Galeria 6 - Inclou aventura lunar!
Arrenca la sisena galeria de desventures del nostre estimat Fotomatón…
20 dibuixos més, del 101 al 120, ni més ni menys! |

|
Abril - Cinema del Far West
El cinema del Far West, o western, és segurament el gènere més icònic dels Estats Units, una construcció mítica que transforma
la conquesta de la frontera en una epopeia moderna. A través de paisatges immensos com els de Monument Valley, aquestes pel·lícules
exploren el conflicte etern entre la civilització i la naturalesa salvatge, sovint personificat en la figura del pistoler solitari
o el xèrif que imposa la llei en un territori sense regles. |

|
Maig - Cinema històric
El cinema històric és una de les finestres més potents a la pantalla per endinsar-nos en temps passats. Ens ofereix la possibilitat
de viatjar a èpoques remotes, recreant escenaris, vestuaris i personatges que han marcat el curs de la humanitat. Des de les grans
epopeies de l'antiguitat fins a drames més íntims situats en períodes més recents, aquest gènere ens ajuda a entendre els orígens
de les nostres societats i cultures, connectant-nos amb les experiències i emocions de generacions anteriors. |

|
Juny - Cinema d'animació
El cinema d'animació ha estat, des dels seus inicis, el territori on la imaginació no coneix límits, convertint-se en un llenguatge
universal capaç d'emocionar tant infants com adults. Aquesta forma d'art ha evolucionat des dels dibuixos fets a mà fins a la sofisticació
digital, però la seva essència roman intacta: donar vida a l'impossible i explorar mons on les lleis de la física se sotmeten a la
narrativa i als sentiments. |

|
Juliol - Cinema de Gansters
El cinema de gàngsters és el retrat fosc i fascinant del somni americà truncat, on l'ambició i la violència caminen de la mà
pels carrers humits de la gran ciutat. A través de figures icòniques, des de l'ascens i caiguda d'Al Capone fins a la lleialtat
familiar de El Padrí, aquest gènere ens submergeix en un món de codis d'honor propis, vestits elegants i clarobscurs morals. |

|
Agost - Cinema de romans
El cinema conegut com a peplum o "cinema de sandàlies" va convertir l'Imperi Romà en el pati d'esbarjo més gran de Hollywood.
Aquestes superproduccions es caracteritzen per una grandiositat visual aclaparadora: milers d'extras, decorats colossals que
recreaven el Fòrum o el Coliseu i seqüències d'acció que encara avui ens deixen bocabadats, com la mítica cursa de quadrigues
de Ben-Hur. |

|
Sembla que la tripulació de l'Artemis II s'ha endut la sorpresa del segle en girar la cantonada lunar. Res de roques avorrides
o silenci còsmic: la cara oculta de la Lluna és, en realitat, el traster més gran de l'univers i el centre de vacances preferit
de la galàxia. |

|
El nostre amic és a la Lluna. I això? Vol saber com hi va arribar.
Amb la seva nau espacial Cafetera Classe Intergalàctica "LA FLOC ONE". |

|
La nau del nostre amic Fotomatón és, literalment, un circ espacial amb olor de cafè. I la tripulació… bé, diguem que la
NASA encara no està preparada per a això. |

|
Al seu costat, vigilant-ho tot amb aquell somriure de planta que sap més del que diu, hi ha la Margarida, la planta
carnívora més eficient de la galàxia. Ella no parla, però fa uns clic-clic amb les dents que deixen clar que és la
veritable cap de la missió. Quan alguna alarma s'encén, no s'espanta: simplement mira el Floc com dient “això ha estat
culpa teva, oi?”. |

|
La veritat és que el procés de selecció per entrar a la tripulació de la nau Fotomatón no s'assembla gens
al de la NASA. De fet, si la NASA ho veiés, probablement enviaria un correu electrònic amb el subjecte:
“Això és una broma, oi?”. |

|
Com ja sabem, el nostre estimat Fotomatón, després de tantes aventures cafeteneres i maniobres impossibles
amb el Floc i la Margarida, decideix que ja toca descansar una mica. Així que planta l'hamaca a la cara
oculta de la Lluna —el lloc ideal per fer una migdiada sense que ningú et demani favors— i es prepara un
mojito lunar amb gel meteòric i menta cultivada en gravetat baixa. Tot molt zen, molt tranquil, molt
“estic fora de cobertura, no insisteixis”. |

|
Després de la calçotada que vaig fer a casa diumenge passat amb els amics i la família,
encara amb l'olor de fum enganxada i la salsa romesco fent-me l'ullet des de la nevera
com si volgués dir “torna-hi, covard”, em va agafar aquell impuls creatiu que només surt
quan tens la panxa plena i el cap mig fregit de felicitat: “I si faig una calçotada…
però a la Lluna?” |

|
HAHAHA |

|
Diuen que al Carnestoltes tot s'hi val: és un moment per divertir-se, disfressar-se i deixar volar la imaginació.
El Carnestoltes de Terrassa, a més, té fama de ser reivindicatiu i transgressor. Cada persona és lliure de triar
el seu personatge i gaudir de la festa. |

|
Sí, i tant que ho sé. La Moguda Rock de Terrassa és aquell invent meravellós —i una mica suïcida— que en David Millán
organitza cada Festa Major: un macroconcert de cinc grups de rock local, tots apretats en una sola nit, amb energia,
suor, guitarres que criden i un públic que no sap si ballar, saltar o demanar aigua abans de morir deshidratat. |

|
El meu estimat Porronet és aquell petit miracle festiu que apareix cada any com si hagués sortit directament
d’un barril de bona alegria. Amb el seu logo porró gegant al capdavant —sempre disposat a repartir somriures i
algun glop imaginari—, la comparsa desfila pels carrers amb un ritme propi, mig festa major, mig disbauxa controlada. |

|
Potser Amunt i Crit no és la comparsa més transgressora del nostre Carnestoltes, potser tampoc la més reivindicativa,
però de color en tenen a dojo. Amunt i Crit és una de les comparses amb més Carnestoltes a les seves esquenes, i això
es nota en cada pas, cada somriure i cada explosió de confeti. |

|
Els Antoninots van aparèixer al Carnestoltes de Terrassa com si sortissin directament d’un mar cabrejat.
No anaven disfressats per fer bonic: anaven empastifats de plàstics, xarxes, llaunes i porqueries per
denunciar la merda que aboquem als oceans. |

|
Els Castellers de Terrassa anaven de gallines camperoles emprenyades, d’aquelles que si els toques els ous et
foten un picotasso que et deixa record. Cacarejaven com si haguessin descobert qui és el responsable de la
inflació del pinso i desfilaven marcant territori, com dient: ‘Els nostres ous, les nostres normes’. Una
comparsa amb plomes, orgull i mala llet de corral. |

|
Al centre de Terrassa s’amaga Els Silencis, un espai on cada detall compta i cada tapa explica una història.
Amb una decoració original i acollidora. |

|
TREMENDU DELIRI
Tremendu Deliri, aquest és el nom d’aquesta comparsa nova que s’estrena en aquest Carnestoltes de
Terrassa 2026 amb una energia que sembla sortida d’un laboratori prohibit. Diuen que arriben carregats
de colors, soroll i idees que no passen cap control de qualitat mental. Preparats o no… els Deliris ja són aquí.
|

|
ENTREMALIATS
Entremaliats i la seva comparsa "República Orgasmica 2035" fora una politiva feta de fang, benvinguts
a una replública de plaer! |
- Pujada el dijous 11 de juny de 2026 |
