12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del cinema" Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? Comentaris d'un servidor! MAIG - El cinema històric Aquest mes participen: - Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Rosell - El seu apartat - Els seus dibuixos - Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos - Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos - Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Pep Gonzàlez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos - Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos - Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos - Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos

Dibuix d'en Jaume Olivet - Apartat - Noms propis - Jaume Olivet - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL CINEMA I LA HISTÒRIA Les pel·lícules que expliquen la història tenen un valor especial perquè transformen allò que als llibres sovint són dates, noms i fets en experiències que es poden veure i sentir. Quan el cinema recrea un període real —una guerra, una revolució, una cultura desapareguda— ens ajuda a entendre millor allò que els llibres narren amb rigor, però que de vegades costa imaginar. Aquestes pel·lícules no substitueixen la història escrita, però la complementen: donen rostre als personatges, emoció als esdeveniments i context a les decisions. I així, el passat deixa de ser una pàgina llunyana per convertir-se en una vivència que ens interpel·la directament.

Dibuix d'en Pep Gonzàlez - Apartat - Noms propis - Pep Gonzàlez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 QUO VADIS (1951) L’any 1951, Hollywood va mirar cap a l’antiga Roma amb una ambició desmesurada i va donar vida a Quo Vadis, una superproducció dirigida per Mervyn LeRoy que volia convertir la història en espectacle pur. A la pantalla, Robert Taylor encarna el general Marcus Vinicius, un soldat poderós que es veu desarmat per un sentiment inesperat: l’amor per Lygia, interpretada per Deborah Kerr, una jove cristiana que desafia l’imperi amb la seva fe tranquil·la. Al seu voltant, la ciutat eterna es desplega amb tota la seva grandesa i crueltat. Peter Ustinov, en un dels seus papers més memorables, dona vida a l’emperador Neró, extravagant, insegur i capaç d’incendiar Roma només per veure com crema la seva pròpia vanitat. La pel·lícula, llarga i majestuosa, combina història, drama i espectacle amb aquella solemnitat que només els grans estudis de l’època podien permetre’s. Rodada amb milers d’extres, decorats gegantins i una banda sonora que volia sonar tan gran com l’imperi, Quo Vadis es va convertir en un dels títols més emblemàtics del cinema bíblic i històric. I encara avui, quan la veiem, és fàcil entendre per què: és una d’aquelles pel·lícules que transformen les pàgines dels llibres d’història en un món viu, ple de passions, conflictes i mirades que travessen els segles.

Dibuix de la Matilda - Apartat - Noms propis - Matilda Garcia - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LA LLISTA DE SCHINDLER (1993) El 1993, Steven Spielberg va decidir mirar de front un dels capítols més foscos de la història i va rodar La llista de Schindler, una pel·lícula que no només explica fets, sinó que els fa respirar amb una força que costa d’oblidar. Al centre de la història hi ha Oskar Schindler, interpretat per Liam Neeson, un empresari alemany que comença buscant beneficis en plena Segona Guerra Mundial i acaba descobrint que salvar vides pot ser l’únic negoci que val la pena. Al seu costat, Ben Kingsley dona vida a Itzhak Stern, l’home que transforma els números en noms i els noms en persones. I a l’altra banda, Ralph Fiennes encarna Amon Göth, un comandant nazi tan inquietant que sembla fet de gel i crueltat. Spielberg filma la història en un blanc i negre que no és nostàlgia, sinó memòria: una manera de recordar que allò que veiem no és ficció, sinó un reflex del que expliquen els llibres d’història. Rodada en part a Polònia, la pel·lícula segueix Schindler mentre utilitza la seva fàbrica per protegir centenars de jueus de l’horror dels camps. La famosa “llista” no és només un document: és un pont entre la vida i la mort, una prova que fins i tot enmig de la barbàrie pot aparèixer un gest de humanitat. Quan es va estrenar, La llista de Schindler va commoure el món i va guanyar set Oscars, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Director. Avui continua sent una obra imprescindible, una d’aquelles pel·lícules que recorden que la història real —la dels llibres, la dels testimonis— no s’ha d’oblidar mai.

Dibuix de la Isabel Rodriguez - Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Isabel Rodriguez: Este dibujo es mi forma de acercarme a Las amistades peligrosas desde algo más íntimo. Peligrina y Cuadradin no pretenden representar a nadie en concreto, sino capturar una sensación: ese juego sutil entre dos personajes donde todo parece delicado, pero nada es inocente. Me interesaba mantener una estética de época sin rigidez, dejando espacio a lo ingenuo y lo extraño. Trabajo así, dejándome llevar, sin buscar exactitud. Esta pieza es mi aportación a la web: una mirada personal a las películas históricas, desde la imaginación más que desde la fidelidad.

Dibuix de Xavi Marti - Apartat - Noms propis - Xavi Martí - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 TROIA Recordo dues pel·lícules de Troia, però segur que deu haber més. Helena de Troia (1956), dirigida per Robert Wise, és una adaptació clàssica de la llegenda, centrada sobretot en Helena i el conflicte que desencadena la guerra. Troia (2004), la versió moderna i més coneguda, dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per Brad Pitt, Eric Bana i Orlando Bloom. És la pel·lícula que adapta La Ilíada de manera més directa i espectacular. El cavall de Troia, tal com el coneixem —un enorme cavall de fusta ple de guerrers amagats— no està documentat com un fet real. No hi ha proves arqueològiques ni textos històrics que confirmin que aquest engany va passar literalment. El cavall forma part del món mític que els grecs utilitzaven per explicar estratègies, traïcions i girs dramàtics. És una imatge poderosa, probablement inspirada en alguna tàctica real de setge, però convertida en llegenda a través de la poesia d’Homer i altres autors antics.

Dibuix de l'Antonia Rodríguez - Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LA MISIÓ (1986) Dirigida per Roland Joffé amb música de Ennio Morricone i amb els actors principals: Robert De Niro, Jeremy Irons, Ray McAnally i Aidan Quinn, entre altres. Enmig de la selva espessa que envolta les cataractes d’Iguaçú, La Misión desplega una història on la fe, la culpa i la redempció s'entrellacen amb la força implacable de la història. El pare Gabriel, amb la serenor d’un home que només té la música per defensar-se, s’endinsa en territori guaraní amb un oboè com a única arma. Allà, la seva melodia obre un pont fràgil entre dos mons. Rodrigo Mendoza, antic mercenari i traficant d'esclaus, arriba carregat —literalment— amb el pes dels seus pecats. La selva, els guaranís i la mirada pacient del missioner el van despullant de la seva antiga vida fins a convertir-lo en un altre home. Però la pau que construeixen plegats és tan delicada com la música que la va iniciar: prou perquè la política, la cobdícia i els imperis la facin miques. A La Misión, la bellesa natural i la música d’Ennio Morricone conviuen amb la tragèdia d'un poble condemnat per decisions preses lluny de la selva. És una història de llum i ombra, de fe i violència, on cada personatge lluita per salvar alguna cosa —o algú— abans que el món s'ho endugui tot.

Dibuix de la Paquita Rodríguez - Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL PIANISTA (2002) Dirigida per Roman Polanski i amb Adrien Brody com actor principal, el pianista retrata la lluita silenciosa de Wladyslaw Szpilman, un músic jueu que veu com la seva vida s'esmicola amb la invasió nazi de Varsòvia. Mentre el món que coneixia s'enfonsa, ell s'afanya a sobreviure entre ruïnes, fam i silencis forçats. La música, que abans omplia sales, es converteix en el seu últim refugi interior, l'únic record d'humanitat enmig de la devastació.

Dibuix de la Silvia Piñol - Apartat - Noms propis - Silvia Piñol - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CLEOPATRA (1963) Dirigida per Joseph L. Mankiewicz i amb les estrelles Elizabeth Taylor (Cleòpatra), Richard Burton (Marc Antoni) i Rex Harrison (Juli Cèsar), entre altres. Cleopatra narra l’ascens i la caiguda de Cleòpatra VII, l’última reina d’Egipte, en el seu intent de mantenir la independència del seu regne davant l'expansió de Roma. La història segueix la seva aliança política i sentimental amb Juli Cèsar, que la proclama reina d’Egipte i amb qui té un fill, i posteriorment amb Marc Antoni, amb qui viu un amor apassionat i també una lluita desesperada contra el poder creixent d'Octavi. La pel·lícula culmina amb la derrota d'Antoni i el tràgic final de Cleopatra, que prefereix la mort abans que ser humiliada com a botí romà.

Dibuix de la Mariona Serra - Apartat - Noms propis - Mariona Serra - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CASABLANCA (1942) Ja ha sortit la pel·lícula Casablanca al mes de febrer, dedicat al cinema en blanc i negre. Si voleu saber dades sobre ella, podeu anar al febrer. La pel·lícula Casablanca no està basada en fets reals, però respira un ambient que sí que va existir. La història d’amor entre Rick i Ilsa és ficció pura, igual que el famós Rick’s Café, però el món que els envolta —refugiats atrapats al Marroc, visats impossibles, espies, corrupció i gent desesperada buscant una sortida cap als Estats Units— formava part del paisatge real de 1941. La ciutat era un punt de pas per a milers de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis, i aquest clima tens i incert és el que els guionistes van saber convertir en una atmosfera única. En realitat, la pel·lícula adapta una obra teatral que mai no es va arribar a estrenar, escrita després que un dels autors veiés de prop aquella Europa en descomposició. Així doncs, la trama és inventada, però el món que la sosté és dolorosament autèntic. Reflexió: El cinema basat en històries reals: Parteix d’esdeveniments que van succeir de veritat: persones que van existir, fets documentats, situacions que formen part de la memòria d’algú. Aquest tipus de cinema busca recrear o reinterpretar una experiència humana concreta, encara que sovint hi hagi dramatitzacions o llicències per fer-la més narrativa. El cinema històric: No necessita explicar una història real; el que fa és situar la ficció dins d’un període del passat. Pot inventar personatges, trames i conflictes, però sempre respectant —en major o menor mesura— el context, l’ambient i les coordenades d’una època. Dit d’una altra manera: el cinema de històries reals explica vides que van existir, mentre que el cinema històric explica vides que podrien haver existit dins d’un moment concret de la història.

Dibuix de Isabel Valero - Apartat - Noms propis - Isabel Valero - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LOS DIEZ MANDAMIENTOS (1956) Els deu manaments és una superproducció bíblica dirigida per Cecil B. DeMille, un dels reis del cinema èpic. Explica la vida de Moisès, des de la seva infantesa a Egipte fins a l’alliberament del poble hebreu i la recepció de les Taules de la Llei al mont Sinaí. És una pel·lícula gegantina en tots els sentits: durada, decorats, repartiment i ambició narrativa. Interpretada entre altres per: per Charlton Heston (Moisès), Yul Brynner (Ramsès), Anne Baxter (Nefertari) i Edward G. Robinson (Dathan). És una de les superproduccions més grans de la història del cinema. Va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals, especialment pel famós partiment del Mar Roig. DeMille va rodar escenes amb milers d’extres, animals reals i decorats mastodòntics. Encara avui és un clàssic de Setmana Santa i un referent del cinema bíblic i jo l'he vista 1000 vegades!!! Però ens fem la pregunta: Està basada en fets reals? Aquí és on entra la matisació interessant: La història està basada en el relat bíblic de l’Èxode, no en documents històrics verificables. Hi ha elements inspirats en el context de l’antic Egipte, però la major part és recreació i interpretació cinematogràfica. És, per tant, cinema històric-religiós, no cinema basat en fets comprovats.

Dibuix de l'Eli Gutiérrez - Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 TROYA (2004) La versió moderna i més coneguda, dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per Brad Pitt, en aquest cas "Fotopit" o "Bratston" Aquesta no explica fets reals tal com els entendríem avui, però sí que parteix d’un nucli mític que podria tenir una base històrica. La Guerra de Troia, tal com la narra Homer a La Ilíada, no està documentada com un esdeveniment literal: no sabem si Paris va raptar Helena, ni si Aquil·les, Hèctor o Ulisses van existir tal com els presenta la llegenda. El que sí que és real és que, cap al segle XII aC, hi va haver conflictes entre micènics i la ciutat de Wilusa —probablement la Troia històrica— i que aquell món de palaus, guerres i aliances és coherent amb el que mostra la pel·lícula. Així doncs, Troia és ficció inspirada en un mite antic, i aquest mite, al seu torn, podria estar recolzat en un record llunyà d’un conflicte real, però la història concreta que veiem al film és una recreació cinematogràfica, no un relat històric verificable.

Dibuix d'en Ramon Martín - Apartat - Noms propis - Ramon Martín - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LA LLISTA DE SCHINDLER (1993) En Ramon també s’ha decantat per aquesta pel·lícula, igual que va fer la Matilde. Si voleu alguna dada sobre el film, una mica més amunt les teniu, just al costat del dibuix de la Matilde. Ara ens podem centrar en el dibuix d’en Ramon i en la nena de l’abric vermell. La nena de l’abric vermell és el símbol que trenca el blanc i negre de La llista de Schindler i obliga l’espectador —i Schindler mateix— a veure l’horror amb un rostre concret. El seu abric vermell representa la innocència vulnerada, la individualitat enmig de la massacre i el moment en què Schindler comprèn que cada vida perduda és irreemplaçable. Quan la nena reapareix morta, el vermell ja no és només un color: és la prova que mirar cap a una altra banda és impossible.

Dibuix de l'Enka - Apartat - Noms propis - Mendez Enka - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 MARIE CURIE Marie Curie avança per la història com una figura que brilla amb llum pròpia, gairebé radioactiva. No és només una científica brillant: és una dona que va decidir mirar allà on ningú gosava mirar. Entre tubs d’assaig, fosforescències misterioses i nits de laboratori que s’allargaven massa, va descobrir el radi i el poloni, i amb ells una nova manera d’entendre la matèria i la vida. Treballava amb una obstinació silenciosa, gairebé poètica, com si cada espurna verda que emergia de les seves substàncies fos un secret que només ella podia escoltar. I tot i així, darrere la seva serenor hi havia una força immensa: la d’una dona que va obrir portes en un món que no estava pensat per a ella. Hi ha diverses pel·lícules sobre Marie Curie, i algunes són força destacades. Les més conegudes són Madame Curie (1943), Marie Curie: The Courage of Knowledge (2016) i Radioactive (2019).

Dibuix de la Jaume Rosell - Apartat - Noms propis - Jaume Rosell - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CENTENARI DE LA SEU D'ÈGARA Sí, ja li he dit al Jaume Rosell que això va de cinema, i m’ha contestat que en aquell moment no teníem càmera de cinema, i que pujar-ne una a la teulada de Sant Pere era complicat sense grua. Per això van fer una fotografia. "El a su bola" i no podem dir res, només: "Aceptamos pulpo como animal de compañia".

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert - Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 PAU, LA FORÇA D'UN SILENCI (2017) Pau, la força d’un silenci és un telefilm dirigit per Manuel Huerga que retrata els últims anys d’exili de Pau Casals a Prada de Conflent. Amb Joan Pera en el paper del mestre i Nao Albet com el jove alumne que intenta convèncer-lo de tornar a tocar, la pel·lícula mostra el compromís ferm de Casals de no actuar en públic mentre Franco continuï al poder. Produïda per TV3, ETB i Minoria Absoluta, i amb una durada de 97 minuts.

Dibuix de la Maria Betriu - Apartat - Noms propis - Maria Betriu - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CLEOPATRA (1963) Cleopatra és una superproducció nord-americana estrenada el 1963, dirigida per Joseph L. Mankiewicz. Protagonitzada per Elizabeth Taylor en el paper de la reina d’Egipte, i per Richard Burton i Rex Harrison, la pel·lícula narra les relacions polítiques i amoroses de Cleòpatra amb Juli Cèsar i Marc Antoni. Amb un pressupost enorme per a l’època, és considerada una de les pel·lícules més cares de la història. Va guanyar quatre Oscars.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Pujada el diumenge 31 de maig de 2026 - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma" - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: