© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del cinema"

Terrassa és una ciutat d'artistes i jo els vull exprémer-los una mica amb: 12 mesos 12 temas. Aquest 2026 el tema és el Món del cinema. Recordeu que la participació està oberta a tots els que vulguin dibuixar! T'animes?

Comentaris d'un servidor!

DESEMBRE - El cinema de Ciència Ficció

Aquest mes participen:

- Jaume Olivet - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Pep G Celdran - El seu apartat - Els seus dibuixos
- Matilda - El seu apartat - Els seus dibuixos









© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Jaume Olivet
- Apartat - Noms propis - Jaume Olivet
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

CINEMA DE TERROR

ALIEN EL 8E PASSATGER

El cinema de terror és aquell lloc on la foscor sempre té mala intenció, els passadissos són massa llargs i ningú fa el manteniment de les naus espacials. Però si hi ha una pel·lícula que va redefinir què vol dir por en majúscules, és Alien, el 8è passatger.

Allà el terror no és un monstre que crida, ni un fantasma amb complex d’influencer. No. És una presència silenciosa, humida, enganxosa, que es mou pels conductes com si fos el veí que entra a casa teva sense avisar. La Nostromo és un laberint metàl·lic, i cada racó sembla dissenyat per fer-te dir “aquí no hi entraria ni boig”.

El xenomorf és el malson definitiu: elegant com un assassí professional, ràpid com un mal pensament i amb una boca extra que ningú ha demanat. És terror pur, sense bromes, sense descans, sense llum. I quan apareix, el cinema de terror canvia per sempre: ja no és qüestió de fugir… és qüestió de sobreviure.

Alien ens recorda que, a l’espai, ningú pot sentir els teus crits… i que, si els sent, probablement ja és massa tard.









© Jaume Olivet 2026

Dibuix d'en Pep G Celdran
- Apartat - Noms propis - Pep Celdràn
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

THE MUMMY 1932

The Mummy (1932) és bàsicament la història d’un senyor que fa 5.000 anys que està de mal humor, es desperta embolicat com un caneló egipci i decideix que el món modern no li agrada gens. A partir d’aquí, comença a perseguir arqueòlegs despistats perquè creu que una noia és la reencarnació del seu antic amor… i clar, quan portes mil·lennis sense lligar, qualsevol oportunitat sembla bona. Tot plegat és terror clàssic amb aquell toc d’humor involuntari: ell caminant lentíssim, la gent cridant rapidíssim, i Egipte pensant “jo només volia que no toquessin les meves tombes”.

I que millor per acabar aquest projecte cinematogràfic de dibuixos d'en Pep G Celdran protagonitzat pel nostre Fotomaton. Després de cada desventura cinematogràfica, sempre acaba igual: embolicat en gases i tirites com una mòmia de saldo, caminant amb els braços estirats perquè no pot doblegar-los i deixant un rastre de benes per allà on passa. No importa si ha lluitat contra King Kong, ha perseguit Darth Vader o ha intentat fer un selfie a la Fontana di Trevi: el resultat final és sempre el mateix, un Fotomaton convertit en Momificator Definitiu, amb tanta cinta adhesiva al cos que sembla patrocinat per una farmàcia.







© Jaume Olivet 2026

Dibuix de la Matilda
- Apartat - Noms propis - Matilda Garcia
- Apartat - Els seus dibuixos de 12Mesos12Temes 2026

VAMPIRS

El vampir és, sense cap mena de dubte, la criatura de terror més fascinant, versàtil i recurrent de la història del cinema de terror. Des dels orígens del setè art amb l'inoblidable Nosferatu (1922) i el Dràcula de Bela Lugosi, el mite del no-mort ha sabut reinventar-se dècada rere dècada per adaptar-se a les pors i desitjos de cada època, passant per les produccions gòtiques de la Hammer fins a les visions modernes, urbanes i seductores del cinema contemporani.

Aquesta presència constant a la pantalla no és casualitat. El vampir ho té tot per encantar el gènere de terror: encarna la por atàvica a la foscor i a la mort, però ho fa a través d'una figura elegant, immortal i sovint magnètica. A diferència d'altres monstres irracionals, el vampir representa el duel entre la raó i la temptació, la violència i la sensibilitat. És una criatura que no només fa por per les seves dents o la seva necessitat de sang, sinó per la seva capacitat de reflectir la nostra pròpia vulnerabilitat davant el desig, el pas del temps i la solitud eterna.








TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Pujada el diumenge 26 de juliol de 2026
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del cinemma"
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026