FOTOMATÓN Galeria 8. Arrenca la vuitena galeria de desventures del nostre estimat Fotomatón… 20 dibuixos més, del 141 al 160, ni més ni menys! I atenció, perquè en aquesta galeria podreu veure uns quants dibuixos dedicats al mon del cinema i els que vaig fer pel còmic dels Bandolers de Terrassa TOTS ELS DIBUIXOS D'AQUESTA GALERIA Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l’explicació que li he penjat… Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells, sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses tonteries!

Dibuix fet el divendres 17 de juliol de 2026

TERRASSA - Dilluns 20 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 3 Tauró (1975) Fotomaton s'endinsava a l’aigua com un míssil mal calibrat, fent bombolles que semblaven pets submarins. De sobte, darrere seu, una ombra gegant va trencar la superfície: el Tauró Blanc de Spielberg, amb aquella mirada de "avui soparé un humanoide amb gust de wifi". Fotomaton va intentar nedar discretament, però el seu estil era tan lamentable que semblava un pollastre a l'aigua. La Bèstia va obrir la boca, una caverna fosca plena de dents que semblaven ganivets de cuina. Fotomaton va xisclar sota l’aigua, que és com xisclar però amb més drama i menys aire, i va activar el mode "fugida desesperada". Va passar entre algues que li acariciaven les cames com si fossin tentacles amb mala intenció, va esquivar un peix que el va insultar en silenci, i va fer un gir tan brusc que fins i tot el Tauró va pensar: "Aquest tio està boig". Finalment, Fotomaton va aconseguir escapar perquè el Tauró va topar amb un banc de meduses i va decidir que potser era millor no menjar res que piqués. Fotomaton va emergir de l'aigua amb els ulls com dos faros i va cridar: "Mai més entro al mar! A partir d'ara només piscines d'hotel i dutxes!" Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 21 de juliol de 2026

TERRASSA - Dimecres 22 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 4 FEBRE DEL SISSABTE NIT (1977) Fotomaton, els dissabtes a la nit, és com aquell col·lega que entra a la discoteca convençut que la gravetat és opcional i que el món està preparat per veure'l brillar… encara que ningú ho hagi demanat. Quan posa un peu a la pista, el terra es converteix en una mena de parc infantil per adults amb brillantina: ell llisca, gira, fa aquell moviment de maluc que sembla un intent desesperat de treure's un post-it enganxat al pantaló, i la gent aplaudeix com si hagués descobert la penicil·lina. El seu dit, aquell dit que apunta cap al cel, no és un gest: és una amenaça. Una advertència. Un "vigileu, que ara ve la part complicada". I la part complicada sempre és ell. La seva camisa, oberta fins al punt exacte entre "sexy" i "senyor que ha perdut la vergonya a la ITV". Brilla tant que si hagués anat a ballar a Terrassa, hauria substituït els llums del Parc Vallès. Els vigilants haurien dit: "No cal encendre res, ja ha arribat el Fotomaton." Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissabte 25 de juliol de 2026

TERRASSA - Dilluns 27 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 5 THE JOKER (2019) Fotomaton s’ho ha passat tan bé fent de Joker que encara té la rialla enganxada a la cara. Va descobrir que portar el maquillatge verd i vermell li dona una sensació de llibertat absoluta: pot ballar per les escales, fer discursos dramàtics al metro i mirar la gent amb aquella cara de "estic gaudint massa d’això". The Joker és un thriller psicològic nord-americà dirigit per Todd Phillips i estrenat el 2019. La pel·lícula presenta una reinterpretació fosca i íntima de l’origen del mític antagonista de Batman. El protagonista és Arthur Fleck, interpretat magistralment per Joaquin Phoenix, un home marginat que treballa de pallasso i aspira a ser còmic mentre lluita contra problemes de salut mental i una societat que el rebutja. A mesura que la seva vida es desmunta, Arthur evoluciona cap a la figura del Joker, convertint-se en símbol d’una revolta social a Gotham. El repartiment inclou figures destacades com Robert De Niro (Murray Franklin), Zazie Beetz (Sophie Dumond) i Frances Conroy (Penny Fleck). El film va ser produït per Warner Bros. i DC Films, amb música de Hildur Guðnadóttir, i es va estrenar el 31 d’agost de 2019 a Venècia i el 4 d’octubre als EUA. Va ser un èxit rotund, superant els 1.079 milions de dòlars de taquilla i guanyant dos Oscars, incloent-hi el de Millor Actor per Phoenix. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 26 de juliol de 2026

TERRASSA - Dimarts 28 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 6 RAMBO (1982) En Fotomaton i Rambo, amics de batalletes, avancen pel bosc com dos herois d’una pel·li d'acció… però cadascun a la seva manera. Rambo, concentrat i silenciós, amb el ganivet a la mà. Fotomaton, en canvi, amb la cinta vermella mal lligada i aquella mirada de "estic vivint el personatge". Quan senten soroll entre els arbres, Rambo murmura la frase mítica: "A mi deixeu-me en pau." Fotomaton l'imita amb orgull, però massa fort, massa teatral, massa Fotomaton. Els ocells fugen, Rambo aixeca una cella, i ell somriu com si hagués clavat el moment. Més endavant, envoltats per enemics, Fotomaton deixa anar l'altra línia icònica: "No he començat jo aquesta guerra." Rambo el mira, mig seriós, mig resignat, perquè sap que el seu company improvisat s'ho està passant com un nen amb joguines noves. Entre explosions, crits i fulles que volen, Fotomaton s'ho passa de luxe interpretant el paper. Rambo… encara intenta entendre com ha acabat compartint escena amb ell. Rambo és una pel·lícula d’acció de 1982 dirigida per Ted Kotcheff i protagonitzada per Sylvester Stallone, que interpreta John Rambo, un veterà de Vietnam incapaç d'adaptar-se a la vida civil. Quan arriba al petit poble de Hope (Washington), topa amb el sheriff Will Teasle i és detingut injustament. L'abús policial desencadena els seus traumes de guerra i el porta a fugir a les muntanyes, on utilitza les seves habilitats militars per sobreviure a una persecució ferotge. El film, basat en la novel·la First Blood de David Morrell, va tenir un pressupost d'uns 15–18 milions de dòlars i va recaptar més de 125 milions, convertint-se en un èxit mundial i iniciant una saga mítica del cinema d’acció. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 de juliol de 2026

TERRASSA - Dimecres 29 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 7 TERMINATOR (1984) Fotomaton arriba al rodatge de Terminator amb una confiança que espanta: després d'haver interpretat Rambo, està més fibrat, més àgil i més flipat que mai. Les batalletes al bosc li han servit d'entrenament intensiu, i ara es planta davant de la càmera amb ulls de ciborg i actitud de "jo això ho tinc controlat". Quan el director li diu que entri en escena com una màquina imparable, Fotomaton respon amb un somriure de mig costat i deixa anar, molt convençut: "La força que he agafat fent de Rambo… això no ho para ningú." Avança amb pas pesat, mirada metàl·lica i aquella energia de "estic vivint el somni". I sí: entre fum, llums blaves i frases contundents, Fotomaton s'ho passa de luxe fent de Terminator, orgullós que les aventures prèvies amb Rambo li hagin donat el punt de forma perfecte per ser una màquina… o almenys, una molt bona imitació. Arnold Schwarzenegger observa el set amb els braços creuats, aquella mirada de "jo ja he vist de tot"… fins que veu aparèixer Fotomaton, aquest Stallone de pega que, en teoria, només havia vingut a fer d'extra a les escenes de perill. Arnold pensa: "Fantàstic… el noi de les cintes vermelles. El Rambo low-cost." Fotomaton entra decidit, amb pas de Terminator i una rigidesa que sembla més d'haver dormit malament que de ser un ciborg assassí. L'equip el mira, el director somriu massa, i Arnold comença a sospitar que alguna cosa no quadra. Quan li toca rodar, Fotomaton es planta al centre del set i deixa anar, amb veu profunda però una mica nasal: "I’ll be back."... Arnold obre els ulls. "Un moment… aquesta és MEVA." El director aplaudeix, la càmera grava, i Fotomaton continua interpretant com si fos el protagonista absolut. Arnold, incrèdul, pensa: "Aquest paio venia a fer d’extra… i ara m’està robant el paper. Si segueix així, acabarà fent també de Predator." The Terminator és un film de ciència-ficció i acció dirigit per James Cameron i estrenat el 26 d'octubre de 1984. Protagonitzat per Arnold Schwarzenegger, presenta el Terminator, un ciborg assassí enviat des de l'any 2029 fins al 1984 per eliminar Sarah Connor, ja que el seu futur fill liderarà la resistència humana contra les màquines. Al seu costat, Kyle Reese (Michael Biehn) viatja també del futur per protegir-la. La pel·lícula, amb un pressupost de 6,4 milions de dòlars, va recaptar més de 78 milions, convertint-se en un èxit que va iniciar una saga mítica. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 28 de juliol de 2026

TERRASSA - Dijous 30 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 8 FOTOPREDATOR Fotomaton, després de triomfar com a doble de Terminator, ja no coneix la por. El rodatge li ha pujat l’ego fins a nivells perillosos, i ara es presenta al set de Predator amb aquella actitud de "si he sobreviscut a fer d’un ciborg assassí, puc fer de qualsevol cosa que gruni". Arnolt, el gran, el mític, el que té bíceps que semblen dues neveres, l’observa des de la cadira de director amb una barreja d'enveja i incredulitat. Fotomaton es posa el maquillatge de camuflatge com si fos crema solar, es penja les xarxes de caça com si fossin complements de moda, i entra a la jungla artificial amb un pas tan decidit que fins i tot el Predator real es planteja demanar-li un autògraf. Les escenes més perilloses? Fotomaton les fa totes. Salts impossibles, explosions que li cremen les celles, persecucions entre arbres que no estan homologats per a humans… i ell, encantat. Quan el Predator li rugeix a la cara, Fotomaton respon amb un "ja he fet de Terminator, nano, no m’impressiones". Arnolt, des del costat, apreta les dents. "Aquest paio s'està quedant amb tots els moments heroics… i jo aquí, mirant." I Fotomaton, sudat, brut, i feliç com un nen al parc, continua rodant com si fos invencible. Perquè després de ser el doble de Terminator, ja no hi ha bèstia, alienígena o monstre que li faci respecte. Predator és una pel·lícula nord-americana de ciència-ficció, acció i terror estrenada el 12 de juny de 1987, dirigida per John McTiernan i escrita pels germans Jim i John Thomas. Té una durada de 107 minuts, un pressupost d'entre 15 i 18 milions de dòlars i una recaptació mundial de 98,3 milions. La van produir 20th Century Fox, Davis Entertainment, Silver Pictures i Gordon Company. El repartiment el lidera Arnold Schwarzenegger com a Dutch, amb Carl Weathers, Jesse Ventura, Bill Duke, Sonny Landham, Richard Chaves, Elpidia Carrillo i Kevin Peter Hall com el Predator. La música és d'Alan Silvestri, la fotografia de Donald McAlpine i els efectes de criatura de Stan Winston. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 30 de juliol de 2026

TERRASSA - Divendres 31 de juliol de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 9 FOTODRAGON Fotomaton va quedar absolutament al·lucinat quan va participar en el rodatge de Como entrenar a tu dragón. Ell, que sempre havia estat més de caminar per terra i fer fotos mal enfocades, de sobte es va veure damunt d’un drac, amb les escates brillants sota els dits i una força colossal que vibrava a cada batec d’ales. Quan el drac va enlairar-se, Fotomaton va perdre el nord. El vent li va arrencar un crit que no estava al guió, els ulls se li van omplir d’aigua i adrenalina, i durant uns segons va pensar que potser allò era massa per ell. Però després, quan el drac va estabilitzar el vol i el món va quedar petit sota els seus peus, Fotomaton va sentir una calma estranya, com si tot tingués sentit. Va mirar avall, va veure l’equip de rodatge convertit en puntets diminuts, i va pensar que mai havia estat tan viu. Cada gir del drac era una sacsejada d’eufòria, cada descens en picat una explosió de risa nerviosa. I, en algun moment, mentre intentava fer una foto que no sortís moguda, va murmurar: —Això… això és el millor que m’ha passat mai. "Cómo entrenar a tu dragón" es va estrenar el 2010, DreamWorks va sorprendre tothom amb una història que combinava aventura i tendresa. Dean DeBlois i Chris Sanders van donar vida a un món on els dracs deixaven de ser enemics per convertir-se en aliats inesperats. Inspirada en el llibre de Cressida Cowell, la pel·lícula va transformar una amistat improbable en un fenomen global. Amb un pressupost de 165 milions de dòlars, va acabar convertint-se en una de les joies més estimades de l’animació moderna. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 3 d'agost de 2026

TERRASSA - Dilluns 7 de setembre de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 10 FOTOAVATAR (Entrada 00260) En Fotomaton també es va atrevir amb la superproducció Avatar, i està llensadíssim, com si hagués intentat muntar un ikran sense permís i hagués acabat fent loopings per sobre de Pandora. Va tornar tot esbojarrat, amb el blau navi encara enganxat a les orelles i dient que ell, si cal, li fa un remake a James Cameron amb quatre cartrons, dues cordes i molta actitud. Un autèntic perill amb càmera. Avatar, estrenada el 2009 i dirigida per James Cameron, és una epopeia de ciència-ficció que combina tecnologia pionera i una sensibilitat ecològica molt marcada. La història segueix Jake Sully, interpretat per Sam Worthington, un exmarine paraplègic que és enviat a Pandora, una lluna exuberant habitada pels navi, per participar en el programa Avatar. Allà, a través d'un cos biogenètic, Jake descobreix un món viu, espiritual i profundament connectat amb la natura. La pel·lícula compta amb un repartiment destacat, amb Zoe Saldaña com Neytiri, Sigourney Weaver com la doctora Grace Augustine i Stephen Lang com el implacable coronel Quaritch. Amb un pressupost colossal i uns efectes visuals revolucionaris, Avatar es va convertir en un fenomen global i en una de les pel·lícules més taquilleres de la història, tot oferint una reflexió sobre el colonialisme, la preservació del medi ambient i la identitat. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 5 d'agost de 2026

TERRASSA - Dimarts 8 de setembre de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 11 FOTOGHOST (Entrada 00261) Està quedant claríssim el nivell que té en Fotomaton: no és que es faci el fantasma, és que va tan sobrat que els fantasmes es fan petits quan el veuen arribar. Ell no caça esperits… els esperits el veuen i pleguen veles. En Fotomaton no és un Cazafantasmas: és EL Cazafantasmas, amb majúscules, llums de neó i banda sonora pròpia. Cazafantasmas, estrenada el 1984 i dirigida per Ivan Reitman, és una comèdia sobrenatural que va redefinir el cinema comercial dels anys vuitanta. La història segueix tres parapsicòlegs excèntrics: Bill Murray, Dan Aykroyd i Harold Ramis que, després de perdre el suport de la universitat, decideixen muntar un servei d'eliminació de fantasmes a Nova York. Aviat, la ciutat es converteix en un camp de batalla ectoplàsmic, amb aparicions imprevisibles, clients espantats i un caos creixent que culmina en l'amenaça colossal del Stay Puft Marshmallow Man. Amb Sigourney Weaver i Rick Moranis completant el repartiment, la pel·lícula combina humor, acció i efectes especials innovadors, convertint-se en un fenomen cultural i en una de les comèdies més exitoses de la dècada. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 6 d'agost de 2026

TERRASSA - Dimecres 9 de setembre de 2026 FOTOMATON I EL CINEMA - 12 FOTOMONROE (Entrada 00262) Aquest Fotomaton no està perdent els papers… els està llençant enlaire com confeti mentre desfila pel plató. El seu poder d'interpretació és tan bèstia que qualsevol personatge que intenta resistir-se li acaba dient “ok, vale, interpreta’m tu, que jo no puc competir amb això”. En Fotomaton no actua: colonitza el paper, el sacseja, li fa un spin i el deixa brillant com si fos un fantasma acabat de capturar. Marilyn Monroe, nascuda com Norma Jeane Mortenson el 1 de juny de 1926 a Los Angeles, va créixer entre cases d'acollida i orfenats, en una infantesa marcada per la inestabilitat familiar. Amb el temps, aquella jove tímida es va convertir en una de les actrius i models més icòniques del segle XX, símbol de sensualitat i estrella indiscutible del Hollywood dels anys cinquanta. Va protagonitzar pel·lícules tan celebrades com Gentlemen Prefer Blondes (1953), The Seven Year Itch (1955) o Some Like It Hot (1959), consolidant una imatge pública tan poderosa com complexa. La seva vida, però, va estar marcada per lluites internes i pressions mediàtiques, fins que el 4 d’agost de 1962 va morir als 36 anys per una sobredosi de barbitúrics, un final que va contribuir a convertir-la en mite etern. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 22 d'abril de 2026

TERRASSA - Dilluns 27 d'abril de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 01 Durant uns dies, el nostre prota —en Fotomaton, que no sap estar-se quiet ni a trets— ens explicarà una història de bandolers ambientada a la nostra estimada Terrassa: “Les Heroiques Dones de Terrassa”, una epopeia tan èpica que fins i tot els bandolers han demanat permís per sortir-hi guapos. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 22 d'abril de 2026

TERRASSA - Dimarts 28 d'abril de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 02 Una història verídica, d’aquelles que fan olor de pólvora, suor i dignitat terrassenca. Uns fets que els Bandolers de Terrassa escenifiquen en una versió lliurement inspirada en la narració que l’amic Joaquim Verdaguer va deixar al seu blog sobre allò que va passar a Terrassa l’any 1558 —quan la ciutat encara no tenia semàfors, però ja tenia problemes grossos. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 22 d'abril de 2026

TERRASSA - Dimecres 29 d'abril de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 03 Aquests són els dibuixos que vaig fent i que, al final, serviran per explicar-vos una història. Dia a dia anireu veient pinzellades d’aquesta aventura, com si fóssiu espies mirant per un forat del pany. I, quan arribi el moment… ja veureu el resultat final, que promet més girs que una cursa de sacs a la Festa Major. I tot comença a la plaça del Mercat de la Vila de Terrassa, l’any 1558. A primera hora del matí tot estava tan tranquil que fins i tot els galls badallaven. Ningú —absolutament ningú— s’imaginava els fets que estaven a punt de viure… Uns fets que farien tremolar mercaders, bandolers i fins i tot algun frare mig adormit. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 22 d'abril de 2026

TERRASSA - Dijous 30 d'abril de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 04 Aquests són els tres primers dibuixos fets especialment per a aquesta història de bandolers. Ja veureu que m’ho estic currant de valent i, per no ser un professional del dibuix, n’estic força content. Què voleu… ja no tinc àvies que em facin carantoines, així que m’he d’animar jo solet mentre dibuixo bandolers, mercats del 1558 i altres meravelles terrassenques. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dijous 23 d'abril de 2026

TERRASSA - Divendres 1 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 05 La història ens situa l’any 1558, més concretament el 20 de juliol. Els carrers de Terrassa comencen a despertar lentament, amb aquella mandra de poble que encara no sap que està a punt de fer història. Les baldufes comencen a rodar… i, sense saber-ho, anuncien que aquell dia no seria un dia qualsevol, sinó un d’aquells que els cronistes expliquen amb veu greu i els bandolers amb un somriure tort. I és que ningú, absolutament ningú, podia imaginar que aquell 20 de juliol de 1558 quedaria gravat per sempre més en la memòria de la vila. Un dia en què Terrassa deixaria de ser només un poble tranquil per convertir-se en l’escenari d’una història de coratge, bandolers i dones que no es deixaven trepitjar per ningú. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dissabte 25 d'abril de 2026

TERRASSA - Dissabte 2 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 06 Això d’explicar fets que realment han passat potser li agradarà al nostre amic. I si queda content amb aquesta història… qui sap. Potser en vindran d’altres, perquè quan un bon narrador agafa embranzida, ja no hi ha qui el pari. I menys si es tracta de Terrassa, bandolers i dones valentes: una combinació que enganxa més que una baldufa nova en mans d’un nen del 1558. Però no marxem per peteneres, que ens coneixem. Continuem amb la nostra història, que encara som al 20 de juliol de 1558 i Terrassa està a punt de viure un dia que farà història… i algun maldecap. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 26 d'abril de 2026

TERRASSA - Diumenge 3 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 07 Els carrers ja bullen una mica més: els infants criden, els mercaders reneguen, i algun bandoler —d’aquells que es pensen que passen desapercebuts— ja ronda pels voltants. La ciutat respira tranquil·litat, però és aquella tranquil·litat falsa, com la d’un gat abans de saltar sobre un colom despistat. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 26 d'abril de 2026

TERRASSA - Dilluns 4 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 08 Sí, ja ho sé, les baldufes ja havien sortit en un altre dibuix… i què. Si m’encanten. Em transporten directe a quan era petit, amb els genolls pelats i la baldufa volant com si fos un Beyblade de l’edat de pedra. De fet, encara en tinc unes quantes per casa, per si m’agafa un atac de nostàlgia o de ridícul. I escolta, he mirat i resulta que eren una de les joguines més populars de l’època. O sigui que no és que jo sigui pesat: és que estic fent arqueologia lúdica. Saps què? Les baldufes són una de les joguines més antigues del món, amb més de quatre mil anys d'història documentada. Les primeres baldufes conegudes apareixen cap al 4000 aC, a la riba del riu Eufrates, on s'han trobat exemplars d'argila que ja funcionaven amb el mateix principi de rotació que avui coneixem . Aquest petit objecte giratori va viatjar per mig planeta: grecs i romans també hi jugaven, i els romans la coneixien com a turbo. Fins i tot autors clàssics com Cal·límac o Cató la mencionen, i aquest últim la recomanava com a joc infantil per mantenir els nens allunyats dels jocs d’atzar. Amb el temps, la baldufa es va estendre per Orient, la Xina i el Japó, convertint-se en una joguina universal. A casa nostra, tradicionalment es feien de fusta, amb una punta metàl·lica i una corda que li donava el gir característic. La seva simplicitat la va convertir en un clàssic dels carrers i patis d’escola, on els infants competien per veure qui la feia ballar més estona o qui aconseguia treure del cercle la baldufa dels altres. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el diumenge 26 d'abril de 2026

TERRASSA - Dimarts 5 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 09 Vale, vale, ja ho sé que m’està quedant una intro eterna… però què vols, si dibuixo a la velocitat d’un cargol amb ressaca. Els dibuixos no es fan sols, ja m’agradaria. Primer he de decidir què coi vull posar a la vinyeta, imaginar el fons, fer quatre gargots… i a veure si hi ha sort. A vegades surt a la primera (miracle), però el més habitual és que acabi navegant buscant referències fins que trobo alguna cosa que s’assembla al que tenia al cap. I quan passa… doncs apa, a dibuixar com si no hi hagués demà. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 d'abril de 2026

TERRASSA - Dimecres 6 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 10 Però tot plegat, comença una mica abans, la vila de Terrassa va quedar buida d’homes. A la crida del sometent, tots els homes capaços d’aixecar una espasa, una forca o, si calia, una paella de ferro, van marxar cap a Barcelona. La ciutat necessitava reforços: uns vaixells turcs havien estat vistos a la costa i calia defensar-la amb tot el que tinguessin. Així doncs, Terrassa es va quedar en mans de dones, infants, vells i quatre gats —literalment quatre, perquè els altres feien campana. La vila semblava tranquil·la, però aquella absència d’homes seria el detonant d’una de les gestes més sorprenents de la nostra història. I és que, mentre els homes defensaven Barcelona, les dones de Terrassa estaven a punt de demostrar que no necessitaven cap sometent per plantar cara a qui fes falta. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 d'abril de 2026

TERRASSA - Dijous 7 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 11 Els homes van deixar la vila sense arribar ni per un moment a sospitar el que aquella decisió podia suposar. A la crida del sometent, van marxar convençuts que feien el que tocava: defensar Barcelona d’uns vaixells turcs que havien estat vistos a la costa. I ho van fer amb la tranquil·litat —o la ingenuïtat— de pensar que deixaven enrere una vila on no havia de passar res més greu que una gallina escapatòria o un mercader rondinaire. Cap d’ells podia imaginar que, en la seva absència, la ciutat es convertiria en l’escenari d’uns fets que farien història. Ells marxaven pensant que tornarien i ho trobarien tot igual… Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 d'abril de 2026

TERRASSA - Divendres 8 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 12 No sé què està passant últimament amb els meus llapis, però comencen a fer coses que jo no havia demanat. Jo només volia fer quatre gargots per explicar una història… i de cop i volta em surten dibuixos que ni jo mateix m’esperava. És com si els llapis haguessin decidit posar-se d’acord i dir-me: “Seu, Jaime, que avui dibuixem nosaltres.” I jo, sincerament, estic sorprès, flipant i una mica sospitós. Perquè no sóc un professional del dibuix, però hi ha moments en què miro el paper i penso: “Escolta, això ho he fet jo? De veritat?” I sí, ho he fet jo… o potser els llapis, que ja van sols com baldufes del 1558. Sigui com sigui, cada nou dibuix és una petita sorpresa, una alegria inesperada i una empenta per continuar explicant aquesta història que, mica en mica, agafa forma i caràcter. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 27 d'abril de 2026

TERRASSA - Dissabte 9 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 13 I és curiós, perquè tot surt rodat. A l’entrada del dia 29 d’abril vaig escriure: “I tot comença a la plaça del Mercat de la Vila de Terrassa, l’any 1558. A primera hora del matí tot estava tan tranquil que fins i tot els galls badallaven.” I avui, repassant el que he fet per continuar dibuixant aquesta història… el meu cap ha pensat: “Escolta, com deu ser un gall badallant?” I ja em coneixeu: quan una idea absurda em pica, jo hi caic de quatre potes. Així que he agafat el llapis, he fet quatre ratlles… i mireu el resultat. Ni jo mateix sé com ho he fet. Però aquí el teniu: un gall del 1558 badallant com si hagués plegat tard d’una festa major medieval. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dilluns 4 de maig de 2026

TERRASSA - Diumenge 10 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 14 Bé, tornem a la nostra història. A la Vila només hi queden les dones, la canalla i la gent gran, que fan el que poden per mantenir el poble dret mentre els homes juguen a soldats. I clar… aquest panorama tan “tranquil” és aprofitat pels bandolers, que decideixen que és un bon dia per fer una visiteta. Una d’aquelles visites que no porta pas coca ni mistela, sinó mala idea i ganes de gresca. A la Vila tot era pau i silenci… fins que els bandolers van decidir aparèixer com qui no vol la cosa. Van baixar camí al Mercat amb aquella actitud de “què passa, guapes”, convençuts que serien rebuts amb crits d’histèria i corredisses. El que no sabien és que les dones de la Vila, quan s’hi posen, són més llestes que ells tres vegades. I els bandolers, pobres il·lusos, estaven a punt de descobrir-ho de la manera més educativa possible. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 5 de maig de 2026

TERRASSA - Dilluns 11 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 15 En lloc de crits i histèries, les dones de la Vila s’ho van prendre amb una calma que feia por. Quan van veure els bandolers arribar, en comptes de fugir o tremolar, els van rebre com si fossin convidats d’honor… però d’aquells que no vols que s’hi estiguin gaire. Els van plantar al davant unes botes de vi ben plenes del líquid més peleó que tenien, aquell que surt de la vintena premsada, quan el raïm ja només plora per compassió. Els bandolers, encantats de la vida, no sabien que estaven a punt de tastar el veritable arma secreta de la Vila. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 5 de maig de 2026

TERRASSA - Dimarts 12 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 16 Ja us podeu imaginar com s’ho passaven aquests bandolers: passant-se una bota darrere l’altra com si fos aigua beneïda, fins que totes van quedar ben buides, seques com un riu a l’agost. Cada glop els feia més valents, més xerraires i, sobretot, més convençuts que aquell vi peleó era “collita d’autor”. Les dones, mentrestant, miraven de lluny amb aquell somriure de qui sap perfectament que la festa només acaba de començar. Tot era part d’un pla increïblement rumiat per part de les nostres dones, un pla tan ben pensat que no tenia ni un sol forat, ni una esquerda, ni un “ai, potser això no sortirà bé”. Era un pla d’aquells que, si l’haguessin explicat als bandolers abans, haurien fugit corrents… però no, ells allà, bevent com si fos festa major, mentre les dones anaven marcant el ritme de la jugada amb un somriure de geni. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 5 de maig de 2026

TERRASSA - Dimecres 13 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 17 Ostres, no podia imaginar que la història de la nostra Vila fos tan divertida i apassionant. Quines dones més trapelles, tu! Van convertir una situació perillosa en una jugada mestra, van marejar els bandolers com si fossin gallines sense brúixola i, a sobre, ho van fer amb aquell estil tan seu: somriure murri, ull viu i cervell que va tres passes per davant. I el millor de tot és que els bandolers encara devien pensar que els estaven fent un favor. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimarts 5 de maig de 2026

TERRASSA - Dijous 14 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 18 Allò semblava la fi de la Vila… Però les nostres heroiques dones estaven a punt d’escriure una de les històries més enginyoses i valentes que mai s’havien vist. Un relat tan ple d’astúcia, coratge i picardia que, si ho haguessin explicat als cronistes de l’època, haurien pensat que els prenien el pèl. Però no: era real. I estava a punt de passar. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 6 de maig de 2026

TERRASSA - Divendres 15 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 19 Els bandolers havien begut tant del vi de vint-i-dues premses que ja no sabien si tenien espasa, cames o un núvol al davant. I les heròiques dones de Terrassa, que no perden pistonada, van aprofitar el moment per recordar-los que aquí mana qui té el cap clar… i els dallots a punt. Quines dones! Els bandolers havien perdut el nord entre glops i fanfarronades i elles, en canvi, van mantenir-se fidels al seu deure: protegir la Vila. Amb calma, amb fermesa i amb una valentia que no necessita crits, van demostrar que la força més gran és la que neix del compromís i la determinació. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 6 de maig de 2026

TERRASSA - Dissabte 16 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 20 Les dones de Terrassa van demostrar una valentia indomable, una determinació inquebrantable i una astúcia brillant. Davant dels bandolers, ja mig derrotats pel seu vi ferotge, elles es van alçar serenes, resoltes, coratjoses i poderoses. Amb un gest precís i una mirada imponent, van convertir la por en força i el perill en oportunitat. Aquell dia van ser invencibles, audaces, dignes, nobles, temeràries, sagaces, valentes, fermíssimes, magnífiques i absolutament extraordinàries. I així, amb una barreja perfecta de coratge i intel·ligència, van doblegar uns bandolers que mai haurien imaginat topar amb unes adversàries tan formidables. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 6 de maig de 2026

TERRASSA - Diumenge 17 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 21 El nostre estimat Fotomatón narra tot amb la passió d’un joglar hiperactiu. Passa pàgina rere pàgina del Llibre de les Aventures de la Vila de Terrassa, tan emocionat, tan ficat dins la història, que gairebé sembla que ell mateix sigui allà, esquivant dallots i bandolers amb alè de vi ranci. Però clar… tanta èpica obre la gana. I en un moment de glòria absolutament fotomatonesca, el nostre narrador fa el que faria qualsevol heroi amb estil: para de llegir, aixeca la cella i es fot una poma com si fos el trofeu de la victòria. Amb una mossegada sonora i orgullosa, deixa anar (amb la boca mig plena): —Això sí que és història viva, redéu. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 6 de maig de 2026

TERRASSA - Dilluns 18 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 22 Jo no em dedico al dibuix —o almenys no de manera seriosa, d’aquella que fa olor de llapis professionals i taules de llum— però, noi, quina sorpresa més bèstia m’he endut amb aquest personatge del Fotomatón. Cada vegada que el dibuixo, em surt un somriure mig trapella, mig orgullós, com si ell mateix em digués: “Va, continua, que això ens està quedant de conya”. I aquí em tens: jo, que només volia fer quatre vinyetes per passar l’estona, ara estic gaudint com un animal fent-lo explicar la història de les dones heroiques de Terrassa. Ell llegeix, gesticula, s’emociona, s’indigna… i jo, darrere el paper, m’ho passo pipa donant-li vida. És com si el Fotomatón m’arrossegués dins la història i em digués: “Vinga, dibuixa’m això, que les dones d’aquesta Vila són més grans que qualsevol llegenda”. I entre traç i traç, entre rialla i rialla, descobreixo que aquest personatge m’ha enganxat. Que m’ho estic passant de meravella, que m’encanta veure’l narrar, exagerar i posar-se les botes amb una poma mentre explica com les dones de Terrassa van deixar els bandolers més plans que un bacallà sec. Potser no seré mai un dibuixant de professió… però amb el Fotomatón, em sento com si ho fos. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 13 de maig de 2026

TERRASSA - Dimarts 19 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 23 Les dones de Terrassa ja han guanyat la partida, i de quina manera. Els bandolers, maniatats com pollastres a l’ast, es miren entre ells amb cara de “com coi ha passat això?”. Es fan creus de la seva incompetència monumental, del vi que els ha pujat al cap com un cavall desbocat i, sobretot, de no haver previst que les dones de la Vila tenen més seny, força i mala llet que tota la seva colla junta. Allà asseguts, amb les mans lligades i l’orgull xafat, només poden pensar: “Venim com lleons a fer por… i ens han deixat més domats que un gatet amb son”. Mentrestant, les dones —calmes, satisfetes i amb aquell somriure de “ja està fet”— comenten la jugada com qui parla del temps: “Veus? Si és que no donen per més.” Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 13 de maig de 2026

TERRASSA - Dimecres 20 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 24 Finalment, recollint les armes dels bandolers, les dones de Terrassa ho fan amb la mateixa calma amb què es recull la roba estesa abans que plogui. Els bandolers, derrotats i amb la dignitat més arrugada que un mitjó vell, només poden mirar com els hi treuen les escopetes, els trabucs i fins i tot aquell ganivet que feia més nosa que servei. Elles, eficients com sempre, comenten la jugada mentre apilen les armes al carro: —Mira, aquest encara tenia la pólvora humida. —Normal… amb el vi que s’han fotut, prou feina tenen per mantenir-se drets. Els bandolers, maniatats i amb cara de “mare meva, quina vergonya”, es pregunten com han pogut acabar així: “Venim a fer de dolents… i ens han deixat més desarmats que un gall sense plomes.” I les dones, amb aquell somriure de feina ben feta, tanquen el tema amb un simple: —Apa, nois. Gràcies per la visita. La propera vegada, aviseu… i portarem també una mica de coca. Tornar a l'inici.

Dibuix fet el dimecres 13 de maig de 2026

TERRASSA - Dijous 21 de maig de 2026 BANDOLERS DE TERRASSA - 25 Al final de tota aquesta aventura, ja porto aproximadament una vintena de dibuixos. Una vintena! Qui m’ho havia de dir. Entre dones valentes, bandolers mig estabornits, fotomatons que llegeixen i mengen pomes, carros plens d’armes i discursos sota tendals, això ja sembla una superproducció terrassenca del segle XVI. I el millor de tot és que cada dibuix té el seu moment, la seva broma i la seva part de llegenda. És com si la història s’anés fent sola… però amb els meus llapis suant tinta. Tornar a l'inici.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el dissabte 12 de setembre de 2026 - Apartat - Jaume Olivet - Fotomatón - Apartat - Jaume Olivet - Dibuix - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: