Dissabte 13 de juny de 2026 |
Els homes joves van marxar a defensar Barcelona, tot contents pensant que anaven a fer-se els herois…
i mentrestant, a la ciutat només hi van quedar les dones, la canalla i els vells, que són els que realment
mantenen el poble dret quan toca pencar. |
Company, fas de 1558 com un campió… però el rellotge de canell et traeix més que un bandoler borratxo.
A l’època, si algú portava un rellotge així, només podia significar dues coses: o era un màgic vingut
del futur, o havia anat massa fort amb el vi i s’havia posat qualsevol cosa al canell pensant que era
un rosari. |
El bategar de la ciutat era tan tranquil que feia venir son només de mirar-lo, tan exageradament calmat que qualsevol amb dues neurones ja intuïa que aquella pau no podia durar massa. Era la típica quietud sospitosa d’abans de la tempesta, el silenci que et diu: “agafa’t fort, que això petarà”. |
Va ser en aquest mar en calma, tan quiet que feia venir ganes de fer la migdiada, quan de sobte es van sentir uns trets i van veure com s’apropava una colla de bandolers, uns brètols d’aquells que arriben fent soroll com si la discreció els provoqués al·lèrgia. |
Va ser llavors quan les dones, mantenint una calma tan increïble que semblava que anessin a missa i no a enfrontar-se a una colla de brètols, es van acostar als bandolers amb un somriure d’aquells que no saps si són amables o una trampa mortal, i els van oferir unes botes del millor vi, el que baixa suau però puja com una bufetada. |
El resultat era tan fàcil de preveure que ni calia ser endeví: una colla de bandolers borratxos fent la migdiada, escampats pel terra com si fossin sacs de patates amb barret i mala llet evaporada pel vi. |
- Pujada el divendres 3 de juliol de 2026. |
