© Jaume Olivet 2023



PORTADES O CAPÇALERES DE L'ANY 2023

Com els darrers anys, les portades del 2023 també han sortit d'una col·laboració. L'any 2020 van ser fetes amb dibuixos de 12 amics dels USK Terrassa. L'any 2021 van ser 12 artístes amb 12 tècniques diferents. L'any 2022 va tenir 12 protagonistes i va ser molt especial amb la participació de molts amics dels USK Terrassa, visita els següents enllaços per veure com va anar.

HISTÒRIC DE CAPÇALERES:

Fotos de capçalera - Any 2022 - Projecte - "Els Personatges visiten Terrassa"
Fotos de capçalera - Any 2021 - Amb 12 artistes/tècniques
Fotos de capçalera - Any 2020 - Amb la participació dels USK Terrassa

Fotos de capçalera - Any 2019 - Fotos de capçalera - Any 2018
Fotos de capçalera - Any 2017 - Fotos de capçalera - Any 2016
Fotos de capçalera - Any 2015 - Fotos de capçalera - Any 2014
Fotos de capçalera - Any 2013 - Fotos de capçalera - Any 2012
Fotos de capçalera - Any 2011 - Fotos de capçalera - Any 2010

Aquest 2023 compto amb la col·laboració de l'artista i amic, el dibuixant Carles Lao. Fa temps que segueixo la seva feina per les xarxes socials i em moria de ganes que col·laborés amb aquest WEB i per fi ha arribat el moment. Moltissimes gràcies Carles!

En Carles ha fet el retrat/caricatura que faig servir aquest 2023 a mode de logotip. I també ha fet els 12 dibuixos de les portades d'aquest 2023. Estàn inspirades en 12 pel·lícules, una de cada dècada, 12 mesos, 12 pel·licules, 12 dècades.

Et convido a veure:

- L'apartat - Noms Propis - Carles Lao
- Galeria - El logo del 2023





© Carles Lao 2022

Pel·lícules que han servit d'inspiració al nostre amic Carles:

Gener - De 1902 - "Viatge a la Lluna
Febrer - De 1922 - "Nosferatu"
Març - De 1933 - "King Kong"
Abril - De 1940 - "Pinocho"
Maig - De 1951 - "La Reina d'Àfrica"
Juny - De 1968 - "2001 - Odisea del espacio"
Juliol - De 1977 - "La guerra de les galàxies"
Agost - De 1982 - "La cosa"
Setembre - De 1992 - "Sin Perdón"
Octubre - De 2009 - "Malditos bastardos"
Novembre - De 2015 - "Mad Max: Fury Road"
Desembre - De 2023 - "Oppenheimer"

Podeu: Tornar a l'inici.



© Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023
© Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023
© Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023
© Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023 © Jaume Olivet 2023

© Carles Lao 2022



© Jaume Olivet 2023

NOVETATS GENER 2023

Pel·lícula - Viatge a la Lluna (1902)

És una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la lluna de H.G. Wells.

La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Georges Méliès, assistit pel seu germà Gaston. El film té una durada de 14 minuts si es projecta a 16 fotogrames per segon, que era la velocitat estàndard quan la pel·lícula va ser realitzada. Va ser sorprenentment popular en el moment de la seva realització i és un dels films més cèlebres del centenar de pel·lícules de fantasia dirigides per Méliès. Viatge a la Lluna és el primer film de ciència-ficció, i incorpora animació innovadora i efectes especials, inclosa la icona fotogràfica de la nau espacial aterrada a sobre de l'ull de la Lluna.

Va ser nomenada una de les millors pel·lícules del Segle XX per Village Voice, en la posició número 84.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS FEBRER 2023

Pel·lícula - Nosferatu (1922)

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, més coneguda com a Nosferatu és una pel·lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

És un dels títols clau del cinema mut expressionista alemany, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d'altres, on tant el nom com l'aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d'icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.

(Tret de - Viquipèdia)

En ve a la memòria una galeria de dibuixos d'un altre artista, en Ramonet Rodó, que vaig penjar al 2020. Nosferatu és una font d'inspiració pel Ramonet, mireu: Dibuixos d'en Ramonet Rodó

Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS MARÇ 2023

Pel·lícula - King Kong (1933)

King Kong és una pel·lícula de monstres estatunidenca estrenada el 1933, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack.

La pel·lícula ha estat doblada al català i va ser emesa per primera vegada per a TV3 el 25 de setembre de 2000.

Algunes curiositats: En un principi, la pel·lícula va ser titulada La vuitena meravella (The Eighth Wonder en anglès). Els pamplets de premsa van ser enviats el 1932 per entusiasmar als propietaris dels cinemes i que presentessin La vuitena meravella en els seus anuncis. En el guió original, el goril·la és anomenat tan sols Kong i van ser els publicistes que van afegir el "King", de manera que en la pel·lícula el nom complet apareix només en els títols d'obertura i als crèdits final.

El model de Kong va ser fet amb una mena d'esquelet d'acer, emplenat amb cotó i cobert amb làtex perquè pogués moure de manera natural. Aquest model va ser recobert després amb pells d'os. La retroprojecció va ser una tècnica de composició fotogràfica usada perquè Kong pogués aparèixer en escena juntament amb Fay Wray. Per aquesta mateixa fi, es van recrear models en miniatura dels personatges.

Hi han moltíssimes curiositats de la pel·lícula, no deixis de veure-la i visitar pagines que parlin d'ella.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS ABRIL 2023

Pel·lícula - Pinocho (1940)

Pinotxo (títol original en anglès: Pinocchio) és una pel·lícula animada musical estatunidenca de 1940 produïda per Walt Disney Pictures. Es basa en la novel·la infantil Pinotxo de Carlo Collodi, i es va fer en resposta a l'enorme èxit de La Blancaneu i els set nans. Tot i que va ser un fracàs econòmic en els seus moments inicials, va obtenir l'Oscar a la millor banda sonora i a la millor cançó original.

El pla original per a la pel·lícula era molt diferent del que finalment es va fer. Molts personatges i esdeveniments del llibre original es van utilitzar en les primeres versions. Productor Walt Disney no estava content d'aquesta versió i se'n canvià molt la història i els personatges.

En primer lloc, Pinotxo era un veritable titella de fusta, amb un llarg nas punxegut, un barret morrut de fusta i les mans nues. Actuava més malament i feia coses dolentes a propòsit, en comptes de ser induït a fer coses dolentes. Walt Disney, però no creia que la gent acceptés aquest personatge, per la qual cosa en va canviar l'aparença i la manera d'actuar. Se'l va fer veure com un nen de veritat, amb un nas petit, una gorra de nen, i les mans amb guants. L'única part del seu cos que encara seria de titella serien els braços i cames.

Jiminy Cricket (amb veu de per Cliff Edwards) es convertí en un personatge més important. No s'incloïa en la primera versió de la història. Quan se'l va afegir, es veia més com un grill, però Walt el volia més humà, igual que Pinocchio, per la qual cosa Ward Kimball el canvià a "un homenot sense orelles. Aquest detall fou l'única cosa que restà d'ell d'insecte".

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS MAIG 2023

Pel·lícula - "La Reina d'Àfrica" (1951)

Dirigida per John Huston l'any 1951. El guió va ser adaptat a partir de la novel·la homònima de C.S. Forester, de 1935. S'ha doblat al català.

Va rebre quatre nominacions a l'Oscar (actor, actriu, director i guió), dels quals en va guanyar un Humphrey Bogart al millor actor.

Durant la Primera Guerra Mundial, un capità de vaixell amb tendència a la beguda i una missionera estirada descendeixen un riu en una ruïnosa embarcació, a través de la selva, fugint de les tropes alemanyes. Ambdós són completament diferents, però hauran d'ajudar-se mútuament per salvar les seves vides. Els censors de la producció van posar objeccions a uns quants aspectes del guió original, que incloïa els dos personatges cohabitant sense la formalitat del matrimoni.

La majoria de l'acció té lloc dalt d'un vaixell – de nom Reina d'Africà – i les escenes a bord del vaixell es van filmar utilitzant un gran bot amb un model a sobre. Parts del vaixell es podien treure del plató per fer espai per la càmera de Technicolor. Això resultava perillós: en una ocasió quan la caldera del vaixell - una pesada còpia de coure – gairebé cau a sobre de la Hepburn. El petit vaixell de vapor utilitzat a la pel·lícula per servir de model al Reina d'Àfrica va ser construït el 1912, a Lytham St Annes, Anglaterra, per a servei a l'Àfrica, i és ara la Reina d'Àfrica, un bot d'exhibició a Cayo Largo a Florida, EUA.

La pel·lícula també presenta un canoner alemany, l'Emperadriu Lluïsa, que és basat en l'antic vaixell de la Primera Guerra Mundial MV Liemba (conegut fins al 1924 com el Graf von Götzen ), que es va enfonsar el 1916 durant la batalla del Llac Tanganyika, però va ser posteriorment reflotat pels britànics i continua operant com a transbordador de passatgers fins a l'actualitat.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS JUNY 2023

Pel·lícula - "2001 Una odisea de l'espai" (1968)

És una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l'evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, l'ús per primera vegada de molts efectes especials que van marcar un abans i un després en el gènere de ciència-ficció, una fotografia magnífica, surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en comptes de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg. És la primera pel·lícula, i una de les poques, que mostra de manera acurada la vida a l'espai.

El film té una banda sonora memorable. Kubrick associa el moviment de rotació dels satèl·lits amb el dels ballarins de valsos utilitzant com a música Al bell Danubi blau (An der schönen blauen Donau) de Johann Strauss II, i també el famós poema simfònic Així parlà Zaratustra de Richard Strauss, per a tractar l'evolució de l'home teoritzada en l'obra homònima de Nietzsche.

Tot i que en el moment de la seva estrena la crítica no va ser especialment calorosa, avui en dia la pel·lícula és reconeguda com una de les millors de la història, tant pel públic com per la crítica. Va ser nominada a quatre Oscars, i en va rebre un pels efectes visuals.

El guió i la novel·la homònima estan basats parcialment en el relat curt del mateix Arthur C. Clarke El sentinella.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS JULIOL 2023

Pel·lícula - "La guerra de les galàxies" (1977)

És una franquícia de ciència-ficció creada pel guionista, productor i director George Lucas.

La primera pel·lícula de la franquícia, Una nova esperança, que va estrenar-se el 25 de maig de 1977, va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Alec Guinness, Anthony Daniels, Kenny Baker, Peter Mayhew, Peter Cushing i David Prowse i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. Finalment va esdevenir un fenomen de la cultura popular mundialment i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes. L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», L'Imperi contraataca i El retorn del jedi, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee Williams, Frank Oz i Ian McDiarmid. Van ser estrenades en intervals de tres anys.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS AGOST 2023

Pel·lícula - "La cosa" (1982)

És una pel·lícula de terror i ciència-ficció de l'any 1982 dirigida per John Carpenter. És un remake del film de 1951 dirigit per Howard Hawks L'enigma de l'altre món (The Thing from Another World). Ambdues pel·lícules estan basades en la novel·la curta de John W. Campbell Jr. Who Goes There?, però el film de Carpenter és més fidel a l'obra original.

Carpenter considera a aquesta pel·lícula la primera de la seua Trilogia Apocalíptica, continuada el 1987 i 1995 per El Príncep de les Tenebres (Prince of Darkness) i En la boca de la por (In the Mouth of Madness) respectivament.

Una criatura alienígena amb l'habilitat d'imitar a la perfecció a qualsevol animal o humà amb el qual entri en contacte s'infiltra dintre de l'Estació 4 de l'Institut Nacional de Ciències dels Estats Units situada a l'Antàrtida. Ja que cada membre del personal de l'estació és incapaç de saber si els seus companys són o no humans, es genera un clima de desconfiança i tensió i són eliminats un a un per la criatura o pels seus camarades. Més tard, els supervivents s'adonen que si la criatura arriba al món exterior podria devorar tota la vida que existeix sobre la Terra en unes poques hores, ara la batalla és per la supervivència d'ells com de la raça humana.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS SETEMBRE 2023

Pel·lícula - "Sin Perdón" (1982)

Sense perdó és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clint Eastwood estrenada el 1992 i doblada al català..

L'acció té lloc el 1880, a Big Whisky, una petita ciutat de Wyoming. Delilah, una prostituta, és desfigurada amb un ganivet per un client ebri després que ha esclatat a riure davant el seu penis. El xèrif de la ciutat, «Little Bill» Daggett, un antic assassí que fa regnar l'ordre a la ciutat, imposa al culpable una multa de set cavalls a lliurar al proxeneta. Les prostitutes de la casa tancada, indignades per la clemència del xèrif, reuneixen 1.000 dòlars i els prometen a qui mati el culpable i el seu còmplice.

Lluny d'allà, en una granja aïllada, William Munny, assassí penedit de sinistra reputació, cria sol el seu fill i la seva filla i intenta assegurar el dia a dia des de la mort de la seva dona Claudia. Claudia va morir de sífilis dos anys abans i va treure el seu marit de l'alcohol i de la seva vida violenta. Quan el Kid de Schofield, aprenent d'assassí tan miop com inexpert, li proposa associar-se per endur-se la recompensa, Munny, al principi, refusa. Però, necessitant aquests diners, agafa la seva carrabina i el seu revòlver per unir-se a Kid. De camí, convenç el seu amic i antic comparsa Ned Logan de seguir-lo. Logan, abans molt hàbil amb la seva Spencer i que coneix totes les atrocitats que ha perpetrat Munny, s'ha convertit en un tranquil granger. Sota la mirada desaprovadora de la dona de Logan, marxen, agafen el Kid de Schofield i s'associen amb ell, tot fixant-se molt de pressa en les seves febles capacitats.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS OCTUBRE 2023

Pel·lícula - "Malditos bastardos" (2009)

Maleïts malparits (títol original en anglès, Inglourious Basterds) és una pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino estrenada l'any 2009. És una ficció ucrònica situada a la França ocupada per l'Alemanya Nazi a la Segona Guerra Mundial, a la que una formació de soldats americans jueus col·laboren amb la propietària d'un teatre parisenc per acabar amb el nazisme. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS NOVEMBRE 2023

Pel·lícula - "Mad Max: Fury Road" (2015)

Mad Max: fúria a la carretera (títol original Mad Max: Fury Road) és una pel·lícula australiana dirigida, produïda i coescrita per George Miller i protagonitzada per Tom Hardy al costat de Charlize Theron. Estrenada el 14 de maig de 2015, la pel·lícula, ambientada en un futur postapocalíptic, és la quarta en la saga de Mad Max. El director volia llançar un anime amb el títol Mad Max: Furiosa que expliqués la història d'aquest personatge previ al llançament de la cinta, però per diversos motius no va ser aprovat el projecte. Aquesta pel·lícula ha estat doblada i subtitulada al català.

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.





© Jaume Olivet 2023

NOVETATS DESEMBRE 2023

Pel·lícula - "Oppenheimer" (2023)

Oppenheimer és una pel·lícula de drama històric biogràfic de 2023 dirigida, escrita i coproduïda per Christopher Nolan, basada en la vida de J.Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc acreditat per ser el "pare de la bomba atòmica" pel seu paper al Projecte Manhattan, el projecte de la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar les primeres armes nuclears. Adaptada del llibre American Prometheus: The Triumph and Tragedy of J.Robert Oppenheimer de Kai Bird i Martin J.Sherwin, la pel·lícula compta amb un gran repartiment encapçalat per Cillian Murphy com Oppenheimer, amb Emily Blunt, Matt Damon, Robert Downey Jr., i Florence Pugh en papers secundaris clau. És una coproducció entre Universal Pictures, Syncopy Inc. de Nolan i Emma Thomas i Atlas Entertainment de Charles Roven.

Distribuïda per Universal Pictures, el film es va estrenar l'11 de juliol de 2023 a París i comercialment el dia 21 del mateix mes. És la primera pel·lícula de Nolan que no distribueix Warner Bros. Pictures des de Memento l'any 2000, a causa dels desacords derivats de l'estratègia de llançament simultània mitjançant HBO Max..

(Tret de - Viquipèdia)
Podeu: Tornar a l'inici.







© Carles Lao 2022



FOTOS DE CAPÇALERA 2023

© Jaume Olivet 2023

FOTOS DE CAPÇALERA 2022

© Jaume Olivet 2022

FOTOS DE CAPÇALERA 2021

© Jaume Olivet 2021

FOTOS DE CAPÇALERA 2020

© Jaume Olivet 2020

FOTOS DE CAPÇALERA 2019

© Jaume Olivet 2019

FOTOS DE CAPÇALERA 2018

© Jaume Olivet 2018

FOTOS DE CAPÇALERA 2017

© Jaume Olivet 2017



Podeu: Tornar a l'inici.





© Carles Lao 2023

TAMBÉ ET POT INTERESSAR:

- Pujada el dissabte 9 de desembre de 2023
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Carles Lao 2023