Qui és l'Home dels Nassos?
L'Home dels Nassos és un personatge
mitològic català que té tants nassos com dies té l'any, un dels elements de la mitologia catalana més arrelats entre la mainada. Només se´l pot veure,
però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En ferse visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas,
i per tant, por ser qualsevol persona.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels Nassos, una persona
que té tants nassos com dies té l'any. Se´ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassosa la cara, i
busquen infructuosament un ésser fabulós amb 365 nassos, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.
Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien
trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a
l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.
Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona es present en diverses
poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes. En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb
un capgròs representant l'home dels Nassos. És el cas de la nostra estimada Terrassa desde fa tres anys.
Segons el folklorista català Joan
Amades, l'Home dels Nassos representa l'esperit de la vegetació. Creia que l'home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que
simbolitza l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la
vegetació.
Amades afegia que al Pirineu Oriental Francès es deia que l'Home dels Nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia
de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins
a Catalunya.
També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre.
|
