LA FESTA DELS CAPDIDATS La defensa de les capdidatures - Part 3 Capdidats: Ramon Herrera i Anna Granero.

LA FESTA DELS CAPDIDATS RAMÓN HERRERA Un dels peixaters històrics del Mercat de la Independència, que aquest mes d’abril s’ha jubilat després de gairebé 47 anys de professió. Trobarem a faltar la seva energia inesgotable, el seu somriure darrere el taulell i aquelles converses —o «batalletes», com ell en diu— amb les seves estimades «marujes». Sens dubte, el gust de les orades, les gambes i les sípies ja no serà el mateix sense la seva presència.

LA FESTA DELS CAPDIDATS ANNA GRANERO Intèrpret de llengua de signes catalana amb una trajectòria professional vinculada a l’accessibilitat per a persones sordes i sordcegues. Fa més de vint anys que treballa en interpretació de llengua de signes en àmbits educatius, televisius i socials. També ha treballat com a guia-intèrpret per a persones sordcegues i com a docent en cicles formatius.

Terrassencs i terrassenques, capdidats i capdidates. Bon vespre a tothom, Encara no sé com he arribat aquí. Però gràcies en primer lloc al casinet, als meus companys/es i a tothom que avui està aquí, però sobretot a vosaltres les persones sordes i persones que fan servir la llengua de signes per a comunicar-se. Una bona amiga m’ha dit que hi soc perquè soc única, gràcies a la meva professió fa que sigui única perquè tinc la facilitat de poder comunicar-me en dues llengües a la vegada: la llengua catalana, una de les llengües que no hem de deixar morir mai, i la llengua de signes que va néixer per arribar a totes aquelles persones que no ens poden escoltar, però sí que ens volen sentir. I aquí estic jo per fer possible que un CAPGROS pugui comunicar-se a partir d’aquest any en llengua de signes i pugui fer sentir tota la cultura popular encara que no escoltin, s’emocionaran i viuran la FESTA MAJOR més integrats.

Recordo perfectament aquell divendres. Sortia de classe i anava a fer un cafè quan vaig obrir el mòbil. Vaig veure el document amb els candidats i vaig pensar: "Mira, així ho podré preparar bé per interpretar-ho al telenotícies d'aquesta tarda." és una de les notícies més esperades, la prèvia a la Festa Major, genera molta curiositat… Però quan el vaig obrir, em vaig quedar gelada. "Anna Granero, capdidata a Capgròs ", no entenia res. I des d'aquell moment hi ha hagut una pregunta que m'ha acompanyat: Per què jo?

Perquè jo no pujo als escenaris per ser vista, no soc qui fa els discursos. No soc qui surt a les fotografies. La meva feina és, precisament, fer que altres persones hi puguin ser. A mi no se’m sent, però dono veu a tots aquells i aquelles que volen parlar i no poden, però tenen molt a dir. Avui trenco el silenci que sempre m’acompanya per demanar el vostre vot!!! Sempre de negre. Sempre al costat i en un segon pla signant o parlant, perquè persones que fan servir la llengua de signes o maneres diferents de comunicar-se puguin entendre, participar, emocionar-se i sentir-se part de la ciutat. Terrassa, una ciutat acollidora i oberta a tothom.

Sabeu que les mans parlen, els ulls entenen? Comuniquem amb el cos? I el tacte és qui entén?, aquestes coses són les que crec que avui em fan estar aquí. Per a poder explicar-vos de tu a tu i sense estar en un segon pla, que estem fent un pas molt important, reconeixent a les persones que es comuniquen amb llengua de signes, siguin persones sordes sordcegues o amb capacitats diverses per a treballar el que hauria de ser una inclusió real com la que avui estem visquen. Una altra bona amiga m’ha dit que he de dir-vos que a la colla de Nans i Capgrossos de Terrassa hi ha d’haver més dones, doncs aquí estic jo per cobrir aquesta diferència que tants anys fa que tenen: Vull formar part d’ aquesta colla com a Capgros i també com a persona Dona, Terrassenca i que estima la cultura popular.

I sabeu què?, pot quedar pedant, però puc dir que soc una privilegiada perquè puc participar de la cultura terrassenca des d'un lloc privilegiat. Treballar al costat del patge xiu xiu, els Reis mags en la nit més màgica de l'any. Del jurat del Carnestoltes més esbojarrat i com no un dels moments més emocionants per mi amb la descoberta del capgròs. Durant anys he treballat perquè la cultura fos accessible i inclusiva però aquesta capdidatura té un significat molt especial, que dona cabuda a una inclusió real, ja no em necessitareu. Ara és el moment de fer un pas més i fer-ho realitat, donar exemple que terrassa entén la diversitat no com a un repte, sinó com una riquesa on tothom hi pot participar i disfrutar.

Per això aquesta candidatura no és només meva. És de tots els companys/es i persones que treballen cada dia perquè la inclusió sigui una realitat per fer entendre que la inclusió neix quan ens atrevim a apropar-nos a allò que és diferent. Quan deixem de mirar la diversitat com a una desconeguda i la de mirem com a rica. I si tinc l'honor de representar Terrassa, m'agradaria que aquest Capgròs fos el símbol d'això. D'una ciutat que continua estimant les seves tradicions i que les fa inclusives. Moltes gràcies. I visca Terrassa!

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el divendres 19 de juny de 2026 - Reportatge - 2026 - Festa Capdidats - Reportatge - 2026 - Festa Major de Terrassa - Apartat - Festa dels Capdidats - El meu CV - FOTO Jaume Olivet - Tornar a l'inici.

Contador: