12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del cinema" Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes? Comentaris d'un servidor! ABRIL - El cinema de l'oest Americà Aquest mes participen: - Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Eli Gutiérrez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Fernando font de Gayà - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Isabel Valero - El seu apartat - Els seus dibuixos - Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos - Maria Betriu - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos - Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos - Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos - Paquita Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos - Pep G. Celdràn - El seu apartat - Els seus dibuixos - Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos - Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos - Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos - Xavi Martí - El seu apartat - Els seus dibuixos

Dibuix d'en Jaume Olivet - Apartat - Noms propis - Jaume Olivet - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL FAR WEST El cinema del Far West, o western, és segurament el gènere més icònic dels Estats Units, una construcció mítica que transforma la conquesta de la frontera en una epopeia moderna. A través de paisatges immensos com els de Monument Valley, aquestes pel·lícules exploren el conflicte etern entre la civilització i la naturalesa salvatge, sovint personificat en la figura del pistoler solitari o el xèrif que imposa la llei en un territori sense regles. Des dels duels sota el sol de John Wayne fins a la visió més crua i polsegosa del spaghetti western de Sergio Leone, el gènere ha evolucionat des del blanc i negre moral cap a històries més complexes i crepusculars. Més enllà dels tirotejos i les persecucions a cavall, el gran llegat de l'oest americà a la pantalla gran és la seva capacitat per parlar de la llibertat, l'honor i la creació d'una nació sobre un horitzó ple de pols i llegenda. Aquest gènere, tot i la seva èpica, sovint ha passat de puntetes sobre la realitat més dolorosa de la frontera: el tràgic destí de les nacions indígenes. Mentre les pel·lícules clàssiques idealitzaven l'expansió cap a l'oest, la història real va ser la d'un desplaçament forçós i sistemàtic que va portar molts pobles originaris al caire de l'extinció. Amb el pas de les dècades, el cinema ha començat a mirar enrere amb una mirada més crítica i honesta. Hem passat de veure l'indi com un simple antagonista a reconèixer la dignitat de les seves cultures i la crueltat del genocidi que van patir. Aquest vessant més conscient ens recorda que sota la pols del Far West no només hi ha aventures, sinó també la memòria d'una terra que va ser arrabassada i d'uns pobles que van lluitar amb tot per la seva supervivència.

Dibuix d'en Pep G. Celdràn - Apartat - Noms propis - Pep G. Celdràn - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 DUEL IN THE SUN (1946) Produïda pel gegant de Hollywood David O. Selznick, és coneguda popularment com la "Versió Western de Gone with the Wind". És un melodrama èpic, excessiu i visualment enlluernador que va trencar motlles a la seva època per la seva càrrega de sensualitat i violència. La pel·lícula narra la història de Pearl Chavez, una jove mestissa que, en quedar-se òrfena, és enviada a viure al ranxo d'un poderós i tirànic criador de bestiar, el senador McCanles. Allà es troba atrapada en un triangle amorós explosiu entre els dos fills del senador: Jesse (Joseph Cotten), el fill bo, culte i civilitzat que vol protegir-la i Lewton "Lewt" (Gregory Peck), el fill rebel, salvatge i perillós que la desitja de manera tòxica. Un dels grans atractius de la pel·lícula és veure Gregory Peck en un paper de "dolent" seductor, molt allunyat de la imatge d'home noble i íntegre que va conrear durant tota la seva carrera. La seva química amb Jennifer Jones (Pearl) és el motor d'una trama plena de gelosia, trets i passions desfermades. Si per alguna cosa es recorda aquesta obra és pel seu ús del color. Els capvespres vermells intensos i les ombres marcades no són només decoratius; subratllen la violència emocional dels personatges. Selznick volia que cada fotograma fos un quadre, i el resultat és una de les produccions més cares i luxoses de la dècada dels 40. La pel·lícula culmina en un dels clímaxs més memorables del gènere: un duel a mort entre els dos amants enmig de les roques, on l'amor i l'odi es confonen en un abraç tràgic i sagnant sota un sol implacable. A la seva estrena va ser batejada per la crítica com "Lust in the Dust" (Luxúria a la pols) a causa de l'alt contingut eròtic per a l'estàndard de la censura de l'època. Aqui teniu la versió cowboy d'en Fotomatón fet per l'amic Pep. Està clar, si t'has de batre en duel... que sigui per un DÀKAR. Brutal!

Dibuix de la Matilda - Apartat - Noms propis - Matilda Garcia - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LA CONQUESTA DEL TERRITORI Hi ha un silenci antic que s’estén per tota la escena, un silenci fet de pols, de sol baix i de camins que s’obren cap a l’infinit. Els dos personatges, quiets però plens d’històries, semblen formar part del paisatge tant com el molí que gira lentament o les muntanyes que custodien l’horitzó. El saloon al fons respira un aire de temps passats, com si hagués vist arribar i marxar generacions de viatgers, somiadors i buscadors de fortuna. I enmig d’aquest decorat de frontera, els dos figures esdevenen gairebé símbols: la calma abans del moviment, la força discreta de qui coneix el territori i el respecta. Tot el conjunt té una bellesa serena, com una escena atrapada entre la realitat i el record, entre el cinema i la memòria col·lectiva d’un oest que ja només existeix en l’art i en la imaginació.

Dibuix de l'Eli Gutiérrez - Apartat - Noms propis - Eli Gutiérrez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 El bueno, el feo y el malo El bo, el lleig i el dolent. La pel·lícula va néixer el 1966, en aquell moment en què el western italià començava a convertir-se en una llegenda pròpia. Al capdavant hi havia Sergio Leone, un director que ja havia demostrat que podia transformar el desert en una òpera i el silenci en un diàleg. Amb aquesta història, Leone tancava la seva Trilogia del dòlar, tot i que, irònicament, aquesta tercera entrega acabaria sent una mena de precuela. Per donar vida als tres rostres que dominen el relat, Leone va reunir un trio irrepetible. Clint Eastwood, amb el seu posat impertorbable, encarna el Bo; Eli Wallach, explosiu i imprevisible, és el Lleig; i Lee Van Cleef, amb aquella mirada que talla l’aire, es converteix en el Dolent. Junts formen un triangle moral que no para de moure’s, com tres brúixoles que mai no apunten al mateix nord. La música, signada per Ennio Morricone, no acompanya la història: la crea. Aquell udol inicial, les trompetes, els ritmes secs… tot plegat es va convertir en un llenguatge propi, tan reconeixible com el ponxo d’Eastwood o el somriure tort de Tuco. La pel·lícula, llarga i plena de respiracions lentes —162 minuts en la seva versió original, 178 en la restaurada—, es va rodar en bona part a Espanya, entre paisatges d’Almeria i terres de Burgos que avui formen part del seu mite. Amb un pressupost modest, d’uns 1,2 milions de dòlars, va acabar recaptant més de 25 milions, convertint-se en un clàssic que va superar totes les expectatives.

Dibuix de Xavi Marti - Apartat - Noms propis - Xavi Martí - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LA TORRE DEL PALAU La pròxima gran pel·lícula del Far West no es rodarà a Arizona, ni a Almeria, sinó a Terrassa, que ja ha estat declarada “capital oficial del polsim cinematogràfic”. La Plaça Vella s’ha convertit en un saloon on serveixen orxata en gerres metàl·liques, i a Vallparadís hi galopen figurants que no saben frenar però ho fan amb estil. El duel final es rodarà al Cementiri de Terrassa, on un pistolero, un bandoler i un terrassenc que només volia comprar pa es disputaran l’honor, la glòria i un títol de transport de TMESA. La seqüela ja té títol provisional: “Per un grapat de monedes de la màquina expenedora”.

Dibuix de la Silvia Piñol - Apartat - Noms propis - Silvia Piñol - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 RIO BRAVO (1959) L’any 1959, en plena maduresa del western clàssic, Howard Hawks va decidir explicar una història que no anava tant de pistoles com de lleialtats. Va reunir un repartiment que avui sembla impossible de repetir: John Wayne com el sheriff Chance, ferm com una roca; Dean Martin en el paper de Dude, un ajudant marcat per l’alcohol però amb un cor que encara sap on mirar; Ricky Nelson, jove i ràpid com un tret; i Angie Dickinson, que aporta al poble polsegós una llum que no surt del sol. La pel·lícula, llarga i pausada com una tarda al desert —141 minuts—, es va rodar als Old Tucson Studios d’Arizona, però respira aquell aire de frontera que podria pertànyer a qualsevol racó del vell Oest. La música de Dimitri Tiomkin acompanya cada pas, cada mirada i cada silenci, convertint el setge al petit poble en una mena de dansa lenta entre el deure i la por. La història és senzilla i contundent: un assassí és empresonat, i el seu poderós germà assetja el poble per alliberar-lo. El sheriff i els seus ajudants —un vell coix, un alcohòlic i un noi massa jove— decideixen resistir fins que arribi la llei estatal. I en aquesta espera, Hawks construeix un western que parla menys de bales i més de caràcter. Amb el temps, Rio Bravo s’ha convertit en un clàssic indiscutible, un d’aquells films que recorden que el western també pot ser una història d’amistat, dignitat i humor discret. M'encanta aquesta versió Wayne del nostre Fotomaton!!!

Dibuix de l'Antonia Rodríguez - Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 BAILANDO CON LOBOS (1990) El 1990, en un moment en què semblava que el western ja havia dit tot el que havia de dir, Kevin Costner va decidir portar-lo a un altre territori. No només va protagonitzar la pel·lícula: també la va dirigir, convertint-se en l’ànima d’un projecte que volia mirar l’Oest amb uns ulls més amplis i més humans. Costner interpreta el tinent John J. Dunbar, un soldat de la Guerra de Secessió que, buscant un racó tranquil on desaparèixer, acaba trobant una nova manera d’entendre el món. Allà, enmig de les grans planures, coneix la tribu lakota i també Stands With a Fist, interpretada per Mary McDonnell, una dona atrapada entre dues cultures. Al seu voltant, actors com Graham Greene, Rodney A. Grant i Floyd Red Crow Westerman donen vida a personatges que respiren veritat i dignitat. La pel·lícula, llarga com un horitzó —181 minuts en la versió original—, es va rodar a les Dakotes, on el vent i la llum semblen fets expressament per a aquesta història. La música de John Barry, plena de melodia i melancolia, acompanya cada pas del protagonista mentre descobreix que el món és molt més gran del que li havien explicat. Quan es va estrenar, Bailando con lobos va sorprendre tothom: un western intimista, respectuós amb la cultura indígena i capaç de convertir un llop i un cavall en personatges memorables. El públic i la crítica s’hi van rendir, i la pel·lícula va acabar guanyant set Oscars, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Director. Amb el temps, s’ha convertit en un clàssic modern: una història sobre identitat, respecte i la necessitat de mirar l’altre sense por.

Dibuix de la Isabel Rodriguez - Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CLINT EASTWOOD Isabel: Protagonista de "Per un grapat de dolars". Hay actores que necesitan grandes discursos para brillar... y luego están otros que no. Clind Eastwood es de esos que no hablaban mucho, pero tampoco lo necesitaban. Con una mirada, un gesto, una forma de estar... llenaba toda la pantalla. Siempre ha sido uno de esos actores que me han conquistado precisamente por eso: por su presencia. Por demostrar que el silencio, bien llevado, puede decir mucho más que cualquier diálogo. Este es mi pequeño homenaje y humilde aportación a este ambicioso proyecto de colaboración.

La Isabel també ha compartit amb nosaltres aquest dibuix del seus personatges Pelegrina y Cuadradin! LA DILIGENCIA Isabel: Pelegrina y Cuadradin se han colado en la película La Diligencia. Toda una nueva experiencia. Han decidido formar parte de una tribu de apaches o arapahoes, lo que les ha llenado de júbilo y se han puesto a bailar la danza de la lluvia. ¿Se atreverán con más cosas? Espero que no les de por cortar cabelleras

Dibuix de la Paquita Rodríguez - Apartat - Noms propis - Paquita rodríguez - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 JOHN WAYNE John Wayne, amb la seva presència imponent i la mirada ferma, es va convertir en un dels grans símbols del cinema nord-americà. A la pantalla, cavalcava per deserts infinits i afrontava el perill amb una serenitat gairebé mítica. Més enllà del personatge dur i silenciós, Wayne representava una manera d’entendre l’heroisme: directa, sense artificis i plena de determinació. Encara avui, el seu pas lent i segur continua formant part de l’imaginari del western.

Dibuix d'en Fernando Font de Gayà - Apartat - Noms propis - Fernando Font de Gayà - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Emboscada al Canó del Colorat El Canó del Colorat és un d’aquells indrets mítics que apareixen sovint en les pel·lícules de l’Oest, un escenari que combina bellesa natural i perill constant. S’imagina com una gola profunda excavada per segles d’erosió, amb parets de roca vermellosa que brillen sota el sol i creen un paisatge tan espectacular com intimidant. En les històries de l’Oest, aquest canó sol ser un punt estratègic: un pas estret on els bandolers o els indis preparen emboscades, un refugi temporal per a fugitius o un territori sagrat per a les tribus nadiues. El seu relleu accidentat, ple de racons i ombres, converteix el lloc en un escenari perfecte per a persecucions, tiroteigs i girs inesperats. Tot i ser un espai fictici, el Canó del Colorat representa l’essència del gènere: la natura salvatge, la tensió constant i la frontera entre la llibertat i el perill.

Dibuix de Isabel Valero - Apartat - Noms propis - Isabel Valero - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 PERDUTS A TERRASSA Un foto-cowboy i el seu cavall van aparèixer, ben perduts, al mig de Terrassa. Després de voltar sense entendre ni un rètol, van trobar una font pública. El cowboy s’hi va ajupir per beure amb desesperació, i el cavall va ficar-hi el morro com si fos l’únic oasi de tot l’Oest. La gent els mirava estrany, però ells només pensaven el mateix: “Això no surt als mapes del Far West”.

Dibuix d'en Ramon Martín - Apartat - Noms propis - Ramon Martín - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 LUCKY LUKE En Lucky Luke seria més un personatge de pel·lícules d’animació que no pas del Far West, però m’agrada que l’hagi pintat l’amic Ramon Lucky Luke és un dels cowboys més emblemàtics del còmic europeu: un heroi solitari que recorre el Far West a lloms del seu fidel cavall Jolly Jumper. Creat per Morris i més tard escrit també per Goscinny, és un personatge que combina humor, aventura i una mica de paròdia del western clàssic. Sempre arriba allà on hi ha problemes: bandits, trampes, pobles sense llei o els eterns germans Dalton. Però ell manté la calma, dispara “més ràpid que la seva ombra” i marxa cap a l’horitzó xiulant, com si la pau fos només una parada temporal. Amb els anys, Lucky Luke ha saltat del còmic a les pel·lícules d’animació, sèries i adaptacions diverses, convertint-se en una icona cultural que barreja humor i llegenda.

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert - Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 Asalto al Kansas Pacific Asalto al Kansas Pacific (títol original Kansas Pacific) és una pel·lícula del 1953 dirigida per Ray Nazarro i protagonitzada per Sterling Hayden i Eve Miller. Ambientada en els anys previs a la Guerra Civil dels Estats Units, explica com un grup de simpatitzants del Sud intenta sabotejar la construcció del ferrocarril que havia de connectar Kansas amb el Pacífic, una infraestructura clau per a la Unió. El govern envia el capità John Nelson (interpretat per Hayden) per protegir l’obra i garantir que el tren arribi a l’Oest. Allà haurà d’enfrontar-se als atacs dels confederats liderats per William Quantrill, mentre intenta mantenir la calma i avançar el projecte. La pel·lícula combina acció ferroviària, tensió bèl·lica i els elements clàssics del western de sèrie B de l’època. Amb una durada de 73 minuts i rodada en Cinecolor, és un film senzill però representatiu del cinema d’aventures ferroviàries dels anys cinquanta.

Dibuix de l'Enka - Apartat - Noms propis - Mendez Enka - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 GERONIMO “Geronimo!” és un western dels seixanta que agafa la figura del mític líder apache i la converteix en un heroi de pantalla gran: tossut, orgullós i decidit a no doblegar-se davant l’exèrcit nord-americà. La pel·lícula segueix la seva fugida, les batalles, les negociacions impossibles i la tensió constant entre dos mons condemnats a xocar. Chuck Connors encarna un Geronimo imponent i cinematogràfic, mentre Kamala Devi aporta el contrapunt humà i emocional. Tot plegat respira aquell estil de Hollywood clàssic: cavalls, pols, trets, paisatges immensos i una mica de llegenda afegida per fer-ho més èpic. Una història de resistència, orgull i frontera, explicada amb el to aventurer i romàntic del cinema de l’època.

Dibuix de la Maria Betriu - Apartat - Noms propis - Maria Betriu - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 CENTAURES DEL DESERT (1956) La pel·lícula canvia d'escenari i de protagonista? Dirigida per John Ford i amb John Wayne, Natalie Wood i Jeffrey Hunter com a protagonistes, bé i ara, també Fotomaton. En un Oest immens i implacable, Centaures del desert segueix Ethan Edwards, un home marcat per la guerra i per un passat que pesa més que el seu cavall. Quan els comanxes segresten la seva neboda, inicia una recerca que es convertirà en una obsessió llarga i polsosa, travessant deserts, hiverns i ombres pròpies. El film és un viatge físic i moral, un western majestuós que explora la frontera… i la foscor que cadascú porta a dins.

Dibuix de la Mariona Serra - Apartat - Noms propis - Mariona Serra - Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026 EL BUENO, EL FEO Y EL MALO En un desert que sembla fet per esborrar les petjades de tothom, tres figures avancen com tres maneres oposades d’entendre la vida. El Bo té aquella mirada tranquil·la de qui dispara només quan cal, però sempre encerta. El Lleig és pura supervivència: brut, imprevisible, mig pallasso i mig dimoni, capaç de vendre’t i salvar-te en el mateix minut. El Dolent, en canvi, camina amb la seguretat d’un home que ja ha decidit que el món és seu i que la resta només són obstacles. No són amics, ni enemics del tot. Són tres línies que es creuen perquè el destí té humor negre. I mentre busquen un tresor enterrat en un cementiri immens, cadascun descobreix que, en aquell Oest polsós, ningú és tan bo com diu, ningú tan lleig com sembla, i ningú tan dolent com voldria.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Pujada el dijous 30 d'abril de 2026 - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma" - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: