El patio de mi casa es particular, cuando llueve se moja como los demás.
Agáchate y vuélvete a agachar, que los agachaditos no saben bailar. ...
Fem una exposició al pati del Teka Vins, sí, sí… aquell pati tan particular que, com diu la cançó, “cuando llueve se moja como los demás”.
Així que ja esteu avisats: si cau un xàfec, les obres poden acabar fent xof.
Però cap problema: jo, que tinc el dit més ràpid que el núvols de primavera,
documentaré tot el procés de deteriorament. Des del primer gota-gota fins al
moment gloriós en què l’art decideixi fondre’s, arrugar-se o reinventar-se
en versió aquarel·la involuntària.
Art viu, art humit, art que es defensa com pot. I jo, darrere la càmera,
rient i disparant. Literalment.
|