CONFITS - 2026 - 001 "EL DISCRET ENCANT DE LES NOVETATS" Autor - Josep Gòrriz Dibuixos - Pep Celdràn

EL DISCRET ENCANT DE LES NOVETATS Corria juliol de 2024. Jo feia caminades matinals abans que el sol abrasés. Un dia especialment càlid, tornant cap a casa, a l’aparador d’una llibreria de vell vaig veure la novel·la AL ESTE DEL EDÉN. Com que recordava la pel·lícula, me la vaig comprar, per un euro, i la veritat, no recordo gens la calor d’aquell estiu, perquè immergint-me en la història va ser com viure unes vacances inoblidables als Estats Unit. La segona part de les vacances consistia a passar una setmana a Praga amb la família. Volíem veure tantes coses que no quedaria temps per res, però el meu afany lector em va fer agafar un premi Planeta que m’havia costat trenta euros i feia pocs anys que s’arrossegava per casa. Sort que l’has agafat!, em vaig dir el segon dia, fart d’escoltar guies enciclopèdics i trepitjar carrers del parc temàtic de Praga, limitat per una frontera invisible; el guia ens havia dit, mapa en mà: -Si sortiu d’aquest perímetre, podeu patir una desgràcia.

Vaig obeir, no volia causar problemes als de casa. Per combatre l’avorriment tenia el llibre. Però va ser pitjor el remei que la malaltia, . Portava deu pàgines de la novel·la i ja la volia deixar; ara bé, no duia cap més llibre i me l’anava empassant, esperant que l’autora fes un gir antològic: l’escriptora en qüestió havia guanyat premis importants i en aquell moment era flamant directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya; recordava haver vist a la televisió documentals i semblances de la seva figura. Les previsions no es van complir. Quina novel·la més buida!, pàgines i pàgines de tòpics i retòrica gratuïta ancorada a la superficialitat d’una vida domèstica ensopida. Vaig pensar que almenys tindria un final sorpresa. Ni això! Tot previsible, si bé tot era res. Vaig acabar el llibre assegut en un banc de la plaça de la Ciutat Vella que havia trobat lliure perquè tothom era al peu del gran cucut, pendent dels ninotets que sortirien quan toqués l’hora.

Quina decepció, la meva lectura estrella! Jo em pensava, a jutjar pel preu, que seria trenta vegades millor que AL ESTE DEL EDÉN! De cop, em va venir al cap un dinar memorable que havia fet amb l’Alcalà i el Petit en un restaurant casolà: canalons de nadal, fricandó de l’àvia i pijama de postres, tot per cinc euros; la propietària, una senyora gran, va passar una estona asseguda amb nosaltres.. -Ja s’hi guanya la vida, amb aquests preus? -li vaig preguntar. -Visc de la pensió de vídua, però m’apassiona cuinar i m’agrada riure amb vosaltres, em feu sentir jove! Quan els ninotets del cucut de la plaça se’n van tornar al rellotge, els bancs es van omplir de nou. Jo em vaig sentir alleugerit: l’endemà agafàvem l’avió!

Relat - Josep Gòrriz Dibuixos - Pep Celdràn

TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Pujada el dissabte 30 de maig de 2026 - Apartat - CONFITS - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: