CONFITS - 2026
"Cant a l'amistat retrobada"
Autor - Josep Gòrriz
Dibuix - Jaume Olivet
CANT A L'AMISTAT RETROBADA
Jo tenia un amic que es deia Jaume Puig, el PUIG.
Érem inseparables, però allò es va acabar de cop, quan el meu pare va trobar feina en una localitat
llunyana i vam haver de deixar la nostra estimada ciutat. Jo a la nit no podia dormir, perquè tenia
por que amb el temps oblidés la cara del meu millor amic, ja que no en tenia cap fotografia.
Un matí em vaig llevar rient, amb una idea al cap que, si funcionava, em permetria pensar diàriament en ell.
Aquesta idea consistia a esborrar la paraula SÍ del diccionari quan volgués afirmar alguna cosa, i
substituir-la per la paraula PUIG, així, cada vegada que digués PUIG pensaria en ell. Vols venir al
cine? PUIG! Què et sembla si anem a la piscina? PUIG! Vols un gelat de tres boles? PUIG!
Als meus nous amics, primer els va sonar estrany, però ho van agafar de seguida, alguns em van imitar i van
començar a dir PUIG! a casa seva, davant el desconcert dels seus pares, que també van incorporar al
seu vocabulari aquesta meravellosa paraula, encara que ells només la feien servir amb nosaltres.
Jo estava eufòric, perquè d'aquesta manera veia el meu gran amic Jaume desenes de vegades al dia,
i això em va gravar un somriure a flor de llavis, un somriure franc que em va obrir moltes portes
a la vida i em va donar un grapat d'amics.
Un dia, l'aire de la ciutat es va contaminar i vaig anar a viure a un poblet molt sa de la Segarra,
a prop dels Plans de Conill. Us ho creureu, si us dic que continuo en estat de xoc des que el vaig
veure collint ametlles amb la seva estimada Nia? Vaig córrer cap a ell com si m'hi anés la vida i
vaig fer el PUIG! més feliç que ha sortit mai dels meus llavis.
Relat - Josep Gòrriz
Dibuix - Jaume Olivet
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dissabte 18 de juliol de 2026
- Apartat - Confits 2026
- Apartat - Confits
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
CONFITS - 2026
"Cant a l'amistat retrobada"
Autor - Josep Gòrriz
Dibuix - Jaume Olivet
"Cant a l'amistat retrobada"
Autor - Josep Gòrriz
Dibuix - Jaume Olivet
CANT A L'AMISTAT RETROBADA
Jo tenia un amic que es deia Jaume Puig, el PUIG.
Érem inseparables, però allò es va acabar de cop, quan el meu pare va trobar feina en una localitat
llunyana i vam haver de deixar la nostra estimada ciutat. Jo a la nit no podia dormir, perquè tenia
por que amb el temps oblidés la cara del meu millor amic, ja que no en tenia cap fotografia.
Un matí em vaig llevar rient, amb una idea al cap que, si funcionava, em permetria pensar diàriament en ell.
Aquesta idea consistia a esborrar la paraula SÍ del diccionari quan volgués afirmar alguna cosa, i
substituir-la per la paraula PUIG, així, cada vegada que digués PUIG pensaria en ell. Vols venir al
cine? PUIG! Què et sembla si anem a la piscina? PUIG! Vols un gelat de tres boles? PUIG!
Als meus nous amics, primer els va sonar estrany, però ho van agafar de seguida, alguns em van imitar i van
començar a dir PUIG! a casa seva, davant el desconcert dels seus pares, que també van incorporar al
seu vocabulari aquesta meravellosa paraula, encara que ells només la feien servir amb nosaltres.
Jo estava eufòric, perquè d'aquesta manera veia el meu gran amic Jaume desenes de vegades al dia,
i això em va gravar un somriure a flor de llavis, un somriure franc que em va obrir moltes portes
a la vida i em va donar un grapat d'amics.
Un dia, l'aire de la ciutat es va contaminar i vaig anar a viure a un poblet molt sa de la Segarra,
a prop dels Plans de Conill. Us ho creureu, si us dic que continuo en estat de xoc des que el vaig
veure collint ametlles amb la seva estimada Nia? Vaig córrer cap a ell com si m'hi anés la vida i
vaig fer el PUIG! més feliç que ha sortit mai dels meus llavis.
Érem inseparables, però allò es va acabar de cop, quan el meu pare va trobar feina en una localitat llunyana i vam haver de deixar la nostra estimada ciutat. Jo a la nit no podia dormir, perquè tenia por que amb el temps oblidés la cara del meu millor amic, ja que no en tenia cap fotografia.
Un matí em vaig llevar rient, amb una idea al cap que, si funcionava, em permetria pensar diàriament en ell. Aquesta idea consistia a esborrar la paraula SÍ del diccionari quan volgués afirmar alguna cosa, i substituir-la per la paraula PUIG, així, cada vegada que digués PUIG pensaria en ell. Vols venir al cine? PUIG! Què et sembla si anem a la piscina? PUIG! Vols un gelat de tres boles? PUIG!
Als meus nous amics, primer els va sonar estrany, però ho van agafar de seguida, alguns em van imitar i van començar a dir PUIG! a casa seva, davant el desconcert dels seus pares, que també van incorporar al seu vocabulari aquesta meravellosa paraula, encara que ells només la feien servir amb nosaltres.
Jo estava eufòric, perquè d'aquesta manera veia el meu gran amic Jaume desenes de vegades al dia, i això em va gravar un somriure a flor de llavis, un somriure franc que em va obrir moltes portes a la vida i em va donar un grapat d'amics.
Un dia, l'aire de la ciutat es va contaminar i vaig anar a viure a un poblet molt sa de la Segarra, a prop dels Plans de Conill. Us ho creureu, si us dic que continuo en estat de xoc des que el vaig veure collint ametlles amb la seva estimada Nia? Vaig córrer cap a ell com si m'hi anés la vida i vaig fer el PUIG! més feliç que ha sortit mai dels meus llavis.