La Història dels Capgrossos de Terrassa
A petició meva, el recordat Jan Grau va escriure un text sobre la història del Capgròs de l’Any
amb motiu de l’exposició que vaig del Capgròs de l’Any 2014. Avui, en Fotomaton el recupera per
explicar-nos-la. |

Avui, en Fotomaton s’ha ajuntat amb la Luna Llena, que vol cinc cèntims —o cinc euros,
si pot ser— de la història dels Capgrossos de l’Any, aquesta tradició tan nostra que
només podria haver nascut en una ciutat on ens agrada coronar la gent… però amb un
cap gegant i cara de “què coi faig aquí”. |

Però hi ha molta llegenda sobre la procedència dels capgrossos de Terrassa, i en Fotomaton les
desmentirà totes després d’un exercici d’investigació acurat. |

Un altre grupet de la població enquestada jura —amb la mateixa convicció que quan diuen que el Barça guanyarà la Lliga—
que els capgrossos de Terrassa arriben en cigonya directament des de París. Sí, sí: una cigonya internacional, amb boina,
baguette sota l'ala i olor de formatge fort, que baixa, deixa el capgròs i torna a pujar com si fos Amazon Prime però amb
plomes. |

Alguns, que tenen el cap més quadrat que uns daus de parxís, estan convençuts que els capgrossos de Terrassa
baixen del cel gronxant-se per un arc de Sant Martí multicolor. I clar, això de l’arc multicolor ja està tan
instaurat a la ciutat que ningú s’estranya: veuen un capgròs fent surf per un arcoiris i diuen: ah, sí, normal,
és dijous! |

I per últim, hi ha uns quants friquis que asseguren que els extraterrestres existeixen i que, un cop l’any,
visiten Terrassa i deixen un individu camuflat entre nosaltres. El problema és que aquests marcians no
controlen gaire el tema de les proporcions i sempre els surt el mateix error de fàbrica: el cap massa gros. |

Però, tornem a l'entrevista: |

El primer capgròs de l’any neix d’una mena de juguesca l’any 1981 entre en Marc Galí, impulsor de la colla de bastoners
i en Jan Grau promotor de la colla de geganters, amb Jordi Labòria, el llavors regidor de cultura de l’Ajuntament. Li van
demanar suport per impulsar les dues entitats, però en especial recuperar per la festa els gegants vells i el regidor va
demanar que també es fes un drac, com agraïment li van prometre mig en broma que si hi donava suport i s’aconseguia li
farien un capgròs. |

Aquell any es van estrenar els bastoners, el drac i es van recuperar els gegants vells i l’any següent es va plantejar
complir la promesa fent un capgròs al regidor. Paral·lelament, aquell any 1982, per mitjà del diari carnestoltesc el
Xerraire, promogut per un incipient Casinet de l’Espardenya, es va publicar amb to satíric, la primera llista de “capdidats”
a capgròs i es van assentar les bases del què seria el capgròs de l’any, deixant de banda el d’aquell any, que obeïa a la
juguesca esmentada, la resta ja van ser escollits segons la filosofia del guardó, que ja ha aportat 33 capgrossos a la
ciutat fins a la Festa Major de 2014 que s’estrenarà el que fa 35. |

La veritat? Que tota la penya de capgrossos de Terrassa i mig bestiari de mig món surten exactament del mateix lloc.
I deixeu-vos de paranoies: ni ous, ni ovnis, ni hòsties. L'origen de tot aquest circ és el Taller Drac Petit, on l'artesà
Jordi Grau fa màgia de la bona. |

Cada any, el divendres de Festa Major, després del pregó que enceta la festa, a continuació dels ball de gegants i balls de bastons,
arriba el moment que genera més expectació de l’acte: la descoberta del nou capgròs. Des de l’interior de l’ajuntament surten els
capgrossos de la ciutat, protagonistes d’altres edicions del capgròs de l’any i obren una rotllana al mig de la plaça. Arriba el
moment culminant amb l’aparició del nou cap, acompanyat del capgròs de la Guapa i ben tapat perquè no se’l pugui reconèixer.
Enmig de la rotllana es descobreix el nou cap i se’l convida juntament amb el seu original, el terrassenc guardonat, a pujar al
balcó de l’ajuntament.
|

Sí Ester, he tingut l’oportunitat de ser a la descoberta d’uns quants capgrossos de la ciutat o capgròs de l’any. Mira: |

Doncs ja sabeu una cosa més: A Terrassa, la Festa Major comença amb un batec compartit: el silenci expectant del públic,
el pregó que ressona entre places i carrers, i aquell instant màgic en què es descobreix el Capgròs de l’Any. |

Però: Què és el capgròs de l’any?Tornar a l'inici. |

El capgròs de l’any és un element emblemàtic de la Festa Major de Terrassa que s’ha convertit en un tret d’identitat de la ciutat.
Cada any, s’homenatja a un personatge terrassenc o vinculat a Terrassa, immortalitzant la seva fesomia en un capgròs que passa a
formar part del conjunt de capgrossos de la ciutat. L’autor és l’artista Jordi Grau, del Taller el Drac Petit, el qual fa donació
de la figura de cartró-pedra a la ciutat.
|
El guardó està impulsat per l’associació secreta El Casinet de l’Espardenya que promou i organitza les eleccions entre els
“capdidats” proposats, així com organitzar la festa que es fa a primers de juny, en la qual es reuneixen els “capdidats”.
En l’elecció és popular, podent participar-hi tothom per mitjà de votacions. Malgrat la curiositat que desperta el procés
fins a la seva presentació pública, la identitat del guardonat es manté un secret sumaríssim fins a la seva estrena el
divendres de Festa Major.
|
- Pujada el divendres 11 de setembre de 2026. |
