SALLENT DE GÁLLEGO
Dissabte 27 de juny de 2026
Sallent de Gállego és un poble pirinenc amb encant, envoltat de muntanyes gegants, casetes de pedra i aire fresc
que et desperta les idees. A la vora de l’embassament de Lanuza i sota la Peña Foratata, és el punt perfecte per
perdre’t entre natura, llegendes i bona vida de muntanya.
L’església de Sallent de Gállego, dedicada a Nuestra Señora de la Asunción, és un temple gòtic del segle XVI
construït entre 1525 i 1538 sobre una antiga església romànica, de la qual encara es conserva un crismó a la
portada. Va ser impulsada per Juan de Lanuza, Justicia d’Aragó, i és avui Bé d’Interès Cultural.
El retaule major de l’església de Sallent de Gállego és una peça renaixentista del 1537, dedicada als Misteris del Rosari.
És l’obra més destacada del temple i un dels elements artístics més valuosos del Vall de Tena. Consta de setze taules
pintades i va ser realitzat per Juan de Moreto, Pedro de Lasaosa i Miguel de Peñaranda, seguint bocets del gran escultor
Damián Forment.
Sallent de Gállego és un poble pirinenc de l’Alt Gállego, a Osca, situat a 1.305 metres d’altitud i amb uns 1.500 habitants.
És la capital del Vall de Tena, a tocar de la frontera amb França i just al costat de l’embassament de Lanuza. El poble conserva
arquitectura tradicional de pedra, una església gòtica del segle XVI i està presidit per la imponent Peña Foratata. També és porta
d’entrada a la natura pirinenca i punt clau per accedir a Formigal, una de les estacions d’esquí més grans d’Espanya.
El gegant de Sallent de Gállego va ser una persona real: Fermín Arrudi Urieta, un dels aragonesos més famosos de finals del segle XIX
i principis del XX. Va néixer a Sallent de Gállego el 7 de juliol de 1870 i va arribar a medir 2,29 metres (algunes fonts diuen fins a
2,40 m)
En Fermín, conegut com El Gigante de Sallent, El Gigante Aragonés o localment o chigán aragonés. Va començar a créixer de manera desmesurada
entre els 11 i 25 anys, després d’una malaltia amb febres fortes. Pesava prop de 180 kg i tenia una força extraordinària: es diu que podia
carregar un burro als ombros per creuar un riu. Va ser exhibidor professional: va viatjar per Europa, Amèrica, el Carib i el nord d’Àfrica,
actuant en circs, fires i fins i tot a l’Exposició Universal de París de 1900.
Era músic autodidacta: tocava guitarra, violí, laúd, bandúrria, flauta, pandereta i més instruments, i cantava jotes en les seves exhibicions.
Va guanyar uns 20.000 duros, suficients per construir-se una casa i viure còmodament al poble. Va morir a Sallent el 2 de maig de 1913, als 42
anys.
Des de gairebé qualsevol punt del poble es pot veure la Peña Foratata, vigilant Sallent de Gállego com una geganta de pedra.
De seguida ens va recordar la Peña de Bernal, situada al poble de Bernal, que pertany al municipi d’Ezequiel Montes, a l’estat de Querétaro, Mèxic
i que vam visitar amb els meus cosins de Mèxic l’any 2023. Quins records més bonics!
He remenat el reportatge de Mèxic 2023 buscant la galeria de la Peña de Bernal…
i sorpresa: no existeix. Toca posar-hi remei ben aviat, que aquests records no es poden quedar al calaix.
La Peña Foratata és una de les muntanyes més icòniques del Vall de Tena, dominant Sallent de Gállego amb la seva silueta abrupta
i immediatament recognoscible. És una cimera calcària de 2.321 metres que forma part del Pirineu axial, i tot i no ser la més alta,
és probablement la més magnètica i omnipresent del paisatge.
El pont romànic de Sallent de Gállego és una petita joia de pedra que s’estén sobre el riu Gállego amb una serenitat antiga.
L’arc únic, ferm i modest, sembla fet per durar eternament, com si cada pedra sabés perfectament quin és el seu lloc. Quan hi
passes, el soroll de l’aigua acompanya el pas i la Peña Foratata s’aixeca al fons, vigilant el pont com una geganta de roca.
És un racó que no crida, però que atrapa: un pont que ha vist segles de vida pirinenca i que encara avui manté intacta aquella
bellesa discreta que només tenen les coses que han resistit el temps.
La visita a Sallent de Gállego va ser una part de l'escapada de cap de setmana, curta però intensa. Vam passejar pels carrers de pedra,
vam creuar el pont romànic i ens vam deixar impressionar per la Peña Foratata, que es veu des de gairebé qualsevol racó del poble.
L’església gòtica, el retaule renaixentista i l’ambient tranquil de muntanya van completar una jornada plena de paisatge, història
i bons records.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dissabte 11 de juliol de 2026.
- Apartat - Sortides
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet
Contador:
SALLENT DE GÁLLEGO
Dissabte 27 de juny de 2026
Sallent de Gállego és un poble pirinenc amb encant, envoltat de muntanyes gegants, casetes de pedra i aire fresc
que et desperta les idees. A la vora de l’embassament de Lanuza i sota la Peña Foratata, és el punt perfecte per
perdre’t entre natura, llegendes i bona vida de muntanya.
Dissabte 27 de juny de 2026
Sallent de Gállego és un poble pirinenc amb encant, envoltat de muntanyes gegants, casetes de pedra i aire fresc
que et desperta les idees. A la vora de l’embassament de Lanuza i sota la Peña Foratata, és el punt perfecte per
perdre’t entre natura, llegendes i bona vida de muntanya.
L’església de Sallent de Gállego, dedicada a Nuestra Señora de la Asunción, és un temple gòtic del segle XVI
construït entre 1525 i 1538 sobre una antiga església romànica, de la qual encara es conserva un crismó a la
portada. Va ser impulsada per Juan de Lanuza, Justicia d’Aragó, i és avui Bé d’Interès Cultural.
El retaule major de l’església de Sallent de Gállego és una peça renaixentista del 1537, dedicada als Misteris del Rosari.
És l’obra més destacada del temple i un dels elements artístics més valuosos del Vall de Tena. Consta de setze taules
pintades i va ser realitzat per Juan de Moreto, Pedro de Lasaosa i Miguel de Peñaranda, seguint bocets del gran escultor
Damián Forment.
Sallent de Gállego és un poble pirinenc de l’Alt Gállego, a Osca, situat a 1.305 metres d’altitud i amb uns 1.500 habitants.
És la capital del Vall de Tena, a tocar de la frontera amb França i just al costat de l’embassament de Lanuza. El poble conserva
arquitectura tradicional de pedra, una església gòtica del segle XVI i està presidit per la imponent Peña Foratata. També és porta
d’entrada a la natura pirinenca i punt clau per accedir a Formigal, una de les estacions d’esquí més grans d’Espanya.
El gegant de Sallent de Gállego va ser una persona real: Fermín Arrudi Urieta, un dels aragonesos més famosos de finals del segle XIX
i principis del XX. Va néixer a Sallent de Gállego el 7 de juliol de 1870 i va arribar a medir 2,29 metres (algunes fonts diuen fins a
2,40 m)
En Fermín, conegut com El Gigante de Sallent, El Gigante Aragonés o localment o chigán aragonés. Va començar a créixer de manera desmesurada
entre els 11 i 25 anys, després d’una malaltia amb febres fortes. Pesava prop de 180 kg i tenia una força extraordinària: es diu que podia
carregar un burro als ombros per creuar un riu. Va ser exhibidor professional: va viatjar per Europa, Amèrica, el Carib i el nord d’Àfrica,
actuant en circs, fires i fins i tot a l’Exposició Universal de París de 1900.
Era músic autodidacta: tocava guitarra, violí, laúd, bandúrria, flauta, pandereta i més instruments, i cantava jotes en les seves exhibicions.
Va guanyar uns 20.000 duros, suficients per construir-se una casa i viure còmodament al poble. Va morir a Sallent el 2 de maig de 1913, als 42
anys.
Des de gairebé qualsevol punt del poble es pot veure la Peña Foratata, vigilant Sallent de Gállego com una geganta de pedra.
De seguida ens va recordar la Peña de Bernal, situada al poble de Bernal, que pertany al municipi d’Ezequiel Montes, a l’estat de Querétaro, Mèxic
i que vam visitar amb els meus cosins de Mèxic l’any 2023. Quins records més bonics!
He remenat el reportatge de Mèxic 2023 buscant la galeria de la Peña de Bernal…
i sorpresa: no existeix. Toca posar-hi remei ben aviat, que aquests records no es poden quedar al calaix.
La Peña Foratata és una de les muntanyes més icòniques del Vall de Tena, dominant Sallent de Gállego amb la seva silueta abrupta
i immediatament recognoscible. És una cimera calcària de 2.321 metres que forma part del Pirineu axial, i tot i no ser la més alta,
és probablement la més magnètica i omnipresent del paisatge.
El pont romànic de Sallent de Gállego és una petita joia de pedra que s’estén sobre el riu Gállego amb una serenitat antiga.
L’arc únic, ferm i modest, sembla fet per durar eternament, com si cada pedra sabés perfectament quin és el seu lloc. Quan hi
passes, el soroll de l’aigua acompanya el pas i la Peña Foratata s’aixeca al fons, vigilant el pont com una geganta de roca.
És un racó que no crida, però que atrapa: un pont que ha vist segles de vida pirinenca i que encara avui manté intacta aquella
bellesa discreta que només tenen les coses que han resistit el temps.
La visita a Sallent de Gállego va ser una part de l'escapada de cap de setmana, curta però intensa. Vam passejar pels carrers de pedra,
vam creuar el pont romànic i ens vam deixar impressionar per la Peña Foratata, que es veu des de gairebé qualsevol racó del poble.
L’església gòtica, el retaule renaixentista i l’ambient tranquil de muntanya van completar una jornada plena de paisatge, història
i bons records.