MEDALLA D'HONOR DE A CIUTAT
Rafel Comes i Ezequiel
Dimarts 16 de juny de 2026
L'Excm. I molt Il·ltre Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària celebrada el dia 29 de maig de 2026,
acordà concedir la Medalla d'Honor de la Ciutat a Rafel Comes i Ezequiel en reconeixement del seus
mèrits en l'ambit de l'estudi i difusió de la història, la numismàtica i la preservació de la memòria de la
nostra ciutat.
A continuació teniu unes fotos del lliurament de la Medalla d'Honor de la ciutat al Rafael Comes,
així com la glossa de l'acte a càrrec de l'amic Josep Puy.
Avui m’he endut una sorpresa: dins del llibre de record d’aquest homenatge hi ha una foto feta per un servidor.
Moltes gràcies al responsable que això hagi estat possible.
Glosa a Rafel Comes i Ezequiel
Ajuntament de Terrassa.
Dimarts 16 de juny de 2026
Il·lustríssim Sr. Alcalde de Terrassa, Sr. Jordi Ballart, Sres. regidores, Srs. regidors,
representants de les diferents institucions de la ciutat, integrants de les entitats que
heu donat suport a la iniciativa que avui ens aplega en aquest magnífic espai del Saló de
Plens, familiars, amigues i amics. Mariona, Montserrat, netes i net, benvolgut i apreciat
Rafel en aquest dia tan especial sens dubte únic com és la concessió d'aquesta merescuda
Medalla d'Honor de la ciutat de Terrassa, atorgament que fou oficialment aprovat en el ple
municipal del proppassat divendres 29 de maig.
Terrassa és la ciutat a la que hi has dedicat tantes hores, tants esforços, tanta estima i
amb una producció sense parió en els camps de la història local, el col·leccionisme, la
numismàtica, que t'has acabat convertint en el seu millor coneixedor i divulgador. Sempre
amb la característica de palesar una extrema generositat en compartir el que tens, el que
trobes i el que saps. SABER I COMPARTIR. ¡Una meravellosa combinació!
Amb la teva manera de fer, allunyes, una i altra vegada, la idea de que conèixer i reflexionar
sobre la ciutat sigui patrimoni d'una minoria. Tots estem convidats a ser-ne partícips, a
implicar-nos i a explorar el que desconeixem. El teu exemple és inqüestionable.
Com deia el locutor Luis Arribas Castro, "la ciutat és un milió de coses" i en el cas de
Terrassa has fet mans i mànigues perquè no deixés de sorprendre'ns ni d'interessar en una
aventura del tot captivadora i meravellosa.
És un veritable privilegi pronunciar aquest panegíric malgrat que hi ha veus molt més qualificades
dins i fora de la ciutat per fer una justa i acurada aproximació a la teva obra gegantina i
excel·lent trajectòria. Agraeixo de tot cor als qui m'hagin proposat i donat suport així com
les atencions rebudes, en tot moment, pel servei de protocol d'aquesta casa.
Permeteu-me, abans de seguir, de tenir un sentit i fraternal homenatge i palesar un emotiu record
per la Maria (Taulé i Blanes), la teva estimada esposa, que tots recordem i tenim sempre ben present,
traspassada el 9 de novembre de 2023, però que ben segur avui ens acompanya, allà on sigui, amb el
seu somriure, afecte i extraordinària bonesa.
Confesso que sento, en aquests moments, un gran goig i un emotiu privilegi per: ser testimoni d'una
jornada històrica, per tenir una implicació directa amb poder pronunciar aquestes paraules i per
sentir-me particularment acomboiat per aquests personatges que eternament presideixen el Saló de
Plens i que son responsables directes, entenc que no hi ha espai per a tothom, de que la ciutat
es trobi, avui dia, en un just i merescut reconeixement, a nivell de país, dins el món de la cultura,
les arts, la tècnica, l 'economia i la política.
Des del passat maldaren, malgrat tota mena d'adversitats i limitacions, perquè el moment present fos
pròsper i reeixit. No va ser gens senzill. Ens podem sentir ben cofois. No sé si en som prou conscients!
No deixem de valorar-ho en la seva justa mesura. SI ESTIMEM I CREIEM EN AQUESTA CIUTAT ES TAMBÉ GRÀCIES
A ELLS, MALGRAT tota mena de DIFERÈNCIES I CONTROVÈRSIES.
Una localitat que l'any vinent, dilluns 29 de març de 2027, celebrarà els 150 anys d'haver rebut el títol
de ciutat.
Comes des del temps present deixa un impressionant llegat per a les futures generacions. Novells i veterans
historiadors - molts forjats a l'entorn del CEHT- així com amants de la numismàtica i el col·leccionisme
esdevenim privilegiats i singulars marmessors d'un incalculable tresor. Tan de bo que ho tinguem ben en
compte. El repte és ben clar: ¿com preservar i difondre tot el que has escrit i publicat sobre Terrassa?
Perquè no recopilar tota la seva obra - articles i centenars de col·laboracions en tota mena d'ambits -
organitzar-ho per temes -nissagues, carrers, societat, política, monedes.... i fer-ne una edició conjunta:
"Rafel Comes, obra complerta", un ó dos volums. Seria fantàstic.
En preparar aquest humil parlament he consultat i llegit algunes coses de gent que et coneix i ha escrit al
voltant de les teves activitats, interessos culturals i immensa humanitat. Resulta molt difícil trobar una
publicació local, article, separata de diferent temàtica o extensió sense cites ni referències al teu saber,
expertesa i aportació documental.
Just fa uns dies em trobava repassant un interessant treball de Cristina Coll Márquez sobre l'antiga fàbrica
de la Magdalena de Ca n'Aurell,-Magdalena per ser el nom de l'esposa del fabricant Joan Mach Gutsems-, i em
vaig quedar gratament sorprès per les nombroses referències que l'autora dedica al nostre homenatjat.
QUANT RECONEIXEMENT I HONESTEDAT per les nombroses al·lusions.
Quina gran veritat quan has dit en alguna ocasió: "La gent, en general, ignora molt sobre els seus avantpassats".
La recerca de nissagues familiars i empresarials ha estat un dels teus grans reptes amb un munt de lloables i
necessàries aportacions. Hores d'ara sabem al detall la genealogia de moltes famílies i societats fabrils.
Amb un sol nom podem desfer tota la troca i resseguir una llarga història.
En aquest periple consultiu sobresurt la Dra. Ana Fernández, gran historiadora de temàtica terrassenca,
autora de nombrosos llibres i articles sobre la nostra història (associativa i empresarial), d'extraordinari
CV, professora d'art i humanitats durant molts anys a l'Escola Pia de Terrassa, que ha seguit i coneix
en profunditat la teva obra i n'ha biografiat la teva trajectòria. Ella també és l'autora de l'opuscle que
us lliuren en aquesta vesprada i del que en manllevo alguns comentaris.
El divendres 12 de maig de 2023 l'Ateneu Terrassenc t'anomenava Ateneista d'honor. La col·laboració amb aquesta
entitat ha estat extensa, fructífera i de gran compromís i te 'n donem les gràcies més sinceres en el trentè
aniversari de la seva refundació que enguany celebrem.
Tres mesos abans, el 2 de febrer, en la sala d'actes de la mateixa entitat, situada en el que havia estat
el Centre Mèdic del carrer Sant Quirze (durant la República, c/.Màrtirs del 6 d'octubre), vares rebre un
anticipat i meritori reconeixement per la teva trajectòria com historiador i gran expert en numismàtica a
càrrec d 'en Ramon Vidal i Miquel Crusafont.
Ana Fernández, intervingué encertadament en els dos actes, i com a glosadora en l'acte solemne del mes de maig,
celebrat a la Coral dels Amics del carrer Pantà, deia el següent: Rafel Comes, com molts professionals del món
historiogràfic, és un exorcista de l'oblit, un home que s'ha ocupat de retornar a la vida objectes i documents
que restaven als llimbs de la desmemoria, esperant el moment que algú com ell se n'ocupés i els dotés de la
capacitat d'articular novament la seva història, el seu relat.
És molt difícil de superar aquesta descripció. Personalment, afegiria i compartiria amb en Rafel l'expressió que
en el seu dia em va dir una persona molt apreciada: "l'ofici d'historiador representa, en realitat, ser un detectiu
del passat".
Detectiu del passat, exorcista de l'oblit, notari de la crònica terrassenca... tot s'hi avé però sempre prevalent
un sentit d'extrem encuriosiment, sempre constant i humil, de tot el que t'ha envoltat i has cercat al llarg de la
vida. Sense inquietud ni curiositat no hi ha història ni viatge al passat.
Moltes gràcies Ana pels teus escrits i per fer molt més planera la preparació d'aquest parlament.
Aquest és un humil discurs adreçat a una persona única i singular. Apassionada en recopilar, difondre i compartir
- sempre compartir - allò que coneix i va descobrint sobre la seva ciutat i comarca. Una persona identificada per
una infinita i sana tafaneria. Eva Ferran Gómez i Gemma García Llinares escrivien en el num.7 de la revista Terme,
de l'any 1992,
"La seva afecció al col·leccionisme el porta a recórrer els mercats de brocanters, llibreters de vell, fires i
subhastes on sap que pot trobar quelcom d'interessant. Recorregut que fa periòdicament a fons, escorcollant tot
els racons i buscant coses inèdites i concretes de la nostra ciutat.
A la seva biblioteca podem separar dues grans temàtiques: la numismàtica i tot allò que fa referència a la ciutat
de Terrassa".
Ben possible que hores d'ara alguns de vostès estiguin intentant recordar quan, com, on i de quina manera varen conèixer,
per primera vegada, Rafel Comes. Es un simple i agraït, malgrat les dificultats del temps, exercici de memòria investit
per una càrrega de notòria emotivitat.
Si féssim, entre els presents, una roda d'intervencions ens trobaríem amb moltes i potser inversemblants respostes:
Potser hi vareu contactar a la casa del carrer Pare Font, -en realitat Joan Font Maduixer, missioner jesuïta terrassenc que
va morir a Mèxic el 19/11/1616-. Aquest carrer, en temps de la guerra es deia 1r de maig, és l'alfa i omega de qualsevol
biografia del nostre estimat Rafel. Qualsevol història passa per aquest via que tan bé coneix. Allà hi viu i allà hi va néixer.
Quin privilegi per part del Col·legi Sagrat Cor de les Agustines d'Ultramar tenir un veí únic i erudit que ha pogut investigar
a fons la història de la comunitat arribada a Terrassa, el 1924.
A la llar del barri del segle XX, potser ens trobem sense saber on seure i amb uns ulls com taronges per tanta història
comprimida en prestatges, arxius, fitxers, calaixos, papers, carpetes, imatges, programes, cartells i més papers. Impressionant
documentació sota una acurada conservació.
El més habitual entre els historiadors, en situacions com aquesta, es literalment deixar de parlar. Abandones la llar del
carrer Pare Font en estat de shock i trigues un xic a recuperar la parla. De sobte t'has empetitit i surts per sota la porta,
experimentes una kafkiana situació on t'adones que no saps absolutament res i alimentes la tesi d'un colpidor desconeixement
vers la ciutat que estimes però que se't presenta complexa i enigmàtica. Vostè que sap: doncs, ja no ho sé!
Potser l'hem conegut en una conferència-presentació d'un llibre-publicació-revista Terme-revista Bocamoll... En Rafel ha estat
un fidel participant-col·laborador-assistent sense fer sorolls i escarafalls, en la majoria de presentacions que han tingut
lloc a la ciutat en les darreres dècades. El trobareu sempre amatent i amb una discreció encomiable davant qualsevol errada
que pugui cometre l 'orador de torn. Les observacions sempre seran en privat tot començant pel ...em sembla que...
En un concert, com a gran amant de la música i dels bons conjunts instrumentals. No patiu que, en qualsevol cas, els programes,
absolutament tots, estan ben guardats i classificats.
En una inesperada trobada al mercat dominical de filatèlia, numismàtica, llibre de vell i brocanters de Sabadell, en les parades
sabatines dels col·leccionistes a la Rambla de Terrassa o en alguna assemblea de les diferents entitats a les quals pertany o ha
pertanyut.
Potser en l'aplec diari amb motiu dels cants de llibertat... hi vaig perquè soc un patriota, em recordava no fa gaire temps.
M 'agrada la suggestiva TRIADA que ens presenta l'Ana: numismàticacol·leccionismecatalanitat.
En el meu cas fou possiblement en una de les subhastes promogudes per en Rafel Comes dins les activitats del Grup Filatèlic,
Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (GFNCT) en la seu del Centre Cultural.
De fet, el periple d'aquesta entitat també mereix un públic reconeixement al voluntariat, dedicació i esforç per part dels
components de la Junta del Grup i tots els amants del col·leccionisme: La Polar, el Centre Social Catòlic, els Amics de les
Arts i la FACT. ¡Que lluny queda aquella 1 Exposició Nacional de Numismàtica de 1949! (cartell ressò) Des de fa molt temps,
els amics col·leccionistes els trobareu en l'edifici inaugurat pel president Pujol el dissabte 25 d'octubre de 1980. Estan
una mica amagadets però si us hi atanseu us rebran amb els braços oberts.
Com va dir aquell: "Sou molt bona gent". Persones meravelloses, d'infinita paciència i amabilitat, sempre disposades a ajudar.
Diria que les subhastes eren a finals de la dècada dels vuitanta, i aquells casolans i familiars encontres tenien lloc el
dissabte per la tarda, prèvia la revisió dels lots un dies abans. Recordo la situació d'una singularitat total. HO TROBO A
FALTAR. Res a veure, per descomptat, amb les subhastes senyorívoles i protocol·làries de Barcelona, Londres o París on es
subhasten retaules, joies i obres pictòriques.
Tenim un munt de respostes que es redueixen amb escreix quan la pregunta és i per què l'hem conegut? Pq.Hem endegat una conversa.?
Què ens ha portat a cercar una visita, una trobada, prèviament concertada o no, i/o aprofitar l'avinentesa d'haver coincidit al
Raval, a Sant Pere, a l'Arxiu Tobella, al C.Cultural, a l'Arxiu Històric de Terrassa o l'entorn del Mercat de Sabadell i perquè
no al seu estimat poble i refugi de LLAVORSI al Pallars Sobirà.
L'explicació es molt senzilla: li havíem de demanar alguna cosa, tothom algun cop a la vida li ha demanat alguna cosa al Rafel
Comes Ezequiel.
Frases com:
de manera urgent ens cal confirmar una informació o un reguitzell de dades
com podem saber el domicili d 'aquell personatge o quins eren els seus antecedents
Després de la darrera junta, grup de recerca, trobada d'una entitat recreativa o associació de veïns ha sorgit un possible
interrogant que només en Rafel Comes ens ho podrà resoldre: heu de parlar amb en Comes diu el més eixerit del consell directiu.
Una imatge, una dada, la història d'un carrer, uns vincles familiars, un reglament, una nissaga d'empresaris, una trajectòria esportiva,
professional, el nom d'un jugador del Terrassa, una filiació política, un programa de cinema, un llibre, una inscripció en una moneda...
SAP MOLTÍSSIM I HO TÉ GAIREBÉ TOT.
He rebut correus iguals o semblants de l'amic Rafel: "Josep, aquest cognom coincideix amb el d'aquestes quatre persones que viuen en
aquests carrers i disposen d'aquests telèfons" ó "en el seu dia vaig conèixer els nets o besnets i em van redirigir cap al tal adreça,
poble o família" Però també, "això que em preguntes ja t'ho vaig contestar fa un any" ho té tot apuntat i no se li'n escapa cap.
Majoritàriament sempre hem cercat l'amic Rafel per demanar-li quelcom amb el convenciment que ens podrà ajudar i tindrà una resposta
fiable sobre el que ens neguiteja, sobre el que ens urgeix, sobre el que ens manca i on l'impressor ja no ens dona més treva si es
tracta d 'un futur llibre o publicació.
Perquè com sempre, pels que demanem, tot son presses i urgències però amb en Rafel sempre trobem ERUDITISME, SAVIESA I BONHOMIA EN
ESTAT PUR. És l'antídot contra el neguit i l'ofuscament. Sempre un somriure i una paraula amable. Sempre obert també per aprendre
i manifestar-se receptiu i autocrític. Reconèixer la pròpia ignorància és una qualitat a l'abast de molt poca gent.
En la revista sabadellenca Quadern de les idees, les arts i les lletres, num. 164 de l'any 2008, en una interessant aproximació
biogràfica, la Dra. Fernández, sota el títol: "Rafael Comas i Ezequiel: la sal de la història terrassenca" ens parla de l'alçada
moral del personatge, una alçada moral que no es mesura tant per l'important abast del seu fons arxivístic, com per l'honest i
generós ús que li ha sabut donar, ja que, davant de qualsevol requeriment o consulta que se li adreci, mai ens trobarem amb una
negativa, tot el contrari, la seva col·laboració resulta immediata, desinteressada, confiada i magníficament efectiva. Comes és
el paradigma de la generositat en el sentit més ampli de la paraula. Sense condicions i lletra menuda. Generositat de bat a bat.
De fet la lletra "g" quantes possibilitats ens ofereix!: glosa, gràcies, gracis (mallorquí) goig, grat, gratitud, generositat però
tristament també trobem en el revers de la moneda: guerres, genocidi, Gernika, Gaza...
L'amic Rafel es un peculiar telèfon de l'esperança amb funcionament a full time per atendre i respondre tota mena de peticions,
dubtes i aclariments. En aquest telèfon també hi fan guàrdia, us atendran i no cal cita prèvia en Rafel Aróztegui o en Domènec
Ferran.
No tingueu cap mena de recança en fer la pertinent consulta, és el moment de tenir un record sincer i emotiu per Joaquim Verdaguer
i per tot el seu llegat.. el trobem molt a faltar. Per extensió també podeu fer consultes a Montse Saludes (feina encomiable Arxiu
Tobella), Santi Rius, Jordi Plana i al nostre particular dream team format pels bons amics de l'Arxiu Històric, Arxiu Comarcal, o
l'Arxiu Municipal.
TERRASSA ÉS UNA CIUTAT PRIVILEGIADA, No en tingueu cap dubte.
Rafel Comes es mou entre una proposta de perfil socràtic i un model inspirat en l'home del Renaixement. La humilitat d'aprendre i
admetre el desconeixement d'una qüestió és la seva divisa. És la rèplica directa als que suposadament ho coneixen i parlen de tot
i caminen pel viarany de la prepotència i la supèrbia.
Comes té moltes similituds amb l'esperit renaixentista que justifica i convida a un interès per tot i en qualsevol lloc i moment.
Es tracta d'una curiositat i una tafaneria ben enteses. Entendre la cultura com un tot: des de la història d'un carrer fins els
orígens d'una moneda. La prova més fefaent és el seu amor pel Col·leccionisme i la seva complicitat i compromís per aquest món,
bé sigui:
Formant part de les juntes directives del Grup Filatèlic
Escrivint 170 separates, cromos, postals, personatges, entitats, programes de cinema, nissagues empresarials
(les darreres dedicades a Roca i Pous) corresponents a la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic
i de Col·leccionisme, entre 1991 i 2008.
Posant al servei de sengles exposicions en el Centre Cultural tot el que ha recopilat sobre cartells i documents de
la Guerra Civil, Papers de guerra (2011), el Carnestoltes Terrassa(2013), l 'evolució del catalanisme(2015)
Editant amb Antoni Turró i amb pròleg de Jaume Canyameres "Les monedes de necessitat a Terrassa durant la guerra (1936-1939)", 1992
Aportació de gran nivell més enllà del paper moneda amb un estudi detallat de dotzenes d'establiments que es veieren abocats
a la seva utilització. Editorial Ègara
Aquí vull trencar una llança per l'amic Angel Hernández, model d'eruditisme i discreció, per la lloable iniciativa i per
les grans aportacions que ens va fer aquell projecte editorial. Un altre terrassenc que no fa soroll i fa molta feina.
També a l'espera d'algun reconeixement com tants d 'altres. Amb els teus estudis sobre la natura i l'entorn de Terrassa
has sabut continuar amb el meravellós llegat que el seu dia ens va deixar l'enyorat Angel Arissó.
Participant en l'obra col·lectiva: Rafel Comes, Ana Fernández, Montse Saludes Ed.Ajuntament de Terrassa 2009
"Terrassa: territori postal" una recopilació gràfica i biogràfica dels primers editors i fotògrafs de postals
terrassenques" Col·lecció Joan Arnella. Amb la corresponent exposició a l'Arxiu Històric durant la tardor de 2009.
Respecte: Terrassa, territori postal. Rafel Comes trenca una llança sobre les virtuts i propostes del col·leccionisme i
l'allunya de possibles descrèdits i menysteniment així com de valoracions frívoles i sornegueres. El col·leccionisme,
el bon col·leccionisme, no és un tema menor ans al contrari.
JOSEP M.BENAUL Comes ha admirat sempre i d'allò més l'enyorat i gran historiador sabadellenc Josep Maria BENAUL, per a
la gent del gremi ha estat un referent marcat pel rigor i la categoria. Benaul jugava en una altra lliga. Tots l'admiràvem.
Mestre i amic alhora. Historiador d'altíssim nivell. Era la generositat elevada a l'enèsima potència. Allà on siguis,
gràcies per tot.
Sobre el col·leccionisme, l'amic Josep Maria, també va dir la seva, ..però crec que els col·leccionistes de temàtica local,
si més no els d'una certa rellevància, comparteixen un cert deler de coneixement, un anhel per ubicar la peça on correspon i
per connectar-la, com en un trencaclosques, amb altres informacions acumulades.
M'ho fa pensar Rafel Comes Ezequiel, segurament el principal col·leccionista de temàtica terrassenca...
QUINTÍN LÓPEZ GÓMEZ
Comes em va fer adonar fa temps de la importància intel·lectual de Quintín López Gómez, personatge
força o molt desconegut dins la ciutat i, en concret, dins el món intel·lectual . Ara ratifico amb coneixement de causa
de que ha estat l'autor més prolífic de la nostra ciutat i l'amic Rafel ja ho sabia des de molt temps enrere i em va fer
aquest regal explicatiu. Conec Quintín sobretot gràcies a en Rafel Quintín López (Calvarrasa de Arriba,Salamanca,1864,
Terrassa, 1936) fou una persona d'una gran projecció internacional per la seva immensa obra literària, amb més d'una
cinquantena de títols, i per la complicitat com a pedagog (escuela Moderna carrer Pantà), escriptor, editor i conferenciant
en el món de la doctrina espiritista. Els dos grans referents del món espirita local: Miquel Vives i Quintín López. Va
dirigir el setmanari republicà El Espejo i exercí de secretari de l 'Ajuntament de Terrassa (1906 -1924)
La revista Lumen Endegà la revista mensual Lumen al voltant de 1895. Constatem la perllongada vida de la revista (fins 1926)
i les capacitats intel·lectuals del seu director. Quintín López mostrà per medi de Lumen la seva fecunditat literària
i la gran defensa del espiritisme a través dels nombrosos textos i reflexions apareguts. Esdevingué el paradigma i
referent internacional de la doctrina espiritista. Hom reconeixia aquesta condició.
Combinava escrits de molta categoria a càrrec de nombrosos col·laboradors no hi faltà mai la pròpia participació de Quintín
López amb la informació detallada de la vida quotidiana del moviment espirita. Gràcies a Lumen sabem, fil per randa, de les
xerrades a la Casa del Poble, a la seu de la Branca Bhakti del carrer Sant Gaietà, l 'Escola Industrial, el Centre Excursionista
o en d 'altres entitats ciutadanes.
LUMEN Fou un mitjà inqüestionable per difondre i explicar les activitats de Fraternitat Humana situada en el carrer Sant Isidre..
ALLÀ ES ON VA COMENÇAR TOT. I tot això ho dic i ho explico perquè el llegat d'en Rafel Comes no es queda curt, ans al contrari,
al costat d'aquella exhaustiva producció d'aquell singular personatge, salamanquí de naixement i terrassenc d'adopció.
Quan llegeixo i estudio l'obra de Quintín López, penso també amb en Rafel i l seva obra. No pot ser d'una altra manera davant la
producció faraònica del nostre homenatjat, no ÉS UNA COMPETICIÓ, ÉS UNA EVIDÈNCIA
En donen fe:
Les nombroses col·laboracions en la revista Bocamoll de l'Associació de Veïns del segle XX entre 1997 i 2024 amb aquell primer
article sobre "Els molins fariners" i la ferreteria i anteriorment cafè de l'Aranya.
Les col·laboracions d'en Comes al Bocamoll esdevenen un perfecte aparador de la història de la ciutat en les seves diferents
vessants i amb el punt habitual d'arrencada en la història més immediata dels carrers, indrets i places del segle XX.
Textos del Bocamoll son una veritable lliçó d'història per entendre el creixement i el teixit fabril i social de Terrassa
Les separates, esmentades anteriorment, de la circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa,
editades de febrer de 1991 a desembre de 2008.
Les biografies de personatges publicades en el butlletí de l'Ateneu Terrassenc. Una cinquantena de separates ens ofereixen una
informació descomunal. (a destacar l'estudi de tots presidents de l'Ateneu en la seva primera etapa entre 1879 i 1898)
Els rigorosos estudis en el camp de la numismàtica sobre monedes terrassenques, publicats a Terme i d'altres revistes especialitzades.
Llibre del paper moneda. Les col·laboracions amb la revista Terme han estat molt importants. Terme és on convergeixen molts dels
estudis d'en Comes. Enguany celebrem els 40 anys d 'aquesta revista inaugurada el 1986.
No oblidem els nostres exclusius tresors: Llibre de l'Any Arxiu Tobella Llibres de Terrassa, Fundació Torre del Palau Terme, CEHT, AHT,
A.Comarcal Vallès Occidental No hi ha cap més ciutat, llevat de Barcelona, on es trobi una oferta editorial d'aquesta categoria.
No sé si en som conscients. Qualitat i regularitat! Darrera hi ha molt d'esforç, moltes hores, molt patiment i molt dèficit econòmic.
A Terme, hi trobarem treballs d'en Comes sobre numismàtica, la primera moneda (1472), les monedes fabricades a Terrassa durant la
guerra dels Segadors (1641-1642) o brillants estudis com el del Centre Catalanista Republicà i els seus integrants. ExiliIpanema.
Relació articles TERME
Comes, Rafel i Escoz, Agus.Monedes ibèriques d'Egara. Un supòsit erroni.
Terme 05 1990 pp 53-54 COMES, Rafel. La primera moneda terrassenca. (1472).
Terme 06 1991 pp 33-35 COMES, Rafel. Les monedes terrassenques. (16411642).
Terme 07 1992 pp 19-25 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els V Rals de plata de la Universitat de la Vila (16411642).
Terme 09 1994 pp 19-24 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els bitllets municipals de la Guerra Civil (1937).
Terme 10 1995 pp 68-73 COMES, Rafael. "La medallís ca terrassenca de postguerra (1939-1970).".
Terme 14 1999 pp 8591 COMES, FERNÁNDEZ, SALUDES, El vedu sme terrassenc o la mirada endògena.
Terme 24 2009 pp 69-116 COMES, Rafael. El Centre Catalanista Republicà.
Terme 26 2011 pp 201-214 COMES, Rafel. La branca industrial dels Marcet, una nissaga singular.
Terme 29 2014 pp 167-178
Gràcies Rafel per tot el que has fet i has compartit.
Disculpa els lapsus i els nombrosos oblits. No ha estat gens senzill cuinar un relat amb tants i variats ingredients.
El teu treball és un regal incalculable per a milers de terrassencs i catalans en general
La teva feina esperona l'orgull de viure i sentir Terrassa. Certifica la satisfació immensa de ser els teus compatriotes.
La concessió de la Medalla d'Honor de la ciutat ha estat una iniciativa d'una gran categoria i ha representat una emotiva
i inoblidable complicitat entre tots els que t'estimem.
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES!!
Josep Puy
Terrassa, 16 de juny de 2026.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dissabte 27 de juny de 2026.
- Apartat - Josep Puy
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet
Contador:
MEDALLA D'HONOR DE A CIUTAT
Rafel Comes i Ezequiel
Dimarts 16 de juny de 2026
L'Excm. I molt Il·ltre Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària celebrada el dia 29 de maig de 2026,
acordà concedir la Medalla d'Honor de la Ciutat a Rafel Comes i Ezequiel en reconeixement del seus
mèrits en l'ambit de l'estudi i difusió de la història, la numismàtica i la preservació de la memòria de la
nostra ciutat.
A continuació teniu unes fotos del lliurament de la Medalla d'Honor de la ciutat al Rafael Comes,
així com la glossa de l'acte a càrrec de l'amic Josep Puy.
Rafel Comes i Ezequiel
Dimarts 16 de juny de 2026
L'Excm. I molt Il·ltre Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària celebrada el dia 29 de maig de 2026,
acordà concedir la Medalla d'Honor de la Ciutat a Rafel Comes i Ezequiel en reconeixement del seus
mèrits en l'ambit de l'estudi i difusió de la història, la numismàtica i la preservació de la memòria de la
nostra ciutat.
A continuació teniu unes fotos del lliurament de la Medalla d'Honor de la ciutat al Rafael Comes,
així com la glossa de l'acte a càrrec de l'amic Josep Puy.
Avui m’he endut una sorpresa: dins del llibre de record d’aquest homenatge hi ha una foto feta per un servidor. Moltes gràcies al responsable que això hagi estat possible.
Glosa a Rafel Comes i Ezequiel
Ajuntament de Terrassa.
Dimarts 16 de juny de 2026
Il·lustríssim Sr. Alcalde de Terrassa, Sr. Jordi Ballart, Sres. regidores, Srs. regidors,
representants de les diferents institucions de la ciutat, integrants de les entitats que
heu donat suport a la iniciativa que avui ens aplega en aquest magnífic espai del Saló de
Plens, familiars, amigues i amics. Mariona, Montserrat, netes i net, benvolgut i apreciat
Rafel en aquest dia tan especial sens dubte únic com és la concessió d'aquesta merescuda
Medalla d'Honor de la ciutat de Terrassa, atorgament que fou oficialment aprovat en el ple
municipal del proppassat divendres 29 de maig.
Terrassa és la ciutat a la que hi has dedicat tantes hores, tants esforços, tanta estima i
amb una producció sense parió en els camps de la història local, el col·leccionisme, la
numismàtica, que t'has acabat convertint en el seu millor coneixedor i divulgador. Sempre
amb la característica de palesar una extrema generositat en compartir el que tens, el que
trobes i el que saps. SABER I COMPARTIR. ¡Una meravellosa combinació!
Amb la teva manera de fer, allunyes, una i altra vegada, la idea de que conèixer i reflexionar
sobre la ciutat sigui patrimoni d'una minoria. Tots estem convidats a ser-ne partícips, a
implicar-nos i a explorar el que desconeixem. El teu exemple és inqüestionable.
Com deia el locutor Luis Arribas Castro, "la ciutat és un milió de coses" i en el cas de
Terrassa has fet mans i mànigues perquè no deixés de sorprendre'ns ni d'interessar en una
aventura del tot captivadora i meravellosa.
És un veritable privilegi pronunciar aquest panegíric malgrat que hi ha veus molt més qualificades
dins i fora de la ciutat per fer una justa i acurada aproximació a la teva obra gegantina i
excel·lent trajectòria. Agraeixo de tot cor als qui m'hagin proposat i donat suport així com
les atencions rebudes, en tot moment, pel servei de protocol d'aquesta casa.
Permeteu-me, abans de seguir, de tenir un sentit i fraternal homenatge i palesar un emotiu record
per la Maria (Taulé i Blanes), la teva estimada esposa, que tots recordem i tenim sempre ben present,
traspassada el 9 de novembre de 2023, però que ben segur avui ens acompanya, allà on sigui, amb el
seu somriure, afecte i extraordinària bonesa.
Confesso que sento, en aquests moments, un gran goig i un emotiu privilegi per: ser testimoni d'una
jornada històrica, per tenir una implicació directa amb poder pronunciar aquestes paraules i per
sentir-me particularment acomboiat per aquests personatges que eternament presideixen el Saló de
Plens i que son responsables directes, entenc que no hi ha espai per a tothom, de que la ciutat
es trobi, avui dia, en un just i merescut reconeixement, a nivell de país, dins el món de la cultura,
les arts, la tècnica, l 'economia i la política.
Des del passat maldaren, malgrat tota mena d'adversitats i limitacions, perquè el moment present fos
pròsper i reeixit. No va ser gens senzill. Ens podem sentir ben cofois. No sé si en som prou conscients!
No deixem de valorar-ho en la seva justa mesura. SI ESTIMEM I CREIEM EN AQUESTA CIUTAT ES TAMBÉ GRÀCIES
A ELLS, MALGRAT tota mena de DIFERÈNCIES I CONTROVÈRSIES.
Una localitat que l'any vinent, dilluns 29 de març de 2027, celebrarà els 150 anys d'haver rebut el títol
de ciutat.
Comes des del temps present deixa un impressionant llegat per a les futures generacions. Novells i veterans
historiadors - molts forjats a l'entorn del CEHT- així com amants de la numismàtica i el col·leccionisme
esdevenim privilegiats i singulars marmessors d'un incalculable tresor. Tan de bo que ho tinguem ben en
compte. El repte és ben clar: ¿com preservar i difondre tot el que has escrit i publicat sobre Terrassa?
Perquè no recopilar tota la seva obra - articles i centenars de col·laboracions en tota mena d'ambits -
organitzar-ho per temes -nissagues, carrers, societat, política, monedes.... i fer-ne una edició conjunta:
"Rafel Comes, obra complerta", un ó dos volums. Seria fantàstic.
En preparar aquest humil parlament he consultat i llegit algunes coses de gent que et coneix i ha escrit al
voltant de les teves activitats, interessos culturals i immensa humanitat. Resulta molt difícil trobar una
publicació local, article, separata de diferent temàtica o extensió sense cites ni referències al teu saber,
expertesa i aportació documental.
Just fa uns dies em trobava repassant un interessant treball de Cristina Coll Márquez sobre l'antiga fàbrica
de la Magdalena de Ca n'Aurell,-Magdalena per ser el nom de l'esposa del fabricant Joan Mach Gutsems-, i em
vaig quedar gratament sorprès per les nombroses referències que l'autora dedica al nostre homenatjat.
QUANT RECONEIXEMENT I HONESTEDAT per les nombroses al·lusions.
Quina gran veritat quan has dit en alguna ocasió: "La gent, en general, ignora molt sobre els seus avantpassats".
La recerca de nissagues familiars i empresarials ha estat un dels teus grans reptes amb un munt de lloables i
necessàries aportacions. Hores d'ara sabem al detall la genealogia de moltes famílies i societats fabrils.
Amb un sol nom podem desfer tota la troca i resseguir una llarga història.
En aquest periple consultiu sobresurt la Dra. Ana Fernández, gran historiadora de temàtica terrassenca,
autora de nombrosos llibres i articles sobre la nostra història (associativa i empresarial), d'extraordinari
CV, professora d'art i humanitats durant molts anys a l'Escola Pia de Terrassa, que ha seguit i coneix
en profunditat la teva obra i n'ha biografiat la teva trajectòria. Ella també és l'autora de l'opuscle que
us lliuren en aquesta vesprada i del que en manllevo alguns comentaris.
El divendres 12 de maig de 2023 l'Ateneu Terrassenc t'anomenava Ateneista d'honor. La col·laboració amb aquesta
entitat ha estat extensa, fructífera i de gran compromís i te 'n donem les gràcies més sinceres en el trentè
aniversari de la seva refundació que enguany celebrem.
Tres mesos abans, el 2 de febrer, en la sala d'actes de la mateixa entitat, situada en el que havia estat
el Centre Mèdic del carrer Sant Quirze (durant la República, c/.Màrtirs del 6 d'octubre), vares rebre un
anticipat i meritori reconeixement per la teva trajectòria com historiador i gran expert en numismàtica a
càrrec d 'en Ramon Vidal i Miquel Crusafont.
Ana Fernández, intervingué encertadament en els dos actes, i com a glosadora en l'acte solemne del mes de maig,
celebrat a la Coral dels Amics del carrer Pantà, deia el següent: Rafel Comes, com molts professionals del món
historiogràfic, és un exorcista de l'oblit, un home que s'ha ocupat de retornar a la vida objectes i documents
que restaven als llimbs de la desmemoria, esperant el moment que algú com ell se n'ocupés i els dotés de la
capacitat d'articular novament la seva història, el seu relat.
És molt difícil de superar aquesta descripció. Personalment, afegiria i compartiria amb en Rafel l'expressió que
en el seu dia em va dir una persona molt apreciada: "l'ofici d'historiador representa, en realitat, ser un detectiu
del passat".
Detectiu del passat, exorcista de l'oblit, notari de la crònica terrassenca... tot s'hi avé però sempre prevalent
un sentit d'extrem encuriosiment, sempre constant i humil, de tot el que t'ha envoltat i has cercat al llarg de la
vida. Sense inquietud ni curiositat no hi ha història ni viatge al passat.
Moltes gràcies Ana pels teus escrits i per fer molt més planera la preparació d'aquest parlament.
Aquest és un humil discurs adreçat a una persona única i singular. Apassionada en recopilar, difondre i compartir
- sempre compartir - allò que coneix i va descobrint sobre la seva ciutat i comarca. Una persona identificada per
una infinita i sana tafaneria. Eva Ferran Gómez i Gemma García Llinares escrivien en el num.7 de la revista Terme,
de l'any 1992,
"La seva afecció al col·leccionisme el porta a recórrer els mercats de brocanters, llibreters de vell, fires i
subhastes on sap que pot trobar quelcom d'interessant. Recorregut que fa periòdicament a fons, escorcollant tot
els racons i buscant coses inèdites i concretes de la nostra ciutat.
A la seva biblioteca podem separar dues grans temàtiques: la numismàtica i tot allò que fa referència a la ciutat
de Terrassa".
Ben possible que hores d'ara alguns de vostès estiguin intentant recordar quan, com, on i de quina manera varen conèixer,
per primera vegada, Rafel Comes. Es un simple i agraït, malgrat les dificultats del temps, exercici de memòria investit
per una càrrega de notòria emotivitat.
Si féssim, entre els presents, una roda d'intervencions ens trobaríem amb moltes i potser inversemblants respostes:
Potser hi vareu contactar a la casa del carrer Pare Font, -en realitat Joan Font Maduixer, missioner jesuïta terrassenc que
va morir a Mèxic el 19/11/1616-. Aquest carrer, en temps de la guerra es deia 1r de maig, és l'alfa i omega de qualsevol
biografia del nostre estimat Rafel. Qualsevol història passa per aquest via que tan bé coneix. Allà hi viu i allà hi va néixer.
Quin privilegi per part del Col·legi Sagrat Cor de les Agustines d'Ultramar tenir un veí únic i erudit que ha pogut investigar
a fons la història de la comunitat arribada a Terrassa, el 1924.
A la llar del barri del segle XX, potser ens trobem sense saber on seure i amb uns ulls com taronges per tanta història
comprimida en prestatges, arxius, fitxers, calaixos, papers, carpetes, imatges, programes, cartells i més papers. Impressionant
documentació sota una acurada conservació.
El més habitual entre els historiadors, en situacions com aquesta, es literalment deixar de parlar. Abandones la llar del
carrer Pare Font en estat de shock i trigues un xic a recuperar la parla. De sobte t'has empetitit i surts per sota la porta,
experimentes una kafkiana situació on t'adones que no saps absolutament res i alimentes la tesi d'un colpidor desconeixement
vers la ciutat que estimes però que se't presenta complexa i enigmàtica. Vostè que sap: doncs, ja no ho sé!
Potser l'hem conegut en una conferència-presentació d'un llibre-publicació-revista Terme-revista Bocamoll... En Rafel ha estat
un fidel participant-col·laborador-assistent sense fer sorolls i escarafalls, en la majoria de presentacions que han tingut
lloc a la ciutat en les darreres dècades. El trobareu sempre amatent i amb una discreció encomiable davant qualsevol errada
que pugui cometre l 'orador de torn. Les observacions sempre seran en privat tot començant pel ...em sembla que...
En un concert, com a gran amant de la música i dels bons conjunts instrumentals. No patiu que, en qualsevol cas, els programes,
absolutament tots, estan ben guardats i classificats.
En una inesperada trobada al mercat dominical de filatèlia, numismàtica, llibre de vell i brocanters de Sabadell, en les parades
sabatines dels col·leccionistes a la Rambla de Terrassa o en alguna assemblea de les diferents entitats a les quals pertany o ha
pertanyut.
Potser en l'aplec diari amb motiu dels cants de llibertat... hi vaig perquè soc un patriota, em recordava no fa gaire temps.
M 'agrada la suggestiva TRIADA que ens presenta l'Ana: numismàticacol·leccionismecatalanitat.
En el meu cas fou possiblement en una de les subhastes promogudes per en Rafel Comes dins les activitats del Grup Filatèlic,
Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (GFNCT) en la seu del Centre Cultural.
De fet, el periple d'aquesta entitat també mereix un públic reconeixement al voluntariat, dedicació i esforç per part dels
components de la Junta del Grup i tots els amants del col·leccionisme: La Polar, el Centre Social Catòlic, els Amics de les
Arts i la FACT. ¡Que lluny queda aquella 1 Exposició Nacional de Numismàtica de 1949! (cartell ressò) Des de fa molt temps,
els amics col·leccionistes els trobareu en l'edifici inaugurat pel president Pujol el dissabte 25 d'octubre de 1980. Estan
una mica amagadets però si us hi atanseu us rebran amb els braços oberts.
Com va dir aquell: "Sou molt bona gent". Persones meravelloses, d'infinita paciència i amabilitat, sempre disposades a ajudar.
Diria que les subhastes eren a finals de la dècada dels vuitanta, i aquells casolans i familiars encontres tenien lloc el
dissabte per la tarda, prèvia la revisió dels lots un dies abans. Recordo la situació d'una singularitat total. HO TROBO A
FALTAR. Res a veure, per descomptat, amb les subhastes senyorívoles i protocol·làries de Barcelona, Londres o París on es
subhasten retaules, joies i obres pictòriques.
Tenim un munt de respostes que es redueixen amb escreix quan la pregunta és i per què l'hem conegut? Pq.Hem endegat una conversa.?
Què ens ha portat a cercar una visita, una trobada, prèviament concertada o no, i/o aprofitar l'avinentesa d'haver coincidit al
Raval, a Sant Pere, a l'Arxiu Tobella, al C.Cultural, a l'Arxiu Històric de Terrassa o l'entorn del Mercat de Sabadell i perquè
no al seu estimat poble i refugi de LLAVORSI al Pallars Sobirà.
L'explicació es molt senzilla: li havíem de demanar alguna cosa, tothom algun cop a la vida li ha demanat alguna cosa al Rafel
Comes Ezequiel.
Frases com:
de manera urgent ens cal confirmar una informació o un reguitzell de dades
com podem saber el domicili d 'aquell personatge o quins eren els seus antecedents
Després de la darrera junta, grup de recerca, trobada d'una entitat recreativa o associació de veïns ha sorgit un possible
interrogant que només en Rafel Comes ens ho podrà resoldre: heu de parlar amb en Comes diu el més eixerit del consell directiu.
Una imatge, una dada, la història d'un carrer, uns vincles familiars, un reglament, una nissaga d'empresaris, una trajectòria esportiva,
professional, el nom d'un jugador del Terrassa, una filiació política, un programa de cinema, un llibre, una inscripció en una moneda...
SAP MOLTÍSSIM I HO TÉ GAIREBÉ TOT.
He rebut correus iguals o semblants de l'amic Rafel: "Josep, aquest cognom coincideix amb el d'aquestes quatre persones que viuen en
aquests carrers i disposen d'aquests telèfons" ó "en el seu dia vaig conèixer els nets o besnets i em van redirigir cap al tal adreça,
poble o família" Però també, "això que em preguntes ja t'ho vaig contestar fa un any" ho té tot apuntat i no se li'n escapa cap.
Majoritàriament sempre hem cercat l'amic Rafel per demanar-li quelcom amb el convenciment que ens podrà ajudar i tindrà una resposta
fiable sobre el que ens neguiteja, sobre el que ens urgeix, sobre el que ens manca i on l'impressor ja no ens dona més treva si es
tracta d 'un futur llibre o publicació.
Perquè com sempre, pels que demanem, tot son presses i urgències però amb en Rafel sempre trobem ERUDITISME, SAVIESA I BONHOMIA EN
ESTAT PUR. És l'antídot contra el neguit i l'ofuscament. Sempre un somriure i una paraula amable. Sempre obert també per aprendre
i manifestar-se receptiu i autocrític. Reconèixer la pròpia ignorància és una qualitat a l'abast de molt poca gent.
En la revista sabadellenca Quadern de les idees, les arts i les lletres, num. 164 de l'any 2008, en una interessant aproximació
biogràfica, la Dra. Fernández, sota el títol: "Rafael Comas i Ezequiel: la sal de la història terrassenca" ens parla de l'alçada
moral del personatge, una alçada moral que no es mesura tant per l'important abast del seu fons arxivístic, com per l'honest i
generós ús que li ha sabut donar, ja que, davant de qualsevol requeriment o consulta que se li adreci, mai ens trobarem amb una
negativa, tot el contrari, la seva col·laboració resulta immediata, desinteressada, confiada i magníficament efectiva. Comes és
el paradigma de la generositat en el sentit més ampli de la paraula. Sense condicions i lletra menuda. Generositat de bat a bat.
De fet la lletra "g" quantes possibilitats ens ofereix!: glosa, gràcies, gracis (mallorquí) goig, grat, gratitud, generositat però
tristament també trobem en el revers de la moneda: guerres, genocidi, Gernika, Gaza...
L'amic Rafel es un peculiar telèfon de l'esperança amb funcionament a full time per atendre i respondre tota mena de peticions,
dubtes i aclariments. En aquest telèfon també hi fan guàrdia, us atendran i no cal cita prèvia en Rafel Aróztegui o en Domènec
Ferran.
No tingueu cap mena de recança en fer la pertinent consulta, és el moment de tenir un record sincer i emotiu per Joaquim Verdaguer
i per tot el seu llegat.. el trobem molt a faltar. Per extensió també podeu fer consultes a Montse Saludes (feina encomiable Arxiu
Tobella), Santi Rius, Jordi Plana i al nostre particular dream team format pels bons amics de l'Arxiu Històric, Arxiu Comarcal, o
l'Arxiu Municipal.
TERRASSA ÉS UNA CIUTAT PRIVILEGIADA, No en tingueu cap dubte.
Rafel Comes es mou entre una proposta de perfil socràtic i un model inspirat en l'home del Renaixement. La humilitat d'aprendre i
admetre el desconeixement d'una qüestió és la seva divisa. És la rèplica directa als que suposadament ho coneixen i parlen de tot
i caminen pel viarany de la prepotència i la supèrbia.
Comes té moltes similituds amb l'esperit renaixentista que justifica i convida a un interès per tot i en qualsevol lloc i moment.
Es tracta d'una curiositat i una tafaneria ben enteses. Entendre la cultura com un tot: des de la història d'un carrer fins els
orígens d'una moneda. La prova més fefaent és el seu amor pel Col·leccionisme i la seva complicitat i compromís per aquest món,
bé sigui:
Formant part de les juntes directives del Grup Filatèlic
Escrivint 170 separates, cromos, postals, personatges, entitats, programes de cinema, nissagues empresarials
(les darreres dedicades a Roca i Pous) corresponents a la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic
i de Col·leccionisme, entre 1991 i 2008.
Posant al servei de sengles exposicions en el Centre Cultural tot el que ha recopilat sobre cartells i documents de
la Guerra Civil, Papers de guerra (2011), el Carnestoltes Terrassa(2013), l 'evolució del catalanisme(2015)
Editant amb Antoni Turró i amb pròleg de Jaume Canyameres "Les monedes de necessitat a Terrassa durant la guerra (1936-1939)", 1992
Aportació de gran nivell més enllà del paper moneda amb un estudi detallat de dotzenes d'establiments que es veieren abocats
a la seva utilització. Editorial Ègara
Aquí vull trencar una llança per l'amic Angel Hernández, model d'eruditisme i discreció, per la lloable iniciativa i per
les grans aportacions que ens va fer aquell projecte editorial. Un altre terrassenc que no fa soroll i fa molta feina.
També a l'espera d'algun reconeixement com tants d 'altres. Amb els teus estudis sobre la natura i l'entorn de Terrassa
has sabut continuar amb el meravellós llegat que el seu dia ens va deixar l'enyorat Angel Arissó.
Participant en l'obra col·lectiva: Rafel Comes, Ana Fernández, Montse Saludes Ed.Ajuntament de Terrassa 2009
"Terrassa: territori postal" una recopilació gràfica i biogràfica dels primers editors i fotògrafs de postals
terrassenques" Col·lecció Joan Arnella. Amb la corresponent exposició a l'Arxiu Històric durant la tardor de 2009.
Respecte: Terrassa, territori postal. Rafel Comes trenca una llança sobre les virtuts i propostes del col·leccionisme i
l'allunya de possibles descrèdits i menysteniment així com de valoracions frívoles i sornegueres. El col·leccionisme,
el bon col·leccionisme, no és un tema menor ans al contrari.
JOSEP M.BENAUL Comes ha admirat sempre i d'allò més l'enyorat i gran historiador sabadellenc Josep Maria BENAUL, per a
la gent del gremi ha estat un referent marcat pel rigor i la categoria. Benaul jugava en una altra lliga. Tots l'admiràvem.
Mestre i amic alhora. Historiador d'altíssim nivell. Era la generositat elevada a l'enèsima potència. Allà on siguis,
gràcies per tot.
Sobre el col·leccionisme, l'amic Josep Maria, també va dir la seva, ..però crec que els col·leccionistes de temàtica local,
si més no els d'una certa rellevància, comparteixen un cert deler de coneixement, un anhel per ubicar la peça on correspon i
per connectar-la, com en un trencaclosques, amb altres informacions acumulades.
M'ho fa pensar Rafel Comes Ezequiel, segurament el principal col·leccionista de temàtica terrassenca...
QUINTÍN LÓPEZ GÓMEZ
Comes em va fer adonar fa temps de la importància intel·lectual de Quintín López Gómez, personatge
força o molt desconegut dins la ciutat i, en concret, dins el món intel·lectual . Ara ratifico amb coneixement de causa
de que ha estat l'autor més prolífic de la nostra ciutat i l'amic Rafel ja ho sabia des de molt temps enrere i em va fer
aquest regal explicatiu. Conec Quintín sobretot gràcies a en Rafel Quintín López (Calvarrasa de Arriba,Salamanca,1864,
Terrassa, 1936) fou una persona d'una gran projecció internacional per la seva immensa obra literària, amb més d'una
cinquantena de títols, i per la complicitat com a pedagog (escuela Moderna carrer Pantà), escriptor, editor i conferenciant
en el món de la doctrina espiritista. Els dos grans referents del món espirita local: Miquel Vives i Quintín López. Va
dirigir el setmanari republicà El Espejo i exercí de secretari de l 'Ajuntament de Terrassa (1906 -1924)
La revista Lumen Endegà la revista mensual Lumen al voltant de 1895. Constatem la perllongada vida de la revista (fins 1926)
i les capacitats intel·lectuals del seu director. Quintín López mostrà per medi de Lumen la seva fecunditat literària
i la gran defensa del espiritisme a través dels nombrosos textos i reflexions apareguts. Esdevingué el paradigma i
referent internacional de la doctrina espiritista. Hom reconeixia aquesta condició.
Combinava escrits de molta categoria a càrrec de nombrosos col·laboradors no hi faltà mai la pròpia participació de Quintín
López amb la informació detallada de la vida quotidiana del moviment espirita. Gràcies a Lumen sabem, fil per randa, de les
xerrades a la Casa del Poble, a la seu de la Branca Bhakti del carrer Sant Gaietà, l 'Escola Industrial, el Centre Excursionista
o en d 'altres entitats ciutadanes.
LUMEN Fou un mitjà inqüestionable per difondre i explicar les activitats de Fraternitat Humana situada en el carrer Sant Isidre..
ALLÀ ES ON VA COMENÇAR TOT. I tot això ho dic i ho explico perquè el llegat d'en Rafel Comes no es queda curt, ans al contrari,
al costat d'aquella exhaustiva producció d'aquell singular personatge, salamanquí de naixement i terrassenc d'adopció.
Quan llegeixo i estudio l'obra de Quintín López, penso també amb en Rafel i l seva obra. No pot ser d'una altra manera davant la
producció faraònica del nostre homenatjat, no ÉS UNA COMPETICIÓ, ÉS UNA EVIDÈNCIA
En donen fe:
Les nombroses col·laboracions en la revista Bocamoll de l'Associació de Veïns del segle XX entre 1997 i 2024 amb aquell primer
article sobre "Els molins fariners" i la ferreteria i anteriorment cafè de l'Aranya.
Les col·laboracions d'en Comes al Bocamoll esdevenen un perfecte aparador de la història de la ciutat en les seves diferents
vessants i amb el punt habitual d'arrencada en la història més immediata dels carrers, indrets i places del segle XX.
Textos del Bocamoll son una veritable lliçó d'història per entendre el creixement i el teixit fabril i social de Terrassa
Les separates, esmentades anteriorment, de la circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa,
editades de febrer de 1991 a desembre de 2008.
Les biografies de personatges publicades en el butlletí de l'Ateneu Terrassenc. Una cinquantena de separates ens ofereixen una
informació descomunal. (a destacar l'estudi de tots presidents de l'Ateneu en la seva primera etapa entre 1879 i 1898)
Els rigorosos estudis en el camp de la numismàtica sobre monedes terrassenques, publicats a Terme i d'altres revistes especialitzades.
Llibre del paper moneda. Les col·laboracions amb la revista Terme han estat molt importants. Terme és on convergeixen molts dels
estudis d'en Comes. Enguany celebrem els 40 anys d 'aquesta revista inaugurada el 1986.
No oblidem els nostres exclusius tresors: Llibre de l'Any Arxiu Tobella Llibres de Terrassa, Fundació Torre del Palau Terme, CEHT, AHT,
A.Comarcal Vallès Occidental No hi ha cap més ciutat, llevat de Barcelona, on es trobi una oferta editorial d'aquesta categoria.
No sé si en som conscients. Qualitat i regularitat! Darrera hi ha molt d'esforç, moltes hores, molt patiment i molt dèficit econòmic.
A Terme, hi trobarem treballs d'en Comes sobre numismàtica, la primera moneda (1472), les monedes fabricades a Terrassa durant la
guerra dels Segadors (1641-1642) o brillants estudis com el del Centre Catalanista Republicà i els seus integrants. ExiliIpanema.
Relació articles TERME
Comes, Rafel i Escoz, Agus.Monedes ibèriques d'Egara. Un supòsit erroni.
Terme 05 1990 pp 53-54 COMES, Rafel. La primera moneda terrassenca. (1472).
Terme 06 1991 pp 33-35 COMES, Rafel. Les monedes terrassenques. (16411642).
Terme 07 1992 pp 19-25 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els V Rals de plata de la Universitat de la Vila (16411642).
Terme 09 1994 pp 19-24 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els bitllets municipals de la Guerra Civil (1937).
Terme 10 1995 pp 68-73 COMES, Rafael. "La medallís ca terrassenca de postguerra (1939-1970).".
Terme 14 1999 pp 8591 COMES, FERNÁNDEZ, SALUDES, El vedu sme terrassenc o la mirada endògena.
Terme 24 2009 pp 69-116 COMES, Rafael. El Centre Catalanista Republicà.
Terme 26 2011 pp 201-214 COMES, Rafel. La branca industrial dels Marcet, una nissaga singular.
Terme 29 2014 pp 167-178
Gràcies Rafel per tot el que has fet i has compartit.
Disculpa els lapsus i els nombrosos oblits. No ha estat gens senzill cuinar un relat amb tants i variats ingredients.
El teu treball és un regal incalculable per a milers de terrassencs i catalans en general
La teva feina esperona l'orgull de viure i sentir Terrassa. Certifica la satisfació immensa de ser els teus compatriotes.
La concessió de la Medalla d'Honor de la ciutat ha estat una iniciativa d'una gran categoria i ha representat una emotiva
i inoblidable complicitat entre tots els que t'estimem.
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES!!
Josep Puy
Terrassa, 16 de juny de 2026.
Ajuntament de Terrassa.
Dimarts 16 de juny de 2026
Il·lustríssim Sr. Alcalde de Terrassa, Sr. Jordi Ballart, Sres. regidores, Srs. regidors,
representants de les diferents institucions de la ciutat, integrants de les entitats que
heu donat suport a la iniciativa que avui ens aplega en aquest magnífic espai del Saló de
Plens, familiars, amigues i amics. Mariona, Montserrat, netes i net, benvolgut i apreciat
Rafel en aquest dia tan especial sens dubte únic com és la concessió d'aquesta merescuda
Medalla d'Honor de la ciutat de Terrassa, atorgament que fou oficialment aprovat en el ple
municipal del proppassat divendres 29 de maig.
Terrassa és la ciutat a la que hi has dedicat tantes hores, tants esforços, tanta estima i
amb una producció sense parió en els camps de la història local, el col·leccionisme, la
numismàtica, que t'has acabat convertint en el seu millor coneixedor i divulgador. Sempre
amb la característica de palesar una extrema generositat en compartir el que tens, el que
trobes i el que saps. SABER I COMPARTIR. ¡Una meravellosa combinació!
Amb la teva manera de fer, allunyes, una i altra vegada, la idea de que conèixer i reflexionar
sobre la ciutat sigui patrimoni d'una minoria. Tots estem convidats a ser-ne partícips, a
implicar-nos i a explorar el que desconeixem. El teu exemple és inqüestionable.
Com deia el locutor Luis Arribas Castro, "la ciutat és un milió de coses" i en el cas de
Terrassa has fet mans i mànigues perquè no deixés de sorprendre'ns ni d'interessar en una
aventura del tot captivadora i meravellosa.
És un veritable privilegi pronunciar aquest panegíric malgrat que hi ha veus molt més qualificades
dins i fora de la ciutat per fer una justa i acurada aproximació a la teva obra gegantina i
excel·lent trajectòria. Agraeixo de tot cor als qui m'hagin proposat i donat suport així com
les atencions rebudes, en tot moment, pel servei de protocol d'aquesta casa.
Permeteu-me, abans de seguir, de tenir un sentit i fraternal homenatge i palesar un emotiu record
per la Maria (Taulé i Blanes), la teva estimada esposa, que tots recordem i tenim sempre ben present,
traspassada el 9 de novembre de 2023, però que ben segur avui ens acompanya, allà on sigui, amb el
seu somriure, afecte i extraordinària bonesa.
Confesso que sento, en aquests moments, un gran goig i un emotiu privilegi per: ser testimoni d'una
jornada històrica, per tenir una implicació directa amb poder pronunciar aquestes paraules i per
sentir-me particularment acomboiat per aquests personatges que eternament presideixen el Saló de
Plens i que son responsables directes, entenc que no hi ha espai per a tothom, de que la ciutat
es trobi, avui dia, en un just i merescut reconeixement, a nivell de país, dins el món de la cultura,
les arts, la tècnica, l 'economia i la política.
Des del passat maldaren, malgrat tota mena d'adversitats i limitacions, perquè el moment present fos
pròsper i reeixit. No va ser gens senzill. Ens podem sentir ben cofois. No sé si en som prou conscients!
No deixem de valorar-ho en la seva justa mesura. SI ESTIMEM I CREIEM EN AQUESTA CIUTAT ES TAMBÉ GRÀCIES
A ELLS, MALGRAT tota mena de DIFERÈNCIES I CONTROVÈRSIES.
Una localitat que l'any vinent, dilluns 29 de març de 2027, celebrarà els 150 anys d'haver rebut el títol
de ciutat.
Comes des del temps present deixa un impressionant llegat per a les futures generacions. Novells i veterans
historiadors - molts forjats a l'entorn del CEHT- així com amants de la numismàtica i el col·leccionisme
esdevenim privilegiats i singulars marmessors d'un incalculable tresor. Tan de bo que ho tinguem ben en
compte. El repte és ben clar: ¿com preservar i difondre tot el que has escrit i publicat sobre Terrassa?
Perquè no recopilar tota la seva obra - articles i centenars de col·laboracions en tota mena d'ambits -
organitzar-ho per temes -nissagues, carrers, societat, política, monedes.... i fer-ne una edició conjunta:
"Rafel Comes, obra complerta", un ó dos volums. Seria fantàstic.
En preparar aquest humil parlament he consultat i llegit algunes coses de gent que et coneix i ha escrit al
voltant de les teves activitats, interessos culturals i immensa humanitat. Resulta molt difícil trobar una
publicació local, article, separata de diferent temàtica o extensió sense cites ni referències al teu saber,
expertesa i aportació documental.
Just fa uns dies em trobava repassant un interessant treball de Cristina Coll Márquez sobre l'antiga fàbrica
de la Magdalena de Ca n'Aurell,-Magdalena per ser el nom de l'esposa del fabricant Joan Mach Gutsems-, i em
vaig quedar gratament sorprès per les nombroses referències que l'autora dedica al nostre homenatjat.
QUANT RECONEIXEMENT I HONESTEDAT per les nombroses al·lusions.
Quina gran veritat quan has dit en alguna ocasió: "La gent, en general, ignora molt sobre els seus avantpassats".
La recerca de nissagues familiars i empresarials ha estat un dels teus grans reptes amb un munt de lloables i
necessàries aportacions. Hores d'ara sabem al detall la genealogia de moltes famílies i societats fabrils.
Amb un sol nom podem desfer tota la troca i resseguir una llarga història.
En aquest periple consultiu sobresurt la Dra. Ana Fernández, gran historiadora de temàtica terrassenca,
autora de nombrosos llibres i articles sobre la nostra història (associativa i empresarial), d'extraordinari
CV, professora d'art i humanitats durant molts anys a l'Escola Pia de Terrassa, que ha seguit i coneix
en profunditat la teva obra i n'ha biografiat la teva trajectòria. Ella també és l'autora de l'opuscle que
us lliuren en aquesta vesprada i del que en manllevo alguns comentaris.
El divendres 12 de maig de 2023 l'Ateneu Terrassenc t'anomenava Ateneista d'honor. La col·laboració amb aquesta
entitat ha estat extensa, fructífera i de gran compromís i te 'n donem les gràcies més sinceres en el trentè
aniversari de la seva refundació que enguany celebrem.
Tres mesos abans, el 2 de febrer, en la sala d'actes de la mateixa entitat, situada en el que havia estat
el Centre Mèdic del carrer Sant Quirze (durant la República, c/.Màrtirs del 6 d'octubre), vares rebre un
anticipat i meritori reconeixement per la teva trajectòria com historiador i gran expert en numismàtica a
càrrec d 'en Ramon Vidal i Miquel Crusafont.
Ana Fernández, intervingué encertadament en els dos actes, i com a glosadora en l'acte solemne del mes de maig,
celebrat a la Coral dels Amics del carrer Pantà, deia el següent: Rafel Comes, com molts professionals del món
historiogràfic, és un exorcista de l'oblit, un home que s'ha ocupat de retornar a la vida objectes i documents
que restaven als llimbs de la desmemoria, esperant el moment que algú com ell se n'ocupés i els dotés de la
capacitat d'articular novament la seva història, el seu relat.
És molt difícil de superar aquesta descripció. Personalment, afegiria i compartiria amb en Rafel l'expressió que
en el seu dia em va dir una persona molt apreciada: "l'ofici d'historiador representa, en realitat, ser un detectiu
del passat".
Detectiu del passat, exorcista de l'oblit, notari de la crònica terrassenca... tot s'hi avé però sempre prevalent
un sentit d'extrem encuriosiment, sempre constant i humil, de tot el que t'ha envoltat i has cercat al llarg de la
vida. Sense inquietud ni curiositat no hi ha història ni viatge al passat.
Moltes gràcies Ana pels teus escrits i per fer molt més planera la preparació d'aquest parlament.
Aquest és un humil discurs adreçat a una persona única i singular. Apassionada en recopilar, difondre i compartir
- sempre compartir - allò que coneix i va descobrint sobre la seva ciutat i comarca. Una persona identificada per
una infinita i sana tafaneria. Eva Ferran Gómez i Gemma García Llinares escrivien en el num.7 de la revista Terme,
de l'any 1992,
"La seva afecció al col·leccionisme el porta a recórrer els mercats de brocanters, llibreters de vell, fires i
subhastes on sap que pot trobar quelcom d'interessant. Recorregut que fa periòdicament a fons, escorcollant tot
els racons i buscant coses inèdites i concretes de la nostra ciutat.
A la seva biblioteca podem separar dues grans temàtiques: la numismàtica i tot allò que fa referència a la ciutat
de Terrassa".
Ben possible que hores d'ara alguns de vostès estiguin intentant recordar quan, com, on i de quina manera varen conèixer,
per primera vegada, Rafel Comes. Es un simple i agraït, malgrat les dificultats del temps, exercici de memòria investit
per una càrrega de notòria emotivitat.
Si féssim, entre els presents, una roda d'intervencions ens trobaríem amb moltes i potser inversemblants respostes:
Potser hi vareu contactar a la casa del carrer Pare Font, -en realitat Joan Font Maduixer, missioner jesuïta terrassenc que
va morir a Mèxic el 19/11/1616-. Aquest carrer, en temps de la guerra es deia 1r de maig, és l'alfa i omega de qualsevol
biografia del nostre estimat Rafel. Qualsevol història passa per aquest via que tan bé coneix. Allà hi viu i allà hi va néixer.
Quin privilegi per part del Col·legi Sagrat Cor de les Agustines d'Ultramar tenir un veí únic i erudit que ha pogut investigar
a fons la història de la comunitat arribada a Terrassa, el 1924.
A la llar del barri del segle XX, potser ens trobem sense saber on seure i amb uns ulls com taronges per tanta història
comprimida en prestatges, arxius, fitxers, calaixos, papers, carpetes, imatges, programes, cartells i més papers. Impressionant
documentació sota una acurada conservació.
El més habitual entre els historiadors, en situacions com aquesta, es literalment deixar de parlar. Abandones la llar del
carrer Pare Font en estat de shock i trigues un xic a recuperar la parla. De sobte t'has empetitit i surts per sota la porta,
experimentes una kafkiana situació on t'adones que no saps absolutament res i alimentes la tesi d'un colpidor desconeixement
vers la ciutat que estimes però que se't presenta complexa i enigmàtica. Vostè que sap: doncs, ja no ho sé!
Potser l'hem conegut en una conferència-presentació d'un llibre-publicació-revista Terme-revista Bocamoll... En Rafel ha estat
un fidel participant-col·laborador-assistent sense fer sorolls i escarafalls, en la majoria de presentacions que han tingut
lloc a la ciutat en les darreres dècades. El trobareu sempre amatent i amb una discreció encomiable davant qualsevol errada
que pugui cometre l 'orador de torn. Les observacions sempre seran en privat tot començant pel ...em sembla que...
En un concert, com a gran amant de la música i dels bons conjunts instrumentals. No patiu que, en qualsevol cas, els programes,
absolutament tots, estan ben guardats i classificats.
En una inesperada trobada al mercat dominical de filatèlia, numismàtica, llibre de vell i brocanters de Sabadell, en les parades
sabatines dels col·leccionistes a la Rambla de Terrassa o en alguna assemblea de les diferents entitats a les quals pertany o ha
pertanyut.
Potser en l'aplec diari amb motiu dels cants de llibertat... hi vaig perquè soc un patriota, em recordava no fa gaire temps.
M 'agrada la suggestiva TRIADA que ens presenta l'Ana: numismàticacol·leccionismecatalanitat.
En el meu cas fou possiblement en una de les subhastes promogudes per en Rafel Comes dins les activitats del Grup Filatèlic,
Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (GFNCT) en la seu del Centre Cultural.
De fet, el periple d'aquesta entitat també mereix un públic reconeixement al voluntariat, dedicació i esforç per part dels
components de la Junta del Grup i tots els amants del col·leccionisme: La Polar, el Centre Social Catòlic, els Amics de les
Arts i la FACT. ¡Que lluny queda aquella 1 Exposició Nacional de Numismàtica de 1949! (cartell ressò) Des de fa molt temps,
els amics col·leccionistes els trobareu en l'edifici inaugurat pel president Pujol el dissabte 25 d'octubre de 1980. Estan
una mica amagadets però si us hi atanseu us rebran amb els braços oberts.
Com va dir aquell: "Sou molt bona gent". Persones meravelloses, d'infinita paciència i amabilitat, sempre disposades a ajudar.
Diria que les subhastes eren a finals de la dècada dels vuitanta, i aquells casolans i familiars encontres tenien lloc el
dissabte per la tarda, prèvia la revisió dels lots un dies abans. Recordo la situació d'una singularitat total. HO TROBO A
FALTAR. Res a veure, per descomptat, amb les subhastes senyorívoles i protocol·làries de Barcelona, Londres o París on es
subhasten retaules, joies i obres pictòriques.
Tenim un munt de respostes que es redueixen amb escreix quan la pregunta és i per què l'hem conegut? Pq.Hem endegat una conversa.?
Què ens ha portat a cercar una visita, una trobada, prèviament concertada o no, i/o aprofitar l'avinentesa d'haver coincidit al
Raval, a Sant Pere, a l'Arxiu Tobella, al C.Cultural, a l'Arxiu Històric de Terrassa o l'entorn del Mercat de Sabadell i perquè
no al seu estimat poble i refugi de LLAVORSI al Pallars Sobirà.
L'explicació es molt senzilla: li havíem de demanar alguna cosa, tothom algun cop a la vida li ha demanat alguna cosa al Rafel
Comes Ezequiel.
Frases com:
de manera urgent ens cal confirmar una informació o un reguitzell de dades
com podem saber el domicili d 'aquell personatge o quins eren els seus antecedents
Després de la darrera junta, grup de recerca, trobada d'una entitat recreativa o associació de veïns ha sorgit un possible
interrogant que només en Rafel Comes ens ho podrà resoldre: heu de parlar amb en Comes diu el més eixerit del consell directiu.
Una imatge, una dada, la història d'un carrer, uns vincles familiars, un reglament, una nissaga d'empresaris, una trajectòria esportiva,
professional, el nom d'un jugador del Terrassa, una filiació política, un programa de cinema, un llibre, una inscripció en una moneda...
SAP MOLTÍSSIM I HO TÉ GAIREBÉ TOT.
He rebut correus iguals o semblants de l'amic Rafel: "Josep, aquest cognom coincideix amb el d'aquestes quatre persones que viuen en
aquests carrers i disposen d'aquests telèfons" ó "en el seu dia vaig conèixer els nets o besnets i em van redirigir cap al tal adreça,
poble o família" Però també, "això que em preguntes ja t'ho vaig contestar fa un any" ho té tot apuntat i no se li'n escapa cap.
Majoritàriament sempre hem cercat l'amic Rafel per demanar-li quelcom amb el convenciment que ens podrà ajudar i tindrà una resposta
fiable sobre el que ens neguiteja, sobre el que ens urgeix, sobre el que ens manca i on l'impressor ja no ens dona més treva si es
tracta d 'un futur llibre o publicació.
Perquè com sempre, pels que demanem, tot son presses i urgències però amb en Rafel sempre trobem ERUDITISME, SAVIESA I BONHOMIA EN
ESTAT PUR. És l'antídot contra el neguit i l'ofuscament. Sempre un somriure i una paraula amable. Sempre obert també per aprendre
i manifestar-se receptiu i autocrític. Reconèixer la pròpia ignorància és una qualitat a l'abast de molt poca gent.
En la revista sabadellenca Quadern de les idees, les arts i les lletres, num. 164 de l'any 2008, en una interessant aproximació
biogràfica, la Dra. Fernández, sota el títol: "Rafael Comas i Ezequiel: la sal de la història terrassenca" ens parla de l'alçada
moral del personatge, una alçada moral que no es mesura tant per l'important abast del seu fons arxivístic, com per l'honest i
generós ús que li ha sabut donar, ja que, davant de qualsevol requeriment o consulta que se li adreci, mai ens trobarem amb una
negativa, tot el contrari, la seva col·laboració resulta immediata, desinteressada, confiada i magníficament efectiva. Comes és
el paradigma de la generositat en el sentit més ampli de la paraula. Sense condicions i lletra menuda. Generositat de bat a bat.
De fet la lletra "g" quantes possibilitats ens ofereix!: glosa, gràcies, gracis (mallorquí) goig, grat, gratitud, generositat però
tristament també trobem en el revers de la moneda: guerres, genocidi, Gernika, Gaza...
L'amic Rafel es un peculiar telèfon de l'esperança amb funcionament a full time per atendre i respondre tota mena de peticions,
dubtes i aclariments. En aquest telèfon també hi fan guàrdia, us atendran i no cal cita prèvia en Rafel Aróztegui o en Domènec
Ferran.
No tingueu cap mena de recança en fer la pertinent consulta, és el moment de tenir un record sincer i emotiu per Joaquim Verdaguer
i per tot el seu llegat.. el trobem molt a faltar. Per extensió també podeu fer consultes a Montse Saludes (feina encomiable Arxiu
Tobella), Santi Rius, Jordi Plana i al nostre particular dream team format pels bons amics de l'Arxiu Històric, Arxiu Comarcal, o
l'Arxiu Municipal.
TERRASSA ÉS UNA CIUTAT PRIVILEGIADA, No en tingueu cap dubte.
Rafel Comes es mou entre una proposta de perfil socràtic i un model inspirat en l'home del Renaixement. La humilitat d'aprendre i
admetre el desconeixement d'una qüestió és la seva divisa. És la rèplica directa als que suposadament ho coneixen i parlen de tot
i caminen pel viarany de la prepotència i la supèrbia.
Comes té moltes similituds amb l'esperit renaixentista que justifica i convida a un interès per tot i en qualsevol lloc i moment.
Es tracta d'una curiositat i una tafaneria ben enteses. Entendre la cultura com un tot: des de la història d'un carrer fins els
orígens d'una moneda. La prova més fefaent és el seu amor pel Col·leccionisme i la seva complicitat i compromís per aquest món,
bé sigui:
Formant part de les juntes directives del Grup Filatèlic
Escrivint 170 separates, cromos, postals, personatges, entitats, programes de cinema, nissagues empresarials
(les darreres dedicades a Roca i Pous) corresponents a la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic
i de Col·leccionisme, entre 1991 i 2008.
Posant al servei de sengles exposicions en el Centre Cultural tot el que ha recopilat sobre cartells i documents de
la Guerra Civil, Papers de guerra (2011), el Carnestoltes Terrassa(2013), l 'evolució del catalanisme(2015)
Editant amb Antoni Turró i amb pròleg de Jaume Canyameres "Les monedes de necessitat a Terrassa durant la guerra (1936-1939)", 1992
Aportació de gran nivell més enllà del paper moneda amb un estudi detallat de dotzenes d'establiments que es veieren abocats
a la seva utilització. Editorial Ègara
Aquí vull trencar una llança per l'amic Angel Hernández, model d'eruditisme i discreció, per la lloable iniciativa i per
les grans aportacions que ens va fer aquell projecte editorial. Un altre terrassenc que no fa soroll i fa molta feina.
També a l'espera d'algun reconeixement com tants d 'altres. Amb els teus estudis sobre la natura i l'entorn de Terrassa
has sabut continuar amb el meravellós llegat que el seu dia ens va deixar l'enyorat Angel Arissó.
Participant en l'obra col·lectiva: Rafel Comes, Ana Fernández, Montse Saludes Ed.Ajuntament de Terrassa 2009
"Terrassa: territori postal" una recopilació gràfica i biogràfica dels primers editors i fotògrafs de postals
terrassenques" Col·lecció Joan Arnella. Amb la corresponent exposició a l'Arxiu Històric durant la tardor de 2009.
Respecte: Terrassa, territori postal. Rafel Comes trenca una llança sobre les virtuts i propostes del col·leccionisme i
l'allunya de possibles descrèdits i menysteniment així com de valoracions frívoles i sornegueres. El col·leccionisme,
el bon col·leccionisme, no és un tema menor ans al contrari.
JOSEP M.BENAUL Comes ha admirat sempre i d'allò més l'enyorat i gran historiador sabadellenc Josep Maria BENAUL, per a
la gent del gremi ha estat un referent marcat pel rigor i la categoria. Benaul jugava en una altra lliga. Tots l'admiràvem.
Mestre i amic alhora. Historiador d'altíssim nivell. Era la generositat elevada a l'enèsima potència. Allà on siguis,
gràcies per tot.
Sobre el col·leccionisme, l'amic Josep Maria, també va dir la seva, ..però crec que els col·leccionistes de temàtica local,
si més no els d'una certa rellevància, comparteixen un cert deler de coneixement, un anhel per ubicar la peça on correspon i
per connectar-la, com en un trencaclosques, amb altres informacions acumulades.
M'ho fa pensar Rafel Comes Ezequiel, segurament el principal col·leccionista de temàtica terrassenca...
QUINTÍN LÓPEZ GÓMEZ
Comes em va fer adonar fa temps de la importància intel·lectual de Quintín López Gómez, personatge
força o molt desconegut dins la ciutat i, en concret, dins el món intel·lectual . Ara ratifico amb coneixement de causa
de que ha estat l'autor més prolífic de la nostra ciutat i l'amic Rafel ja ho sabia des de molt temps enrere i em va fer
aquest regal explicatiu. Conec Quintín sobretot gràcies a en Rafel Quintín López (Calvarrasa de Arriba,Salamanca,1864,
Terrassa, 1936) fou una persona d'una gran projecció internacional per la seva immensa obra literària, amb més d'una
cinquantena de títols, i per la complicitat com a pedagog (escuela Moderna carrer Pantà), escriptor, editor i conferenciant
en el món de la doctrina espiritista. Els dos grans referents del món espirita local: Miquel Vives i Quintín López. Va
dirigir el setmanari republicà El Espejo i exercí de secretari de l 'Ajuntament de Terrassa (1906 -1924)
La revista Lumen Endegà la revista mensual Lumen al voltant de 1895. Constatem la perllongada vida de la revista (fins 1926)
i les capacitats intel·lectuals del seu director. Quintín López mostrà per medi de Lumen la seva fecunditat literària
i la gran defensa del espiritisme a través dels nombrosos textos i reflexions apareguts. Esdevingué el paradigma i
referent internacional de la doctrina espiritista. Hom reconeixia aquesta condició.
Combinava escrits de molta categoria a càrrec de nombrosos col·laboradors no hi faltà mai la pròpia participació de Quintín
López amb la informació detallada de la vida quotidiana del moviment espirita. Gràcies a Lumen sabem, fil per randa, de les
xerrades a la Casa del Poble, a la seu de la Branca Bhakti del carrer Sant Gaietà, l 'Escola Industrial, el Centre Excursionista
o en d 'altres entitats ciutadanes.
LUMEN Fou un mitjà inqüestionable per difondre i explicar les activitats de Fraternitat Humana situada en el carrer Sant Isidre..
ALLÀ ES ON VA COMENÇAR TOT. I tot això ho dic i ho explico perquè el llegat d'en Rafel Comes no es queda curt, ans al contrari,
al costat d'aquella exhaustiva producció d'aquell singular personatge, salamanquí de naixement i terrassenc d'adopció.
Quan llegeixo i estudio l'obra de Quintín López, penso també amb en Rafel i l seva obra. No pot ser d'una altra manera davant la
producció faraònica del nostre homenatjat, no ÉS UNA COMPETICIÓ, ÉS UNA EVIDÈNCIA
En donen fe:
Les nombroses col·laboracions en la revista Bocamoll de l'Associació de Veïns del segle XX entre 1997 i 2024 amb aquell primer
article sobre "Els molins fariners" i la ferreteria i anteriorment cafè de l'Aranya.
Les col·laboracions d'en Comes al Bocamoll esdevenen un perfecte aparador de la història de la ciutat en les seves diferents
vessants i amb el punt habitual d'arrencada en la història més immediata dels carrers, indrets i places del segle XX.
Textos del Bocamoll son una veritable lliçó d'història per entendre el creixement i el teixit fabril i social de Terrassa
Les separates, esmentades anteriorment, de la circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa,
editades de febrer de 1991 a desembre de 2008.
Les biografies de personatges publicades en el butlletí de l'Ateneu Terrassenc. Una cinquantena de separates ens ofereixen una
informació descomunal. (a destacar l'estudi de tots presidents de l'Ateneu en la seva primera etapa entre 1879 i 1898)
Els rigorosos estudis en el camp de la numismàtica sobre monedes terrassenques, publicats a Terme i d'altres revistes especialitzades.
Llibre del paper moneda. Les col·laboracions amb la revista Terme han estat molt importants. Terme és on convergeixen molts dels
estudis d'en Comes. Enguany celebrem els 40 anys d 'aquesta revista inaugurada el 1986.
No oblidem els nostres exclusius tresors: Llibre de l'Any Arxiu Tobella Llibres de Terrassa, Fundació Torre del Palau Terme, CEHT, AHT,
A.Comarcal Vallès Occidental No hi ha cap més ciutat, llevat de Barcelona, on es trobi una oferta editorial d'aquesta categoria.
No sé si en som conscients. Qualitat i regularitat! Darrera hi ha molt d'esforç, moltes hores, molt patiment i molt dèficit econòmic.
A Terme, hi trobarem treballs d'en Comes sobre numismàtica, la primera moneda (1472), les monedes fabricades a Terrassa durant la
guerra dels Segadors (1641-1642) o brillants estudis com el del Centre Catalanista Republicà i els seus integrants. ExiliIpanema.
Relació articles TERME
Comes, Rafel i Escoz, Agus.Monedes ibèriques d'Egara. Un supòsit erroni.
Terme 05 1990 pp 53-54 COMES, Rafel. La primera moneda terrassenca. (1472).
Terme 06 1991 pp 33-35 COMES, Rafel. Les monedes terrassenques. (16411642).
Terme 07 1992 pp 19-25 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els V Rals de plata de la Universitat de la Vila (16411642).
Terme 09 1994 pp 19-24 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els bitllets municipals de la Guerra Civil (1937).
Terme 10 1995 pp 68-73 COMES, Rafael. "La medallís ca terrassenca de postguerra (1939-1970).".
Terme 14 1999 pp 8591 COMES, FERNÁNDEZ, SALUDES, El vedu sme terrassenc o la mirada endògena.
Terme 24 2009 pp 69-116 COMES, Rafael. El Centre Catalanista Republicà.
Terme 26 2011 pp 201-214 COMES, Rafel. La branca industrial dels Marcet, una nissaga singular.
Terme 29 2014 pp 167-178
Gràcies Rafel per tot el que has fet i has compartit.
Disculpa els lapsus i els nombrosos oblits. No ha estat gens senzill cuinar un relat amb tants i variats ingredients.
El teu treball és un regal incalculable per a milers de terrassencs i catalans en general
La teva feina esperona l'orgull de viure i sentir Terrassa. Certifica la satisfació immensa de ser els teus compatriotes.
La concessió de la Medalla d'Honor de la ciutat ha estat una iniciativa d'una gran categoria i ha representat una emotiva
i inoblidable complicitat entre tots els que t'estimem.
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES!!
Josep Puy
Terrassa, 16 de juny de 2026.
Terrassa és la ciutat a la que hi has dedicat tantes hores, tants esforços, tanta estima i amb una producció sense parió en els camps de la història local, el col·leccionisme, la numismàtica, que t'has acabat convertint en el seu millor coneixedor i divulgador. Sempre amb la característica de palesar una extrema generositat en compartir el que tens, el que trobes i el que saps. SABER I COMPARTIR. ¡Una meravellosa combinació!
Amb la teva manera de fer, allunyes, una i altra vegada, la idea de que conèixer i reflexionar sobre la ciutat sigui patrimoni d'una minoria. Tots estem convidats a ser-ne partícips, a implicar-nos i a explorar el que desconeixem. El teu exemple és inqüestionable.
Com deia el locutor Luis Arribas Castro, "la ciutat és un milió de coses" i en el cas de Terrassa has fet mans i mànigues perquè no deixés de sorprendre'ns ni d'interessar en una aventura del tot captivadora i meravellosa.
És un veritable privilegi pronunciar aquest panegíric malgrat que hi ha veus molt més qualificades dins i fora de la ciutat per fer una justa i acurada aproximació a la teva obra gegantina i excel·lent trajectòria. Agraeixo de tot cor als qui m'hagin proposat i donat suport així com les atencions rebudes, en tot moment, pel servei de protocol d'aquesta casa.
Permeteu-me, abans de seguir, de tenir un sentit i fraternal homenatge i palesar un emotiu record per la Maria (Taulé i Blanes), la teva estimada esposa, que tots recordem i tenim sempre ben present, traspassada el 9 de novembre de 2023, però que ben segur avui ens acompanya, allà on sigui, amb el seu somriure, afecte i extraordinària bonesa.
Confesso que sento, en aquests moments, un gran goig i un emotiu privilegi per: ser testimoni d'una jornada històrica, per tenir una implicació directa amb poder pronunciar aquestes paraules i per sentir-me particularment acomboiat per aquests personatges que eternament presideixen el Saló de Plens i que son responsables directes, entenc que no hi ha espai per a tothom, de que la ciutat es trobi, avui dia, en un just i merescut reconeixement, a nivell de país, dins el món de la cultura, les arts, la tècnica, l 'economia i la política.
Des del passat maldaren, malgrat tota mena d'adversitats i limitacions, perquè el moment present fos pròsper i reeixit. No va ser gens senzill. Ens podem sentir ben cofois. No sé si en som prou conscients! No deixem de valorar-ho en la seva justa mesura. SI ESTIMEM I CREIEM EN AQUESTA CIUTAT ES TAMBÉ GRÀCIES A ELLS, MALGRAT tota mena de DIFERÈNCIES I CONTROVÈRSIES.
Una localitat que l'any vinent, dilluns 29 de març de 2027, celebrarà els 150 anys d'haver rebut el títol de ciutat.
Comes des del temps present deixa un impressionant llegat per a les futures generacions. Novells i veterans historiadors - molts forjats a l'entorn del CEHT- així com amants de la numismàtica i el col·leccionisme esdevenim privilegiats i singulars marmessors d'un incalculable tresor. Tan de bo que ho tinguem ben en compte. El repte és ben clar: ¿com preservar i difondre tot el que has escrit i publicat sobre Terrassa?
Perquè no recopilar tota la seva obra - articles i centenars de col·laboracions en tota mena d'ambits - organitzar-ho per temes -nissagues, carrers, societat, política, monedes.... i fer-ne una edició conjunta: "Rafel Comes, obra complerta", un ó dos volums. Seria fantàstic.
En preparar aquest humil parlament he consultat i llegit algunes coses de gent que et coneix i ha escrit al voltant de les teves activitats, interessos culturals i immensa humanitat. Resulta molt difícil trobar una publicació local, article, separata de diferent temàtica o extensió sense cites ni referències al teu saber, expertesa i aportació documental.
Just fa uns dies em trobava repassant un interessant treball de Cristina Coll Márquez sobre l'antiga fàbrica de la Magdalena de Ca n'Aurell,-Magdalena per ser el nom de l'esposa del fabricant Joan Mach Gutsems-, i em vaig quedar gratament sorprès per les nombroses referències que l'autora dedica al nostre homenatjat. QUANT RECONEIXEMENT I HONESTEDAT per les nombroses al·lusions.
Quina gran veritat quan has dit en alguna ocasió: "La gent, en general, ignora molt sobre els seus avantpassats". La recerca de nissagues familiars i empresarials ha estat un dels teus grans reptes amb un munt de lloables i necessàries aportacions. Hores d'ara sabem al detall la genealogia de moltes famílies i societats fabrils. Amb un sol nom podem desfer tota la troca i resseguir una llarga història.
En aquest periple consultiu sobresurt la Dra. Ana Fernández, gran historiadora de temàtica terrassenca, autora de nombrosos llibres i articles sobre la nostra història (associativa i empresarial), d'extraordinari CV, professora d'art i humanitats durant molts anys a l'Escola Pia de Terrassa, que ha seguit i coneix en profunditat la teva obra i n'ha biografiat la teva trajectòria. Ella també és l'autora de l'opuscle que us lliuren en aquesta vesprada i del que en manllevo alguns comentaris.
El divendres 12 de maig de 2023 l'Ateneu Terrassenc t'anomenava Ateneista d'honor. La col·laboració amb aquesta entitat ha estat extensa, fructífera i de gran compromís i te 'n donem les gràcies més sinceres en el trentè aniversari de la seva refundació que enguany celebrem.
Tres mesos abans, el 2 de febrer, en la sala d'actes de la mateixa entitat, situada en el que havia estat el Centre Mèdic del carrer Sant Quirze (durant la República, c/.Màrtirs del 6 d'octubre), vares rebre un anticipat i meritori reconeixement per la teva trajectòria com historiador i gran expert en numismàtica a càrrec d 'en Ramon Vidal i Miquel Crusafont.
Ana Fernández, intervingué encertadament en els dos actes, i com a glosadora en l'acte solemne del mes de maig, celebrat a la Coral dels Amics del carrer Pantà, deia el següent: Rafel Comes, com molts professionals del món historiogràfic, és un exorcista de l'oblit, un home que s'ha ocupat de retornar a la vida objectes i documents que restaven als llimbs de la desmemoria, esperant el moment que algú com ell se n'ocupés i els dotés de la capacitat d'articular novament la seva història, el seu relat.
És molt difícil de superar aquesta descripció. Personalment, afegiria i compartiria amb en Rafel l'expressió que en el seu dia em va dir una persona molt apreciada: "l'ofici d'historiador representa, en realitat, ser un detectiu del passat".
Detectiu del passat, exorcista de l'oblit, notari de la crònica terrassenca... tot s'hi avé però sempre prevalent un sentit d'extrem encuriosiment, sempre constant i humil, de tot el que t'ha envoltat i has cercat al llarg de la vida. Sense inquietud ni curiositat no hi ha història ni viatge al passat.
Moltes gràcies Ana pels teus escrits i per fer molt més planera la preparació d'aquest parlament.
Aquest és un humil discurs adreçat a una persona única i singular. Apassionada en recopilar, difondre i compartir - sempre compartir - allò que coneix i va descobrint sobre la seva ciutat i comarca. Una persona identificada per una infinita i sana tafaneria. Eva Ferran Gómez i Gemma García Llinares escrivien en el num.7 de la revista Terme, de l'any 1992, "La seva afecció al col·leccionisme el porta a recórrer els mercats de brocanters, llibreters de vell, fires i subhastes on sap que pot trobar quelcom d'interessant. Recorregut que fa periòdicament a fons, escorcollant tot els racons i buscant coses inèdites i concretes de la nostra ciutat.
A la seva biblioteca podem separar dues grans temàtiques: la numismàtica i tot allò que fa referència a la ciutat de Terrassa".
Ben possible que hores d'ara alguns de vostès estiguin intentant recordar quan, com, on i de quina manera varen conèixer, per primera vegada, Rafel Comes. Es un simple i agraït, malgrat les dificultats del temps, exercici de memòria investit per una càrrega de notòria emotivitat.
Si féssim, entre els presents, una roda d'intervencions ens trobaríem amb moltes i potser inversemblants respostes:
Potser hi vareu contactar a la casa del carrer Pare Font, -en realitat Joan Font Maduixer, missioner jesuïta terrassenc que va morir a Mèxic el 19/11/1616-. Aquest carrer, en temps de la guerra es deia 1r de maig, és l'alfa i omega de qualsevol biografia del nostre estimat Rafel. Qualsevol història passa per aquest via que tan bé coneix. Allà hi viu i allà hi va néixer. Quin privilegi per part del Col·legi Sagrat Cor de les Agustines d'Ultramar tenir un veí únic i erudit que ha pogut investigar a fons la història de la comunitat arribada a Terrassa, el 1924.
A la llar del barri del segle XX, potser ens trobem sense saber on seure i amb uns ulls com taronges per tanta història comprimida en prestatges, arxius, fitxers, calaixos, papers, carpetes, imatges, programes, cartells i més papers. Impressionant documentació sota una acurada conservació.
El més habitual entre els historiadors, en situacions com aquesta, es literalment deixar de parlar. Abandones la llar del carrer Pare Font en estat de shock i trigues un xic a recuperar la parla. De sobte t'has empetitit i surts per sota la porta, experimentes una kafkiana situació on t'adones que no saps absolutament res i alimentes la tesi d'un colpidor desconeixement vers la ciutat que estimes però que se't presenta complexa i enigmàtica. Vostè que sap: doncs, ja no ho sé!
Potser l'hem conegut en una conferència-presentació d'un llibre-publicació-revista Terme-revista Bocamoll... En Rafel ha estat un fidel participant-col·laborador-assistent sense fer sorolls i escarafalls, en la majoria de presentacions que han tingut lloc a la ciutat en les darreres dècades. El trobareu sempre amatent i amb una discreció encomiable davant qualsevol errada que pugui cometre l 'orador de torn. Les observacions sempre seran en privat tot començant pel ...em sembla que...
En un concert, com a gran amant de la música i dels bons conjunts instrumentals. No patiu que, en qualsevol cas, els programes, absolutament tots, estan ben guardats i classificats.
En una inesperada trobada al mercat dominical de filatèlia, numismàtica, llibre de vell i brocanters de Sabadell, en les parades sabatines dels col·leccionistes a la Rambla de Terrassa o en alguna assemblea de les diferents entitats a les quals pertany o ha pertanyut.
Potser en l'aplec diari amb motiu dels cants de llibertat... hi vaig perquè soc un patriota, em recordava no fa gaire temps. M 'agrada la suggestiva TRIADA que ens presenta l'Ana: numismàticacol·leccionismecatalanitat.
En el meu cas fou possiblement en una de les subhastes promogudes per en Rafel Comes dins les activitats del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (GFNCT) en la seu del Centre Cultural.
De fet, el periple d'aquesta entitat també mereix un públic reconeixement al voluntariat, dedicació i esforç per part dels components de la Junta del Grup i tots els amants del col·leccionisme: La Polar, el Centre Social Catòlic, els Amics de les Arts i la FACT. ¡Que lluny queda aquella 1 Exposició Nacional de Numismàtica de 1949! (cartell ressò) Des de fa molt temps, els amics col·leccionistes els trobareu en l'edifici inaugurat pel president Pujol el dissabte 25 d'octubre de 1980. Estan una mica amagadets però si us hi atanseu us rebran amb els braços oberts.
Com va dir aquell: "Sou molt bona gent". Persones meravelloses, d'infinita paciència i amabilitat, sempre disposades a ajudar. Diria que les subhastes eren a finals de la dècada dels vuitanta, i aquells casolans i familiars encontres tenien lloc el dissabte per la tarda, prèvia la revisió dels lots un dies abans. Recordo la situació d'una singularitat total. HO TROBO A FALTAR. Res a veure, per descomptat, amb les subhastes senyorívoles i protocol·làries de Barcelona, Londres o París on es subhasten retaules, joies i obres pictòriques.
Tenim un munt de respostes que es redueixen amb escreix quan la pregunta és i per què l'hem conegut? Pq.Hem endegat una conversa.? Què ens ha portat a cercar una visita, una trobada, prèviament concertada o no, i/o aprofitar l'avinentesa d'haver coincidit al Raval, a Sant Pere, a l'Arxiu Tobella, al C.Cultural, a l'Arxiu Històric de Terrassa o l'entorn del Mercat de Sabadell i perquè no al seu estimat poble i refugi de LLAVORSI al Pallars Sobirà.
L'explicació es molt senzilla: li havíem de demanar alguna cosa, tothom algun cop a la vida li ha demanat alguna cosa al Rafel Comes Ezequiel.
Frases com:
de manera urgent ens cal confirmar una informació o un reguitzell de dades
com podem saber el domicili d 'aquell personatge o quins eren els seus antecedents
Després de la darrera junta, grup de recerca, trobada d'una entitat recreativa o associació de veïns ha sorgit un possible interrogant que només en Rafel Comes ens ho podrà resoldre: heu de parlar amb en Comes diu el més eixerit del consell directiu.
Una imatge, una dada, la història d'un carrer, uns vincles familiars, un reglament, una nissaga d'empresaris, una trajectòria esportiva, professional, el nom d'un jugador del Terrassa, una filiació política, un programa de cinema, un llibre, una inscripció en una moneda... SAP MOLTÍSSIM I HO TÉ GAIREBÉ TOT.
He rebut correus iguals o semblants de l'amic Rafel: "Josep, aquest cognom coincideix amb el d'aquestes quatre persones que viuen en aquests carrers i disposen d'aquests telèfons" ó "en el seu dia vaig conèixer els nets o besnets i em van redirigir cap al tal adreça, poble o família" Però també, "això que em preguntes ja t'ho vaig contestar fa un any" ho té tot apuntat i no se li'n escapa cap.
Majoritàriament sempre hem cercat l'amic Rafel per demanar-li quelcom amb el convenciment que ens podrà ajudar i tindrà una resposta fiable sobre el que ens neguiteja, sobre el que ens urgeix, sobre el que ens manca i on l'impressor ja no ens dona més treva si es tracta d 'un futur llibre o publicació.
Perquè com sempre, pels que demanem, tot son presses i urgències però amb en Rafel sempre trobem ERUDITISME, SAVIESA I BONHOMIA EN ESTAT PUR. És l'antídot contra el neguit i l'ofuscament. Sempre un somriure i una paraula amable. Sempre obert també per aprendre i manifestar-se receptiu i autocrític. Reconèixer la pròpia ignorància és una qualitat a l'abast de molt poca gent.
En la revista sabadellenca Quadern de les idees, les arts i les lletres, num. 164 de l'any 2008, en una interessant aproximació biogràfica, la Dra. Fernández, sota el títol: "Rafael Comas i Ezequiel: la sal de la història terrassenca" ens parla de l'alçada moral del personatge, una alçada moral que no es mesura tant per l'important abast del seu fons arxivístic, com per l'honest i generós ús que li ha sabut donar, ja que, davant de qualsevol requeriment o consulta que se li adreci, mai ens trobarem amb una negativa, tot el contrari, la seva col·laboració resulta immediata, desinteressada, confiada i magníficament efectiva. Comes és el paradigma de la generositat en el sentit més ampli de la paraula. Sense condicions i lletra menuda. Generositat de bat a bat.
De fet la lletra "g" quantes possibilitats ens ofereix!: glosa, gràcies, gracis (mallorquí) goig, grat, gratitud, generositat però tristament també trobem en el revers de la moneda: guerres, genocidi, Gernika, Gaza...
L'amic Rafel es un peculiar telèfon de l'esperança amb funcionament a full time per atendre i respondre tota mena de peticions, dubtes i aclariments. En aquest telèfon també hi fan guàrdia, us atendran i no cal cita prèvia en Rafel Aróztegui o en Domènec Ferran.
No tingueu cap mena de recança en fer la pertinent consulta, és el moment de tenir un record sincer i emotiu per Joaquim Verdaguer i per tot el seu llegat.. el trobem molt a faltar. Per extensió també podeu fer consultes a Montse Saludes (feina encomiable Arxiu Tobella), Santi Rius, Jordi Plana i al nostre particular dream team format pels bons amics de l'Arxiu Històric, Arxiu Comarcal, o l'Arxiu Municipal.
TERRASSA ÉS UNA CIUTAT PRIVILEGIADA, No en tingueu cap dubte.
Rafel Comes es mou entre una proposta de perfil socràtic i un model inspirat en l'home del Renaixement. La humilitat d'aprendre i admetre el desconeixement d'una qüestió és la seva divisa. És la rèplica directa als que suposadament ho coneixen i parlen de tot i caminen pel viarany de la prepotència i la supèrbia.
Comes té moltes similituds amb l'esperit renaixentista que justifica i convida a un interès per tot i en qualsevol lloc i moment. Es tracta d'una curiositat i una tafaneria ben enteses. Entendre la cultura com un tot: des de la història d'un carrer fins els orígens d'una moneda. La prova més fefaent és el seu amor pel Col·leccionisme i la seva complicitat i compromís per aquest món, bé sigui:
Formant part de les juntes directives del Grup Filatèlic
Escrivint 170 separates, cromos, postals, personatges, entitats, programes de cinema, nissagues empresarials (les darreres dedicades a Roca i Pous) corresponents a la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme, entre 1991 i 2008.
Posant al servei de sengles exposicions en el Centre Cultural tot el que ha recopilat sobre cartells i documents de la Guerra Civil, Papers de guerra (2011), el Carnestoltes Terrassa(2013), l 'evolució del catalanisme(2015)
Editant amb Antoni Turró i amb pròleg de Jaume Canyameres "Les monedes de necessitat a Terrassa durant la guerra (1936-1939)", 1992
Aportació de gran nivell més enllà del paper moneda amb un estudi detallat de dotzenes d'establiments que es veieren abocats a la seva utilització. Editorial Ègara
Aquí vull trencar una llança per l'amic Angel Hernández, model d'eruditisme i discreció, per la lloable iniciativa i per les grans aportacions que ens va fer aquell projecte editorial. Un altre terrassenc que no fa soroll i fa molta feina. També a l'espera d'algun reconeixement com tants d 'altres. Amb els teus estudis sobre la natura i l'entorn de Terrassa has sabut continuar amb el meravellós llegat que el seu dia ens va deixar l'enyorat Angel Arissó.
Participant en l'obra col·lectiva: Rafel Comes, Ana Fernández, Montse Saludes Ed.Ajuntament de Terrassa 2009 "Terrassa: territori postal" una recopilació gràfica i biogràfica dels primers editors i fotògrafs de postals terrassenques" Col·lecció Joan Arnella. Amb la corresponent exposició a l'Arxiu Històric durant la tardor de 2009.
Respecte: Terrassa, territori postal. Rafel Comes trenca una llança sobre les virtuts i propostes del col·leccionisme i l'allunya de possibles descrèdits i menysteniment així com de valoracions frívoles i sornegueres. El col·leccionisme, el bon col·leccionisme, no és un tema menor ans al contrari.
JOSEP M.BENAUL Comes ha admirat sempre i d'allò més l'enyorat i gran historiador sabadellenc Josep Maria BENAUL, per a la gent del gremi ha estat un referent marcat pel rigor i la categoria. Benaul jugava en una altra lliga. Tots l'admiràvem. Mestre i amic alhora. Historiador d'altíssim nivell. Era la generositat elevada a l'enèsima potència. Allà on siguis, gràcies per tot.
Sobre el col·leccionisme, l'amic Josep Maria, també va dir la seva, ..però crec que els col·leccionistes de temàtica local, si més no els d'una certa rellevància, comparteixen un cert deler de coneixement, un anhel per ubicar la peça on correspon i per connectar-la, com en un trencaclosques, amb altres informacions acumulades.
M'ho fa pensar Rafel Comes Ezequiel, segurament el principal col·leccionista de temàtica terrassenca...
QUINTÍN LÓPEZ GÓMEZ
Comes em va fer adonar fa temps de la importància intel·lectual de Quintín López Gómez, personatge força o molt desconegut dins la ciutat i, en concret, dins el món intel·lectual . Ara ratifico amb coneixement de causa de que ha estat l'autor més prolífic de la nostra ciutat i l'amic Rafel ja ho sabia des de molt temps enrere i em va fer aquest regal explicatiu. Conec Quintín sobretot gràcies a en Rafel Quintín López (Calvarrasa de Arriba,Salamanca,1864, Terrassa, 1936) fou una persona d'una gran projecció internacional per la seva immensa obra literària, amb més d'una cinquantena de títols, i per la complicitat com a pedagog (escuela Moderna carrer Pantà), escriptor, editor i conferenciant en el món de la doctrina espiritista. Els dos grans referents del món espirita local: Miquel Vives i Quintín López. Va dirigir el setmanari republicà El Espejo i exercí de secretari de l 'Ajuntament de Terrassa (1906 -1924)
La revista Lumen Endegà la revista mensual Lumen al voltant de 1895. Constatem la perllongada vida de la revista (fins 1926) i les capacitats intel·lectuals del seu director. Quintín López mostrà per medi de Lumen la seva fecunditat literària i la gran defensa del espiritisme a través dels nombrosos textos i reflexions apareguts. Esdevingué el paradigma i referent internacional de la doctrina espiritista. Hom reconeixia aquesta condició.
Combinava escrits de molta categoria a càrrec de nombrosos col·laboradors no hi faltà mai la pròpia participació de Quintín López amb la informació detallada de la vida quotidiana del moviment espirita. Gràcies a Lumen sabem, fil per randa, de les xerrades a la Casa del Poble, a la seu de la Branca Bhakti del carrer Sant Gaietà, l 'Escola Industrial, el Centre Excursionista o en d 'altres entitats ciutadanes.
LUMEN Fou un mitjà inqüestionable per difondre i explicar les activitats de Fraternitat Humana situada en el carrer Sant Isidre.. ALLÀ ES ON VA COMENÇAR TOT. I tot això ho dic i ho explico perquè el llegat d'en Rafel Comes no es queda curt, ans al contrari, al costat d'aquella exhaustiva producció d'aquell singular personatge, salamanquí de naixement i terrassenc d'adopció.
Quan llegeixo i estudio l'obra de Quintín López, penso també amb en Rafel i l seva obra. No pot ser d'una altra manera davant la producció faraònica del nostre homenatjat, no ÉS UNA COMPETICIÓ, ÉS UNA EVIDÈNCIA
En donen fe:
Les nombroses col·laboracions en la revista Bocamoll de l'Associació de Veïns del segle XX entre 1997 i 2024 amb aquell primer article sobre "Els molins fariners" i la ferreteria i anteriorment cafè de l'Aranya.
Les col·laboracions d'en Comes al Bocamoll esdevenen un perfecte aparador de la història de la ciutat en les seves diferents vessants i amb el punt habitual d'arrencada en la història més immediata dels carrers, indrets i places del segle XX.
Textos del Bocamoll son una veritable lliçó d'història per entendre el creixement i el teixit fabril i social de Terrassa
Les separates, esmentades anteriorment, de la circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa, editades de febrer de 1991 a desembre de 2008.
Les biografies de personatges publicades en el butlletí de l'Ateneu Terrassenc. Una cinquantena de separates ens ofereixen una informació descomunal. (a destacar l'estudi de tots presidents de l'Ateneu en la seva primera etapa entre 1879 i 1898)
Els rigorosos estudis en el camp de la numismàtica sobre monedes terrassenques, publicats a Terme i d'altres revistes especialitzades.
Llibre del paper moneda. Les col·laboracions amb la revista Terme han estat molt importants. Terme és on convergeixen molts dels estudis d'en Comes. Enguany celebrem els 40 anys d 'aquesta revista inaugurada el 1986.
No oblidem els nostres exclusius tresors: Llibre de l'Any Arxiu Tobella Llibres de Terrassa, Fundació Torre del Palau Terme, CEHT, AHT, A.Comarcal Vallès Occidental No hi ha cap més ciutat, llevat de Barcelona, on es trobi una oferta editorial d'aquesta categoria. No sé si en som conscients. Qualitat i regularitat! Darrera hi ha molt d'esforç, moltes hores, molt patiment i molt dèficit econòmic.
A Terme, hi trobarem treballs d'en Comes sobre numismàtica, la primera moneda (1472), les monedes fabricades a Terrassa durant la guerra dels Segadors (1641-1642) o brillants estudis com el del Centre Catalanista Republicà i els seus integrants. ExiliIpanema. Relació articles TERME
Comes, Rafel i Escoz, Agus.Monedes ibèriques d'Egara. Un supòsit erroni.
Terme 05 1990 pp 53-54 COMES, Rafel. La primera moneda terrassenca. (1472).
Terme 06 1991 pp 33-35 COMES, Rafel. Les monedes terrassenques. (16411642).
Terme 07 1992 pp 19-25 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els V Rals de plata de la Universitat de la Vila (16411642).
Terme 09 1994 pp 19-24 COMES, Rafael. Les monedes terrassenques. Els bitllets municipals de la Guerra Civil (1937).
Terme 10 1995 pp 68-73 COMES, Rafael. "La medallís ca terrassenca de postguerra (1939-1970).".
Terme 14 1999 pp 8591 COMES, FERNÁNDEZ, SALUDES, El vedu sme terrassenc o la mirada endògena.
Terme 24 2009 pp 69-116 COMES, Rafael. El Centre Catalanista Republicà.
Terme 26 2011 pp 201-214 COMES, Rafel. La branca industrial dels Marcet, una nissaga singular.
Terme 29 2014 pp 167-178
Gràcies Rafel per tot el que has fet i has compartit.
Disculpa els lapsus i els nombrosos oblits. No ha estat gens senzill cuinar un relat amb tants i variats ingredients.
El teu treball és un regal incalculable per a milers de terrassencs i catalans en general
La teva feina esperona l'orgull de viure i sentir Terrassa. Certifica la satisfació immensa de ser els teus compatriotes.
La concessió de la Medalla d'Honor de la ciutat ha estat una iniciativa d'una gran categoria i ha representat una emotiva i inoblidable complicitat entre tots els que t'estimem.
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES!!
Josep Puy
Terrassa, 16 de juny de 2026.