FOTOMATON Desventura muralista Part 1

Hi va haver un moment en què la paret del pati era una extensió infinita de blanc hospitalari. Fins i tot es podien projectar-hi pel·lícules de cinema mut! Calia fer-hi alguna cosa.

La solució? Inundar-la de vida, color i una mica de surrealisme. D'aquí neix la idea d'aquest mural. A un costat, unes flors gegants, descomunals, d'aquelles que semblen sortir d'un somni i que tenen la missió principal de dir-li al blanc: "Això s'ha acabat". Unes flors tan grans que fan que qualsevol dia plujós sembli de ple juliol.

I després, el toc definitiu: el mític personatge del Fotomató amb les seves mascotes. Aquesta icona de la cultura urbana, retinguda en un instant de cara de circumstàncies, ara vetlla pel pati com si fos el guardià oficial del bon rotllo. Perquè si hem de tenir algú vigilant la terrassa, millor que sigui algú amb estil, un punt d'humor i moltes ganes de sortir ben afavorit a la foto.

En definitiva, aquest mural no és només pintura sobre totxo: és una declaració de guerra a la monotonia, un xut d'energia per al matí i la millor excusa per mirar el pati i somriure.

En definitiva, aquest mural no és només pintura sobre la pared: és una declaració de guerra a la monotonia, un xut d'energia per al matí i la millor excusa per mirar el pati i somriure.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el dimecres 16 de setembre de 2026. - Apartat - Jaume Olivet - Fotomatón - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici

Contador: