© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del cinema"

Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes?

Comentaris d'un servidor!

JULIOL EXTRA - El cinema d'humor

Aquest mes participen:

- Antonia Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Isabel Rodríguez - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mariona Serra - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Mendez Enka - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Pep G Celdran - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Ramon Martín - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Rosa M.Rocavert - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Silvia Piñol - El seu apartat - Els seus dibuixos









© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Jaume Olivet
- Apartat - Noms propis - Jaume Olivet
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

LA MÀSCARA (1994)

El cinema d’humor és aquell lloc màgic on la realitat fa vacances i el sentit comú es queda a la porta menjant crispetes. És un univers on una simple caiguda pot ser una obra mestra, on un diàleg absurd es converteix en filosofia moderna, i on els personatges sempre troben la manera més ridícula, i sovint la més genial, de complicar-se la vida.

En el fons, el cinema d’humor és una invitació a riure de nosaltres mateixos: dels drames quotidians, de les presses, de les manies, de les vergonyes… Tot allò que ens pesa, a la pantalla es converteix en gag, en caos, en festa. I sortim del cine una mica més lleugers, com si ens haguessin fet un massatge al cervell.



Quan parlem de cinema d’humor, hi ha pel·lícules que no només fan riure: directament et sacsegen el cervell com si fos una coctelera. La Máscara és una d’aquestes joies delirants, on el protagonista passa de ser un pobre desgraciat de banc a convertir-se en un tornado verd fluorescent capaç de ballar mambo, esquivar bales i fer cares que desafien totes les lleis de la física.

El cinema d’humor, quan funciona bé, té aquesta màgia: agafa la realitat, li fot un cop de colze, i la converteix en un parc d’atraccions. I La Máscara ho fa amb una alegria infantil que encara avui contagia. És humor exagerat, cartoon, gamberro, d’aquell que no demana permís. Un humor que entra a la sala, crida “¡Ssssssmokin’!” i deixa el públic amb la mandíbula a terra.

En el fons, la pel·li ens recorda que tots tenim una "màscara" interna: aquella versió nostra que faria el ridícul sense vergonya, que ballaria sense saber ballar, que diria el que pensa sense filtres… i que, si la deixéssim sortir més sovint, la vida seria molt més divertida.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Pep G Celdran
- Apartat - Noms propis - Pep Celdràn
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

LES VACANCES DE MONSIEUR HULOT 1953

Les vacances de Monsieur Hulot és una pel·lícula francesa de comèdia estrenada el 25 de febrer de 1953, dirigida i protagonitzada per Jacques Tati, amb guió del mateix Tati juntament amb Henri Marquet i Pierre Aubert. Va ser produïda per Fred Orain i rodada entre 1951 i 1952 a Saint-Marc-sur-Mer, una platja de la regió de Saint-Nazaire que Tati havia descobert abans de la guerra i que va voler convertir en escenari del film. La pel·lícula té una durada de 98 minuts en la versió original i 86 minuts en el remuntatge de 1978, i està filmada en blanc i negre. La música és d’Alain Romans, la fotografia de Jacques Mercanton i Jean Mousselle, i el muntatge de Suzanne Baron, Charles Bretoneiche i Jacques Grassi.

El film va introduir el personatge de Monsieur Hulot, fumador de pipa, amable i maldestre, que apareixeria després en Mon Oncle, Playtime i Trafic. Va ser un èxit notable, amb 5.071.920 entrades venudes a França, i va donar a Tati reputació internacional. Va guanyar el Premi Louis Delluc el 1953, va ser nominada a l’Oscar al millor guió original el 1956 i va competir per la Palma d’Or al Festival de Cannes de 1953.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Antonia Rodríguez
- Apartat - Noms propis - Antonia Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

HIBERNATUS (1969)

Hibernatus del 1969 és una comèdia francesa d'Édouard Molinaro protagonitzada per Louis de Funès, on un explorador de 1905, Paul Fournier, és trobat congelat al Pol Nord i reanimat 65 anys després. La pel·li juga amb el xoc cultural: per protegir-lo, la família Tartas ha de recrear l'any 1905 dins de casa seva, cosa que desencadena un caos monumental.

Estrenada el 1969, durada 82 min, produïda per Gaumont, amb Claude Gensac i Bernard Alane al repartiment.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Matilda
- Apartat - Noms propis - Matilda Garcia
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

VENTE A ALEMANIA, PEPE (1971)

És una comèdia espanyola dirigida per Pedro Lazaga i protagonitzada per Alfredo Landa, José Sacristán i Tina Sáinz. Explica la història de Pepe, un veí de Peralejos (Aragó) que, en veure el seu amic Angelino tornar de Alemanya amb un Mercedes i històries meravelloses, decideix emigrar-hi buscant fortuna. Un cop a Munic, però, descobreix que la vida del treballador emigrant és molt menys glamurosa: jornades eternes, feines precàries i un xoc cultural monumental.

Estrenada el 1971, durada 95 min, guió de Vicente Escrivá i Vicente Coello, música d’Antón García Abril i produïda per Aspa Producciones Cinematográficas i Filmayer.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Isabel Rodriguez
- Apartat - Noms propis - Isabel Rodríguez
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CON FALDAS Y A LO LOCO (1959)

Isabel Rodríguez: "Con faldas y a lo loco" es una obra maestra de Billy Wilder que combina la comediacon el cine de gangsters. La historia sigue a dos músicos que, tras presenciar un crimen de la mafia, se ven obligados a huir disfrazados de mujeres, dando lugar a una cadena de situaciones tan ingeniosas como hilarantes. Con un reparto inolvidable y un humor que sigue vigente, la película se ha convertido en uno de de los grandes clásicos de la historia del cine.

Con faldas y a lo loco (1959) és una comèdia nord-americana dirigida per Billy Wilder i protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. Ambientada al Chicago de 1929, explica la fugida de dos músics que, després de presenciar un crim de la màfia, s’amaguen disfressats de dones en una banda femenina que viatja cap a Miami. La pel·li és famosa pel seu humor esbojarrat, el joc d’identitats i el carisma explosiu de Monroe.

Estrenada el 19 de març de 1959, durada 121 min, produïda per Mirisch Company, pressupost d’uns 2,9 milions de dòlars i recaptació aproximada de 40 milions.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Silvia Piñol
- Apartat - Noms propis - Silvia Piñol
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

EL GRAN LEBOWSKY (1998)

una comèdia negra dels germans Coen, convertida en pel·li de culte. El protagonista, Jeff "The Dude" Lebowski, és un gandul encantador que només vol viure tranquil, jugar a bitlles i beure White Russians… fins que uns mafiosos el confonen amb un milionari del mateix nom i li destrossen la catifa ("really tied the room together").

A partir d’aquí, el Dude, el seu amic Walter Sobchak, veterà del Vietnam i especialista en embolics, i el tímid Donny s'endinsen en un caos de segrestos, artistes excèntriques, nihilistes alemanys i converses delirants.

Estrenada el 1998, durada 117 min, protagonitzada per Jeff Bridges, John Goodman, Julianne Moore i Steve Buscemi, produïda per Polygram Filmed Entertainment.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de l'Enka
- Apartat - Noms propis - Mendez Enka
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

GERMANS MARX

Els germans Marx van ser una autèntica força de la natura dins del cinema d'humor. Groucho, Chico, Harpo i, en els primers anys, Zeppo, van crear un estil únic: diàlegs impossibles, jocs de paraules vertiginosos, caos coreografiat i un sentit de l'absurd que encara avui sembla modern.

Van triomfar als anys 30 i 40 amb pel·lícules com Duck Soup, A Night at the Opera o Animal Crackers, on Groucho disparava acudits com metralla, Chico feia de pícar professional, Harpo convertia el silenci en gag i Zeppo intentava, sense èxit, mantenir un mínim de normalitat.

La seva aportació és tan gran que, en parlar de comèdia, sempre hi ha un abans i un després dels Marx: van demostrar que l'humor podia ser intel·ligent, anàrquic i profundament lliure.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Noms propis - Rosa Maria Rocavert
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

UNA NIT A L'ÒPERA (1935)

Probablement, la comèdia més afinada dels germans Marx, una explosió de caos intel·ligent dirigida per Sam Wood i produïda per Irving Thalberg. Aquí, Groucho fa de l'inoblidable Otis B. Driftwood, embolicat en una trama d'òpera, milionaris, contractes falsos i un vaixell on tot, absolutament tot, acaba malament.

La pel·li és famosa per escenes mítiques: la cabina atapeïda on entren desenes de persones fins que ja no hi cap ni l'aire, el contracte que es retalla frase a frase entre Groucho i Chico, i el final a l'òpera, on els Marx converteixen Verdi en una batalla campal de gag rere gag.

Estrenada el 1935, durada 96 min, protagonitzada per Groucho, Chico i Harpo Marx, amb Kitty Carlisle i Allan Jones, produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Ramon Martín
- Apartat - Noms propis - Ramon Martín
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CON FALDAS Y A LO LOCO (1959)

Mítica imatge de la pel·lícula "Con faldas y a lo loco", dirigida per Billy Wilder l'any 1959.

El milionari Osgood Fielding III (interpretat per Joe E. Brown, a l'esquerra) porta en motora a Jerry / Daphne (interpretat per Jack Lemmon, a la dreta). Jerry intenta desfer-se de la proposta de matrimoni d'Osgood donant tota mena d'excuses absurdament confessionals ("no puc cuinar", "tinc un passat fosc"), però Osgood les accepta totes feliçment. Finalment, en un acte de desesperació, Jerry es treu la perruca i crida "Sóc un home!", al capdavall del qual Osgood respon amb la mítica frase final de la pel·lícula: "Bé, ningú no és perfecte." (Well, nobody's perfect).







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Mariona Serra
- Apartat - Noms propis - Mariona Serra
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

LOS SIMPSONS

Té 37 temporades amb un total de 809 episodis! Trigariem 296 hores aproximades, equival a poc més de 12 dies i mig seguits sense dormir, menjar ni parar el reproductor.... Sense menjar cap donut!!!








TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Pujada el divendres 25 de setembre de 2026
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma"
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026