CONFITS - 2026
"L'infern"
Autora - Rosa Maria Beser Jordà
Dibuixos - Carles Lao
L'INFERN
Avançant pel passadís, la fortor es feia més i més sufocant. El detectiu Thomas sabia tesa
la teoria del que es trobaria en aquella habitació. I així fou: darrera la porta, l’infern.
Reculà per tapar-se la boca, va tancar els ulls i abans de tornar-los a obrir, es va posar
la mascareta. La realitat era pitjor del que s’imaginava. El cos d’una dona havia estat
trossejat amb una serra mecànica i estava escampat per terra: un braç per aquí, una cama
per allà, més lluny el tors...
I el cap, on era? Ja el buscaria després. La gran quantitat de taques sangonoses ennegrides
que veia arreu -a part del terra, havien esquitxat les parets i els mobles- indicaven que
l’esquarterament havia començat amb la víctima viva.
Era el primer cop que s’enfrontava a una escena com aquella. Sovint tancava els ulls i tot
allò li desapareixia de la vista, però la fortor que li entrava per les narius li impedia
oblidar aquella escena dantesca. Va vomitar, trobava insuportable la barreja d’agror que
li pujava per la gola.
Va avançar amb les cames balbes pel mareig i la sensació que cauria d’un moment a l’altre.
Es va arrambar a la paret. Llavors el va veure clarament, darrere el sofà, sota la taula.
Els ulls esbatanats el miraven expressant l’horror del darrer moment. La boca oberta com
si li anés a dir alguna cosa, a explicar-li amb un crit horripilant el mal monstruós que
li havien fet.
Relat - Rosa Maria Beser Jordà
Dibuix - Carles Lao
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dissabte 13 de juny de 2026
- Apartat - CONFITS
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
CONFITS - 2026
"L'infern"
Autora - Rosa Maria Beser Jordà
Dibuixos - Carles Lao
"L'infern"
Autora - Rosa Maria Beser Jordà
Dibuixos - Carles Lao
L'INFERN
Avançant pel passadís, la fortor es feia més i més sufocant. El detectiu Thomas sabia tesa
la teoria del que es trobaria en aquella habitació. I així fou: darrera la porta, l’infern.
Reculà per tapar-se la boca, va tancar els ulls i abans de tornar-los a obrir, es va posar
la mascareta. La realitat era pitjor del que s’imaginava. El cos d’una dona havia estat
trossejat amb una serra mecànica i estava escampat per terra: un braç per aquí, una cama
per allà, més lluny el tors...
I el cap, on era? Ja el buscaria després. La gran quantitat de taques sangonoses ennegrides
que veia arreu -a part del terra, havien esquitxat les parets i els mobles- indicaven que
l’esquarterament havia començat amb la víctima viva.
Reculà per tapar-se la boca, va tancar els ulls i abans de tornar-los a obrir, es va posar la mascareta. La realitat era pitjor del que s’imaginava. El cos d’una dona havia estat trossejat amb una serra mecànica i estava escampat per terra: un braç per aquí, una cama per allà, més lluny el tors...
I el cap, on era? Ja el buscaria després. La gran quantitat de taques sangonoses ennegrides que veia arreu -a part del terra, havien esquitxat les parets i els mobles- indicaven que l’esquarterament havia començat amb la víctima viva.
Era el primer cop que s’enfrontava a una escena com aquella. Sovint tancava els ulls i tot
allò li desapareixia de la vista, però la fortor que li entrava per les narius li impedia
oblidar aquella escena dantesca. Va vomitar, trobava insuportable la barreja d’agror que
li pujava per la gola.
Va avançar amb les cames balbes pel mareig i la sensació que cauria d’un moment a l’altre.
Es va arrambar a la paret. Llavors el va veure clarament, darrere el sofà, sota la taula.
Els ulls esbatanats el miraven expressant l’horror del darrer moment. La boca oberta com
si li anés a dir alguna cosa, a explicar-li amb un crit horripilant el mal monstruós que
li havien fet.
Relat - Rosa Maria Beser Jordà |