12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del cinema" Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? Comentaris d'un servidor! GENER - El cinema mut Aquest mes participen: - Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Felip Planas - El seu apartat - Els seus dibuixos - Fernando font de Gayà - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos - Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos - Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos - Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Pep Gonzàlez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos - Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos - Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos - Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos

Dibuix d'en Pep Gonzàlez - Apartat - Noms propis - Pep Gonzàlez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Safety Last! (1923) La gran escalada de Harold Lloyd Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del cinema mut. La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix. La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que barreja rialles amb una tensió vertiginosa. Aqui teniu la versió Fotomatón al Mercat del Triomf fet per l'amic Pep, Genial!

Dibuix d'en Jaume Olivet - Apartat - Noms propis - Jaume Olivet - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Charlot El rodamon cavaller Charlot (conegut originalment com The Tramp) és, sens dubte, la silueta més reconeixible de la història del cinema. Creat i interpretat per Charlie Chaplin, aquest personatge és una paradoxa vivent: un vagabund sense llar que s’esforça per mantenir les maneres refinades d’un cavaller aristocràtic. Físicament, Charlot és un collage de peces que no encaixen: porta uns pantalons massa amples i caiguts, una jaqueta massa estreta i curta, unes sabates enormes i gastades, i un barret fort (bombí) una mica petit per al seu cap. Tot això, rematat amb un bastó de bambú flexible i el seu icònic bigoti de raspall. El seu caminar, oscil·lant i obert com el d’un ànec, és la seva marca registrada. Però el que fa gran Charlot és la seva ànima. És un personatge solitari i marginal que s’enfronta a l’adversitat, la gana i l’autoritat policial amb enginy i picardia, però mai amb maldat. És capaç de fer-nos riure amb les acrobàcies més absurdes i, un minut després, trencar-nos el cor amb la seva mirada trista i esperançada. Charlot representa l'etern optimista, el petit individu que, malgrat que el món li giri l'esquena, s'espolsa la pols de la jaqueta, fa girar el bastó i continua caminant cap a l'horitzó. La meva versió Fotomatón del personatge Charlot passejant per Terrassa, sabeu on és?

Dibuix de Xavi Marti - Apartat - Noms propis - Xavi Martí - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Charlot En Charlot s'ha quedat mut després de veure la Masia Freixa! Charlot va començar a Londres en el món del music-hall i va arribar a Hollywood el 1914. En els seus primers curtmetratges, el personatge de Charlot era un trapella una mica gamberre que només buscava sobreviure a base de cops de bastó i corredisses. A mesura que Chaplin va anar guanyant control sobre les seves pel·lícules, el personatge es va transformar en un símbol de la humanitat. Amb "El noi" (1921), va demostrar que el cinema no només servia per fer riure, sinó també per fer plorar, explorant la tendresa de la paternitat des de la pobresa. Durant els anys 20, amb obres com "La quimera de l'or", va portar la comèdia visual a un nivell de perfecció tècnica gairebé coreogràfic. Quan va arribar el cinema sonor a finals dels anys 20, Chaplin es va produir un dilema: sabia que si Charlot parlava, el personatge moriria perquè perdria la seva universalitat. Per això, va desafiar la indústria amb "Llums de la ciutat" (1931), una pel·lícula muda en plena era sonora que va acabar sent el seu èxit més gran. Finalment, va utilitzar el cinema com una arma de crítica social i política. A "Temps moderns" (1936) va denunciar com les màquines trituraven l'ànima dels obrers, i a "El gran dictador" (1940), va tenir el valor de ridiculitzar Hitler quan la guerra tot just començava, tancant la pel·lícula amb un discurs humanista que encara avui posa la pell de gallina. En essència, la seva filmografia és el relat de com un "vagabund" es va convertir en la consciència moral del segle XX.

Dibuix de l'Antonia Rodríguez - Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Retrat - Gloria Swanson L'actriu Gloria Swanson (1899–1983) va ser la màxima icona del glamur del cinema mut. Musa de Cecil B. DeMille, va arribar a ser l'actriu més ben pagada i admirada de Hollywood, destacant també com una de les primeres dones a fundar la seva pròpia productora. Tot i que la seva fama va minvar amb l'arribada del cinema sonor, el 1950 va fer un retorn llegendari a "Sunset Boulevard" (El crepuscle dels déus). En el paper de Norma Desmond, va immortalitzar la decadència d'una estrella oblidada, deixant una de les interpretacions més icòniques de la història del cinema.

Dibuix de la Isabel Rodriguez - Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 La luna de Méliès: cine como ilusión y mirada Isabel: Peligrina y Cuadradín nos acompañan en este primer mes del proyecto Doce meses, doce temas. Peligrina, detrás de la cámara, observa y registra; Cuadradín, convertido en luna, recibe el impacto de la imaginación. Inspirado en el cine mudo y en Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès, el dibujo rinde homenaje a los orígenes del cine, cuando la imagen, el gesto y la fantasía eran suficientes para contar una historia. Un inicio que habla de mirar, crear y dejarse atravesar por la magia del cine. Le Voyage dans la Lune (1902) és, sens dubte, l'obra més emblemàtica de Georges Méliès i una de les fites més importants de la història del cinema. Aquesta pel·lícula francesa no només va ser pionera en el gènere de la ciència-ficció, sinó que va transformar el cinema d'un simple registre de la realitat a una eina per narrar fantasies.

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert - Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 El Chico El Chico (The Kid, 1921). Aquesta pel·lícula és un dels grans tresors del cinema mut, on Chaplin aconsegueix barrejar la comèdia física (el seu famós slapstick) amb una emoció profunda i humana. La història segueix a Charlot, qui adopta un nadó abandonat després d'un seguit de malentesos. Amb el pas dels anys, tots dos formen un equip inseparable de supervivència en la pobresa, fins que les autoritats i el passat de la mare biològica posen en risc el seu vincle. El més destacat: La química real entre Chaplin i el petit Jackie Coogan, que va oferir una de les millors actuacions infantils de la història. L'essència: Com diu el propi pròleg de la pel·lícula, és "un film amb un somriure i, potser, una llàgrima"

Dibuix de la Paquita Rodríguez - Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Temps Moderns (1936) La Paquita barreja la Masia Freixa amb una imatge de Charlot a Temps Moderns. L'home contra la màquina. Imagineu-vos un món on el ritme de la vida no el marquen les persones, sinó el moviment frenètic d'una corretja de transmissió. En aquesta pel·lícula, Charles Chaplin ens presenta el seu inoblidable personatge, Charlot, treballant en una fàbrica on la seva única missió és collar cargols sense parar. El deliri és tan gran que, quan surt de la feina, les seves mans continuen fent el gest de collar a tot el que sembli un cargol, fins i tot als botons dels vestits de les senyores! "Temps Moderns" és una crònica agredolça de la Gran Depressió. A través del seu humor visual, Chaplin ens mostra un home atrapat pels engranatges d'un sistema que el vol convertir en una peça més de la maquinària. Però, enmig d'aquest caos industrial, Charlot troba la humanitat en una noia òrfena que, com ell, lluita per sobreviure en una ciutat freda i gris. És un comiat de l'era muda, un crit de llibertat davant l'automatització i una prova que, fins i tot quan no tenim res, ens queda el somriure. La imatge final: Aquella parella caminant d'esquena per una carretera deserta cap a l'esperança és, potser, la imatge més poètica de tota la seva carrera. Paquita: Cap els anys 1900/1929 es gaudia del cinema mut, Terrassa ja tenia el modernisme però aquest 2025 va arribar a Terrassa el personatge FOTOMATÓN que el descubrir aquests fets va qudar mut de cop!

Dibuix de la Mariona Serra - Apartat - Noms propis - Mariona Serra - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 ICONA UNIVERSAL Aquest és el retrat de la icona més universal del setè art: Charlot, el vagabund cavaller. Més que un personatge, la figura de Charlot és una silueta que tothom pot reconèixer només amb tres elements: el barret de bombí, el bigoti i el bastó. Però el que fa gran aquesta imatge no és només la roba, sinó el contrast que representa. El Barret de Bombí: Massa petit per al seu cap, simbolitza el seu intent desesperat de mantenir la dignitat i l’etiqueta. Charlot no és un pidolaire qualsevol; és un home que vol ser un cavaller en un món que el tracta com a un ningú. El Bigoti de "raspall": Chaplin el va triar perquè li permetia afegir edat a la seva cara jove sense ocultar l'expressió de la boca. És el detall que humanitza el seu rostre, fent-lo alhora còmic i vulnerable. El Bastó de canya: És l'eix de la seva dansa. El bastó li serveix per caminar amb una elegància maldestre, per defensar-se, per pescar objectes o, simplement, per recolzar-se amb una gràcia gairebé aristocràtica enmig de la pobresa.

Dibuix de la Silvia Piñol - Apartat - Noms propis - Silvia Piñol - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LABERINT DE MIRALLS (THE MIRROR MAZE) Aquesta escena és considerada una de les millors peces de comèdia visual de la història del cinema mut. En ella, el personatge de Xarlot (el vagabund) entra en una atracció de fira plena de miralls mentre intenta fugir d'un policia. La gràcia de l'escena recau en la confusió total de Xarlot, que no sap quina de les figures que veu és ell mateix, quina és el policia o on és la sortida. Es colpeja repetidament contra els vidres en un intent desesperat per escapar. Tot i que sembla improvisat, l'escena està rodada amb una precisió matemàtica. Chaplin utilitza els reflexos per crear una imatge multiplicada d'ell mateix, generant un efecte visual fascinant per a l'època. Més enllà del riure, molts crítics veuen en aquesta escena una metàfora de la pèrdua d'identitat i de la confusió de l'individu modern, un tema recurrent en l'obra de Chaplin. Per què és tan recordada? Aquesta pel·lícula va guanyar un Oscar Honorífic per la versatilitat de Chaplin, i l'escena del laberint de miralls va establir un recurs visual que després seria copiat en moltes altres pel·lícules de suspens i acció (com a The Lady from Shanghai d'Orson Welles o fins i tot a John Wick).

Dibuix de l'Eli Gutiérrez - Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 La complicitat rere la cantonada La imatge ens mostra en Charlot i el Petit (Jackie Coogan) treient el cap, un sobre l'altre, per la cantonada d'una paret de maons d'un carreró estret. Estan vigilant, amb una barreja de por i entremaliadura, per veure si ve el policia. La composició vertical de la paret divideix la imatge. A un costat, el perill invisible de la llei; a l'altre, la fragilitat de dos éssers que només es tenen l'un a l'altre. La repetició del gest (tots dos amb el cos inclinat i la mirada fixa) crea una simetria perfecta que ens diu que són ungla i carn. El simbolisme en aquesta escena no hi ha paraules, però la imatge ho diu tot. Representa la supervivència. Charlot no és només un pare adoptiu, és el mestre de les trapelleries, i el nen n'és el millor alumne. Ens ensenya que, en un món hostil i pobre, la unió i l'enginy són les úniques armes que tenen. El contrast que veiem entre el barret de bombí d'en Charlot i la gorra del nen; la mirada protectora de l'adult i la curiositat neta de l'infant. És el resum visual de la frase que obre el film: "Un film amb un somriure i, potser, una llàgrima". És una estampa que captura l'essència de la picaresca: la lluita del petit contra el gegant, feta des de la tendresa d'una família improvisada.

Dibuix de la Maria Betriu - Apartat - Noms propis - Maria Betriu - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL GENI AL CATALUNYA El Cinema Catalunya de Terrassa, inaugurat el 1916, és un històric cinema municipal que va sobreviure a la crisi dels cinemes al centre de la ciutat, sent adquirit i gestionat per l'Ajuntament a finals dels 90, renovat el 2000 per obrir amb dues sales (una amb accés directe i anomenat Club Catalunya) i continuar projectant cinema comercial i cultural. El Cinema Catalunya de Terrassa ha projectat pel·lícules de Charles Chaplin, com "El noi" (The Kid) en sessions especials del Cinema-Club d'Amics de les Arts, i ha estat part de la difusió dels seus clàssics, encara que els arxius històrics específics detallant cada projecció de Chaplin en aquest cinema són difícils de trobar, la Filmoteca a la regió, amb obres com "Tiempos Modernos", "El Gran Dictador" i curtmetratges sent habituals en cicles culturals, consolidant Chaplin com un pilar del cinema clàssic a Terrassa.

Dibuix de Isabel Valero - Apartat - Noms propis - Isabel Valero - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL MORTA-CHARLOT La semblança no és només estètica, sinó que neix de l'arrel de la comèdia: La silueta icònica: Tots dos es defineixen per un vestuari que sembla una "disfressa" permanent. El frac negre d'en Mortadel·lo i el barret de bombí d'en Charlot els donen un aire d'elegància desfasada, com si fossin cavallers d'una altra època atrapats en un món de cops i persecucions. La metamorfosi: Mentre que en Mortadel·lo és el rei de les disfresses físiques, en Charlot ho era de les disfresses psicològiques. Chaplin podia passar de ser un rodamón a comportar-se com un aristòcrata en segons, utilitzant el seu bastó i el seu barret per transformar la realitat, exactament igual que Mortadel·lo canvia de vestit per intentar (sovint sense èxit) solucionar un problema. L'humor del "Slapstick": Tant l'un com l'altre són mestres del cop, la caiguda i la persecució. L'humor d'Ibáñez és pur cinema mut sobre el paper: una acció visual frenètica on les paraules sovint sobren, recordant aquelles corredisses de Charlot davant de la policia. L'antiheroi supervivent: Tots dos representen l'individu que, malgrat rebre cops de la vida (o del Súper), s'aixeca, es sacseja la pols de la jaqueta, es col·loca el barret (o les ulleres) i continua caminant amb una dignitat gairebé heroica. En definitiva, Mortadel·lo és el fill espiritual de Charlot en el món de la vinyeta: un personatge que converteix la desgràcia en riallada a través d'una imatge que ja forma part del nostre ADN cultural.

Dibuix de la Matilda - Apartat - Noms propis - Matilda Garcia - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Personatge anònim del cinema mut La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim, ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància que tenien les estrelles del silenci. No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut. M'encanta.

Dibuix d'en Ramon Martín - Apartat - Noms propis - Ramon Martín - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Charlot No és només un personatge de ficció, és la cara més universal del cinema mut. La seva màgia no rau en les paraules, sinó en la manera com transmet emocions, des de la hilaritat més pura fins a la més tendra melancolia, només amb gestos, mirades i passos de dansa improvisats. És aquest poder de comunicar sense parlar el que ha fet que milions d’ulls al voltant del món el reconeguin com l’ànima del cinema primitiu. No és casualitat que Charlot sigui escollit una i altra vegada com el símbol del cinema mut; representa la humanitat en el seu estat més senzill i, alhora, més universal. En un món que avançava cap al so i la paraula, Charlot va demostrar que el cor del cinema sempre serà visual, que una rialla o una llàgrima poden travessar fronteres i idiomes. Per això, quan pensem en el cinema mut, inevitablement pensem en ell: l’home petit amb el gran cor que va fer que la pantalla en silenci parli més fort que qualsevol veu. I el retrat de Charlot a tot color fet pel nostre amic Ramon, simplement, sensacional!

Dibuix de l'Enka - Apartat - Noms propis - Mendez Enka - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 VIATGE A LA LLUNA Mireu, ja tenim l’entrada per veure la pel·lícula Viatge a la Lluna, pionera del cinema de ciència-ficció… prepareu-vos, que anem directes cap a la Lluna sense cinturó de seguretat!

Dibuixos d'en Felip Planas - Apartat - Noms propis - Felip Planas - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL MAQUINISTA DE LA GENERAL El maquinista de la General va d’un paio tossut, en Johnny Gray, que estima dues coses per sobre de tot: el seu tren i la seva xicota (i no queda clar en quin ordre). Quan uns soldats li foten la locomotora la General, ell s’hi llença darrere com un boig, saltant, caient i empescant-se mil invents sense perdre mai la cara de “això ho tinc controlat”. Entre persecucions impossibles, castanyes memorables i molta mala llet mecànica, en Johnny acaba demostrant que, encara que sembli un sapastre, és un crack… i que amb un tren no s’hi juga. En aquest dibuix de l’amic Felip veiem el protagonista de la pel·lícula plantat a la nostra màquina del tren de Terrassa… s’ha passat mitja Amèrica i ha acabat aquí buscant la seva General. Quan t’obsessiones amb una locomotora, poden passar aquestes coses.

Dibuix d'en Fernando Font de Gayà - Apartat - Noms propis - Fernando Font de Gayà - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 AL CINEMA Veure una pel·lícula clàssica de cinema mut al cine és un plaer gairebé màgic. A la foscor de la sala, la pantalla gran dona vida nova a gestos, mirades i silencis plens d’emoció. Sense paraules, la història t’embolcalla i et fa sentir part d’un ritual antic, quan el cinema parlava amb llum, música i ànima. És un viatge al passat que es gaudeix, paradoxalment, en present absolut.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Pujada el dissabte 31 de gener de 2026 - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma" - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: