© Jaume Olivet 2026



FOTOMATÓN
Galeria 6 - Inclou aventura lunar!

Arrenca la sisena galeria de desventures del nostre estimat Fotomatón… 20 dibuixos més, del 101 al 120, ni més ni menys!

I atenció, perquè en aquesta galeria podreu veure uns quants dibuixos ambientats en el Carnestoltes de Terrassa 2026 i moltes coses més com aquesta aventura lunar!



TOTS ELS DIBUIXOS D'AQUESTA GALERIA

Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l'explicació que li he penjat… Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells, sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses tonteries!







© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025



© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025



© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025



© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025



© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025 © Jaume Olivet 2025



© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el divendres 27 de març de 2026


TERRASSA - Dimarts 7 d'abril de 2026

12 MESOS 12 TEMES
Abril - Cinema del Far West

El cinema del Far West, o western, és segurament el gènere més icònic dels Estats Units, una construcció mítica que transforma la conquesta de la frontera en una epopeia moderna. A través de paisatges immensos com els de Monument Valley, aquestes pel·lícules exploren el conflicte etern entre la civilització i la naturalesa salvatge, sovint personificat en la figura del pistoler solitari o el xèrif que imposa la llei en un territori sense regles.

Des dels duels sota el sol de John Wayne fins a la visió més crua i polsegosa del spaghetti western de Sergio Leone, el gènere ha evolucionat des del blanc i negre moral cap a històries més complexes i crepusculars. Més enllà dels tirotejos i les persecucions a cavall, el gran llegat de l'oest americà a la pantalla gran és la seva capacitat per parlar de la llibertat, l'honor i la creació d'una nació sobre un horitzó ple de pols i llegenda.

Aquest gènere, tot i la seva èpica, sovint ha passat de puntetes sobre la realitat més dolorosa de la frontera: el tràgic destí de les nacions indígenes. Mentre les pel·lícules clàssiques idealitzaven l'expansió cap a l'oest, la història real va ser la d'un desplaçament forçós i sistemàtic que va portar molts pobles originaris al caire de l'extinció.

Amb el pas de les dècades, el cinema ha començat a mirar enrere amb una mirada més crítica i honesta. Hem passat de veure l'indi com un simple antagonista a reconèixer la dignitat de les seves cultures i la crueltat del genocidi que van patir. Aquest vessant més conscient ens recorda que sota la pols del Far West no només hi ha aventures, sinó també la memòria d'una terra que va ser arrabassada i d'uns pobles que van lluitar amb tot per la seva supervivència.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el diumenge 29 de març de 2026


TERRASSA - Dimecres 8 d'abril de 2026

12 MESOS 12 TEMES
Maig - Cinema històric

El cinema històric és una de les finestres més potents a la pantalla per endinsar-nos en temps passats. Ens ofereix la possibilitat de viatjar a èpoques remotes, recreant escenaris, vestuaris i personatges que han marcat el curs de la humanitat. Des de les grans epopeies de l'antiguitat fins a drames més íntims situats en períodes més recents, aquest gènere ens ajuda a entendre els orígens de les nostres societats i cultures, connectant-nos amb les experiències i emocions de generacions anteriors.

Jo he fet una recreació d'un auriga a l'antiga Roma inspirada en una una gran producció cinematogràfica: Ben Hur. Dramatisme i intensitat de les famoses curses de quadrigues, amb el nostre Fotomaton de protagonista!

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dilluns 30 de març de 2026


TERRASSA - Dijous 9 d'abril de 2026

12 MESOS 12 TEMES
Juny - Cinema d'animació

El cinema d'animació ha estat, des dels seus inicis, el territori on la imaginació no coneix límits, convertint-se en un llenguatge universal capaç d'emocionar tant infants com adults. Aquesta forma d'art ha evolucionat des dels dibuixos fets a mà fins a la sofisticació digital, però la seva essència roman intacta: donar vida a l'impossible i explorar mons on les lleis de la física se sotmeten a la narrativa i als sentiments.

En aquest escenari, Disney n'és el pilar fonamental. Amb l'estrena de La Blancaneu i els set nans, Walt Disney va demostrar que l'animació podia sostenir llargmetratges amb una càrrega emocional profunda, transformant el que era considerat un simple entreteniment infantil en un fenomen cultural global. La factoria no només ha definit l'estètica del gènere, sinó que ha creat un imaginari col·lectiu basat en somnis i valors que ha marcat a generacions senceres, consolidant l'animació com una de les formes d'expressió més influents i estimades de la història del cinema.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dimecres 1 d'abril de 2026


TERRASSA - Divendres 10 d'abril de 2026

12 MESOS 12 TEMES
Juliol - Cinema de Gansters

El cinema de gàngsters és el retrat fosc i fascinant del somni americà truncat, on l'ambició i la violència caminen de la mà pels carrers humits de la gran ciutat. A través de figures icòniques, des de l'ascens i caiguda d'Al Capone fins a la lleialtat familiar de El Padrí, aquest gènere ens submergeix en un món de codis d'honor propis, vestits elegants i clarobscurs morals.

Més enllà dels tirotejos i la llei seca, aquestes pel·lícules funcionen com un mirall de les esquerdes del sistema, explorant la tragèdia d'aquells que busquen el poder a qualsevol preu. Amb una estètica marcada pel fum del tabac i la nit eterna, el cinema de gàngsters ha aconseguit que personatges fora de la llei es converteixin en llegendes tràgiques que ens parlen de la cobdícia, la traïció i el pes inevitable de la culpa.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el divendres 3 d'abril de 2026


TERRASSA - Dissabte 11 d'abril de 2026

12 MESOS 12 TEMES
Agost - Cinema de romans

El cinema conegut com a peplum o "cinema de sandàlies" va convertir l'Imperi Romà en el pati d'esbarjo més gran de Hollywood. Aquestes superproduccions es caracteritzen per una grandiositat visual aclaparadora: milers d'extras, decorats colossals que recreaven el Fòrum o el Coliseu i seqüències d'acció que encara avui ens deixen bocabadats, com la mítica cursa de quadrigues de Ben-Hur.

Més enllà de l'espectacle, aquestes pel·lícules utilitzaven la història de Roma per parlar de temes universals com la lluita per la llibertat contra la tirania, el xoc entre el paganisme i el cristianisme o la corrupció del poder absolut. Títols com Spartacus o, més recentment, Gladiator, han fixat en el nostre imaginari una Roma de marbre, suor i sang, on el destí dels herois es decidia amb un simple gest del polze de l'emperador davant d'una multitud enfervorida.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dilluns 6 d'abril de 2026


TERRASSA - Diumenge 12 d'abril de 2026

LA PART FOSCA DE LA LLUNA

Sembla que la tripulació de l'Artemis II s'ha endut la sorpresa del segle en girar la cantonada lunar. Res de roques avorrides o silenci còsmic: la cara oculta de la Lluna és, en realitat, el traster més gran de l'univers i el centre de vacances preferit de la galàxia.

Mentre aquí baix ens pensem que som sols, allà darrere hi ha muntat un complex turístic de neó on els extraterrestres estiuegen amb bermudes de colors cridaners i beuen batuts d'heli que els fan parlar com barrufets espacials. Els astronautes han hagut de fer maniobres d'evasió per no xocar contra una piràmide gegantina feta exclusivament amb els mitjons desparellats que les nostres rentadores s'han anat menjant durant dècades; pel que es veu, la Lluna funciona com un imant gegant per a la roba perduda.

Però el més bo és que la cara fosca no és fosca per falta de sol, sinó perquè hi tenen instal·lat un cinema gegant on Elvis Presley, que està fantàsticament bé de salut, projecta les estrenes que encara no han arribat a la Terra. La tripulació ha informat que el senyal de Wi-Fi és tan potent que han pogut descarregar tota la música de l'univers en un tres i no res, però han hagut de tallar la comunicació ràpidament perquè un grup de flamencs de purpurina que floten en baixa gravetat els intentava vendre multipropietats en un cràter amb vistes a Saturn. Definitivament, el costat ocult té molta més marxa de la que ens havien explicat.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dijous 9 d'abril de 2026


TERRASSA - Dilluns 13 d'abril de 2026

LA CAFETERA ESPACIAL

El nostre amic és a la Lluna. I això? Vol saber com hi va arribar. Amb la seva nau espacial Cafetera Classe Intergalàctica "LA FLOC ONE".

Un nau especial, que quan arrenca motors, fa aquell glop-glop-glop de cafetera italiana que ja és, de fet, un avís de perill per a qualsevol civilització que tingui nas. Funciona amb un combustible tan potent com imprevisible: cafè pur, sense sucre, sense llet i sense pietat. Els propulsors escupen uns gasos aromàtics que deixen tota la Via Làctia amb olor de bar de poble a les 7 del matí.

Els astrònoms d'altres galàxies no saben si és un senyal de vida intel·ligent o un atac químic de bon rotllo. Quan la nau passa a prop d'un planeta, deixa una estela marronosa que els científics anomenen “grafància cafetera”: una mena de tatuatge aromàtic que dura segles i que fa que els extraterrestres diguin “mmm… què és això?” abans de desmaiar-se per excés de cafeïna ambiental.

I el millor de tot: si la nau tremola, no és una avaria. És que està fent el segon cafè del dia i s'està posant contenta.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dissabte 11 d'abril de 2026


TERRASSA - Dimarts 14 d'abril de 2026

LA TRIPULACIÓ DE LA FLOC ONE - Part 1

La nau del nostre amic Fotomatón és, literalment, un circ espacial amb olor de cafè. I la tripulació… bé, diguem que la NASA encara no està preparada per a això.

Al timó hi ha el Floc, el gat astronauta que no ha estudiat enginyeria aeroespacial però sí que ha estudiat com prémer tots els botons que no toquen. Porta unes alicates de tall perquè queda professional, però en realitat l'usa per rascar-se darrere l'orella mentre activa el pilot automàtic sense voler.

CONTINUA

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dissabte 11 d'abril de 2026


TERRASSA - Dimecres 15 d'abril de 2026

LA TRIPULACIÓ DE LA FLOC ONE - Part 2

Al seu costat, vigilant-ho tot amb aquell somriure de planta que sap més del que diu, hi ha la Margarida, la planta carnívora més eficient de la galàxia. Ella no parla, però fa uns clic-clic amb les dents que deixen clar que és la veritable cap de la missió. Quan alguna alarma s'encén, no s'espanta: simplement mira el Floc com dient “això ha estat culpa teva, oi?”.

Junts, aquests dos herois intergalàctics mantenen la nau en funcionament… més o menys. De vegades el Floc flota per la cabina perseguint un cable rosa com si fos un ratolí espacial, mentre la Margarida controla els comandaments amb una calma vegetal que fa enveja.

CONTINUA

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dissabte 11 d'abril de 2026


TERRASSA - Dijous 16 d'abril de 2026

LA TRIPULACIÓ DE LA FLOC ONE - Part 3

La veritat és que el procés de selecció per entrar a la tripulació de la nau Fotomatón no s'assembla gens al de la NASA. De fet, si la NASA ho veiés, probablement enviaria un correu electrònic amb el subjecte: “Això és una broma, oi?”.

El Floc, per exemple, va superar totes les proves… sense voler. A la prova de resistència a la gravetat zero, simplement va començar a flotar i a perseguir un cable com si fos un ratolí intergalàctic. Els examinadors van apuntar: “Reflexos felins extraordinaris”. Ell només volia jugar.

Després hi havia la prova de manteniment tècnic. El Floc va agafar una clau anglesa, va prémer tres botons equivocats i, misteriosament, va arreglar un sistema que ni tan sols estava trencat. Els instructors van concloure: “Genialitat caòtica. Aprovat”.

La Margarida, en canvi, va impressionar tothom amb la seva disciplina vegetal. A la prova de resistència al silenci absolut, va guanyar sense esforç. A la prova de reacció davant emergències, només va fer un clic-clic amb les dents i els tècnics van decidir que ningú volia comprovar què passava si la suspendien.

I així, entre miols, clics i un entusiasme discutible, van ser declarats “aptes” per formar part de la tripulació. No perquè fossin els millors… sinó perquè ningú més s'hi va presentar. Ara són els herois oficials de la nau cafetera LA FLOC ONE, entrenats (o no) per afrontar qualsevol aventura que l'univers els llenci. I sorprenentment, els surt prou bé.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dijous 9 d'abril de 2026


TERRASSA - Divendres 17 d'abril de 2026

FOTOMATON TÉ VISITA

Com ja sabem, el nostre estimat Fotomatón, després de tantes aventures cafeteneres i maniobres impossibles amb el Floc i la Margarida, decideix que ja toca descansar una mica. Així que planta l'hamaca a la cara oculta de la Lluna —el lloc ideal per fer una migdiada sense que ningú et demani favors— i es prepara un mojito lunar amb gel meteòric i menta cultivada en gravetat baixa. Tot molt zen, molt tranquil, molt “estic fora de cobertura, no insisteixis”.

Però just quan està a punt de fer el primer glop… una nau li tomba la cantonada lunar. Literalment. Com si la Lluna tingués cantonades. I d'aquella nau en surten quatre astronautes amb cara de “hem vingut a molestar-te, però amb afecte”.

No volien baixar a la Lluna, segons deien la seva nau no estava preparada! Però en Fotomaton els hi envia LA FLOC ONE i de cop apareixen caminant a càmera lenta —tot i que a la Lluna això surt sol— i li fan un salut militar que no sap si és protocol oficial o una coreografia improvisada. Un d'ells porta un pastís despressuritzat, un altre una bandera per plantar al costat de l'hamaca, i els altres dos només venen a tafanejar.

Fotomatón sospira, deixa el mojito a un costat i diu: “Home… ja us trobava a faltar. Passeu, passeu. Però compte amb la sorra lunar, que després ho embruta tot.” I així, el que havia de ser un moment de pau absoluta es converteix en una mini-festa improvisada a la cara oculta de la Lluna. Perquè, al final, fins i tot quan vol descansar, l'univers insisteix a fer-li companyia.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dimarts 14 d'abril de 2026


TERRASSA - Dissabte 18 d'abril de 2026

CALÇOTADA LLUNAR

Després de la calçotada que vaig fer a casa diumenge passat amb els amics i la família, encara amb l'olor de fum enganxada i la salsa romesco fent-me l'ullet des de la nevera com si volgués dir “torna-hi, covard”, em va agafar aquell impuls creatiu que només surt quan tens la panxa plena i el cap mig fregit de felicitat: “I si faig una calçotada… però a la Lluna?”

Perquè sí, perquè per què no. Si ja vaig sobreviure a encendre una graella amb vent terrassenc, què m'ha d'espantar, la manca d'oxigen lunar. Total, és un dibuix: aquí la ciència es pren vacances i la lògica es queda a casa.

I pam, allà estàs: plantat al cràter lunar, amb un manat de calçots a la mà, somrient com si haguessis descobert la recepta secreta de l'univers. Al teu costat, el Floc observa la graella amb la mateixa intensitat amb què mira un pollastre a l'ast, i la Margarida… bé, la Margarida sembla estar calculant si els calçots compten com a vegetals o com a víctimes potencials.

El millor de tot és que, evidentment, a la Lluna no hi ha aire per fer foc. Però això a tu et fa la mateixa gràcia que un semàfor en vermell a les tres del matí: cap. “És un dibuix, tu! Aquí tot s'hi val!” I encens la graella com si res, amb un foc que desafia totes les lleis de la física i un aroma que segurament arriba fins a Mart.

Mentrestant, l'Artemis 2 torna a la una Terra que us mira des de dalt amb cara de “què esteu fent ara, exactament?”. Terra, Terra, tenim un problema... hi ha un energumen fent calçots a la lluna i no ens ha convidat!

Però tu, tranquil. Tu segueixes girant calçots, el Floc segueix vigilant que no s'escapi cap, i la Margarida… bé, ella només espera el moment de tastar-ne un. O de menjar-se algú, mai se sap.

I això és una calçotada a la Lluna: perquè quan l'art crida, la física calla.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el diumenge 19 d'abril de 2026


TERRASSA - Dimarts 21 d'abril de 2026

MILENIALS

CARNESTOLTES 32

HAHAHA
Com que no tinc prou feina, em despisto i acabo fent dos fotomatons de la mateixa comparsa.

"Per un turisme ecológic", aquest és el lema de la comparsa Milenials.

Cada dia, milers d'avions s'enlairen deixant al seu pas un rastre invisible però devastador. Els vols s'han convertit en una rutina tan normalitzada que sovint oblidem el seu impacte real: tones i tones de CO2 alliberades a l'atmosfera, soroll constant que altera ecosistemes i persones, i un model de mobilitat que accelera l'emergència climàtica.

La proliferació de vols curts, molts d'ells perfectament substituïbles per tren, és un símbol d'un sistema que prioritza la rapidesa i la comoditat per damunt del planeta. Mentre el món s'escalfa i els fenòmens extrems es multipliquen, continuem alimentant una indústria que és responsable d'una part significativa de les emissions globals.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dIlluns 20 d'abril de 2026


TERRASSA - Dimecres 22 d'abril de 2026

CARNESTOLTES 33

LA LIADA

Diuen que al Carnestoltes tot s'hi val: és un moment per divertir-se, disfressar-se i deixar volar la imaginació. El Carnestoltes de Terrassa, a més, té fama de ser reivindicatiu i transgressor. Cada persona és lliure de triar el seu personatge i gaudir de la festa.

Això fa que, de vegades, hi hagi comparses que puguin ferir la sensibilitat d'algú. Volem recordar que aquest web no es fa responsable de cap tema, contingut o missatge que pugui aparèixer durant el Carnestoltes. Les opinions i propostes formen part de l'esperit lliure de la celebració i són responsabilitat de qui les crea.

Gràcies per participar i contribuir al Carnestoltes.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dimarts 12 de maig de 2026


TERRASSA - Dijous 28 de maig de 2026

LA MOGUDA ROCK 2026

Sí, i tant que ho sé. La Moguda Rock de Terrassa és aquell invent meravellós —i una mica suïcida— que en David Millán organitza cada Festa Major: un macroconcert de cinc grups de rock local, tots apretats en una sola nit, amb energia, suor, guitarres que criden i un públic que no sap si ballar, saltar o demanar aigua abans de morir deshidratat.

És un esdeveniment que ja forma part del folklore terrassenc: si no hi ha un solo de guitarra que s'escolta fins a Matadepera, no és la Moguda Rock. En David, fidel al seu estil, ho munta tot amb aquella barreja de passió i caos controlat que el caracteritza. I el resultat és sempre el mateix: una nit èpica.

EXPO ROCK-DIBUIXOS

En Fotomaton ja està afinant els llapis com si fossin guitarres elèctriques, perquè aquest any s'afegeix a la Moguda Rock de Terrassa amb una exposició de rock-dibuixos feta per artistes locals. L'expo ocuparà el pati del Tecavins durant tot el mes de juliol, amb tret de sortida divendres 3 de juliol, coincidint amb la Moguda.

I encara millor: si vols formar-ne part, només cal que facis un dibuix de temàtica Moguda Rock de Terrassa i l'enviïs a FOTO Jaume Olivet. El Fotomaton t'hi espera amb els braços oberts i els flaixos carregats.

I ja ho saps: si vas a la Moguda, passa per l'exposició… i envia'm un selfie que vull veure't rockejant de veritat.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el diSSABTE 16 de maig de 2026


TERRASSA - Divendres 29 de maig de 2026

CARNESTOLTES 34

EL PORRONET

El meu estimat Porronet és aquell petit miracle festiu que apareix cada any com si hagués sortit directament d’un barril de bona alegria. Amb el seu logo porró gegant al capdavant —sempre disposat a repartir somriures i algun glop imaginari—, la comparsa desfila pels carrers amb un ritme propi, mig festa major, mig disbauxa controlada.

Els seus membres ballen, salten i encomanen bon rotllo allà on passen, com si el món fos una rua eterna i Terrassa el seu escenari natural. Quan arriba El Porronet, la gent sap que el Carnestoltes ja és aquí de veritat: colors, música, xerinola i aquell punt de bogeria simpàtica que només ells saben portar.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dissabte 16 de maig de 2026


TERRASSA - Dissabte 30 de maig de 2026

CARNESTOLTES 35

AMUNT I CRITS

Potser Amunt i Crit no és la comparsa més transgressora del nostre Carnestoltes, potser tampoc la més reivindicativa, però de color en tenen a dojo. Amunt i Crit és una de les comparses amb més Carnestoltes a les seves esquenes, i això es nota en cada pas, cada somriure i cada explosió de confeti.

Amunt i Crits va néixer el 1948, quan un grup d’amics terrassencs que ballaven sardanes van decidir formar una colla pròpia. L’any següent ja competien arreu i el 1949 es van proclamar campions de la província de Barcelona, un èxit que els va donar nom i empenta. Amb el temps van créixer, van crear colles infantils i juvenils i també l’Esbart Amunt i Crits, convertint-se en una de les entitats folklòriques més estimades de Terrassa. Més de set dècades de dansa, festa i tradició que encara avui es noten cada vegada que surten al carrer.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el diumenge 17 de maig de 2026


TERRASSA - Diumenge 31 de maig de 2026

CARNESTOLTES 36

ANTONINOTS

Els Antoninots van aparèixer al Carnestoltes de Terrassa com si sortissin directament d’un mar cabrejat. No anaven disfressats per fer bonic: anaven empastifats de plàstics, xarxes, llaunes i porqueries per denunciar la merda que aboquem als oceans.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dissabte 23 de maig de 2026


TERRASSA - Dilluns 1 de juny de 2026

CARNESTOLTES 37

CASTELLERS DE TERRASSA

Els Castellers de Terrassa anaven de gallines camperoles emprenyades, d’aquelles que si els toques els ous et foten un picotasso que et deixa record. Cacarejaven com si haguessin descobert qui és el responsable de la inflació del pinso i desfilaven marcant territori, com dient: ‘Els nostres ous, les nostres normes’. Una comparsa amb plomes, orgull i mala llet de corral.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el divendres 29 de maig de 2026


TERRASSA - Dimarts 2 de juny de 2026

EL TALLER DELS SILENCIS 1

Al centre de Terrassa s’amaga Els Silencis, un espai on cada detall compta i cada tapa explica una història. Amb una decoració original i acollidora.

I si tot va bé, aviat tindrem sorpresa grossa. De moment, en Fotomaton ha decidit apropar-se a investigar el terreny, com qui no vol la cosa. Anirem informant, que aquest paio sempre dona tema.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dilluns 1 de juny de 2026


TERRASSA - Dimecres 3 de juny de 2026

CARNESTOLTES 38
TREMENDU DELIRI

Tremendu Deliri, aquest és el nom d’aquesta comparsa nova que s’estrena en aquest Carnestoltes de Terrassa 2026 amb una energia que sembla sortida d’un laboratori prohibit. Diuen que arriben carregats de colors, soroll i idees que no passen cap control de qualitat mental. Preparats o no… els Deliris ja són aquí.

Tornar a l'inici.







© Jaume Olivet 2026
Dibuix fet el dimarts 2 de juny de 2026


TERRASSA - Dijous 4 de juny de 2026

CARNESTOLTES 39
ENTREMALIATS

Entremaliats i la seva comparsa "República Orgasmica 2035" fora una politiva feta de fang, benvinguts a una replública de plaer!

Tornar a l'inici.











TAMBÉ ET POT INTERESSAR:

- Pujada el dijous 11 de juny de 2026
- Apartat - Jaume Olivet - Fotomatón
- Apartat - Jaume Olivet - Dibuix
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.

- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026