Cadereyta - Octubre/Novembre 2025 |

Abans de seguir, la Montse comenta que a les fotos apareixen alumnes vestits de catrines que no són de la mateixa època de les decoracions, per no crear confusió. Mi prima Montse con una profesora i una alumana de la escuela. Antes de seguir, Montse comenta que a las fotos aparecen alumnos vestidos de catrinas que no son de la misma època de las decoraciones, para no crear confusión. |

La cultura purépecha prehispànicaLa seva capital era Tzintzuntzan, a prop del llac de Pátzcuaro, i el seu govern estava dirigit per un rei anomenat cazonci. Els purépeches van ser molt bons artesans del metall, especialment del coure, i van destacar també per la seva ceràmica i arquitectura. Eren politeistes, i el seu déu principal era Curicaueri, déu del foc i de la guerra. Als seus temples, anomenats yácatas, feien cerimònies per honrar els déus i demanar bones collites. Tot i que els asteques van intentar conquerir-los, mai ho van aconseguir. Després de la conquesta espanyola, molts purépeches van conservar la seva llengua, les seves tradicions i la seva manera de viure. Avui dia, el poble purépecha continua viu a Michoacán, orgullós de la seva història i de la seva cultura. La cultura purépecha, también conocida como tarasca, fue una de las civilizaciones más importantes de México antes de la llegada de los españoles. Se desarrolló en el oeste del país, sobre todo en el estado actual de Michoacán, entre los siglos X y XVI. Su capital era Tzintzuntzan, cerca del lago de Pátzcuaro, y su gobierno estaba dirigido por un rey llamado cazoncio. Los purépeches fueron muy buenos artesanos del metal, especialmente del cobre, y destacaron también por su cerámica y arquitectura. Eran politeístas, y su dios principal era Curicaueri, dios del fuego y de la guerra. En sus templos, llamados yácatas, hacían ceremonias para honrar a los dioses y pedir buenas cosechas. Aunque los aztecas intentaron conquistarlos, nunca lo consiguieron. Después de la conquista española, muchos purépeches van a conservar su lengua, sus tradiciones y su modo de vivir. Hoy en día, el pueblo purépecha sigue vivo en Michoacán, orgulloso de su historia y de su cultura. |


La cultura mixteca prehispànicaEls mixteques eren excel·lents artesans, sobretot en or i joieria, i també destacaven per la seva ceràmica i els seus gravats en os i pedra. A més, van crear còdexs —llibres pintats a mà— on explicaven la seva història, els seus déus i genealogies reials. Tenien una societat molt organitzada, amb reis i nobles que governaven ciutats com Tilantongo, Tututepec i Mitla. El seu déu principal era Dzahui, déu de la pluja, molt important per a les collites. Eren bons agricultors, cultivaven blat de moro, fesols, carabasses i xili. També practicaven el comerç amb altres pobles com els zapoteques i els asteques. Després de la conquesta espanyola, molts mixteques van conservar la seva llengua i tradicions, i encara avui formen part viva de la cultura mexicana. La cultura mixteca fue una de las mayores civilizaciones de México antes de la llegada de los españoles. Se desarrolló en el sur del país, sobre todo en los estados de Oaxaca, Guerrero y Puebla, en una región llena de montañas que se conoce como La Mixteca. Los mixtecas eran excelentes artesanos, sobre todo en oro y joyería, y también destacaban por su cerámica y sus grabados en hueso y piedra. Además, crearon códices —libros pintados a mano— donde contaban su historia, sus dioses y genealogías reales. Tenían una sociedad muy organizada, con reyes y nobles que gobernaban ciudades como Tilantongo, Tututepec y Mitla. Su dios principal era Dzahui, dios de la lluvia, muy importante para las cosechas. Eran buenos agricultores, cultivaban maíz, frijoles, calabazas y chile. También practicaban el comercio con otros pueblos como los zapotecas y los aztecas. Tras la conquista española, muchos mixtecas conservaron su lengua y tradiciones, y todavía hoy forman parte viva de la cultura mexicana. |


La cultura olmeca prehispànicaLa cultura olmeca és considerada la mare de totes les civilitzacions de Mèxic. Es va desenvolupar fa més de 3.000 anys, aproximadament entre els anys 1200 i 400 abans de Crist, a les terres baixes i humides dels actuals estats de Veracruz i Tabasco. Els olmeces van ser grans constructors i escultors. Són famosos per les seves enormes caps de pedra, fetes amb blocs de basalt que podien pesar diverses tones. També van crear figures de jade i altres obres d’art amb gran detall. Eren bons agricultors i van cultivar blat de moro, fesols, carabasses i cacau. A més, van ser els primers a desenvolupar una organització social i religiosa complexa a Mesoamèrica, amb sacerdots i governants. El seu déu principal era una mena de jaguar diví, símbol de força i poder. Molts dels déus i costums de cultures posteriors, com la maia o l’asteca, van néixer de les seves creences. Encara que la seva civilització va desaparèixer fa segles, el llegat dels olmeces va inspirar totes les cultures que van venir després. La frase significa "todo lo que nos rodea tiene alma o espíritu". La cultura olmeca es considerada la madre de todas las civilizaciones de México. Se desarrolló hace más de 3.000 años, aproximadamente entre los años 1200 y 400 antes de Cristo, en las tierras bajas y húmedas de los actuales estados de Veracruz y Tabasco. Los olmeces fueron grandes constructores y escultores. Son famosos por sus enormes cabezas de piedra, hechas con bloques de basalto que podían pesar varias toneladas. También crearon figuras de jade y otras obras de arte con gran detalle. Eran buenos agricultores y cultivaron maíz, frijoles, calabazas y cacao. Además, fueron los primeros en desarrollar una organización social y religiosa compleja en Mesoamérica, con sacerdotes y gobernantes. Su dios principal era una especie de jaguar divino, símbolo de fuerza y ??poder. Muchos de los dioses y costumbres de culturas posteriores, como la maya o el azteca, nacieron de sus creencias. Aunque su civilización desapareció hace siglos, el legado de los olmeces inspiró a todas las culturas que vinieron después. |



Recorregut per el mictlanEra el lloc on anaven les ànimes de la majoria de les persones després de morir. No era ni un cel ni un infern, sinó un regne subterrani on les ànimes feien un llarg viatge de nou nivells per arribar al seu descans final. Aquest viatge era difícil i ple d’obstacles: els esperits havien de travessar rius, muntanyes i vents forts. Per això, els asteques enterraven els morts amb ofrenes com menjar, aigua i fins i tot un gos, que els ajudava a creuar el primer riu. El Mictlan estava governat per Mictlantecuhtli i Mictecacíhuatl, el senyor i la senyora de la mort. No castigaven les ànimes, simplement les rebien i les guiaven al final del seu camí. Segons les creences asteques, tots tornem a la terra d’on venim, i el Mictlan és part d’aquest cicle natural de la vida i la mort. Mictlan es el mundo de los muertos según la mitología de los aztecas. Era el lugar al que iban las almas de la mayoría de las personas después de morir. No era ni un cielo ni un infierno, sino un reino subterráneo en el que las almas hacían un largo viaje de nueve niveles para llegar a su descanso final. Este viaje era difícil y lleno de obstáculos: los espíritus debían atravesar ríos, montañas y fuertes vientos. Por eso, los aztecas enterraban a los muertos con ofrendas como comida, agua e incluso un perro, que les ayudaba a cruzar el primer río. Mictlan estaba gobernado por Mictlantecuhtli y Mictecacíhuatl, el señor y la señora de la muerte. No castigaban a las almas, simplemente las recibían y las guiaban al final de su camino. Según las creencias aztecas, todos volvemos a la tierra de la que venimos, y Mictlan es parte de este ciclo natural de la vida y la muerte. |









La meva cosina Montse va visitant el seu ex-grup de l'escola on treballava i que van guanyar el concurs d'altars.
|
- Pujada el dilluns 17 de novembre de 2025. |