Moltes gràcies als amics Joan i Clara i la seva filla, la Maria Teresa, per convidar-nos a viure la Patum d'aprop. El text que acompanya les següents fotografies està tret de: www.lapatun.cat i d'altres pàgines web. PATUM 2024 La Patum 2024 - Rosa Rubio - Un vestit gegant PATUM 2016 La Patum 2016 - El Reportatge La Patum 2016 - De camí a l'Ofici La Patum 2016 - Preparatius - Peninan un Nan Vell La Patum 2016 - Preparatius - Els Geganters La Patum 2016 - Preparatius - Els Nans La Patum 2016 - Nit - Els Turcs i els Cavallets La Patum 2016 - Nit - Les Guites La Patum 2016 - Nit - Els Plens PATUM 2013 La Patum 2013 - El Reportatge La Patum 2013 - La cercavila La Patum 2013 - Imatges a la Plaça La Patum 2013 - Les Maces La Patum 2013 - Els Angels La Patum 2013 - Ball de l'Àliga de Berga La Patum 2013 - Ball dels Gegants de Berga La Patum 2013 - Els Nans de Berga PATUM - VARIS - Els protagonistes - Els Administradors . - Els protagonistes - El Tabal . - Els protagonistes - Els turcs i els cavallets . - Els protagonistes - Les Maces . - Els protagonistes - Els Angels . - Els protagonistes - Les Guites . - Els protagonistes - L'Àliga . - Els protagonistes - Els Gegants . - Els protagonistes - Els Nans Vells . - Els protagonistes - Els Nans Nous . - Els protagonistes - Els Plens . - Els protagonistes - El Tirabol . - Els protagonistes - Els Músics . PROTAGONISTES ELS ADMINISTRADORS Els Administradors i Administradores no són pròpiament una comparsa de La Patum, però sí que hi tenen un paper important. La primera referència documental d'aquestes figures data de 1619. Tradicionalment, la seva tasca era la de recaptar fons per pagar les despeses de les festes de l'Octava de Corpus. Són quatre parelles que representen els antics Quatre Barris en que es dividia la ciutat. Actualment, tenen un paper protocol•lari, presidint les festes des del balcó de l'Ajuntament. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES EL TABAL El Tabal és l’únic element de La Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la Festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix. Documentat des del 1621, i reconstruït el 1726, fou l’únic instrument de La Patum al ritme del qual evolucionaven les comparses fins a mitjan segle XVII. El Tabal, doncs, no tenia cap simbolisme concret dins les representacions sinó que era l’encarregat de dirigir i coordinar les evolucions dels diferents entremesos i marcava el ritme de cadascuna de les danses. A la darreria del segle XIX, quan es van començar a introduir peces musicals a la Festa, el protagonisme del Tabal va quedar notablement desplaçat. Tot i això, Tabal i tabaler continuen sent un element imprescindible a La Patum. El diumenge de l’Ascensió, el Tabal és l’encarregat d’anunciar la imminent arribada de La Patum a tot Berga. Al migdia de la vigília de Corpus, precedeix la passada dels Gegants i, el mateix dia al vespre (i el dissabte següent), també encapçala els passacarrers o passades. Actualment presideix des d’un lloc privilegiat les representacions de La Patum a la plaça de Sant Pere i, antigament, anava al capdavant de la resta de comparses de La Patum en les processons de Corpus.I és que si alguna vegada el diumenge de l’Ascensió no se sentís el repic del Tabal anunciant l’acord municipal, aquell any no hi hauria Patum. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS TURCS I ELS CAVALLETS Tot i que poden derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna. Quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers resulten sempre vencedors. La primera referència que en coneixem data del 1621, tot i que les figures actuals van ser construïdes el 1890. Fins el 1889, els cavallets berguedans tenien una forma simple, ingènua i rudimentària: la gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del genet, un diminut cap de fusta al davant i una nina asseguda a la gropa. Els nous cavallets, encarregats a la casa La Perfección de Barcelona, costaren 200 pessetes (1’20 euros). Curiosament, els vestits dels turcs i cavallets, comprats a la mateixa casa, van resultar més cars que els mateixos cavallets, 250 pessetes (1’50 euros). Fou l’any 1890 quan els Turcs i Cavallets deixaren d’evolucionar al so del Tabal i van passar a dansar als acords de la música composta per en Joaquim Serra i Farriols, el “Quimserra”. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES LES MACES Aquesta antiga escena, documentada des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, representada a través de l’escenificació ingènua d’una batalla entre àngels i dimonis. La maça consisteix en un mànec rematat per una caixa rodona, que conté pedres que en ser sacsejades emeten un soroll característic. Estan decorades amb cares diabòliques i a sobre hi duen un fuet. Les maces són portades per uns personatges vestits de dimonis i que porten la cara coberta amb una carota. Durant el seu ball, les Maces van evolucionant per la plaça fins que peta el fuet. És llavors quan els dimonis cauen a terra i els àngels els rematen amb la llança i l’espasa. Les Maces foren la darrera comparsa a la qual s’incorporà música, composta per Joan Trullàs l’any 1963. Aquesta música només s’interpreta al salts de lluïment (al migdia). A la nit, les Maces continuen evolucionant, com sempre, al so del Tabal. Antigament, Maces i Plens havien format part d’un únic quadre, el dels dimonis. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS ANGELS Els Àngels els trobem sempre relacionats amb les Maces pel fet de formar part del mateix quadre escènic. Actualment prenen part en l’escena dos representants de les forces del Bé: Sant Miquel i un altre àngel que l’acompanya. Els Àngels es troben documentats des del 1621, quan només apareix Sant Miquel. El seu ajudant s’incorporà definitivament a la representació a la primera meitat del segle XIX. Fins a la primera dècada del segle XX, l’arcàngel Sant Miquel lluïa una carota, avui conservada al Centre d’Interpretació de Berga PROTAGONISTES LES GUITES Antigament també se l’havia anomenat Mulassa, Mulafera i Mulaguita. És un dels elements més antics i singulars de la celebració. És, juntament amb els Plens, un dels personatges únics al món ja que la seva forma arcaica de mulassa forma part d’un element únic dins el bestiari festiu de l’Estat espanyol i mundial. Tradicionalment només n’hi havia una, la Guita Grossa, de la qual en tenim constància des del 1621. Les guites són l’element de La Patum que menys ha canviat des dels orígens i que conserva unes formes més primitives. Tot i que no hagi canviat en la forma, sí que ho ha fet en el nombre de persones que la porten, els guitaires. Fins a inicis del segle XIX eren únicament dues persones les encarregades de portar la Guita. Aquest nombre es va anar incrementant i, actualment, els guitaires són 28 que acompanyen la Guita Grossa i 16 que acompanyen la Xica. El canvi més important que ha patit aquesta comparsa al llarg de la seva història ha estat la introducció de la Guita Xica, popularment coneguda com a Boja, l’any 1890, en ple procés de potenciació de la Patum. Nasqué al carrer de les Canals (avui de Marcel.lí Buxadé), en una de les tantes patums de barri que es feien aquella època. Aquell any, després de demanar el corresponent permís a l’Ajuntament de Berga, va sortir a la plaça per sorpresa. La sensació que va causar entre els berguedans fou suficientment bona perquè s’acceptés i passés a formar part de La Patum, al costat de la Guita Grossa. Les Guites són l’única comparsa de La Patum que continuen saltant exclusivament al so del Tabal. Tot i haver passat més de 400 anys des de la primera notícia que tenim de la Guita, el salt es creu que es manté com en els seus orígens. . Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES L'ÀLIGA L’Àliga és, sens dubte, l’element del bestiari festiu català que més es diferencia de la resta. És la figura més senyorial, aristocràtica i distingida. Antigament, l’Àliga gaudia d’un seguit de privilegis com el de ballar en el presbiteri de l’església o d’anar davant de la custòdia en les processons del Corpus. L’Àliga de La Patum té un naixement més tardà que el d’altres elements de la Festa i la seva història representa, encara avui, un gran enigma. L’any 1756, l’Ajuntament de Berga va decidir incorporar una àliga a les solemnitats del Corpus i en va encarregar la construcció d'una al fuster Ramon Roca. Podria ser la mateixa, convenientment restaurada i modificada, la que balla actualment a La Patum. El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació i la seva música la més distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement que podria tenir el seu origen al segle XVI, per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià. S’ha arribat a definir la melodia del ball de l’Àliga de La Patum de Berga com una de les tres peces més ‘genials’ de la música popular catalana. . Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS GEGANTS El primer Gegant de la Festa el trobem documentat l’any 1622 i la primera parella l’any 1695. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts. Actualment, a La Patum hi ha dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866, que en van substituir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891. Els seus balls són, majoritàriament, adaptacions de melodies populars catalanes, tot i que els autors berguedans Jaume Sala i mossèn Marià Miró també van compondre Balls de Gegants.. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS NANS VELLS Els Gegants i els Nans són els elements festius que han gaudit de més popularitat al llarg dels segles. Actualment, a Catalunya, són poques les poblacions que no disposen d’alguna d’aquestes comparses i La Patum de Berga no n’és una excepció.La introducció dels Nans Vells i Nous a La Patum és força moderna. Els Nans Vells daten del 1853 i foren un regal a la vila de Berga de Ferran Moragues i Ubach, primer diputat a Corts del districte de Berga, en un moment en què aquests personatges estaven de moda. Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les castanyoles, als acords de melodies populars, les mateixes que dansen els Gegants. El fet de no disposar de música pròpia sembla que pot explicar-se, segurament, per la seva arribada per sorpresa a Berga, fet que va obligar a aprofitar els balls que ja s’interpretaven per fer-los dansar. . Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS NANS NOUS Foren estrenats el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests últims es van restaurar i han continuat participant a La Patum fins a l’actualitat. Els Nans Nous són dues parelles, jove l’una i vella l’altra, que ballen als acords d’una melodia airosa i juganera composta a finals del segle XIX per Joaquim Serra i Farriols, el ‘Quimserra’, que ha acabat esdevenint la més popular i divulgada de les músiques patumaires. Figura en el repertori de molts esbarts catalans amb el títol de ‘La Patum de Berga’. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l’època com rigodons i americanes.. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS PLENS Són l’espectacle més gran de La Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa. Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc. Fins a finals del segle XIX, els Plens evolucionaven únicament al so del Tabal, però des d’aleshores, salten amb la música genial i enardidora que va compondre el ‘Quimserra’. Quan s’apaguen els llums i comença la música, la plaça esdevé un infern que s’omple de foc amb uns mil fuets cremant alhora. En total, salten 100 plens, cadascun amb 9 fuets. Cal dir que cada Ple porta un acompanyant que el guia a través de la plaça durant el salt. Val a dir que el nombre de plens s’ha anat multiplicant al llarg dels segles. El segle XVII hi ha documentats dos diables, abans de la Guerra Civil en saltaven 4, 8 o, com a molt i de forma excepcional, 12. Quan l’any 1916, amb motiu de La Patum extraordinària que es va celebrar per a la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, es va fer un salt de 16 plens, la gent va creure que hi havia massa foc a la plaça i que tot plegat suposava un perill. Més endavant en van saltar 40, nombre que s’ha anat incrementant fins al centenar que salten actualment. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES EL TIRABOL És el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d’haver repetit el seu miracle anual: la màxima expressió de joia berguedana. Hi ballen els gegants i les guites barrejats amb tota la gent que omple la plaça, al ritme del Tabal i als acords de diferents tonades populars, a excepció d’alguna com el vals-jota "La Patumaire", obra del músic Lluís Sellart i Espelt. Aquest conjunt de melodies populars es van repetint fins que els músics diuen prou. L’origen del Tirabol és desconegut. No se sap des de quan Berga celebra el final de La Patum amb aquest salt, els documents no en donen cap pista, però el que sí que se sap és que no és un fet exclusivament berguedà. El Tirabol, majoritàriament conegut a la resta del país com a ‘tirabou’, era el ball final de moltes festes i tenia un important caràcter de celebració, ple de joia i entusiasme. De fet, el primer dels Tirabols que s’interpreta actualment, "La Banya de Bou", el trobem a altres festes del país, especialment a la zona dels Pirineus i Andorra i sempre compleix la mateixa funció que a Berga: aglutinar, celebrar i festejar alguna cosa molt important per a una determinada comunitat des d’un punt de vista festiu. El Tirabol ha estat el ball final durant generacions i generacions, sempre voltant la plaça de Sant Pere en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Ha representat la celebració comunitària de molts i molts berguedans saltant al so de les seves melodies.Un moment de joia, de comunió total entre el pobles i les comparses de La Patum.. Tornar a: l'inici - contingut - PROTAGONISTES ELS MÚSICS Els músics són un component fonamental de la Festa, sobretot des de finals del segle XIX, quan les diferents melodies es van anar incorporant a La Patum. Actualment no es concep La Patum sense les músiques interpretades per la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga. La major part de la música de la Festa és de caràcter popular; es tracta d’una música senzilla i en algun aspecte única i genial. Entre els músics patumaires cal destacar la figura de Joaquim Serra i Farriols, el ‘Quimserra’ (Berga, 1834-1906), autor de les músiques dels Turcs i Cavallets, els Plens i els Nans Nous. Ell fou qui va canviar radicalment el panorama musical de La Patum, modernitzant-lo definitivament. També cal fer esment de Ricard Cuadra i Camprubí (Berga 1951-1997), que va organitzar el Concert de Música Oblidada de la Patum el 1993 per recuperar antigues peces que ja no s’interpretaven. L’èxit assolit amb la reintroducció, sense proposar-s’ho, d’obres que feia dècades que s’havien arraconat, va fer que aquest concert tingués continuïtat el 1995 i el 1997, amb la recuperació de noves partitures. La seva prematura mort, el mateix 1997, va fer que s’instituís el Memorial Ricard Cuadra, que continua la tasca que ell va deixar inacabada amb un concert anual el dissabte de la Santíssima Trinitat. . Tornar a: l'inici - contingut - TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - El meu CV: FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: