© Jaume Olivet 2026



TUNEANDO EL CARTELL!
Divendres 20 de març de 2026

Estic reclutant la colla d’amics artistes perquè li fotin un bon tunejat al cartell del Festival de Jazz de Terrassa 2026. Concretament, al que apareix al programa oficial del Festival —que sempre va bé donar-li una mica de vida, no?

A continuació us deixo la versió que s’ha marcat l’artista David Millán, en homenatge al gran Chet Baker. Moltes gràcies per participar!
(Fotos fetes amb mòbil)





© Jaume Olivet 2026



Chet Baker és gairebé un personatge literari: una figura que avança entre la llum i l’ombra, amb una trompeta que sembla narrar la seva vida millor que qualsevol biògraf.

Va néixer en un poble perdut d’Oklahoma, però aviat va descobrir que el seu lloc natural era l’escenari, on podia convertir el silenci en música i la fragilitat en bellesa. Als anys cinquanta, quan el cool jazz començava a prendre forma, Baker va aparèixer com una revelació: jove, atractiu, amb un so net i melòdic que contrastava amb la intensitat del bebop. La seva trompeta no cridava; murmurava. I en aquell murmuri hi havia una mena de veritat íntima que captivava tothom.

Quan va començar a cantar, la sorpresa va ser encara més gran. La seva veu, tan suau i vulnerable, semblava la confessió d’algú que no s’atreveix a mirar-te als ulls mentre t’explica el que sent. Chet Baker Sings el va convertir en icona, però també en víctima del seu propi mite: el noi bell, trist i talentós que semblava condemnat a perdre’s.

La seva vida va ser un llarg combat amb l’addicció, amb la llei, amb ell mateix. Va desaparèixer i va renéixer diverses vegades. Va perdre les dents en una baralla i va haver d’aprendre de nou a tocar, com si la música fos una segona oportunitat que el món li concedia a contracor. I, malgrat tot, quan tornava a l’escenari, la trompeta seguia sonant amb aquella melancolia que només ell sabia invocar.

Va morir a Amsterdam, caigut d’un segon pis, en un final tan ambigu com la seva existència. Però la seva música continua viva, flotant en aquell espai on la tristesa es converteix en bellesa i la vulnerabilitat es transforma en art.



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026



© Jaume Olivet 2026











TAMBÉ ET POT INTERESSAR:

- Pujada el dissabte 11 d'abril de 2026.
- Apartat - Festival de Jazz de Terrassa 2026
- Noms Propis - David Millán
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet





Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026