INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL 2026 Dijous de IA creativa! ELNA - HEROÏNA DIGITAL Part 1 - Juliol 2026 Tinc una nevoda d’aquelles que arriben a casa i ja saben exactament què volen: paper, colors i algú que faci de públic mentre ella crea obres mestres. Quan fem de cangur, no és que jo la vigili… és que ella em vigila a mi. Se perfectament que, tan bon punt entra per la porta, m’espera una sessió intensiva de dibuix, gargots, princeses i altres idees que només poden sortir d’un cervell petit però absolutament explosiu. I jo, que sóc feble, caic sempre: m’assec al seu costat, agafem el llapis com si fos una espasa, i comencem la batalla artística. Al final, la casa queda plena de papers, colors, rialles i aquella sensació de “mira que és gamberra… però és impossible no estimar-la”.

Avui hem decidit dibuixar una caricatura de la meva neboda fent servir la IA. El primer que fem és demanar-li que faci un dibuix d’ella a partir d’una foto que li he fet. Com podeu veure, la IA fa un dibuix… i si us agrada, hauríeu de veure l’original!

Bé, està preciosa, però nosaltres no veníem a fer un retrat seriós: volem caricatura. Així que li demanem a la IA que ho faci en estil còmic, que és on la neboda es transforma en personatge: més expressiva, més gamberra, més ... el que voliem! I a partir d’aquí… festival creatiu assegurat.

La IA ha fet la seva feina… i de sobres! Un cop tenim el dibuix digital, arriba la nostra part: jo agafo el paper i començo a replicar-lo a mà. I sí, ja ho sé… no s’assembla del tot a ella. Però és igual: encara que no sigui clavat, ens agrada igual. I com que som així, en comptes d’aturar-nos, decidim fer el que millor sabem: complicar-ho. Convertim el dibuix en una heroïna. Qui sap… potser d’aquí surt una nova Supergirl, una Wonder Woman Egarenca o una superheroïna que només existeix al nostre univers gamberro. El que està clar és que, quan dibuixem junts, sempre surt alguna cosa inesperada. I això és el que fa que tot plegat sigui tan divertit.

La nostra heroïna encara no té nom, però ja apunta maneres: dominarà el foc. Estem jugant amb idees… ElnaRaig? ElnaFoc? Ja veurem quin li queda millor, perquè totes tenen aquell punt de “aquesta nena et crema la roba estesa si es concentra massa”. De moment, li hem dibuixat un raig de foc a la samarreta amb una E d’Elna que queda brutal. És com si ja portés el seu emblema de superheroïna, preparat per quan decideixi salvar el món… o almenys el menjador de casa. I així, entre gargots, rialles i idees boges, la nostra Elna va passant de nena artista a heroïna en potència. I nosaltres encantats de seguir-li el ritme. Per cert… cada vegada estic més sorprès. La rèplica que he fet del dibuix no és com l’original digital, ni de bon tros… però a mi m’agrada més. Té aquella imperfecció perfecta que només surt quan dibuixes de carn i ossos, amb la mà, amb el pols, amb les ganes i amb els errors que fan que tot sigui més autèntic. El digital és precís, polit, impecable… però el dibuix manual té vida, té caràcter, té aquella vibració que no es pot programar. Ostres, quin embolic: el dibuix imperfecte és més perfecte que el perfecte. Però mira, així som nosaltres: ens agrada el caos, la màgia i les coses que no surten exactes… perquè són les que tenen ànima.

Com m’agrada la IA… Em treu uns quants anys de sobre, uns quants quilets, em posa una mica més interessant… i fins i tot sembla que em dóna aquell aire de “fotògraf internacional” que només tinc quan agafo la càmera i faig veure que sé què faig. Que més li puc demanar? Si segueix així, acabaré demanant-li que m’afegeixi superpoders, però de moment, amb que em deixi guapo i una mica canalla… ja em té guanyat.

L’Elna de carn i ossos està derrotada. S’ha entregat del tot a aquesta tarda creativa manual/digital i la veig gaudir com una reina del caos artístic. És exigent, però avui el seu somriure la delata: està desarmada, atrapada per la diversió, encantada amb cada traç i cada idea que ens ve pel cap. I jo, mirant-la, sé perfectament que aquesta és la meva victòria secreta: quan somriu així, ja no hi ha IA, ni llapis, ni caricatura que la superi. Avui la nostra heroïna no domina el foc… però domina la tarda. I això és brutal. Arribat aquest moment, la meva neurona —sí, sí, la que tinc al cervell, aquella pobra que va tota sola però no para mai— decideix fer de les seves. Va i se li acudeix una idea d’aquelles que només surten quan estem massa ficats en el caos creatiu: treure el personatge del paper i donar-li una mica d’ànima. Com si digués: “Escolta, ja que l’hem dibuixat, per què no el fem viure una mica?” Una Pinotxa propia? I clar, jo li faig cas. Sempre li faig cas. És una neurona única, però és la que mana. I així comença el següent pas del festival: convertir un gargot en un personatge, un dibuix en una heroïna, una tarda normal en una aventura creativa.

I aquí la tenim! Hem començat la tarda amb una idea innocent: fer una caricatura de l’Elna. Una cosa tranquil·la, controlada… o això ens pensàvem. Però ja ens coneixem: entre la IA, els llapis, la meva neurona hiperactiva i l’energia de l’Elna, el pla inicial dura exactament tres segons. De sobte, sense saber com, ens trobem creant una Super Heroïna. Una nena de traços i colors, a base de gargots, rialles i idees boges, comença a tenir més personalitat que molts personatges de còmic. Ningú sap quin recorregut tindrà. Potser salvarà el món, potser només el menjador de casa… però el que està clar és que ha nascut aquí, en una tarda creativa que ha anat de “fem una caricatura” a “hem creat una llegenda”. I això, és el que passa quan deixem que la creativitat ens porti on vol.

I els temps evolucionen tan ràpid com el nostre personatge. El que abans requeria hores de feina, un equip de dibuixants, muntanyes de proves i paciència infinita… ara surt en un segon, amb una idea i una app al mòbil. En qüestió de segons, la nostra heroïna cobra moviment, respira, s’anima, es transforma. És com si la tecnologia digués: “Tranquils, que jo us faig la part difícil”, i nosaltres només haguéssim de posar-hi la imaginació. I clar, amb una neurona hiperactiva i una nena artista al costat, el resultat és inevitable: una super heroïna que evoluciona tan ràpid com nosaltres la inventem.

Aquí teniu l’Elna, la meva heroïna de carn i ossos, acompanyada de la seva… heroïna digital, la que hem creat aquesta tarda entre gargots, apps i molta imaginació. Potser les seves aventures acaben aquí… o potser, a partir d’ara, l’Elna voldrà passar tot l’estiu a casa (i nosaltres, encantats!). El que és cert és que és increïble el que es pot fer avui dia amb quatre colors, un mòbil i una neurona hiperactiva. D’una caricatura innocent hem acabat creant un personatge amb vida pròpia, una superheroïna que ningú sap quin camí seguirà… però que ja forma part del nostre univers gamberro i creatiu. I si això no és màgia… ja em diràs què ho és.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Pujada el dijous 23 de juliol de 2026. - Apartat - Inteligència Artificial - El meu CV - FOTO Jaume Olivet

Contador: