TRENET D'ARTOUSTE
Diumenge 28 de juny de 2026
El dia que el Trenet d’Artouste va decidir fer de pastor!
El Trenet d’Artouste avançava com sempre: orgullós, valent i una mica presumit, serpentejant per la muntanya
com si fos el rei dels Pirineus. Nosaltres, asseguts al vagó, anàvem fent fotos, comentant el paisatge i
celebrant que aquell invent tan petitó fos capaç de pujar tan amunt sense perdre la dignitat.
Però de sobte… frenada èpica.
Un clonc, un ai, un què passa, i el tren queda quiet com una estàtua. El silenci només trencat pel vent
i algun turista que pregunta si això "entra en el preu del tiquet".
El maquinista mira endavant, sospira i diu amb la calma d’un home que ja ho ha vist tot:
"Hi ha vaques a les vies."
I efectivament: allà, al mig del trajecte, unes vaques enormes, tranquil·les, filosòfiques, com si estiguessin
fent un picnic boví panoràmic. Una d’elles ens mira amb aquella cara de "avui no em mou ni Déu", mentre les
altres semblen discutir si el tren és una amenaça o només un moble estrany amb rodes.
El tren, resignat, es converteix en mirador improvisat.
La gent fa fotos.
Els nens riuen.
Un senyor francès intenta negociar amb les vaques en occità.
La vaca líder, mentrestant, continua mastegant herba amb la serenitat d’un monjo zen.
Després d’uns minuts eterns, o deliciosos, depèn de la filosofia de cadascú, les vaques decideixen que ja n’hi
ha prou de protagonisme. S'aparten amb la lentitud d'un ritual sagrat, i el tren reprèn la marxa com si res.
Però tots sabem que aquell trajecte ja no era un trajecte: era una anècdota de vida.
El Trenet d’Artouste pot ser petit, però aquell dia va demostrar que també sap fer de pastor,
de mediador i de espectador boví professional.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dijous 3 de setembre de 2026.
- Apartat - Sortides
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet
Contador:
TRENET D'ARTOUSTE
Diumenge 28 de juny de 2026
El dia que el Trenet d’Artouste va decidir fer de pastor!
Diumenge 28 de juny de 2026
El dia que el Trenet d’Artouste va decidir fer de pastor!
El Trenet d’Artouste avançava com sempre: orgullós, valent i una mica presumit, serpentejant per la muntanya com si fos el rei dels Pirineus. Nosaltres, asseguts al vagó, anàvem fent fotos, comentant el paisatge i celebrant que aquell invent tan petitó fos capaç de pujar tan amunt sense perdre la dignitat.
Però de sobte… frenada èpica.
Un clonc, un ai, un què passa, i el tren queda quiet com una estàtua. El silenci només trencat pel vent
i algun turista que pregunta si això "entra en el preu del tiquet".
El maquinista mira endavant, sospira i diu amb la calma d’un home que ja ho ha vist tot:
"Hi ha vaques a les vies."
I efectivament: allà, al mig del trajecte, unes vaques enormes, tranquil·les, filosòfiques, com si estiguessin
fent un picnic boví panoràmic. Una d’elles ens mira amb aquella cara de "avui no em mou ni Déu", mentre les
altres semblen discutir si el tren és una amenaça o només un moble estrany amb rodes.
El tren, resignat, es converteix en mirador improvisat.
La gent fa fotos.
Els nens riuen.
Un senyor francès intenta negociar amb les vaques en occità.
La vaca líder, mentrestant, continua mastegant herba amb la serenitat d’un monjo zen.
Després d’uns minuts eterns, o deliciosos, depèn de la filosofia de cadascú, les vaques decideixen que ja n’hi ha prou de protagonisme. S'aparten amb la lentitud d'un ritual sagrat, i el tren reprèn la marxa com si res. Però tots sabem que aquell trajecte ja no era un trajecte: era una anècdota de vida.
El Trenet d’Artouste pot ser petit, però aquell dia va demostrar que també sap fer de pastor, de mediador i de espectador boví professional.