FOTOMATON I EL MÓN DEL CINEMA Aquest 2026 el projecte 12Mesos12Temes està dedicat al món del cinema. Jo he participat amb uns dibuixos d’en Fotomaton ambientats en els diferents gèneres cinematogràfics proposats. I, de fet, això m’ha donat la idea de continuar fent dibuixos amb ell com a protagonista de pel·lícules mítiques.

EN FOTOMATON A 12 MESOS 12 TEMES 2026

FOTOMATON I EL MÓN DEL CINEMA Aquesta és la primera galeria d'una sèrie que promet! Els primers 20 dibuixos d'en Fotomaton inspirats en pel·licules icòniques: - FOTOMATON - 01 - "El Bàrbar" - Pel·lícula 1982 - "Conan el Bàrbar" - FOTOMATON - 02 - "Cavaller Jedi" - Pel·lícula 1977 - "Star Wars" - FOTOMATON - 03 - "La Bèstia Blanca - Pel·lícula 1975 - "Tauró" - FOTOMATON - 04 - "El Travolton" - Pel·lícula 1977 - "Febre del dissabte nit" - FOTOMATON - 05 - "El pallasso" - Pel·lícula 2024 - "The Joker" - FOTOMATON - 06 - "FotoRambo" - Pel·lícula 1982 - "Rambo. Acorralado" - FOTOMATON - 07 - "Fotomator" - Pel·lícula 1984 - "Terminator" - FOTOMATON - 08 - "Fotopredator" - Pel·lícula 1987 - "Predator" - FOTOMATON - 09 - "Fotogragon" - Pel·lícula 2010 - "Com ensinistrar el teu drac" - FOTOMATON - 10 - "FotoAvatar" - Pel·lícula 2009 - "Avatar" - FOTOMATON - 11 - "FotoGosht" - Pel·lícula 1984 - "Els Caçafantasmes" - FOTOMATON - 12 - "FotoMonroe" - Pel·lícula 1955 - "La temptació viu a dalt" - FOTOMATON - 13 - "FotoTarzan" - Pel·lícula 1918 - "Tarzán de los monos" - FOTOMATON - 14 - "FotoModo" - Pel·lícula 1905 - "Nostra senyora de París" - FOTOMATON - 15 - "FotoBond" - Pel·lícula 1962 - "Dr. NO" - FOTOMATON - 16 - "FotoGump" - Pel·lícula 1994 - "Forres Gump" - FOTOMATON - 17 - "FotoSparrow" - Pel·lícula 2003 - "Pirates del Carib" - FOTOMATON - 18 - "FotoDeVil" - Pel·lícula 1961 - "101 Dàlmates" - FOTOMATON - 19 - "FotoMatrix" - Pel·lícula 1999 - "Màtrix" - FOTOMATON - 20 - "FotoCop" - Pel·lícula 1987 - "Robocop" Espero que us agradi. Els dibuixos:

Dibuix fet el dijous 16 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 01 Conan Conan el Bàrbar (1982) Prepareu-vos, perquè ja ha començat una nova tongada de dibuixos de l’Univers Fotomatón! El nostre protagonista s’està convertint en personatges de pel·lícules icòniques, des dels herois més mítics fins als dolents més memorables. Fotomatón es posa armadures impossibles, túnics galàctiques, barrets llegendaris i tot el que calgui per colar-se dins de les sagues que tots coneixem. És una sèrie curta, gamberra i plena de referències, perquè Fotomatón no interpreta: s’apodera del paper i el converteix en una cosa seva. I el primer de tots és Conan el Bàrbar, amb tota la força, la melena i l’actitud de llegenda que li toca. Per fer de Conan el Bàrbar, Fotomatón ha hagut de passar pel gimnàs com si fos un gladiador en pràctiques. Ha aixecat peses fins que els monitors han començat a preguntar-se si era un client o un moble fix. Ha fet tantes abdominals que ja li surten quadradets fins a l’ànima. I el dia que va provar de fer “l’esprint heroic”, gairebé li surt fum de les sabatilles. Ara bé, ell ho té clar: si ha de ser Conan, serà Conan amb totes les lletres. I si cal fer més sèries, més pes, més suor i més crits de “AAARGH!”, doncs es fan. Que per alguna cosa és Fotomatón: el primer heroi que entra al gimnàs amb la càmera penjant del coll. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 16 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 02 Cavaller Jedi Star Wars (1977) Per fer de cavaller Jedi, Fotomatón ha hagut de canviar el gimnàs per un temple galàctic… però la feinada ha estat igual de bèstia. Ha practicat tants moviments amb el sabre làser que ha tallat accidentalment tres tovalloles, una ampolla d’aigua i gairebé el cable del carregador del mòbil. Els monitors del gimnàs ja no li diuen “Fotomatón”, li diuen “el perill ambulant amb pal de llum”. Per posar el físic a l’alçada del personatge, ha fet flexions fins que la Força ha demanat una excedència. Ha intentat levitar peses, però l’únic que ha aconseguit és que li caigués una sobre el peu. I quan ha provat de fer el “salt Jedi”, ha aterrat amb un soroll tan dramàtic que fins i tot el Roomba del gimnàs ha fugit. Ara bé, ell ho té clar: si ha de ser cavaller Jedi, serà cavaller Jedi amb múscul, túnica i actitud de llegenda… encara que la Força no l’ajudi gaire. Tornar a l'inici.

ANOTACIONS MEVES He estat remenant per les xarxes com un xafarder digital, buscant cartells i fotos de pel·lis per pillar idees. Per això, al costat del dibuix teniu la foto que m’ha servit d’espurna. Però que quedi clar: no he calcant la foto ni de conya — només l’he fet servir per encendre el cervell i deixar que Fotomaton faci de protagonista a la seva manera.. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el divendres 17 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 03 Bèstia Blanca Tauró (1975) Fotomaton s'endinsava a l’aigua com un míssil mal calibrat, fent bombolles que semblaven pets submarins. De sobte, darrere seu, una ombra gegant va trencar la superfície: el Tauró Blanc de Spielberg, amb aquella mirada de "avui soparé un humanoide amb gust de wifi". Fotomaton va intentar nedar discretament, però el seu estil era tan lamentable que semblava un pollastre a l'aigua. La Bèstia va obrir la boca, una caverna fosca plena de dents que semblaven ganivets de cuina. Fotomaton va xisclar sota l’aigua, que és com xisclar però amb més drama i menys aire, i va activar el mode "fugida desesperada". Va passar entre algues que li acariciaven les cames com si fossin tentacles amb mala intenció, va esquivar un peix que el va insultar en silenci, i va fer un gir tan brusc que fins i tot el Tauró va pensar: "Aquest tio està boig". Finalment, Fotomaton va aconseguir escapar perquè el Tauró va topar amb un banc de meduses i va decidir que potser era millor no menjar res que piqués. Fotomaton va emergir de l'aigua amb els ulls com dos faros i va cridar: "Mai més entro al mar! A partir d'ara només piscines d'hotel i dutxes!" Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 21 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 04 Travolton Febre del dissabte nit (1977) Fotomaton, els dissabtes a la nit, és com aquell col·lega que entra a la discoteca convençut que la gravetat és opcional i que el món està preparat per veure'l brillar… encara que ningú ho hagi demanat. Quan posa un peu a la pista, el terra es converteix en una mena de parc infantil per adults amb brillantina: ell llisca, gira, fa aquell moviment de maluc que sembla un intent desesperat de treure's un post-it enganxat al pantaló, i la gent aplaudeix com si hagués descobert la penicil·lina. El seu dit, aquell dit que apunta cap al cel, no és un gest: és una amenaça. Una advertència. Un "vigileu, que ara ve la part complicada". I la part complicada sempre és ell. La seva camisa, oberta fins al punt exacte entre "sexy" i "senyor que ha perdut la vergonya a la ITV". Brilla tant que si hagués anat a ballar a Terrassa, hauria substituït els llums del Parc Vallès. Els vigilants haurien dit: "No cal encendre res, ja ha arribat el Fotomaton." Febre del dissabte nit és una pel·lícula de 1977, dirigida per John Badham i protagonitzada per John Travolta, Karen Lynn Gorney i Donna Pescow. Va ser produïda per Robert Stigwood i distribuïda per Paramount Pictures. La banda sonora, amb temes dels Bee Gees, és un dels discos més venuts de la història. El film està ambientat a Brooklyn, especialment al club 2001 Odyssey, i va convertir Travolta en icona mundial del cinema i de la cultura disco. Va rebre una nominació als Oscar pel paper de Travolta i va recaptar més de 237 milions de dòlars arreu del món. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissabte 25 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 05 The Joker Fotomaton s’ho ha passat tan bé fent de Joker que encara té la rialla enganxada a la cara. Va descobrir que portar el maquillatge verd i vermell li dona una sensació de llibertat absoluta: pot ballar per les escales, fer discursos dramàtics al metro i mirar la gent amb aquella cara de "estic gaudint massa d’això". The Joker és un thriller psicològic nord-americà dirigit per Todd Phillips i estrenat el 2019. La pel·lícula presenta una reinterpretació fosca i íntima de l’origen del mític antagonista de Batman. El protagonista és Arthur Fleck, interpretat magistralment per Joaquin Phoenix, un home marginat que treballa de pallasso i aspira a ser còmic mentre lluita contra problemes de salut mental i una societat que el rebutja. A mesura que la seva vida es desmunta, Arthur evoluciona cap a la figura del Joker, convertint-se en símbol d’una revolta social a Gotham. El repartiment inclou figures destacades com Robert De Niro (Murray Franklin), Zazie Beetz (Sophie Dumond) i Frances Conroy (Penny Fleck). El film va ser produït per Warner Bros. i DC Films, amb música de Hildur Guðnadóttir, i es va estrenar el 31 d’agost de 2019 a Venècia i el 4 d’octubre als EUA. Va ser un èxit rotund, superant els 1.079 milions de dòlars de taquilla i guanyant dos Oscars, incloent-hi el de Millor Actor per Phoenix. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 26 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 06 Rambo En Fotomaton i Rambo, amics de batalletes, avancen pel bosc com dos herois d’una pel·li d'acció… però cadascun a la seva manera. Rambo, concentrat i silenciós, amb el ganivet a la mà. Fotomaton, en canvi, amb la cinta vermella mal lligada i aquella mirada de "estic vivint el personatge". Quan senten soroll entre els arbres, Rambo murmura la frase mítica: "A mi deixeu-me en pau." Fotomaton l'imita amb orgull, però massa fort, massa teatral, massa Fotomaton. Els ocells fugen, Rambo aixeca una cella, i ell somriu com si hagués clavat el moment. Més endavant, envoltats per enemics, Fotomaton deixa anar l'altra línia icònica: "No he començat jo aquesta guerra." Rambo el mira, mig seriós, mig resignat, perquè sap que el seu company improvisat s'ho està passant com un nen amb joguines noves. Entre explosions, crits i fulles que volen, Fotomaton s'ho passa de luxe interpretant el paper. Rambo… encara intenta entendre com ha acabat compartint escena amb ell. Rambo és una pel·lícula d’acció de 1982 dirigida per Ted Kotcheff i protagonitzada per Sylvester Stallone, que interpreta John Rambo, un veterà de Vietnam incapaç d'adaptar-se a la vida civil. Quan arriba al petit poble de Hope (Washington), topa amb el sheriff Will Teasle i és detingut injustament. L'abús policial desencadena els seus traumes de guerra i el porta a fugir a les muntanyes, on utilitza les seves habilitats militars per sobreviure a una persecució ferotge. El film, basat en la novel·la First Blood de David Morrell, va tenir un pressupost d'uns 15–18 milions de dòlars i va recaptar més de 125 milions, convertint-se en un èxit mundial i iniciant una saga mítica del cinema d’acció. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 07 Fotomator Fotomaton arriba al rodatge de Terminator amb una confiança que espanta: després d'haver interpretat Rambo, està més fibrat, més àgil i més flipat que mai. Les batalletes al bosc li han servit d'entrenament intensiu, i ara es planta davant de la càmera amb ulls de ciborg i actitud de "jo això ho tinc controlat". Quan el director li diu que entri en escena com una màquina imparable, Fotomaton respon amb un somriure de mig costat i deixa anar, molt convençut: "La força que he agafat fent de Rambo… això no ho para ningú." Avança amb pas pesat, mirada metàl·lica i aquella energia de "estic vivint el somni". I sí: entre fum, llums blaves i frases contundents, Fotomaton s'ho passa de luxe fent de Terminator, orgullós que les aventures prèvies amb Rambo li hagin donat el punt de forma perfecte per ser una màquina… o almenys, una molt bona imitació. Arnold Schwarzenegger observa el set amb els braços creuats, aquella mirada de "jo ja he vist de tot"… fins que veu aparèixer Fotomaton, aquest Stallone de pega que, en teoria, només havia vingut a fer d'extra a les escenes de perill. Arnold pensa: "Fantàstic… el noi de les cintes vermelles. El Rambo low-cost." Fotomaton entra decidit, amb pas de Terminator i una rigidesa que sembla més d'haver dormit malament que de ser un ciborg assassí. L'equip el mira, el director somriu massa, i Arnold comença a sospitar que alguna cosa no quadra. Quan li toca rodar, Fotomaton es planta al centre del set i deixa anar, amb veu profunda però una mica nasal: "I’ll be back."... Arnold obre els ulls. "Un moment… aquesta és MEVA." El director aplaudeix, la càmera grava, i Fotomaton continua interpretant com si fos el protagonista absolut. Arnold, incrèdul, pensa: "Aquest paio venia a fer d’extra… i ara m’està robant el paper. Si segueix així, acabarà fent també de Predator." The Terminator és un film de ciència-ficció i acció dirigit per James Cameron i estrenat el 26 d'octubre de 1984. Protagonitzat per Arnold Schwarzenegger, presenta el Terminator, un ciborg assassí enviat des de l'any 2029 fins al 1984 per eliminar Sarah Connor, ja que el seu futur fill liderarà la resistència humana contra les màquines. Al seu costat, Kyle Reese (Michael Biehn) viatja també del futur per protegir-la. La pel·lícula, amb un pressupost de 6,4 milions de dòlars, va recaptar més de 78 milions, convertint-se en un èxit que va iniciar una saga mítica. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 28 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 08 Fotopredator Fotomaton, després de triomfar com a doble de Terminator, ja no coneix la por. El rodatge li ha pujat l’ego fins a nivells perillosos, i ara es presenta al set de Predator amb aquella actitud de "si he sobreviscut a fer d’un ciborg assassí, puc fer de qualsevol cosa que gruni". Arnolt, el gran, el mític, el que té bíceps que semblen dues neveres, l’observa des de la cadira de director amb una barreja d'enveja i incredulitat. Fotomaton es posa el maquillatge de camuflatge com si fos crema solar, es penja les xarxes de caça com si fossin complements de moda, i entra a la jungla artificial amb un pas tan decidit que fins i tot el Predator real es planteja demanar-li un autògraf. Les escenes més perilloses? Fotomaton les fa totes. Salts impossibles, explosions que li cremen les celles, persecucions entre arbres que no estan homologats per a humans… i ell, encantat. Quan el Predator li rugeix a la cara, Fotomaton respon amb un "ja he fet de Terminator, nano, no m’impressiones". Arnolt, des del costat, apreta les dents. "Aquest paio s'està quedant amb tots els moments heroics… i jo aquí, mirant." I Fotomaton, sudat, brut, i feliç com un nen al parc, continua rodant com si fos invencible. Perquè després de ser el doble de Terminator, ja no hi ha bèstia, alienígena o monstre que li faci respecte. Predator és una pel·lícula nord-americana de ciència-ficció, acció i terror estrenada el 12 de juny de 1987, dirigida per John McTiernan i escrita pels germans Jim i John Thomas. Té una durada de 107 minuts, un pressupost d'entre 15 i 18 milions de dòlars i una recaptació mundial de 98,3 milions. La van produir 20th Century Fox, Davis Entertainment, Silver Pictures i Gordon Company. El repartiment el lidera Arnold Schwarzenegger com a Dutch, amb Carl Weathers, Jesse Ventura, Bill Duke, Sonny Landham, Richard Chaves, Elpidia Carrillo i Kevin Peter Hall com el Predator. La música és d'Alan Silvestri, la fotografia de Donald McAlpine i els efectes de criatura de Stan Winston. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 30 de juliol de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 09 Fotodragon Fotomaton va quedar absolutament al·lucinat quan va participar en el rodatge de Como entrenar a tu dragón. Ell, que sempre havia estat més de caminar per terra i fer fotos mal enfocades, de sobte es va veure damunt d’un drac, amb les escates brillants sota els dits i una força colossal que vibrava a cada batec d’ales. Quan el drac va enlairar-se, Fotomaton va perdre el nord. El vent li va arrencar un crit que no estava al guió, els ulls se li van omplir d’aigua i adrenalina, i durant uns segons va pensar que potser allò era massa per ell. Però després, quan el drac va estabilitzar el vol i el món va quedar petit sota els seus peus, Fotomaton va sentir una calma estranya, com si tot tingués sentit. Va mirar avall, va veure l’equip de rodatge convertit en puntets diminuts, i va pensar que mai havia estat tan viu. Cada gir del drac era una sacsejada d’eufòria, cada descens en picat una explosió de risa nerviosa. I, en algun moment, mentre intentava fer una foto que no sortís moguda, va murmurar: —Això… això és el millor que m’ha passat mai. "Cómo entrenar a tu dragón" es va estrenar el 2010, DreamWorks va sorprendre tothom amb una història que combinava aventura i tendresa. Dean DeBlois i Chris Sanders van donar vida a un món on els dracs deixaven de ser enemics per convertir-se en aliats inesperats. Inspirada en el llibre de Cressida Cowell, la pel·lícula va transformar una amistat improbable en un fenomen global. Amb un pressupost de 165 milions de dòlars, va acabar convertint-se en una de les joies més estimades de l’animació moderna. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 3 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 10 Avatar En Fotomaton també es va atrevir amb la superproducció Avatar, i està llensadíssim, com si hagués intentat muntar un ikran sense permís i hagués acabat fent loopings per sobre de Pandora. Va tornar tot esbojarrat, amb el blau navi encara enganxat a les orelles i dient que ell, si cal, li fa un remake a James Cameron amb quatre cartrons, dues cordes i molta actitud. Un autèntic perill amb càmera. Avatar, estrenada el 2009 i dirigida per James Cameron, és una epopeia de ciència-ficció que combina tecnologia pionera i una sensibilitat ecològica molt marcada. La història segueix Jake Sully, interpretat per Sam Worthington, un exmarine paraplègic que és enviat a Pandora, una lluna exuberant habitada pels navi, per participar en el programa Avatar. Allà, a través d'un cos biogenètic, Jake descobreix un món viu, espiritual i profundament connectat amb la natura. La pel·lícula compta amb un repartiment destacat, amb Zoe Saldaña com Neytiri, Sigourney Weaver com la doctora Grace Augustine i Stephen Lang com el implacable coronel Quaritch. Amb un pressupost colossal i uns efectes visuals revolucionaris, Avatar es va convertir en un fenomen global i en una de les pel·lícules més taquilleres de la història, tot oferint una reflexió sobre el colonialisme, la preservació del medi ambient i la identitat. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 5 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 11 Caça Fantasmes Està quedant claríssim el nivell que té en Fotomaton: no és que es faci el fantasma, és que va tan sobrat que els fantasmes es fan petits quan el veuen arribar. Ell no caça esperits… els esperits el veuen i pleguen veles. En Fotomaton no és un Cazafantasmas: és EL Cazafantasmas, amb majúscules, llums de neó i banda sonora pròpia. Cazafantasmas, estrenada el 1984 i dirigida per Ivan Reitman, és una comèdia sobrenatural que va redefinir el cinema comercial dels anys vuitanta. La història segueix tres parapsicòlegs excèntrics: Bill Murray, Dan Aykroyd i Harold Ramis que, després de perdre el suport de la universitat, decideixen muntar un servei d'eliminació de fantasmes a Nova York. Aviat, la ciutat es converteix en un camp de batalla ectoplàsmic, amb aparicions imprevisibles, clients espantats i un caos creixent que culmina en l'amenaça colossal del Stay Puft Marshmallow Man. Amb Sigourney Weaver i Rick Moranis completant el repartiment, la pel·lícula combina humor, acció i efectes especials innovadors, convertint-se en un fenomen cultural i en una de les comèdies més exitoses de la dècada. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 6 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 12 La tentació viu a dalt Aquest Fotomaton no està perdent els papers… els està llençant enlaire com confeti mentre desfila pel plató. El seu poder d'interpretació és tan bèstia que qualsevol personatge que intenta resistir-se li acaba dient “ok, vale, interpreta’m tu, que jo no puc competir amb això”. En Fotomaton no actua: colonitza el paper, el sacseja, li fa un spin i el deixa brillant com si fos un fantasma acabat de capturar. Marilyn Monroe, nascuda com Norma Jeane Mortenson el 1 de juny de 1926 a Los Angeles, va créixer entre cases d'acollida i orfenats, en una infantesa marcada per la inestabilitat familiar. Amb el temps, aquella jove tímida es va convertir en una de les actrius i models més icòniques del segle XX, símbol de sensualitat i estrella indiscutible del Hollywood dels anys cinquanta. Va protagonitzar pel·lícules tan celebrades com Gentlemen Prefer Blondes (1953), The Seven Year Itch (1955) o Some Like It Hot (1959), consolidant una imatge pública tan poderosa com complexa. La seva vida, però, va estar marcada per lluites internes i pressions mediàtiques, fins que el 4 d’agost de 1962 va morir als 36 anys per una sobredosi de barbitúrics, un final que va contribuir a convertir-la en mite etern. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissabte 8 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 13 FotoTarzan Només li mancava això al nostre estimat Fotomaton: saltar pels arbres i anar fent crits com si fos el cosí perdut de Tarzan després d’un esmorzar amb massa cafeïna. El veus allà, penjant-se d'una liana imaginària, cridant com un animal salvatge i convençut que la jungla l'aplaudeix. Si segueix així, qualsevol dia el fitxen per fer de doble oficial en totes les pel·lis d'aventures… o per espantar turistes al parc natural. Tarzan va néixer el 1912 de la mà d’Edgar Rice Burroughs, i aviat va saltar del paper a totes les selvas possibles: les literàries, les dels còmics i les de Hollywood. Les seves aventures van omplir pàgines de Dell Comics i Gold Key, on el rei de la jungla lluitava contra feres, caçadors i misteris perduts amb aquella barreja de força bruta i noblesa que el va convertir en icona. Al cinema, Tarzan va tenir tants rostres com lianes a la selva: Johnny Weissmuller el va immortalitzar als anys trenta amb el seu crit llegendari; Gordon Scott i Lex Barker el van portar per noves rutes exòtiques; i més endavant, versions modernes com la de Christopher Lambert o l’animada de Disney (1999) van donar-li un nou batec. Entre vinyes de tinta i pantalles gegants, Tarzan ha estat sempre el mateix: l'home que va créixer entre animals, que va aprendre a estimar la selva com una mare i que, passi el temps que passi, continua sent el rei indiscutible de totes les aventures selvàtiques. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 10 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 14 FotoModo Quasimodo és el campaner de Notre Dame, una ànima torta per fora però gegant per dins. Criat entre pedres, gàrgoles i ombres, va aprendre a mirar el món des de les altures, amb aquell rostre marcat i aquella esquena impossible que el feien diferent de tots. Fill adoptat del sever Claude Frollo, Quasimodo va créixer en silenci, fins que la ciutat li va descobrir el cor immens quan va protegir Esmeralda, l'única que havia vist en ell alguna cosa més que la seva deformitat. Entre campanades, persecucions i secrets, Quasimodo es va convertir en un símbol: el monstre que no ho era, l'home que estimava amb una força tan gran com la catedral que l'havia vist créixer. Mireu quin parell de gargoles més simpàtiques… tan simpàtiques que si es despisten una mica, acaben baixant de la façana per anar a fer un cafè i criticar els turistes. Són tan trempades que fins i tot les coloms els saluden amb respecte, no fos cas que els hi caigui una campanada moral de les seves. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissabte 24 d'agost de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 15 FotoBond Des del seu debut l'any 1962 amb Agent 007 contra el Doctor No, la franquícia de James Bond s'ha convertit en un dels fenòmens financers i culturals més grans de la història del cinema. Amb 25 pel·lícules oficials produïdes per EON Productions, la saga acumula més de 7.000 milions de dòlars en recaptació global (superant els 14.000 milions si s'ajusta a la inflació), convertint-se en una de les propietats intel·lectuals més rendibles de tots els temps. El punt culminant en taquilla el manté Skyfall (2012), que va superar els 1.108 milions de dòlars de recaptació mundial, mentre que la darrera entrega de Daniel Craig, No Time to Die (2021), va recaptar 774 milions en plena època de pandèmia. A més de l'èxit comercial, la saga acumula 6 premis Oscar, incloent-hi tres reconeixements a la millor cançó original per les bandes sonores de Skyfall (Adele), Spectre (Sam Smith) i No Time to Die (Billie Eilish). Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 6 de setembre de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 16 FotoGump Estrenada el 1994 amb un pressupost de 55 milions de dòlars, Forrest Gump va recaptar més de 678 milions a tot el món i es va coronar amb 6 premis Oscar, incloent-hi Millor Pel·lícula, Director per a Robert Zemeckis i Actor per a Tom Hanks. Al llarg de 142 minuts, la trama recorre tres dècades d'història dels Estats Units —des dels anys 50 fins als 80— a través de la vida d'un home amb un coeficient intel·lectual de 75 que, sense pretendre-ho, es troba al centre dels grans esdeveniments del seu país. Des del seu banc a Savannah, Geòrgia, Forrest narra com va inspirar el ball d'Elvis Presley, va sobreviure a la guerra de Vietnam on va salvar 5 companys, va conèixer 3 presidents nord-americans (JFK, LBJ i Nixon) i va invertir en una jove companyia anomenada Apple que el va fer milionari. La pel·lícula va utilitzar efectes digitals revolucionaris per a l'època per integrar Hanks en metratge real d'arxiu, consolidant un fenomen cultural que va vendre més de 12 milions de discos de la seva banda sonora i va convertir una caixa de bombons en una icona eterna del cinema. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 6 de setembre de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 17 FotoSparrow Estrenada el 2003 amb La meva del Perla Negra, la saga de Pirates del Carib va transformar el cinema d'aventures recaptant més de 4.500 milions de dòlars al llarg de 5 pel·lícules. Amb un pressupost inicial de 140 milions, la primera entrega va ser un risc enorme per a Disney —albergant una atracció de parc temàtic com a origen—, però es va convertir en un fenomen global gràcies, en gran part, a la composició magistral de Johnny Depp com el Capità Jack Sparrow. Amb la seva caminada vacil·lant, la brúixola que no apunta al nord i una sagacitat disfressada de bogeria, Jack Sparrow li va valer a Johnny Depp una nominació a l'Oscar al Millor Actor per la primera pel·lícula —fita insòlita per a un paper de comèdia d'acció de Disney. La saga acumula 2 premis Oscar pels seus efectes visuals revolucionaris (que van donar vida al digitalitzat Davy Jones) i manté At World's End com una de les produccions més cares de la història del cinema. Amb 2 pel·lícules que han superat els 1.000 milions de dòlars, el llegat del Perla Negra continua sent el referent absolut del gènere de pirates. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 7 de setembre de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 18 FotoDeVil Amb el seu vestit, la capa de visó i una cabellera meitat blanca i meitat negra que desafiava qualsevol norma, Cruella de Vil es va convertir des del seu debut el 1961 en la vilana més glamurosa i aterridora de Disney. Nascuda de la ploma de l'escriptora Dodie Smith al llibre de 1956 i immortalitzada en la pel·lícula d'animació 101 Dàlmates, Cruella no busca conquerir regnes ni té poders màgics: el seu únic i obsessiu motor és la moda extremada i el desig d'aconseguir un abric fet exclusivament amb la pell de 99 cachorros de dàlmata. Amb una cigarreta sempre encesa que deixa un rastre de fum verdós, el personatge dissenyat per l'animador Marc Davis destaca per la seva gestualitat exagerada, la seva conducció temerària al volant del seu icònic cotxe clàssic i una riallada histèrica inconfusible. La seva cançó temàtica —composta per Mel Leven i cantada pel personatge de Roger— es va convertir en un clàssic immediat. El seu impacte cultural és tan gran que l'AFI la va incloure en la llista dels 50 millors vilans de la història del cinema, i les seves adaptacions en acció real han aconseguit 2 nominacions als Oscar pel seu vestuari i maquillatge. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 8 de setembre de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 19 FotoMatrix Hi ha un abans i un després del 31 de març de 1999, el dia en què les germanes Wachowski van estrenar The Matrix i van canviar per sempre el cinema de ciència-ficció. Amb un pressupost de 63 milions de dòlars, la pel·lícula va esdevenir un fenomen cultural immediat, recaptant més de 467 milions de dòlars a tot el món i transformant un concepte filosòfic complex sobre la simulació digital en un espectacle visual sense precedents. La història de Thomas Anderson (Keanu Reeves), un pirata informàtic rebatejat com a Neo, posava l'espectador davant una tria elemental: la píndola blava per romandre en la ignorància còmoda o la píndola vermella per descobrir la veritat. Per rodar la revolucionaria tècnica del Bullet Time —que permetia congelar l'acció mentre la càmera girava al voltant dels personatges—, l'equip d'efectes visuals liderat per John Gaeta va utilitzar 120 càmeres fotogràfiques estàtiques i dues càmeres de cinema disposades en arc. Guanyadora de 4 premis Oscar tècnics, la saga es va estendre fins a completar quatre lliuraments cinematogràfics que superen els 1.790 milions de dòlars de recaptació global, consolidant una iconografia de jaquetes de cuir negre, ulleres de sol i lletres verdes caient en cascada que ha definit l'estètica del segle XXI. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissanbte 12 de setembre de 2026

FOTOMATON I EL CINEMA - 20 FotoCop En Fotomaton està decidit a convertir-se en una estrella del cinema. Aquest és el dibuix número vint d'aquesta primera entrega de Fotomaton i el cinema. La pel·lícula RoboCop, dirigida per Paul Verhoeven, es va estrenar l'any 1987. El repartiment principal està encapçalat per Peter Weller en el paper protagonista d'Alex Murphy / RoboCop, acompanyat per Nancy Allen com la seva companya Anne Lewis, Ronny Cox en el paper del malvat Dick Jones i Kurtwood Smith com el criminal Clarence Boddicker. Tornar a l'inici.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el dissabte 24 d'octubre de 2026. - Apartat - Jaume Olivet - Fotomatón - Apartat - Bandolers de Terrassa - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici

Contador: