MONTSE ALCARAZAmb quaranta anys de dedicació al Bitxo i gairebé vint al grup musical Se’n Fa Una, Montse és una d’aquelles persones que han ajudat a construir l’ànima festiva de la ciutat. Mestra, activista cultural i eterna entusiasta, va convertir el pregó en un crit d’alegria, respecte i comunitat. Terrassa va començar la festa amb ella somrient “d’orella a orella”, tal com confessava, i amb la certesa que la pregonera d’aquest any representava, com poques, l’esperit viu, solidari i incansable de la ciutat. (Mix d'informació treta per l'IA de Diari de Terrassa i Mon Terrassa). |

Alegria! Sóc la Montse del Bitxo i és tot un orgull i una il·lusió molt gran ser avui aquí i tenir el privilegi de poder ser la pregonera de la ciutat que més estimo i de la Festa que més estimo, LA FESTA MAJOR DE TERRASSA |

Vull donar les gràcies a l’Alcalde Jordi Ballart i Pastor per donar-me aquesta oportunitat, és tot un honor. |

Però avui no és un dia més, avui comença La Festa Major! |

Recordo que aquest estiu farà 40 anys que la meva germana ,l’Helena, em va enredar per agafar un tabal i tocar-lo en una sortida del Bitxo perquè els hi
faltava molta gent. |

|

Terrassencs, terrassenques...deixeu-me aprofitar l’ocasió per dir-vos una cosa! si mai teniu l’oportunitat de formar part d´una colla, no us ho penseu, llenceu-vos-hi de cap! Viureu emocions que no es poden explicar! |

També sóc la Montse, mestra de música del Roc Alabern. |

Els infants no es mereixen veure adults que boicotegen les idees que no comparteixen, adults que sabotegen els actes de la Festa Major, que empenten els nostres representants, que criden i busquen l´odi i la confrontació.
Gent amb cares agres i gestos més agres encara, que no estimen la cultura popular catalana, que no estimen la llengua catalana ni els valors que defensem! |

També sóc la Montse de SE´N FA UNA, un grup de música tradicional des del 2007. |

No vull marxar d’aquest balcó sense tenir UN RECORD per les persones de la cultura popular que avui ja no són entre nosaltres. No puc anomenar pas a tots els que ja no hi son,
però vull recordar en Mario Pena i en Jan Grau Martí com a exemple de la feina meravellosa de tanta i tanta gent d´abans i d’ara per la cultura popular de la nostra ciutat. |

Ja acabo. Però abans de marxar vull dedicar les meves darreres paraules com a pregonera a les dones, totes les dones de la cultura popular. El fet que fa anys les dones ens hem incorporat
decididament a les colles ha fet que la cultura popular perduri i creixi. Per totes! |

|
|



Acabo, ARA SI, que arriba l’hora de començar a gaudir de la festa, |

- Pujada el divendres 17 de juliol de 2026. |
