© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del cinema"

Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes?

Comentaris d'un servidor!

JUNY - El cinema d'animació

Aquest mes participen:

- Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Jaume Rosell - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Pep Gonzàlez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos









© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Jaume Olivet
- Apartat - Noms propis - Jaume Olivet
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

EL CINEMA D'ANIMACIÓ

El cinema d’animació és una porta oberta a mons que no existeixen però que, d’alguna manera, ens acaben formant. A través de dibuixos, colors i moviments impossibles, l’animació és capaç d’explicar emocions i històries que sovint serien inabastables amb actors reals. És un llenguatge universal: parla als infants, però també als adults que encara recorden com era mirar el món per primera vegada.

En aquest camí, Disney ha tingut un paper fonamental. Des de Blancaneu el 1937, el primer llargmetratge d’animació de la història, l’estudi va demostrar que els contes podien convertir-se en cinema amb una força emocional enorme. Amb el temps, Disney va perfeccionar la tècnica, va impulsar la innovació i va crear personatges que formen part de la memòria col·lectiva de generacions senceres.

Gràcies a aquest impuls, l’animació va deixar de ser un simple entreteniment per convertir-se en un art capaç d’explicar històries profundes, de transmetre valors i de recordar-nos que la imaginació també és una manera de mirar la realitat.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Pep Gonzàlez
- Apartat - Noms propis - Pep Celdràn
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

PINOCCHIO (1940)

L’any 1940, quan Disney encara estava descobrint fins on podia arribar l’animació, va estrenar Pinocchio, una pel·lícula que convertia un vell conte italià en un viatge visual i emocional com mai s’havia vist. Dirigida per Ben Sharpsteen i Hamilton Luske, la història seguia aquell petit ninot de fusta que Cliff Edwards feia parlar amb veu curiosa i innocent, mentre Dickie Jones li donava vida com a Pinocchio.

Al seu costat, la figura entranyable de Geppetto, interpretada per Christian Rub, aportava la tendresa d’un pare que només desitja que el seu fill —encara que sigui de fusta— trobi el seu camí. I, com a guia moral, Jiminy Cricket, amb el seu barret i la seva paciència infinita, es convertia en una de les veus més icòniques de la història de Disney.

La pel·lícula, plena d’innovacions tècniques i d’una animació sorprenent per l’època, va demostrar que el cinema d’animació podia ser profund, fosc, emocionant i bell al mateix temps. Amb la seva música inoblidable i escenes que han quedat gravades en la memòria col·lectiva, Pinocchio va consolidar Disney com un estudi capaç de transformar contes clàssics en obres d’art que travessen generacions.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Matilda
- Apartat - Noms propis - Matilda Garcia
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

ELS PICAPEDRA

Els Picapedra són aquella família prehistòrica que viu a Pedraforta, un poble on els dinosaures fan de rentadora, els ocells fan de despertador i les rodes encara són quadrades. En Fred Picapedra, tossut i sorollós, sempre es pensa que té la solució perfecta… fins que tot li explota a la cara. La Wilma Picapedra, molt més espavilada, manté la casa en ordre mentre vigila que en Dino, la mascota, no s’ho mengi tot.

Al costat hi viuen els seus millors amics, els Terregam: en Barney Terregam, baixet i rialler, i la Betty Terregam, que té més paciència que un menhir. Entre els quatre —i amb la Pebbles Picapedra i en Bam-Bam Terregam corrent pel voltant— converteixen la vida a Pedraforta en un festival de caos, humor i invents impossibles.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de Isabel Valero
- Apartat - Noms propis - Isabel Valero
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

POPEYE

Popeye el Marino és un dels personatges més emblemàtics del còmic i l’animació del segle XX. Va aparèixer per primera vegada el 17 de gener de 1929 dins la tira còmica Thimble Theatre, creada pel dibuixant E. C. Segar. Tot i que inicialment era un personatge secundari, la seva personalitat carismàtica i el seu humor peculiar el van convertir ràpidament en el protagonista indiscutible.

El personatge de Popeye es va inspirar en un home real: Frank “Rocky” Fiegel, un mariner d’origen polonès que vivia a Chester, Illinois, la mateixa ciutat natal de Segar. Fiegel era conegut pel seu ull mig tancat, la seva mandíbula prominent, la seva pipa sempre a la boca i el seu caràcter dur però generós, trets que Segar va traslladar directament al personatge.

Després del seu èxit en premsa, Popeye va passar a protagonitzar curtmetratges animats, especialment els produïts per Fleischer Studios durant els anys 30 i 40. Aquests curtmetratges van consolidar la seva imatge i el van convertir en una icona global.

Popeye no només és un personatge estimat per generacions, sinó que fins i tot va influir en el consum d’espinacs, que va augmentar notablement als Estats Units gràcies a la seva popularitat.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de Xavi Marti
- Apartat - Noms propis - Xavi Martí
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

BUGS BUNNY

Bugs Bunny és, sens dubte, una de les criatures més emblemàtiques que ha donat l’animació del segle XX. Va néixer als estudis Warner Bros en un moment en què els dibuixos animats començaven a definir el seu propi llenguatge, i ho va fer amb una personalitat tan viva que aviat va eclipsar molts dels personatges que l’havien precedit. El seu origen es remunta a finals dels anys trenta, quan diversos animadors —entre ells Ben Hardaway, Tex Avery i Bob Clampett— van començar a perfilar un conill descarat, ràpid d’enginy i impossible de descol·locar.

Amb el curt A Wild Hare (1940), Bugs Bunny va adquirir la forma i l’actitud que el farien immortal. Allà, amb una pastanaga a la mà i un posat relaxat, va pronunciar per primera vegada el seu famós “Eh… què hi ha de nou, vell”, una frase que definia a la perfecció el seu tarannà: impertorbable, irònic i sempre un pas per davant dels seus adversaris. Des d’aleshores, Bugs es va convertir en el mestre de la picada d’ullet, el rei de la trampa intel·ligent i el terror d’Elmer Fudd, que mai no aconseguia atrapar-lo.

Amb el temps, Bugs Bunny va transcendir els límits del cinema d’animació. Va aparèixer en centenars de curtmetratges, va compartir pantalla amb altres icones dels Looney Tunes i es va convertir en un símbol cultural reconegut arreu del món. La seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood és només un recordatori físic del que ja era evident: Bugs no és només un personatge, és una actitud, una manera de plantar cara al món amb humor, astúcia i un somriure mig burleta.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Antonia Rodríguez
- Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

SHREK

Shrek va néixer molt abans de convertir-se en un fenomen del cinema. El personatge apareix per primera vegada el 1990, al llibre infantil Shrek! de l’autor nord-americà William Steig, publicat per Farrar, Straus and Giroux. Era un ogre verd, grotesc i lliure, que vivia aventures absurdes i irreverents, molt en la línia de l’humor de Steig.

Una dècada més tard, el 2001, DreamWorks Animation va adaptar el llibre en una pel·lícula que canviaria per sempre la història de l’animació. L’estrena de Shrek va marcar un abans i un després: va guanyar el primer Oscar a la millor pel·lícula d’animació i va donar inici a una de les sagues més populars del cinema modern.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Paquita Rodríguez
- Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

ANIMACIÓ?

Hi ha persones que, sense voler-ho, veuen el món amb un angle que els altres no acostumen a mirar. La Paquita n’és un exemple clar. Quan algú diu cinema d’animació, gairebé tothom pensa en dibuixos, en colors vius, en personatges que no existeixen. Però ella no. Per a ella, sent animació i per ella vol dir una altra cosa: vol dir cinema que t’animi, que t’aixequi l’ànim, que et faci riure.

Aquesta manera de pensar la fa diferent, i alhora especial. No és que no entengui el significat habitual de les paraules; és que li agrada donar-los un sentit propi, més humà, més emocional. Mentre els altres parlen de tècniques, d’estils i de dibuixos, ella parla de sensacions, de rialles inesperades, d’aquell moment en què una pel·lícula et reconcilia amb el dia.

Potser per això, quan escolta la paraula animació, somriu. Perquè sap que, per a ella, no és només un gènere: és una invitació a deixar-se animar.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Mariona Serra
- Apartat - Noms propis - Mariona Serra
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

PINOCCHIO

Si vols saber de la pel·lícula, abans amb el dibuix d'en Pep, tens informació.

Però potser tothom no sap que Pinotxo no sempre va ser el nen entranyable que tothom recorda. En el seu origen, era un tros de fusta tossut, gairebé salvatge, que no entenia el món ni volia entendre’l. Caminava amb la impaciència d’algú que encara no sap què significa ser viu. Collodi, el seu pare literari, el va imaginar així: imperfecte, impulsiu, capaç de fer mal sense voler, com si la seva fusta encara no hagués estat polida del tot.

Però en aquesta imperfecció hi havia la seva força. Pinotxo era, sobretot, un mirall: mostrava les febleses humanes sense maquillatge, la por de créixer, la necessitat d’aprendre a base de cops. No era un heroi, sinó un aprenent de persona. I potser per això continua fascinant: perquè, en el fons, tots som una mica de fusta abans de trobar la nostra forma.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Eli Gutiérrez
- Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

LA PANTERA ROSA

La Pantera Rosa és una criatura elegantíssima que sembla feta de goma i jazz suau: un felí alt, prim i rosa xiclet que es mou com si sempre tingués una banda sonora de saxòfon darrere. No parla —no li cal— perquè domina l’art de la mirada irònica i del pas sigil·lós que acaba en desastre… però sempre amb estil.

Va néixer als anys seixanta per acompanyar els títols de crèdit d’una pel·lícula de robatoris, però va eclipsar tothom amb aquell caminar de “jo no he estat”. Des d’aleshores, la Pantera Rosa és símbol de humor visual, absurd fi i elegància gamberra. Sempre es fica en embolics: intenta arreglar coses que no funcionen, manipula objectes que tenen vida pròpia o s’enfronta a humans que no entenen la seva lògica felina.

El millor és que mai perd la compostura. Pot incendiar una casa, desmuntar un cotxe o provocar un caos monumental, però ho farà amb aquell somriure mínim i un gest de “tot controlat”. És la reina del slapstick intel·ligent, una mena de poesia muda on cada moviment és un gag.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Enka
- Apartat - Noms propis - Mendez Enka
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

GATO FÉLIX

La Pantera Rosa té un cosí llunyà, mig col·lega, mig rival: el Gat Felix, el pioner absolut del caos animat. És com aquell amic que sempre arriba abans que ningú a les festes… perquè ja hi era, des del 1919, fent trapelleries en blanc i negre quan la resta del món encara anava amb barret i bigoti encerats.

El Gat Felix és un gatet negre amb ulls enormes i un somriure que diu “això sortirà malament, però riurem”. El seu superpoder no és volar ni llançar làsers: és la seva cua, que fa servir com a clau anglesa, martell, helicòpter, palanca o arma de destrucció moderadament massiva. És el MacGyver felí abans que MacGyver existís.

Quan el món es complica, Felix no s’estressa: treu un objecte impossible de la butxaca (que no té), fa un gest de “confia en mi” i resol el problema amb una lògica que només funciona al seu univers. És el mestre del surrealisme animat i del gag mut, un precursor directe de tot l’humor visual que vindria després.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Maria Betriu
- Apartat - Noms propis - Maria Betriu
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

GATO FÉLIX

Felix avança fent tip-tap de gat murri,
amb la cua fent d’arma, d’espasa i de perill.
Si veu un problema, riu: “Això és per mi”,
i treu de la butxaca un caos petit però punyent.


És negre com la nit i més llest que la gana,
i quan algú el molesta, ell no s’enfada:
simplement converteix la realitat en plastilina
i deixa l’enemic amb cara de “què ha passat aquí?”.


Felix és un bandoleret de dibuixos antics,
un poeta del desastre, un ninja dels trucs.
Quan marxa, només queda pols, fum i un somriure,
i la sensació que t’ha pres la cartera…
però amb molt d’estil.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Isabel Rodriguez
- Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

DARTACAN

Dartacan és un gos jove de Gasconya que arriba a París amb més il·lusió que experiència, decidit a convertir-se en mosqueter del rei. És impulsiu, noble i una mica desastre, però sempre actua amb el cor per davant.

A la ciutat coneix Amis, Pontos i Dogos, tres mosqueters veterans que es converteixen en els seus amics i mestres. Junts formen un grup inseparable que lluita contra conspiracions, traïcions i embolics de palau.

La sèrie, estrenada el 1981 en coproducció hispano-japonesa, adapta Els Tres Mosqueters de Dumas en clau d’aventura i humor, amb un protagonista que combina valentia, ingenuïtat i un entusiasme que arrossega tothom.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Ramon Martín
- Apartat - Noms propis - Ramon Martín
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

EL REI LLEÓ

El Rei Lleó de Disney és una de les històries més potents que ha donat l’animació moderna: una tragèdia familiar explicada amb animals, música èpica i un lleó petit que ha d’aprendre a ser gran.

En Simba, un cadell impulsiu i alegre, és l’hereu del Regne. El seu pare, Mufasa, li ensenya què vol dir liderar amb saviesa i respecte. Però la traïció del seu oncle Scar —un dels grans villans de Disney— trenca l’ordre natural i obliga Simba a fugir.

Lluny de casa, creix entre humor i filosofia barata amb en Timon i en Pumba, fins que entén que no pots escapar del que ets. Torna, lluita i recupera el seu lloc en el cicle de la vida.

És una història de responsabilitat, pèrdua, creixement i redempció, estrenada el 1994 i convertida en un clàssic immediat. La banda sonora d’Elton John i Hans Zimmer, els personatges icònics i l’animació cuidada la fan una de les pel·lícules més estimades de Disney.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

FANTASIA

Fantasia és una de les pel·lícules més estranyes, valentes i hipnòtiques que ha fet Disney: un experiment gegant on la música clàssica i l’animació ballen juntes sense necessitat de diàlegs. És cinema pur, d’aquell que entra pels ulls i per les orelles alhora.

És del 1940, i va ser una bogeria per l’època: vuit seqüències animades, cadascuna inspirada en una peça musical. El resultat és un viatge que passa de l’humor al terror, de la poesia al caos, amb una llibertat creativa que encara avui sorprèn.

És una pel·li que no explica una història lineal: és una experiència. Una mena de concert animat on cada peça té vida pròpia. I, sobretot, és el moment en què Disney va decidir que l’animació podia ser art amb majúscules.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Jaume Rosell
- Apartat - Noms propis - Jaume Rosell
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

EL GELAT

Sense informació perquè és inèdita... una primicia, la filma al carrar Galileo...

Bé jo crec que ha anat al Ri... ha vist la cua, i li ha inspirat!








TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Pujada el diumenge 28 de juny de 2026
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma"
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026