitectura (Jesse Eisenberg) temptat per una amiga seductora (Elliot Page) sota la mirada d'un arquitecte
veterà (Alec Baldwin); i una parella de poble que se separa per accident, portat a ell a fer passar una
prostituta (Penélope Cruz) per la seua dona. Amb escenaris com el Colosseu o la Piazza Navona, la cinta
explora la fama, la temptació i l'amor amb la ciutat de Roma com a gran decorat. |

Dibuix de la Silvia Piñol
L'he vista 1000 Cops! |

Dibuix de la Mariona Serra
Miru l'explicació un parell de dibuixos més amunt... |

Dibuix de la Maria Betriu
Dirigida per Federico Fellini i protagonitzada per Marcello Mastroianni, és un dels grans megàfons de la història
del cinema i el retrat definitiu de la Roma hedonista i decadent dels anys cinquanta. La pel·lícula segueix a
Marcello Rubini, un periodista de premsa rosa desencantat que vaga durant set nits i set albades per la capital
italiana, dividit entre l'atractiu de la vida nocturna de l'alta societat, el desig d'una existència intel·lectual
més profunda i la buidor existencial. |

Dibuix de l'Enka
Dirigida per Paolo Sorrentino i protagonitzada de manera magistral per Toni Servillo, és considerada la l'hereva espiritual
moderna de La dolce vita. La pel·lícula segueix a Jep Gambardella, un escriptor d'èxit d'una sola novel·la i periodista càstic
que, en fer 65 anys, passeja per la societat d'alta alcurna de Roma reflexionant sobre la futilitat, el pas del temps i la
recerca d'una bellesa autèntica que sembla haver-se après. |

Dibuix de Isabel Valero
El nostre carismàtic Fotomatón va sortir de Terrassa dalt d'una Vespa clàssica de color groc! |

Dibuix de la Jaume Rosell
Ser extra en una pel·lícula de romans és l'únic ofici on et paguen per passar dotze hores sota el sol amb
una túnica de sintètic i sandàlies que fan nafres. La clau de l'èxit resideix en la picaresca: gesticular
amb molta passió al Senat mentre en realitat debatEU si el dinar de càterings portarà croquetes, o buscar
un tros d'herba ben suau a la batalla per caure mort dramàticament i fer una bona migdiada fins que el
director cridi tall. |

Dibuix de l'Eli Gutiérrez
Semblava una coincidència de pel·lícula, però va passar de veritat! La Eli i la MAria, dues artistes, les seves pròpies visions de La Dolce Vita. |

Dibuix de la Isabel Rodriguez
Cleòpatra VII no era romana, sinó la darrera reina de l'Egipte ptolemaic. Pertanyia a la dinastia ptolemaica,
una família d'origen grec macedoni fundada per Ptolemeu I Sòter, un dels generals d'Alexandre el Gran. Tot i
que va mantenir relacions polítiques i personals molt estretes amb líders de la República Romana com Juli
Cèsar i Marc Antoni, la seva identitat, cultura i govern van ser completament egipcis i hel·lenístics. |

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert
Quo Vadis (1951), dirigida per Mervyn LeRoy i basada en la novel·la de Henryk Sienkiewicz, narra la història d'amor
entre el general romà Marc Vinici i la cristiana Lígies en plena persecució sota el regnat de Neró. La pel·lícula
es va rodar als estudis de Cinecittà a Roma amb una producció monumental que va utilitzar més de 30.000 extres.
A més, va destacar per la memorable interpretació de Peter Ustinov com a Neró, paper que li va valer un Globus d'Or.
Malgrat rebre vuit nominacions als premis Oscar, la cinta es va caracteritzar per no aconseguir finalment cap
d'aquestes estatuetes. |
- Pujada el dissabte 26 de setembre de 2026 |
