12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del cinema" Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? Comentaris d'un servidor! MARÇ - Els Musicals al cinema Aquest mes participen: - Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Carles Lao - El seu apartat - Els seus dibuixos - Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Felip Planas - El seu apartat - Els seus dibuixos - Fernando font de Gayà - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Rosell - El seu apartat - Els seus dibuixos - Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos - Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos - Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Pep Gonzàlez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos - Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos - Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos - Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos

Dibuix d'en Pep Gonzàlez - Apartat - Noms propis - Pep Gonzàlez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 THE BLUES BROTHERS (1980) The Blues Brothers és, per damunt de tot, un monument a l'herència cultural afroamericana, disfressat de comèdia d'acció desenfrenada. La pel·lícula s'allunya de qualsevol intent de realisme per abraçar una estètica gairebé de dibuixos animats en viu, on la gravetat i la lògica no tenen cabuda, però on el respecte per la música és sagrat. Els seus protagonistes, vestits amb la uniformitat impertorbable del color negre, actuen com a catalitzadors d'un caos purament artesanal que avui dia, en l'era digital, sembla gairebé un miracle cinematogràfic. L'essència del film resideix en el seu contrast constant: la solemnitat gairebé religiosa amb la qual es tracten els números musicals enfrontada a l'absurditat absoluta de les destruccions de vehicles i edificis. No és només una pel·lícula amb banda sonora; és una celebració del Rhythm and Blues i del Soul que va servir per retornar aquests gèneres al centre del debat cultural en un moment en què la indústria semblava haver-los girat l'esquena. La càmera de John Landis no només filma músics, sinó que captura llegendes en el seu hàbitat, donant-los una dignitat i una energia que traspassen la pantalla. Visualment, la cinta és una oda a la ciutat de Chicago, retratada amb una pàtina de greix, ferro i asfalt que li dona una autenticitat única. Aquesta atmosfera urbana és el taulell de joc on es barreja el surrealisme amb la comèdia física més clàssica. En definitiva, es tracta d'una obra que aconsegueix ser, alhora, un espectacle de masses i una peça de culte, demostrant que l'estil, quan es porta fins a les últimes conseqüències, pot esdevenir una forma d'art immortal. Aqui teniu la versió Fotomatón davant el Cinema Catalunya, Brutal!

Dibuix d'en Jaume Olivet - Apartat - Noms propis - Jaume Olivet - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 GREASE Hi ha cançons que no són simplement música, sinó veritables injeccions d'energia que semblen immunes al pas del temps i a la repetició. Dins d'aquest univers de clàssics, la banda sonora de Grease ocupa un lloc privilegiat; és d'aquelles rares joies sonores que podries escoltar mil vegades seguides sense que el pols et deixi de bategar al ritme de la melodia. El secret resideix en la seva combinació magistral de nostàlgia, producció impecable i una eufòria contagiosa. Tant si és el ritme elèctric de "You're the One That I Want" com el magnetisme de "Summer Nights", cada nota està dissenyada per mantenir-te atrapat en un bucle de benestar. És una música que no desgasta l'oïda, sinó que l'alimenta; cada vegada que torna a començar, descobreixes un nou matís en els cors o et retrobes amb unes ganes irreprimibles de moure els peus. Al final, escoltar-la una vegada i una altra no és una repetició, és una celebració. És la prova que quan una melodia connecta amb l'optimisme més pur, el botó de "repeat" deixa de ser una opció per convertir-se en una necessitat.

Dibuix de l'Eli Gutiérrez - Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 JOHN TRAVOLTA I OLIVIA NEWTON JOHN Comencem per John i acavem en John. La química entre John Travolta i Olivia Newton-John a Grease és, possiblement, un dels tàndems més magnètics i inoblidables que ha donat mai la història del cinema musical. No es tracta només d'una bona actuació, sinó d'una connexió orgànica que traspassa la pantalla i que converteix una senzilla història d'amor d'institut en un mite generacional. El que fa que aquest tàndem funcioni tan bé és el contrast d'energies. D'una banda, tenim en Travolta amb la seva presència física imponent, la seva xuleria de barri i uns moviments de ball que semblen desafiar la gravetat. De l'altra, l'Olivia aporta una dolçor i una puresa vocal que equilibren perfectament la testosterona de la colla dels T-Birds. Aquesta dualitat entre el "noi dolent" i la "noia bona" troba el seu punt àlgid en l'evolució final dels personatges, on tots dos s'acaben trobant en un punt mitjà de llibertat i rebel·lia. La complicitat entre ells no era només fruit de la direcció; l'amistat real que van forjar durant el rodatge és el que dona vida a les mirades i els somriures que es dediquen. Quan canten junts, les veus s'acoblen amb una naturalitat sorprenent: la potència i el caràcter d'ell es fonen amb la tècnica cristal·lina d'ella, creant temes que, com dèiem, es poden escoltar mil vegades sense perdre la frescor.

Dibuix de la Matilda - Apartat - Noms propis - Matilda Garcia - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 THE SKELETON DANCE the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació. Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks. Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés. La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant entre si. Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica. Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es remescli infinitament a internet. Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!

Dibuix de Isabel Valero - Apartat - Noms propis - Isabel Valero - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 GREASE La coreografia de Grease combina moviments de rock & roll dels anys 50, twist i passos de jazz molt teatrals. Les rutines són enèrgiques però accessibles, amb gestos icònics com els moviments de malucs, girs senzills i posats exagerats que donen molta personalitat. Números com You’re the One That I Want o Greased Lightnin’ destaquen per la seva actitud divertida i juvenil, i per passos repetitius que faciliten que tot el grup balli sincronitzat. És un estil pensat per transmetre energia, frescor i molta actitud escènica.

Dibuix de la Isabel Rodriguez - Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL MAGO DE OZ Isabel: "Pelegrina y Cuadradin - El Mag d'Oz" La història d’El Mag d’Oz al cinema és el viatge del sèpia al color. La versió de 1939 amb Judy Garland va marcar un abans i un després gràcies a l'ús del Technicolor, convertint unes sabates de plata en les icòniques de color vermell robí per enlluernar l'espectador. Malgrat un rodatge caòtic i accidents amb el maquillatge, va aconseguir crear un univers visual que encara avui és el referent de la fantasia. Amb el temps, el cinema ha explorat altres cares d'Oz: des de la versió urbana i plena de soul de The Wiz (1978), amb Michael Jackson, fins a la seqüela més fosca i fidel als llibres de Return to Oz (1985). Totes aquestes pel·lícules, tot i les seves diferències visuals, mantenen l'essència de la història original: la descoberta que el cor, el cervell i el valor que busquem a fora, en realitat, ja els portem a dins.

Dibuix de la Isabel Rodriguez - Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Fiebre del sábado noche Isabel: "Pelegrina y Cuadradin - Quina marxa" Un drama musical emblemàtic que va convertir John Travolta en una estrella i va definir l’estètica disco dels anys 70. La pel·lícula destaca tant per la seva banda sonora dels Bee Gees com pel retrat cru de la vida juvenil a Brooklyn. Tony Manero és un jove de Brooklyn que treballa en una botiga durant la setmana, però que cada dissabte nit es transforma en el rei de la pista de ball de la discoteca local. Ballar és la seva manera d’escapar d’una vida familiar difícil i d’un futur incert. Quan coneix Stephanie, decideixen formar parella per a una competició de ball, cosa que desencadena conflictes personals, amistats complicades i un procés de maduració. La música és un dels elements més icònics de la pel·lícula. Els Bee Gees amb Stayin’ Alive, Night Fever, How Deep Is Your Love, van ser un fenomen mundial i una de les bandes sonores més venudes de la història.

Dibuix de la Jaume Rosell - Apartat - Noms propis - Jaume Rosell - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CABARET "Cabaret" (1972), dirigida pel mestre de la coreografia Bob Fosse, no és només un musical; és un retrat punyent i decadent de l'ascens del nazisme a l'Alemanya d'entreguerres. Basada en les històries de Christopher Isherwood, la pel·lícula va guanyar vuit premis Oscar i va redefinir el gènere per sempre. L'acció se situa al Berlín de 1931, una ciutat que viu una llibertat sexual i creativa extrema mentre, a l'exterior, l'ombra del Tercer Reich comença a créixer. El club nocturn Kit Kat Klub serveix com a metàfora de la societat alemanya de l'època: un lloc on la gent s'amaga per oblidar els problemes del món real sota el lema "Life is a Cabaret".

Dibuix de l'Enka - Apartat - Noms propis - Mendez Enka - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LIZA MINNELLI Liza Minnelli (Sally Bowles), En el paper de la seva vida. Minnelli interpreta una cantant americana extravagant i vulnerable que somia en ser una estrella mentre ignora la tragèdia política que l'envolta El que fa que Cabaret sigui brillant és com utilitza els números musicals. A diferència d'altres musicals on els personatges es posen a cantar de sobte al carrer, aquí totes les cançons passen dins de l'escenari del club. Les lletres de les cançons (com la cínica "Money, Money") comenten irònicament el que està passant fora del club: la pobresa, l'antisemitisme i la violència política.

Dibuix de Xavi Marti - Apartat - Noms propis - Xavi Martí - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CABARET La música de Cabaret, composta per John Kander amb lletres de Fred Ebb, crea l’atmosfera vibrant i alhora inquietant del Berlín de 1931. Les cançons interpretades dins del Kit Kat Klub —com Willkommen, Mein Herr o Money, Money— funcionen com petites escenes satíriques que comenten, sovint de manera irònica, el que passa fora del local. Liza Minnelli, en el paper de Sally Bowles, aporta una energia magnètica a números com Maybe This Time i Cabaret, que revelen la fragilitat i els somnis del personatge. A mesura que avança la història, la banda sonora deixa entreveure un to més fosc: peces com Tomorrow Belongs to Me evoquen l’auge del nazisme i trenquen la il·lusió festiva del cabaret. Així, la música no només acompanya l’acció, sinó que actua com a comentari social i emocional, convertint-se en un element narratiu essencial que ha contribuït a fer de Cabaret un musical revolucionari.

Dibuix de l'Antonia Rodríguez - Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 MARY POPPINS és un clàssic de Disney que combina fantasia, música i emoció per explicar com una mainadera màgica transforma la vida d’una família londinenca. La pel·lícula destaca per la seva imaginació, els seus números musicals i el carisma de Julie Andrews, que dona vida a un personatge ja mític.

Dibuix de la Paquita Rodríguez - Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 MARY POPPINS Mary Poppins narra l’arribada inesperada d’una mainadera molt especial a casa de la família Banks, a Londres. Amb el seu paraigua màgic i una actitud sempre optimista, Mary introdueix els nens —Jane i Michael— en un món ple d’aventures fantàstiques, on la imaginació i la bondat són tan importants com les normes. A través de cançons, jocs i moments extraordinaris, Mary ajuda no només els infants, sinó també els seus pares, a redescobrir l’afecte i l’harmonia familiar. La pel·lícula combina humor, tendresa i elements màgics per transmetre un missatge atemporal sobre la importància de la família i la fantasia.

Dibuix de la Mariona Serra - Apartat - Noms propis - Mariona Serra - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CANTANT SOTA LA PLUJA A Hollywood, just quan el cinema mut començava a desaparèixer, Don Lockwood veia com la seva carrera trontollava. L’arribada del so ho canviava tot, i només amb l’ajuda de Kathy Selden i el seu amic Cosmo podia reinventar-se. Entre assajos caòtics i rialles, Don descobria una felicitat inesperada. I una nit, sortint al carrer mullat, va deixar que la pluja li caigués al damunt mentre ballava, alliberat i enamorat. Aquell moment, senzill i espontani, es convertiria en la imatge més recordada d’una història que celebra el cinema i la joia de viure.

Dibuix de la Silvia Piñol - Apartat - Noms propis - Silvia Piñol - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 FOTOGRAFIANT SOTA LA PLUJA Don Lockwood El protagonista original és una estrella del cinema mut que ha construït la seva fama a base d’esforç i d’una imatge perfecta que no sempre coincideix amb la realitat. Quan el cinema sonor irromp i amenaça la seva carrera, descobreix en Kathy Selden una sinceritat que el transforma. Amb ella i amb el seu amic Cosmo, Don aprèn a deixar enrere la façana i a mostrar-se tal com és. El seu gest més icònic —ballar sota la pluja, feliç i alliberat— revela el moment en què finalment es permet ser ell mateix. Encara que potser hauriem de dir Fotomaon Lockwood? El protagonista actual és un fotògraf desastreeeeeeee!

Dibuix de la Silvia Piñol - Apartat - Noms propis - Silvia Piñol - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 FOTO CABARET La Sílvia ha fet un segon dibuix... així m'agrada! Fotomaton no era una artista del Kit Kat Club: era un accident glamurós amb potes. Pujava a l’escenari com si hagués perdut una aposta i, tot i així, el públic quedava hipnotitzat. Cantava? Bé… feia soroll amb estil. Ballava? Més aviat esquivava la gravetat i algun got que li llançaven els fans massa entusiastes. Amb un pintallavis que semblava aplicat en un taxi en marxa i una actitud de “jo he vingut a liar-la”, Fotomaton convertia cada nit en un espectacle imprevisible. Explicava històries contradictòries sobre la seva vida, però tothom li reia les gràcies perquè tenia aquell magnetisme de persona que probablement hauria de ser il·legal. I quan et mirava fixament, amb aquell somriure mig dolç mig perillós, sabies que estaves perdut. Perquè Fotomaton no era una diva: era un caos adorable amb purpurina.

Dibuix d'en Ramon Martín - Apartat - Noms propis - Ramon Martín - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL MAGO DE OZ El personatge que més m'agrada de la pel·lícula és Hojalata, bàsicament, un armari metàl·lic amb potes i problemes emocionals. Sempre anava queixant-se que no tenia cor, però la veritat és que el que no tenia era manteniment: cada dos passos feia clac-clac com una paella rovellada i necessitava oli com qui necessita cafè un dilluns al matí. Quan es va unir a Dorothy, no ho va fer per heroisme: és que estava fart de passar-se el dia plantat al bosc com una estàtua de jardí amb traumes. I tot i que deia que volia un cor, tothom sabia que el que realment volia era una mica d’atenció. Però això sí: quan s’emocionava, encara que fos sense cor, feia més soroll que una caixa de claus caient per les escales. I al final, entre grinyols i cops de martell, va demostrar que no cal tenir un cor per ser un tros de pa… només cal no oxidar-se del tot.

Dibuix de la Maria Betriu - Apartat - Noms propis - Maria Betriu - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CANTANT SOTA LA PLUJA Cantant sota la pluja (Singin’ in the Rain, 1952) va rebre dues nominacions als Oscars, però no en va guanyar cap. Les nominacions van ser per Millor Actriu de Repartiment (Jean Hagen) i Millor Banda Sonora d’un Musical (Lennie Hayton). Tot i això, la pel·lícula és avui considerada un dels millors musicals de la història, malgrat no haver estat premiada per l’Acadèmia.

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert - Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL MAGO DE OZ El vestit del Lleó Covard pesava més de 40 quilos i estava fet… de pell de lleó real. Bert Lahr, l’actor que el portava, suava tant dins aquell “traje” que el departament de vestuari havia d’assecar-lo cada nit amb forns industrials. Lahr deia que, quan acabava una escena, literalment podia “escórrer-se” el vestit. Un drama per a ell, però una imatge força còmica per a la resta de l’equip.

Dibuix de Carles Lao - Apartat - Noms propis - Carles Lao - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CANTANT SOTA LA PLUJA La pel·lícula es diu Cantant sota la pluja, però jo sempre m’equivoco i li dic ballant sota la pluja. Suposo que és perquè, si jo canto, l’únic que voldria fer la gent és… fugir corrent sota la pluja.

Dibuix d'en Fernando Font de Gayà - Apartat - Noms propis - Fernando Font de Gayà - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 MUSICALS Sense estar inspirat en cap pel·lícula musical, el dibuix d'en Fernando reflexa perfectament el tema d'aquest mes. Genial!

Dibuixos d'en Felip Planas - Apartat - Noms propis - Felip Planas - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CANTANDO BAJO LA LLUVIA Vaja, vaja, vaja… Cantant sota la pluja s’endú l’or com si hagués ballat claqué sobre els seus rivals, Cabaret es queda amb la plata mentre intenta mantenir el barret ben posat, i Grease llisca fins al bronze amb més brillantina que dignitat.

EL RANQUING: Amb 5 - Cantant sota la pluja Amb 4 - Cabaret Amb 3 - Greasse Amb 3 - Mag d'Oz Amb 2 - Mary Poppins Amb 1 - The Blues Brothers Amb 1 - The Skeleton Dance Amb 1 - Febre dissabte Nit Amb 1 - Lliure

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Pujada el diumenge 29 de març de 2026 - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma" - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: