Galeria 5 - Repte Carnestoltes.
Arrenca la cinquena galeria de desventures del nostre estimat Fotomatón…
20 dibuixos més, del 81 al 100, ni més ni menys! |

|
En Fotomaton s’havia llevat decidit a posar-se guapo… però mai ho feia sol. Davant del mirall,
amb la pinta a la mà i cara de “avui sí”, tenia públic. A l’esquerra, la Margarida l’observava
amb un somriure sospitós, com dient: “Compte amb aquest serrell… sembla cruixent.” |

|
En Fotomatón, transformat (per uns dies i sense efectes secundaris coneguts… o això diuen) en membre de La Mascarada,
l’organització del Carnestoltes de Terrassa. Vestit amb la túnica reglamentària, el cinturó ben lligat
(més o menys, no preguntis) i un somriure d’orella a orella, aixeca la càmera cap al cel com si estigués a punt de
fotografiar… la lluna, el caos o l’esperit del Carnestoltes en persona. |

|
Aquest Fotomatón és un cachondo de manual: sempre a punt per fer la broma, provocar el caos i disparar
la càmera en el moment menys oportú. |

|
Això de dibuixar és com una droga dura: com hi fotis mà, ja no hi ha marxa enrere.
Comences fent quatre ratlles… i quan te n’adones portes tres hores, la mà feta pols
i el cervell en flames. |

|
Vull que consti que el primer sorprès —i una mica acollonit— soc jo. No tinc ni idea de què passa,
però els Fotomatons em brollen del llapis com si hi visquessin de lloguer i paguessin la renda en
pur espectacle. Jo m’assec amb la idea de fer quatre ratlles tranquil·les… i pam! Ja en tinc un
altre mirant-me amb cara de “què, anem a liar-la o què?”. És com si el llapis tingués turbo i els
Fotomatons sortissin en cadena, disfressats, xulos i amb ganes de festa. Ho juro: jo només agafo
el llapis. La resta és màgia gamberra. |

|
Aquí teniu els 4 dibuixos anteriors tal com els vaig fer: tots a la mateixa fulla, compartint espai,
respirant el mateix caos creatiu i empaitant-se els uns als altres com si el paper fos una pista de ball. |

|
I aquest què fa exactament? Aplaudeix? Resa? Està fent palmes amb devoció carnavalesca o està invocant
l’esperit suprem del confeti etern? Amb aquesta careta sembla que no hagi trencat mai un plat. Té posat
d’escolanet aplicat, de nen que demana les coses “si us plau” i dona les gràcies. Però jo no me’n refio
ni un gram. Aquesta mirada té doble fons. |

|
I aquestes celles, sisplau. Aquestes celles no són celles normals. Aquestes celles són personatge secundari amb contracte propi. |

|
En Fotomaton gairebé sempre riu. Sempre. Tant que els ulls se li tanquen sols, com si fossin persianes que no obeeixen.
I clar, amb els ulls tancats… enfocar correctament és com intentar agafar aigua amb un colador. |

|
I és que, en Fotomaton, l’eterna alegria ambulant: sempre disposat a fer una bona abraçada, a repartir petons com si fossin caramels. |

|
No hi ha millor escenari per a un personatge com Fotomaton que la bogeria del Carnestoltes de Terrassa.
Aquest 2026 estic gaudint de valent donant-li vida al Fotomaton en ple clímax festiu! |

|
Mireu-lo bé. Aquesta cara no és d'anar a fer fotos bones, no... aquesta cara és de qui ja s'ha begut
tres copes de més al Raval i està planejant la gamberrada del segle! |

|
Fotomaton i el Carnestoltes de Terrassa parlen el mateix idioma: el de la ironia,
el de la sàtira i el de no deixar mai la càmera a casa quan hi ha confeti pel mig. |

|
En Fotomaton és el clar exemple del que anomenem "trastorn carnavalesc transitori".
Passa per totes les fases de la festa a una velocitat de vertigen: |

|
El "Baixon" Post-Carnaval d'en Fotomaton. |

|
Acabem de fer Fotomatons vestits de Mascarada, però compte! Que això només era l'escalfament.
Ens acomiadem del vestit de gala de la Mascarada per obrir les portes a l'autèntic desfici.
Si s’ha posat així de "drama-queen" ara, no vull ni imaginar-me què ens té preparat per demà
quan es tregui la disfressa de sant i es posi en mode Carnestoltes salvatge. |

|
Fa dies que el WEB va ple del Carnestoltes de Terrassa 2026 i en Fotomaton
té la seva quota de protagonisme! |

|
Això ja no hi ha déu que ho aturi! Ni la Guàrdia Municipal, ni el seny egarenc, ni les banyes del Drac de Terrassa.
Quan en Fotomaton es posa una cosa entre cella i cella —i sobretot quan es calça les malles d'arlequí—, més val que
us aparteu del mig o que us uniu a la conga.
|

|
Estic gaudint tant amb l'aventura d'en Fotomatón al Carnestoltes de Terrassa que,
si tot va bé, l'any que ve la farem grossa! |

|
Aquí tenim un dels Jutges a punt d'entrar al Sant Esperit. |

|
A veure, ciutadans i ciutadanes, acosteu-vos, que el Jutge del Carnestoltes té una confessió important.
Jo havia vingut a jutjar carrosses, comparses i disfresses… però mira, he passat per davant de l’església
i he pensat: ‘Potser m’hauria de confessar, perquè això de jutjar… no és el meu fort.’ |

|
Tothom sap que a la justícia li diuen cega… però quan veu diners, hi veu en HD.
I que la balança sempre és justa… fins que algú hi posa un bitllet a sobre. |

|
En resum: la justícia és igual per a tothom… però alguns arriben amb més pes a la balança. |

|
Crazy Family és una comparsa terrassenca amb 10 anys d’història, coneguda pel seu estil colorista i festiu.
El 2026 van celebrar el seu desè aniversari amb el lema: “10 anys repartint color en un món gris”. |

|
La comparsa Boixos de Sant Llorenç és una de les colles més estimades i reconeixibles del Carnestoltes de Terrassa.
Nascuts del teixit veïnal del barri de Sant Llorenç, destaquen per la seva energia contagiosa, el bon humor i unes
posades en escena sempre plenes de color i creativitat. |

|
El patiment dels toros és real i profund, i costa molt de justificar-lo com a forma d’art quan implica fer mal a un animal
que no pot triar ni entendre què li passa. L’argument que “la corrida és art” sovint ignora que l'art evoluciona, i que allò
que abans es considerava espectacle avui pot generar incomoditat o rebuig perquè hem desenvolupat més sensibilitat cap al
benestar animal. Ens considerem superiors a la resta d'espècies i potser és l'error més gran de la humanitat!
|

|
Quan en Trump agafa el micròfon i diu que té “una idea genial”, tots ens posem el cinturó…
perquè mai se sap si ens portarà a la glòria o directament a un bon embolic. Amb tant poder
i tanta confiança en ell mateix, és com veure un carnestoltes permanent: molt soroll, molt
espectacle… i després ja veurem qui recull les confetis! |

|
La comparsa Flawless s’ha negat a créixer… i se n’enorgulleix! Amb els cabells més rebels que les seves idees
i un estil que sembla sortit d’un arc de Sant Martí després d’una nit de festa, aquests personatges han decidit
que la maduresa és opcional i el punk, obligatori. Desfilen pel carrer com si el món fos el seu escenari,
barrejant purpurina amb actitud i fent veure a tothom que, si tenir “Síndrome de Peter Punk” és un problema…
que no ens curin mai. Perquè créixer és avorrit, però fer el gamberro amb estil és un art.
|

|
Els Drunites ja no van al metge: hi fam estada llarga, com qui va a un càmping però sense piscina
i amb més gent sospirant. Les cues són tan llargues que alguns ja hi han fet amistat, d’altres han
après francès, i un parell han evolucionat a una nova espècie de pacient-resistent. |

|
Sants Ovaris presenta: "En parir, no més violència ni patir" |

|
"Prodis in Rio" |

|
"El concurts de la Ruleta de la fortuna és tan alegre i esbojarrada que aquest any la comparsa Duty Free ha decidit disfressar-se’n.
Entre lletres gegants, ruletes que giren com si no hi hagués demà i somriures de concursant optimista, convertiran el Carnestoltes
en un festival de colors, crits d’“una consonant!” i molta, molta gresca. Una ruleta que no dona premis, però sí bon rotllo a cabassos."
|

|
"La comparsa Amics Mompalet amb “El nostre país està prostituït” no s’amaga de res: surt al Carnestoltes de Terrassa lluint
unes disfresses de cabaret tan elegants i descarades que farien enrojolar fins i tot un faristol del Parlament. Plomes,
lluentons i un somriure murri que diu “sí, el país està com està… però nosaltres ho ballarem igualment”. Entre picades
d’ullet i cames enlaire, converteixen la crítica en festa i la sàtira en pur espectacle. Perquè si el món és un cabaret,
ells en són les estrelles més brillants."
|

|
"Les Rebel Queens surten al carrer pel Carnestoltes amb tres banderes que no es dobleguen: l’amor, la veu i la llibertat.
Amor per viure sense por, veu per cridar ben fort que no callaran, i llibertat per moure’s, ballar i ser com els doni la
gana. Amb cada pas, cada crit i cada somriure, converteixen el carrer en un escenari on la rebel·lia és festa i la festa
és un acte de valentia. Perquè quan elles passen, Terrassa vibra i el món sembla una mica més lliure."
|

|
"Groc Cridaner encén allò que la ciutat apaga. Recorrem els carrers per denunciar que, quan arriba la nit,
massa racons queden invisibles. Amb llum, color i soroll recordem que la foscor no pot ser la norma. La nit
també és nostra, i mentre els carrers continuïn foscos, nosaltres hi posarem llum."
|

|
"Milenials defensa un altre camí: un turisme que respecta la terra que trepitja. Mentre els avions omplen el
cel i la contaminació creix amb cada vol innecessari, nosaltres alcem la veu. Reivindiquem un model més lent,
més proper, més verd. Un turisme que no es mesure en despegades, sinó en consciència. Perquè estimar un lloc
també vol dir cuidar-lo, i el planeta no pot seguir pagant la factura de tanta pressa. |
- Pujada el dissabte 18 d'abril de 2026 |
