CULTURASSA 2026 Dissabte 11 d'abril de 2026 Galeria "Sempre al mig" Diuen que a Terrassa hi ha un fotògraf estrany, únic, irrepetible. Un ésser capaç de fer una cosa que desafia la física, la lògica i fins i tot el sentit comú: "estar sempre al mig". No importa on el posis. No importa on comenci. No importa si el treus de la foto, si el mous, si el crides, si el renyes… ell torna al centre com un imant humà. El seu nom: RAFAEL ARÓZTEGUI

A la foto un servidor amb alguns membres de la colla dels Els Bandolers de Terrassa: Luisa Guzmán, Lluís Campoy i Armando Sariñena Voleu veure l'àlbum de cromos dels: Bandolers de Terrassa

A la foto un servidor amb l'amic Francisco Rosiqué (a qui aviat deixaré fet un cromo!) i la Hipodragona

Els científics encara no ho entenen. La resta de fotògrafs el miren amb respecte. Els fotògrafs bons el miren amb resignació. I jo, que me l’estimo molt, el miro i penso: "Mira’l, ja hi torna a ser. Al mig. Com sempre.”

Quan feu una foto de grup, ell apareix al centre encara que hagués anat a buscar aigua. Quan feu una panoràmica, ell surt al mig de cada tram. Quan feu una selfie, ell apareix entre tu i la càmera com si fos un filtre predefinit. Alguns diuen que és màgia. Altres, que és un do. Jo crec que és una vocació: la vocació de ser el Nord, el Sud, i el punt cardinal que no surt als mapes.

Però la veritat és que, malgrat que sempre et fiquis amb ell, el tens una mica com a mascota fotogràfica: si ell no està al mig, la foto queda buida!

En Rafael amb Javier Herrero

A més, el nostre protagonista ha evolucionat. Desde l'any 2017 ja no és només un humà: és una institució. Una marca registrada. I com tal, té un capgròs! Sí, sí: un capgròs gegant, amb el seu somriure de “jo aquí al centre hi estic de fàbrica” i aquella mirada de “si no hi ha mig, jo el trobo”. És la seva imatge oficial, la seva mascota, el seu avatar de festa major. Perquè clar, hi ha dies que ell no pot ser-hi: que si una reunió, que si un encàrrec, que si ha anat a buscar un entrepà… I què passa llavors? Que la foto quedaria descompensada, desequilibrada, trista, sense gravetat al centre. I això no pot ser. Així que, quan ell no pot ocupar el seu lloc natural, envia el seu capgròs suplent. Un emissari. Un doble oficial. Un “jo però XXL”. I el capgròs, obedient, es planta al mig amb aquella autoritat que només tenen les figures de festa popular i els que han nascut per ser el centre de totes les mirades. La gent riu, els nens s’espanten una mica, els fotògrafs sospiren… però la foto queda perfectament centrada, com Déu mana. Perquè en aquest món hi ha lleis inamovibles: la gravetat, la velocitat de la llum… i que ell —o el seu capgròs— sempre estarà al mig. Esteu convidats a visitar la galeria del 2017: Descoberta del capgròs d'en Rafael

En Rafael amb Jordi Serra

En Rafael amb Carles Llongueras

En Rafael amb Rafael Casanovas

La veritat és que la història ve de lluny: aquest senyor sempre ha estat al mig. Però el drama real no és ell… ets tu. Tu, pobre fotògraf innocent, que portes mitja vida fent fotos amb una única preocupació existencial: “Sisplau, que no surti al mig… o almenys que no surti massa al mig.” Perquè fer fotos amb ell a prop és com fer senderisme amb un ós: no el busques, però sempre hi és. Tu prepares l’enquadrament, mires la llum, ajustes l’ISO, respires… i de sobte: pam. Allà el tens. Al mig. Somrient. Com si fos el logotip de la teva càmera. Has arribat a un punt que ja no fas fotos: fas vigilància. Tens un sisè sentit, un sonar intern, un detector de “mig imminent”. A vegades ni tan sols el veus, però saps que hi és. És com un Pokémon, però en versió “centre obligatori”. I quan ell no pot venir, tu penses: “Bé, avui podré treballar tranquil.” Però no. Perquè llavors envia el seu capgròs, que es planta al mig amb la mateixa autoritat que ell, però amb el cap tres talles més gran. I tu, resignat, fas la foto igual, perquè ja forma part del folklore. Total, que mai has pogut fer una foto sense aquesta pressió psicològica: si no vigiles, ell apareix. I si vigiles, també. Però al final, entre tu i jo… si un dia no hi fos, la foto quedaria estranyament buida. Com si faltés una peça del puzzle. Com si el centre hagués marxat de vacances. Us convido a recordar algunes galeries "SEMPRE AL MIG" - 2025 - Festa dels Capdidats - El senyor que sempre està al mig! - 2022 - Culturassa - Ostres: "Sempre al mig" - 2021 - Festa dels Capdidats - Fent campanya pel Mingo - 2017 - Festa Major - Fent un cafetó a la Vella - 2015 - Fira Modernista - El tiet del Casament de la Llanterna - 2015 - Fira Modernista - Amb Oriol Carreras i Joaquim Verdaguer Bé si no teniu prou: - Noms Propis - Rafael Aróztegui

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el diumenge 17 de maig de 2026. - Reportatge - Culturassa 2026 - Apartat - Culturassa de Terrassa - El meu CV - FOTO Jaume Olivet

Contador: