Moltes gràcies als amics Joan i Clara i la seva filla, la Maria Teresa, per convidar-nos a passar un magnific dia a Berga. A part de gaudir de la seva companyia, varem poder viure la Patum de molt a prop. Pel matí la Patum de lluiment i per nit una Patum que ens va deixar bocabadats amb la seva força. |
El text que acompanya les següents fotografies està tret de:
www.lapatun.cat i d'altres pàgines web. |
EN CONSTRUCCIÓ: Les fotos que veureu a continuació son de la Patum
de l'any 2013. Vaig fer un ampli reportatge que aniré preparant i penjant a poc a poc. Tingues paciència, això és una planaweb personal i el temps
que tinc es força limitat. |
GALERIES PATUM 2013: |
La introducció dels Nans a la Patum és força moderna. Els Nans Vells daten del 1853 i foren una donació d'en Ferran Moragues i Ubach, primer diputat a Corts del distrite de Berga, en un moment en que aquests personatges estaven de moda. Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les catanyoles, als acords de melodies populars; les mateixes que dansen els Gegants. L'arribada per sorpresa dels Nans Vells a Berga féu que s'aprofitessin els balls que ja s'interpretaven per fer-los dansar. |
Els Nans Nous foren estrenats el 1890 per tal que subtituissin els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests es restauraren i han continuat figurant a la representació fins a l'actualitat. Els Nans Nous són dues parelles, jove l'una i vella l'altra, que ballen acords d'una melodia juganera composada a finals del segle XIX per en Quimserra. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l'època, com rigodons i americanes. La seva música és, segurament, la més popular i divulgada de totes les músiques patumaires. |
Les Maces, documentades des del 1621, simbolitzen l'eterna lluita entre el Bé i el mal, representada aqui a través de l'escenificació ingènua d'una pugna entre àngels i dimonis. Les Maces foren la darrera comparsa a la qual s'incorporà música, composada per en Joan Trullàs l'any 1963. Aquesta música només s'interpreta al salts de lluïment (migdia). a la nit, les Maces continuan evolucionant, com havia estat sempre, a so del Tabal. |
Malgrat trobar-los sempre relacionats amb les Maces pel fet de formar part del mateix quadre escènic, els Àngels tenen comparsa pròpia. Actualment
prenen part a la representació dos representants de les forces del Bé: Sant Miquel i un altre Àngel que l'acompanya. Antigament, quan les Maces i els Plens
encara formaven part del mateix Salt, els Àngels ja hi participaven, per bé que fins ben entrat el segle XX només ho feien el darrer diable que queia en petar-li el fuet. |
L'àliga de Berga, obra d'en Ramon Roca a l'any 1756, la figura de l'Àliga, a moltes poblacions catalanes, va simbolitzar conceptes com la idea de justícia i va ser l'emblema de la dignitat aristocràtica i senyoriel d'una ciutat davant d'autoritats foranies. |
El Ball de l'Àliga, solemne, sobri i elegant, i la seva música, considerada com la més monumental i distingida de les músiques integrants de la Patum,
semblen tenir orígens diversos i complementaris: una dansa típica del segle XVI d'època renaixentista, línies melòdiques del cant gregorià, una canço
popular de la ciutat oriental de Constantinoble o inclús ser l'adaptació berguedana d'aquelles melodies que acompanyaven a l'entremès de l'àliga a la
ciutat de Barcelona i a la resta de poblacions catalanes. |
18/07/2013 - Pep Soler (llibre de visites) - Con a component de la comparsa de l'aliga, sols puc comentar que gràcies per donar a coneixa la nostra festa hi felicitar per un reportatge tan guapo. Merci. |