Galeria 7 - Inclou Moguda Rock 2026!
Arrenca la sisena galeria de desventures del nostre estimat Fotomatón…
20 dibuixos més, del 121 al 140, ni més ni menys! |

|
En Fotomaton ha tornat a El Taller dels Silencis a prendre mides — o això diu ell — però de pas està intentant
caçar alguna foto de la Margarida, que ja el veu venir d’un quilòmetre lluny. Potser faria bé de tenir més
controlat el Floc, que va com si "El Taller dels Silencis" fos el seu regne i està trametent alguna de les
seves. Si no vigilen, entre un fent de paparazzi i l’altre fent de gremlin, acabaran convertint el taller en un circ.
|

|
El Fotomaton és d’aquells personatges que no passen desapercebuts ni que ho intentin. Amb les ulleres sempre una mica tortes,
la cua mal feta i aquesta jaqueta roquera plena de punxes que podria perforar un globus a cinc metres, es plantarà davant de
l'escenari de la Moguda Rock com si fos el seu habitat natural. |

|
En Fotomaton ja està més que preparat per a la Moguda Rock 2026: jaqueta posada, actitud de “jo vaig primer” i somriure de qui sap
que avui farà història o desastre, però farà soroll segur. |

|
Mireu quin estil té aquesta troupe… semblen sortits d’una obra d’Andy Warhol després d’una nit de festa amb
pintura fluorescent i cafè de garrafa. |

|
Diuen que cada any, a la Moguda Rock, apareix una colla capaç de deixar el públic amb la boca oberta.
Però aquest any… aquest any van arribar ells: la troupe més improbable del Vallès. |

|
Avui, en Fotomaton s’ha ajuntat amb la Luna Llena, que vol cinc cèntims —o cinc euros, si pot ser— de la
història dels Capgrossos de l’Any, aquesta tradició tan nostra que només podria haver nascut en una ciutat
on ens agrada coronar la gent… però amb un cap gegant i cara de “què coi faig aquí”. |

|
Però hi ha molta llegenda sobre la procedència dels capgrossos de Terrassa, i en Fotomaton les
desmentirà totes després d’un exercici d’investigació acurat. |

|
Un altre grupet de la població enquestada jura —amb la mateixa convicció que quan diuen que el Barça guanyarà la Lliga—
que els capgrossos de Terrassa arriben en cigonya directament des de París. Sí, sí: una cigonya internacional, amb boina,
baguette sota l'ala i olor de formatge fort, que baixa, deixa el capgròs i torna a pujar com si fos Amazon Prime però amb
plomes. |

|
Alguns, que tenen el cap més quadrat que uns daus de parxís, estan convençuts que els capgrossos de Terrassa
baixen del cel gronxant-se per un arc de Sant Martí multicolor. I clar, això de l’arc multicolor ja està tan
instaurat a la ciutat que ningú s’estranya: veuen un capgròs fent surf per un arcoiris i diuen: ah, sí, normal,
és dijous! |

|
I per últim, hi ha uns quants friquis que asseguren que els extraterrestres existeixen i que, un cop l’any,
visiten Terrassa i deixen un individu camuflat entre nosaltres. El problema és que aquests marcians no
controlen gaire el tema de les proporcions i sempre els surt el mateix error de fàbrica: el cap massa gros. |

|
En resum i sempre segons l’estudi profundíssim —i absolutament poc fiable— del nostre amic Fotomaton, les teories sobre
d’on surten els capgrossos de Terrassa són per llogar-hi cadires. Uns diuen que surten d’un ou gegant que deixa un pajarraco
de Sant Llorenç amb ressaca; d’altres juren que arriben en cigonya parisenca amb boina i mala llet; un tercer grup assegura
que baixen fent tobogan per un arcoiris municipal com si fos un parc aquàtic subvencionat; i els friquis finals culpen
extraterrestres que no saben fer caps petits ni que els hi vagi la vida. |

|
LUNA LLENA - Escolta, Fotomaton… he estat llegint el teu “estudi científic” sobre d’on surten els capgrossos. I… com t’ho diria… això és un festival. |

|
El primer capgròs de l’any neix d’una mena de juguesca l’any 1981 entre en Marc Galí, impulsor de la colla de bastoners
i en Jan Grau promotor de la colla de geganters, amb Jordi Labòria, el llavors regidor de cultura de l’Ajuntament. Li van
demanar suport per impulsar les dues entitats, però en especial recuperar per la festa els gegants vells i el regidor va
demanar que també es fes un drac, com agraïment li van prometre mig en broma que si hi donava suport i s’aconseguia li
farien un capgròs. |

|
Aquell any es van estrenar els bastoners, el drac i es van recuperar els gegants vells i l’any següent es va plantejar
complir la promesa fent un capgròs al regidor. Paral·lelament, aquell any 1982, per mitjà del diari carnestoltesc el
Xerraire, promogut per un incipient Casinet de l’Espardenya, es va publicar amb to satíric, la primera llista de “capdidats”
a capgròs i es van assentar les bases del què seria el capgròs de l’any, deixant de banda el d’aquell any, que obeïa a la
juguesca esmentada, la resta ja van ser escollits segons la filosofia del guardó, que ja ha aportat 33 capgrossos a la
ciutat fins a la Festa Major de 2014 que s’estrenarà el que fa 35. |

|
La veritat? Que tota la penya de capgrossos de Terrassa i mig bestiari de mig món surten exactament del mateix lloc.
I deixeu-vos de paranoies: ni ous, ni ovnis, ni hòsties. L'origen de tot aquest circ és el Taller Drac Petit, on l'artesà
Jordi Grau fa màgia de la bona. |

|
Des del 2013 hem tingut la sort de viure en primera fila com es coïen uns quants d'aquests treballs, inclosos uns quants
capgrossos de Terrassa que ara mateix ho peten a les festes. |

|
LA DESCOBERTA DEL CAPGRÒS
Cada any, el divendres de Festa Major, després del pregó que enceta la festa, a continuació dels ball de gegants i balls de bastons,
arriba el moment que genera més expectació de l’acte: la descoberta del nou capgròs. Des de l’interior de l’ajuntament surten els
capgrossos de la ciutat, protagonistes d’altres edicions del capgròs de l’any i obren una rotllana al mig de la plaça. Arriba el
moment culminant amb l’aparició del nou cap, acompanyat del capgròs de la Guapa i ben tapat perquè no se’l pugui reconèixer.
Enmig de la rotllana es descobreix el nou cap i se’l convida juntament amb el seu original, el terrassenc guardonat, a pujar al
balcó de l’ajuntament.
|

|
LA DESCOBERTA DEL CAPGRÒS
Sí Ester, he tingut l’oportunitat de ser a la descoberta d’uns quants capgrossos de la ciutat o capgròs de l’any. Mira: |

|
LA DESCOBERTA DEL CAPGRÒS
Doncs ja sabeu una cosa més: A Terrassa, la Festa Major comença amb un batec compartit: el silenci expectant del públic,
el pregó que ressona entre places i carrers, i aquell instant màgic en què es descobreix el Capgròs de l’Any. |

|
ELS CAPGROSOS - 15Però: Què és el capgròs de l’any? El capgròs de l’any és un guardó popular, impulsat per una entitat popular (encara que secreta) i que te la característica que el guardonat és escollit també de forma popular. Es tracta d’un homenatge, naturalment popular a un personatge terrassenc o vinculat a Terrassa, que per la seva tasca, popularitat, simpatia o dedicació es mereix un reconeixement, però que potser mai rebrà un homenatge oficial ni tindrà un carrer dedicat al seu nom. Ser nomenat capgròs de l’any i veure’s immortalitzat en cartró-pedra i protagonitzant la Festa Major és un gran honor. Tornar a l'inici. |

|
ELS CAPGROSOS - 16El capgròs de l’any és un element emblemàtic de la Festa Major de Terrassa que s’ha convertit en un tret d’identitat de la ciutat. Cada any, s’homenatja a un personatge terrassenc o vinculat a Terrassa, immortalitzant la seva fesomia en un capgròs que passa a formar part del conjunt de capgrossos de la ciutat. L’autor és l’artista Jordi Grau, del Taller el Drac Petit, el qual fa donació de la figura de cartró-pedra a la ciutat. Tornar a l'inici. |

|
ELS CAPGROSOS - 17El guardó està impulsat per l’associació secreta El Casinet de l’Espardenya que promou i organitza les eleccions entre els “capdidats” proposats, així com organitzar la festa que es fa a primers de juny, en la qual es reuneixen els “capdidats”. En l’elecció és popular, podent participar-hi tothom per mitjà de votacions. Malgrat la curiositat que desperta el procés fins a la seva presentació pública, la identitat del guardonat es manté un secret sumaríssim fins a la seva estrena el divendres de Festa Major. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESUna de les comèdies més icòniques de la dècada dels 90. Estrenada el 1994, la pel·lícula va barrejar de manera revolucionària l'humor físic clàssic amb els efectes digitals de l'època, convertint-se en un èxit absolut de taquilla i en un fenomen de la cultura pop. 3 Curiositats que potser no sabies: 1. L'origen fosc: Tot i que la pel·lícula és una comèdia esbojarrada i apta per a tots els públics, el còmic original de Dark Horse era molt més fosc, violent i sagnant. El director va decidir canviar el to per adaptar-lo al geni còmic de Jim Carrey. 2. El debut de Cameron Diaz: Aquesta va ser la primera pel·lícula de la seva carrera. Cameron Diaz tenia només 21 anys i treballava com a model quan va ser seleccionada pel paper de Tina Carlyle, passant directament a l'estrellat de Hollywood. 3. Estalvi en efectes especials: Els moviments de Jim Carrey eren tan exagerats i elàstics per si mateixos (la seva famosa "cara de goma") que l'equip d'efectes digitals de Industrial Light & Magic es va estalviar milers de dòlars, ja que l'actor podia imitar gestos de dibuixos animats sense necessitat d'ajuda digital. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESEl tio ha aparegut amb capa, malles i una actitud tan èpica que fins i tot els venedors de crispetes s’han posat firmes. Prepareu-vos, perquè quan en Fotomaton es posa en mode “salvador del barri”, ni els dolents, ni els semàfors, ni les normes de trànsit tenen res a fer. Tornar a l'inici. |

|
OST... Ui perdó!El segon dia, Fotomaton va provar d’anar per l’ombra, però l’ombra també suava. La llengua li penjava, la roba se li enganxava i el Sol el seguia com un gos fidel però malvat. El termòmetre, ara amb un granissat, li va marcar 41 °C i li va fer un glop lent, provocador. El tercer dia ja era tragicòmic. Les sandàlies semblaven xiclets, els edificis tremolaven de calor i fins i tot en Mirón que treu el cap del mur el mirava amb cara de “tu no ho expliques, això no t’ho creu ningú”. Fotomaton caminava com un heroi cansat, mig fos, mig indignat, però amb aquella dignitat absurda que el caracteritza. I mentre el Sol continua rient amb ulleres de sol, Fotomaton pensa que potser la calor no és un fenomen meteorològic… sinó un atac personal. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESI després hi ha aquell moment màgic en què la parella corre sota la pluja. A la pel·li és poètic, tendre, cinematogràfic. A la vida real és humit, fred i acabes amb les sabates fent xof xof com si portessis calamars a dins. Però el millor de tot és que, passi el que passi, sempre hi ha un petó final que arregla tots els problemes. Discutiu? Petó. Drama? Petó. Ha explotat mitja ciutat? Petó. A veure si ho proven a Terrassa un dia de 40 °C: dos enamorats intentant fer-se un petó mentre el Sol els fon les pestanyes. Això sí que seria cinema romàntic… però del gamberro. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESIndy no camina: entra a llocs on ningú amb dos dits de front entraria. Si veu una roca gegant rodant cap a ell, no pensa “quin mal rotllo”, pensa "això ho soluciono corrent i cridant". Si troba un ídol d'or, el toca. Si veu un mecanisme antic que segurament activa la mort, el toca també. És un estil de vida. I el millor de tot és que, passi el que passi, ell sempre surt viu, polsós, amb la camisa mig trencada i aquella cara de "no sé com he arribat fins aquí, però mira, un altre tresor per la col·lecció". Cinema d'acció en estat pur: perill, aventures i decisions que només són intel·ligents si ets Indiana Jones… o si tens banda sonora heroica de fons. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESNaus que surten disparades a velocitats impossibles, criatures que desafien la biologia i herois que s’enfronten a misteris còsmics amb més coratge que sentit comú. Tot plegat crea un terreny de joc on la imaginació és la norma i la realitat, només un suggeriment. Un exemple clàssic d’aquest esperit és Star Trek, la saga que va convertir l’exploració espacial en filosofia, aventura i un munt de moments memorables. Tornar a l'inici. |

|
12 MESOS 12 TEMESAllà el terror no és un monstre que crida, ni un fantasma amb complex d’influencer. No. És una presència silenciosa, humida, enganxosa, que es mou pels conductes com si fos el veí que entra a casa teva sense avisar. La Nostromo és un laberint metàl·lic, i cada racó sembla dissenyat per fer-te dir “aquí no hi entraria ni boig”. El xenomorf és el malson definitiu: elegant com un assassí professional, ràpid com un mal pensament i amb una boca extra que ningú ha demanat. És terror pur, sense bromes, sense descans, sense llum. I quan apareix, el cinema de terror canvia per sempre: ja no és qüestió de fugir… és qüestió de sobreviure. Alien ens recorda que, a l’espai, ningú pot sentir els teus crits… i que, si els sent, probablement ja és massa tard. Tornar a l'inici. |

|
FOTOMATON I EL CINEMA - 1És una sèrie curta, gamberra i plena de referències, perquè Fotomatón no interpreta: s’apodera del paper i el converteix en una cosa seva. I el primer de tots serà Conan el Bàrbar, amb tota la força, la melena i l’actitud de llegenda que li toca. Per fer de Conan el Bàrbar, Fotomatón ha hagut de passar pel gimnàs com si fos un gladiador en pràctiques. Ha aixecat peses fins que els monitors han començat a preguntar-se si era un client o un moble fix. Ha fet tantes abdominals que ja li surten quadradets fins a l’ànima. I el dia que va provar de fer “l’esprint heroic”, gairebé li surt fum de les sabatilles. Ara bé, ell ho té clar: si ha de ser Conan, serà Conan amb totes les lletres. I si cal fer més sèries, més pes, més suor i més crits de “AAARGH!”, doncs es fan. Que per alguna cosa és Fotomatón: el primer heroi que entra al gimnàs amb la càmera penjant del coll. Tornar a l'inici. |

|
FOTOMATON I EL CINEMA - 2Ha practicat tants moviments amb el sabre làser que ha tallat accidentalment tres tovalloles, una ampolla d’aigua i gairebé el cable del carregador del mòbil. Els monitors del gimnàs ja no li diuen “Fotomatón”, li diuen “el perill ambulant amb pal de llum”. Per posar el físic a l’alçada del personatge, ha fet flexions fins que la Força ha demanat una excedència. Ha intentat levitar peses, però l’únic que ha aconseguit és que li caigués una sobre el peu. I quan ha provat de fer el “salt Jedi”, ha aterrat amb un soroll tan dramàtic que fins i tot el Roomba del gimnàs ha fugit. Ara bé, ell ho té clar: si ha de ser cavaller Jedi, serà cavaller Jedi amb múscul, túnica i actitud de llegenda… encara que la Força no l’ajudi gaire. Tornar a l'inici. |
- Pujada el dimecres 29 de juliol de 2026 |
