LA FESTA DELS CAPDIDATS La defensa de les capdidatures - Part 4 Capdidata:Mercè Gómez

LA FESTA DELS CAPDIDATS MERCÈ GÓMEZ Referent de la història del moviment feminista. Les reivindicacions de les desigualtats socials, els drets de les dones i en contra de la violència de gènere, l’han acompanyat tota la vida. Com a docent i sindicalista ha fet bandera de la coeducació i el feminisme. Va participar en la creació del Grup de Dones de Terrassa, de la Coordinadora Feminista del Vallès i del Casal de la Dona que enguany celebra 40 aniversari de la seva fundació.

La meva defensa té com a base la necessitat de visualitzar el feminisme mitjançant la Capgrossa, una figura d’homenatge ciutadà que aquest any hauria de situar a les dones a l’espai públic, la cultura popular i les festes de la ciutat, prou que costa que ens vegin!!.

Irònicament, sovint s’ha dit que “cal tenir el cap gros” per ocupar espais de poder o de reconeixement. Dons bé: les dones també tenim un cap gros, ple d’idees, de recursos pedagògics, de creativitat i de força per continuar explicant una lluita que encara avui algun sector de gent no vol escoltar.

Aquesta capgrossa vol ser també un donatge a les mestres, que cada dia assumeixen la difícil tasca de coeducar, ensenyar valors d’igualtat i de sembrar llavors de respecte a les aules i fora d’elles. Sense aquesta feina silenciosa i constant, no hi hauria avenços socials reals.

Què seria la societat sense les dones? I què seria sense el feminisme ? El feminisme no només ha defensat i defensa els drets per a les dones, sinó que ha ajudat a construir una societat més justa, més lliure i més digna per a totes les persones. Fora estereotips, fora etiquetes que ens diuen com ens hem de vestir, a qui hem d’estimar, volem gent valenta, cossos lliures, ànimes indomables i veus que no demanin permís. Un nou temps on els rols caduquen, les normes tremolen i el patriarcat faci un pas enrere.

Per això, aquesta proposta de capgrossa és un pas endavant perquè Terrassa continuï avançant com una ciutat compromesa amb la igualtat, la cultura crítica i el feminisme. Una ciutat que reconeix les dones no només com a part de la història, sinó com a motor imprescindible del present i del futur.

Vull recordar que fa 50 anys unes 4000 dones ens van trobar al Paranimf de la Universitat Central de Barcelona per construir l’agenda feminista a Catalunya al voltant de les seves reivindicacions que havien estat segrestades durant la dictadura franquista. També commemorem els 40 anys que el Casal de la Dona va obrir les seves portes a la ciutat per ser un referent d’acompanyament, formació, suport i lluita.

En definitiva “Convertir Terrassa amb la Ciutat dels Feminismes”. Voldria finalment agrair al Casinet de l’Espardenya la seva aposta per a les Dones. Som moltes, oi que sí?

“A quién le importa” ( 1986) La gente me señala Me apunta con el dedo Susurra a mis espaldas Y a mi me importa un bledo Qué más me da? Si soy distinta a ellos No soy de nadie No tengo dueño Yo sé que me critican’ Me consta que me odian La envidia les corroe Mi vida les agobia ¿Por qué serà? Yo no tengo la culpa Mi destino es el que yo decido El que yo elijo para mí ¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, así seguiré Nunca cambiaré Quizá la culpa es mia Por no seguir la norma Ya es demasiado tarde Para cambiar ahora Me mantindré Firme en mis convicciones Reforzaré mis posiciones. Mi destino es el que yo decido El que yo elijo para mí A qui importa el que jo faci? A qui importa el que jo digui? Jo sóc així, i així seguiré, mai no canviaré A qui importa el que jo faci? A qui importa el que jo digui? Mis circunstancias les insultan

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el dissabte 20 de juny de 2026 - Reportatge - 2026 - Festa Capdidats - Reportatge - 2026 - Festa Major de Terrassa - Apartat - Festa dels Capdidats - El meu CV - FOTO Jaume Olivet - Tornar a l'inici.

Contador: