FOTOMATÓN
Galeria 3 - Com molen els Fotomatons!
Arrenca la tercera galeria de desventures del nostre estimadíssim Fotomatón…
I ho fem amb un dibuix renaixentista, ni més ni menys! A poc a poc anirem
esbrinant d’on li surt aquesta vena artística tan boja — potser va caure
dins d’un pot de pintura de petit, o potser té Da Vinci com a tiet llunyà.
Qui sap! El que és segur és que l’art li corre per les lents.
TOTS ELS DIBUIXOS D'AQUESTA GALERIA
Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l’explicació que li he penjat…
Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells,
sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant
del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses
tonteries!
Dibuix fet el dimarts 21 d'octubre de 2025
Dimarts 9 de desembre de 2025
COETANI DE MIGUEL ANGEL
"El Bestiomató, el col·lega animalista de Miquel Àngel"
També es te constancia que al Renaixement, entre tanta toga i tanta escultura de torsos perfectes,
hi havia un paio que anava a la seva: el Bestiomató. Mentre Miquel Àngel es flipava amb Davids musculats
i culs de marbre, el Bestiomató es dedicava a esculpir bèsties com si fos el taxidermista oficial del Vaticà.
— “Miguelón, tu fas humans, jo faig fauna. Que cadascú s’apanyi amb el que li posa dur,” li deia entre martellades.
Va fer un cavall tan realista que el Papa el va intentar muntar. Un gat amb cara de mala llet que va espantar
la cort sencera. I un porc senglar tan ben parit que el van confondre amb un cardenal.
Els dos artistes compartien taller, però no gusts: mentre un polia abdominals, l’altre afinava urpes.
I si Miquel Àngel tenia la Capella Sixtina, el Bestiomató tenia la “Cova Animalina”, una sala secreta
plena de escultures que semblaven sortides d’un zoo psicodèlic.
Alguns diuen que el Fotomatón modern és descendent directe del Bestiomató. Però en comptes de marbre,
fa clics. I en comptes d’animals, et retrata la cara després de tres gintònics.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dissabte 25 d'octubre de 2025
Dimecres 10 de desembre de 2025
POEMÍRICA 1
El meu amic David Millán organitza Poemírica, un esdeveniment que uneix poesia i música.
La primera edició, anomenada Poemírica 1900, es va celebrar en el marc de la Fira Modernista
2025. Amb aquesta excusa, he dibuixat el nostre Fotomaton en format de punt de llibre.
El dibuix d’avui és la primera prova.
QUÈ ÉS POEMÍRICA?
Poemírica és un esdeveniment poètic-musical impulsat per David Millán, que neix amb la voluntat
de fusionar la poesia amb la música en directe. La seva primera edició, titulada Poemírica 1900,
es va celebrar en el marc de la Fira Modernista de Terrassa 2025, transportant el públic a
l’ambient de la Terrassa de principis del segle XX.
El projecte parteix dels poemes de David Millán, extrets de la seva Antologia Poètica I, que han
estat adaptats musicalment pel grup Sonírica, format per músics que combinen sensibilitat i
creativitat per donar vida als versos. Les peces s’interpreten tant en format recitat com cantat,
creant una experiència íntima i emotiva.
Entre els actes destacats, el recital del 10 de maig de 2025 al Teatre dels Amics de les Arts i
Joventuts Musicals va ser un dels moments culminants de la proposta. A més, Poemírica ha participat
en altres iniciatives com El Palmell del Cor, on es combinen poemes, microrelats i cançons en un
format escènic proper i evocador.
Poemírica no és només un espectacle: és una invitació a sentir, recordar i connectar amb la memòria
poètica i musical de la ciutat.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 26 d'octubre de 2025
Dijous 11 de desembre de 2025
POEMÍRICA 2
Segona prova del punt de llibre per a Poemírica, l’esdeveniment del meu amic David Millán.
Aquesta vegada hi afegeixo el nom del grup musical, Sonírica, que per error no vaig incloure
en la primera prova. Potser aquesta serà la versió definitiva!
Sonírica està formada pels músics Carlos Garrido (teclats i veu),
Félix Bordes (guitarra i cors) i José Luis Viturtia (guitarra i veus),
acompanyats per músics convidats.
Et convido a veure una galeria del primer Poemírica:
Poemírica 1900 - Fira Modernista 2025
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 27 d'octubre de 2025
Divendres 12 de desembre de 2025
CINEMA LA RAMBLA
Al local cèntric de la Rambla, que ara ocupa una botiga d’una marca de roba, antigament hi havia el Cine Rambla.
El Cinema La Rambla, sala de projeccions situada a la rambla d'Ègara, al barri del Centre de Terrassa.
L’edifici, amb un gran valor històric i arquitectònic, està catalogat com a bé cultural d’interès local.
Va obrir les seves portes l’11 d’abril de 1935 i, després de dècades d’activitat, va iniciar un procés
de restauració als anys vuitanta. Finalment, el cinema va cessar la seva activitat el 2 de novembre de l’any 2000.
Com a curiositat, Josep Maria Riera, en un article publicat a Diari de Terrassa, recorda que la primera pel·lícula que s’hi
va projectar va ser La princesa de la Zarda, un film dirigit per Robert Herith i Walter Röhrig, amb Marta Eggert i Hans Söhnker
com a protagonistes.
El Cinema La Rambla es va convertir en un referent ciutadà. Els terrassencs hi acudien per gaudir de les pel·lícules.
Fins que va arribar la televisió. Eren els anys seixanta, el moment en què les sales de cinema de la ciutat van començar
a tancar, una rere l’altra. Va ser el declivi del cinema local, i també del Cinema La Rambla. Un final trist.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 29 d'octubre de 2025
Dissabte 13 de desembre de 2025
LA TRENA GEGANT DE TERRASSA!
Diuen que és el Monument a la Dona Treballadora, però a Terrassa tothom sap que sembla
més aviat la trena gegant que es va escapar d’una perruqueria industrial. Allà està,
plantada al mig de la rotonda.
Amb els anys ha vist de tot: cotxes que li donen voltes com si fos un altar automobilístic,
gent fent-se selfies heroics (“Mira, mama, la torre del filferro!”), i fins i tot algun que
altre colom intentant fundar-hi una comunitat alternativa.
L’escultor, Andreu Alfaro, la va fer amb acer corten —que sona molt elegant, però en realitat
és ferro rovellat de luxe—, perquè ja se sap: res representa millor la duresa de la vida obrera
que un metall que s’oxida amb estil.
I el nom? “Dona treballadora.” No cal dir més. Si fos un home li haurien posat “Innovador del
sector tèxtil” o “Enginyer de bobines”, però ella no: treballadora, i encara gràcies.
Tot i això, la nostra “Trena de Terrassa” és un símbol potent. Un record de totes aquelles dones
que van fer girar les màquines, literalment, mentre el món seguia el seu rotllo. I sí, pot
semblar un tirabuixó gegant, però com a mínim ens recorda que la força femenina pot fer girar
fins i tot el ferro.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dissabte 1 de novembre de 2025
Diumenge 14 de desembre de 2025
LA SESSIÓ DE FOTOS MÉS BÈSTIA I VEGETAL!
Avui en Fotomatón ha decidit fer una sessió de fotos molt especial… als seus models més exigents:
el seu gat i la seva planta.
Tot ha començat bé, amb llums, càmera i un platet de croquetes felines per mantenir la pau. Però quan Fotomatón
ha dit “Somriu, Floc!”, la Margarida ha obert les seves fulles com si digués: “Perdona? Aquí la que menja
mosques soc jo, i això mereix el focus principal.”
El gat, ofès, s’ha enfilat damunt el trípode i ha començat a fer ganyotes de supermodel. Mentrestant, Rosalinda
s’ha mogut lentament cap a la llum, buscant el seu millor angle (i potser un mosquit per dinar).
Després d’una hora de miols, clics i alguna fulla mossegada, Fotomatón ha entès una gran veritat: mai
intentis dirigir una sessió de fotos amb egos tan verds i peluts.
El resultat? Una col·lecció d’imatges on no se sap si el protagonista és el gat, la planta o el caos més
encantador del món.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 2 de novembre de 2025
Dilluns 15 de desembre de 2025
FOTOCATRINA - Viva Mèxic!
Fotomatón, catrina per un dia (o potser per tota la vida)
Aquest any, Fotomatón s’ha posat guapo… o millor dit, guapament mort. Diu que com que té cosins a Mèxic,
no podia deixar passar el Día de Muertos sense maquillar-se encara que li hagi hagut de afeitar-se la barba!
I així, entre flors de cempasúchil, maquillatge d’ossos i un somriure que travessa dimensions, ha sortit al carrer
disfressat de catrina, com si hagués vingut directament del més enllà a fer retrats.
Diu que li encanta aquesta festa perquè celebra la memòria, la vida i la bellesa de recordar. Que a Mèxic, la mort
no fa por —es pinta, es balla i es brinda amb ella—, i això li sembla molt més sa que fer veure que no existeix.
Amb la seva càmera a la mà i el barret ben posat, Fotomatón diu que vol fer fotos als esperits que encara no saben
que ho són, i als vius que s’obliden de viure. Al final, per ell, la fotografia també és això: una manera d’aturar
el temps, de fer immortal un instant, i de dir-li a la mort que avui no toca.
I entre risa i risa, calavera i calavera, Fotomatón s’ha adonat que, potser, tots tenim una mica de catrina dins:
una part que vol recordar, una altra que vol riure… i una que no pot evitar sortir bé a les fotos.
Us convio a veure l'apartat:
Units amb Mèxic
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 3 de novembre de 2025
Dimarts 16 de desembre de 2025
MIRA'LS QUIN DUET D'ENVEJOSOS!
En Fotomatón està realment maco i elegant de catrina. Tant, que fins i tot les seves mascotes,
en Floc i la Margarida, s’han quedat bocabadades.
De fet, els ha agafat tanta enveja que també s’han engalanat! Ara tots dos porten un barret de
charro ben lluent: el Floc, amb estil felí, i la Margarida, aguantant-lo com pot! I per acabar-ho
d’adobar, la Margarida fins i tot s’ha penjat una guitarra petita i no para de fer veure que toca
com un verdader Mariachi!
Tots dos semblen sortits d’una festa mexicana: elegants, alegres i una mica esbojarrats. Com
sempre en Fotomatón fa una foto per la memòria!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 5 de novembre de 2025
Dimecres 17 de desembre de 2025
MASCOTES O PESADILLES?
En Fotomatón dorm plàcidament al sofà, el seu rostre tranquil contrasta amb el caos que l’envolta:
desenes de flocs floten per l’aire, s’arremolinen sobre seu, s’enfilen per les orelles i li fan
pessigolles als peus. No són flocs de neu, ni de pols. Són... flocs de Floc.
El gat, estirat en algun racó del subconscient, somia que es multiplica. Cada versió de si mateix
és més entremaliada que l’anterior: un Floc que roba mitjons, un Floc que bufa la Margarida, un Floc
que es converteix en núvol i plou sobre el sofà. I tots, inevitablement, acaben sobre en Fotomatón.
Al darrere, la Margarida somriu amb una malícia vegetal. No ha mogut ni una fulla, però sembla gaudir
del desordre com si l’hagués orquestrat. Potser sí. Potser ha deixat anar una feromona hipnòtica.
Potser ha xiuxiuejat alguna cosa al coixí. Potser, només potser, és la reina dels malsons felins.
I en Fotomatón, entre flocs i fulles, segueix dormint. Perquè, en el fons, el caos és casa seva!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Dijous 18 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Avui s’incorpora un nou personatge a l’univers de Fotomatón: la Luna Llena.
Locutora de radio nocturna, veu hipnòtica de La Nit nerviosa, i far enmig del caos.
Amb ella, les nits deixen de ser tranquil·les per convertir-se en poemes tremolosos,
plens de trucades absurdes, reflexions impossibles i micròfons mig mossegats.
Benvinguda, Luna Llena.
A poc a poc anireu coneixent la Luna Llena: els seus gustos estranys, les seves aficions
discutibles, i sobretot el seu programa de ràdio nocturn, La Nit nerviosa. Una barreja de
poesia, confessions absurdes i música que ningú ha demanat.
Un dia va entrevistar en Fotomatón… i ell va decidir quedar-s’hi. Va dir que era per fer fotos,
però des d’aleshores viu entre cables... literalment!
En una ocasió va portar les seves mascotes al programa: En Floc es va autoproclamat tècnic
de so (tot i que només toca botons a l’atzar). La Margarida va intentar devorar tres convidats
i una sintonia. I la Luna?, ella va seguir parlant com si tot fos normal. Benvinguts a la nit
que no dorm… però que fa molt de soroll. Però això ho veureu en un altre dibuix!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Divendres 19 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Veureu que fa moltes ganyotes. No està aire contenta? El personatge està inspirat en algú ben real…
suposo que ja sabeu qui!
Però en la ficció, farem el seu negatiu, m'explico: Per exemple, si al
personatge real li encanten les samarretes negres… nosaltres li posarem color a dojo! Luna Llena
lluirà estampats impossibles, lletres fluorescents, i potser fins i tot un jersei amb margarides
que fan llum. Perquè si la realitat és discreta, nosaltres som un crit de colors enmig de la nit.
Ja veureu com riurem una mica!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Dissabte 20 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Jo soc un ignorant en això del dibuix i el còmic, però començo a entendre coses.
Perquè un personatge es faci seu, cal donar-li algun tret distintiu, que el faci
destacar. En el cas de la Luna Llena, li he posat el cabell de color rosa —hahaha,
sé d’algú que s’hi molestarà! També li he donat una cara peculiar, un coll llarg,
unes trenes que fan el que volen, i un floc de cabell plantat al mig del front.
A poc a poc, la Luna Llena va agafant forma… i caràcter. I si algú es queixa,
que s’aguanti: en la ficció, tot és possible —i molt més divertit.
També he decidit que, quan dibuixi el personatge, l’acompanyarà una lluna de color blau.
A Fotomatón l’acompanya sovint un cercle groc; doncs a la Luna Llena li tocarà una lluna blava. Apa!
Espero que no us queixeu, eh? Esteu sent testimonis —i còmplices!— del naixement de Fotomatón
i tot el seu univers… en temps real! Això no és un còmic, és un part en directe amb gats poetes,
plantes famolenques i llunes blaves que fan de focus. I vosaltres aquí, aguantant el micro, rient
per sota el nas i pensant: “Això se n’anirà de les mans.” I sí. Se n’anirà. I serà gloriós.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimarfs 18 de novembre de 2025
Diumenge 21 de desembre de 2025
A LA LLUNA
Diari Lunar d’en Fotomatón
Data estelar - 18.11.25
Avui, a les 10:42 hora estelar, he aterrat a la Lluna amb el meu fidel ajudant felí.
L'objectiu: fer la millor foto de la Terra des de l’espai. I per això porto el millor
equip: càmera analògica, casc espacial, i una motxilla plena de galetes.
La superfície lunar és més polsegosa del que pensava. En Floc ha intentat enterrar-hi
una sardina de plàstic. No ha funcionat. Hem trobat un cràter que fa ombra perfecta
per fer fotos dramàtiques. Mentre ajustava el diafragma, la Terra somreia des del
cel com una pilota gegant de platja. Hem fet vint-i-set fotos. En Floc n’ha fet dues
amb la pota. Una surt borrosa, però té ànima.
De sobte, ha passat una nau rosa en forma de plat volador. Ens ha saludat amb un clàxon musical.
En Floc ha miolat en do major. Jo he fet zoom. A l’última foto, es veu la Terra, el plat volador,
un ocell despistat i una pilota de futbol que flota misteriosament. És la meva obra mestra.
Conclusió: la Lluna és fotogènica, però la Terra té més carisma.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el XXX de 2025
Dilluns 22 de desembre de 2025
EL CAGANER
En Fotomatón arriba corrent pel carrer (com gaire bé sempre), amb el buf bufant i els pantalons mig caiguts.
El pessebre vivent ja està en marxa: els pastors fent veure que tenen fred, els Reis d’Orient amb cara d’avorrit
i la Mare de Déu mirant el mòbil d’amagat.
Ell entra a escena cridant: —“Ja sóc aquí! Quin paper em toca? Rei? Àngel? Nen Jesús?” El director, amb cara de
“ja m’has fastiguejat la coreografia”, li respon: —“Ho sento, arribes tard, només queda el Caganer.”
Silenci dramàtic. Fotomatón es queda glaçat. El públic conté la respiració. Floc, el gat, fa un miol de burla.
Margarida, la planta carnívora, es menja un tros de molsa del decorat. Fotomatón, amb orgull ferit, es col·loca
al racó del pessebre, abaixa els pantalons amb solemnitat i diu: —“Doncs que consti en acta: sóc el Caganer oficial,
amb dignitat i glamour!”
I per acabar-ho d’adobar, treu la seva càmera i amb els pantalons pels genolls, comença a fer fotos als pastors,
que posen amb cara de “no pot ser que això estigui passant”.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dimarts 23 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 1
Luna Llena, en directe des del seu univers lunar, aquesta nit, la lluna brilla amb preguntes:
Luna - Davant meu, un gat que no respon amb paraules, sinó amb parpelleigs carregats de significat.
I una planta que xiuxiueja amb les dents.
Luna - Floc, què somies quan dorms damunt el teclat de Fotomatón?
El gat es llepa una pota. Silenci. Misteri.
Luna - Margarida, què et fa florir?
La por. I les galetes salades.
I Luna Llena, recull les respostes que no s’han dit.
Les guarda en una capsa de fum.
Aquesta entrevista no té final.
Només ecos.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dimecres 24 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 2
Fragment del final de l'entrevista!
La cosa havia començat bé. Floc s’havia deixat acariciar, la Margarida havia promès no mossegar
res que estigués connectat a la xarxa elèctrica, i jo havia encès el micròfon amb la solemnitat
d’un eclipsi.
Però als tres minuts, Floc va decidir que el meu serrell era una amenaça nacional. Se’m va llançar
al cap amb la gràcia d’un ninja amb urpes, mentre jo intentava seguir parlant com si res: “I ara,
una reflexió sobre la comunicació interespècie…”
La Margarida, per la seva banda, va començar a menjar-se el micròfon. Literalment. Primer la esponja,
després el cable, i finalment va fer un soroll que no sé si era un eructe o una declaració política.
Jo, amb Floc penjat del front i la Margarida rosegant el so, vaig decidir que l’entrevista havia acabat.
Vaig tancar la transmissió amb un sospir i una frase que no sortirà mai als llibres de periodisme:
Luna - Bona nit, estimats oients. Si encara em sentiu… fugiu.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dijous 25 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA
Crònica d’un desastre anunciat: la primera entrevista de Luna Llena.
Tot va començar amb encens, llum tènue i una música de fons que semblava composta per un mussol melancòlic.
Luna Llena, impecable, va preparar l’estudi com si fos un temple: micròfons polits, coixins esponjosos, i
una tassa de te que ningú no havia demanat però que feia molt bonic.
Floc va entrar primer, caminant com si fos el propietari de l’edifici. Va fer tres voltes sobre el seient,
va ignorar la cadira assignada i es va instal·lar damunt la taula, just al costat del botó que no s’havia
de tocar mai.
La Margarida va arribar en una jardinera amb rodes, empesa per un tècnic que va marxar corrents després
de perdre una sabata. La planta va obrir les fulles amb un sospir dramàtic i va començar a inspeccionar
l’estudi com si fos un bufet lliure.
Luna va començar l’emissió amb la seva veu hipnòtica, però el públic no va sentir res: Floc havia desconnectat
el micròfon amb una sola pota. Mentrestant, la Margarida es menjava els papers de l’escaleta, començant
per la secció “Preguntes profundes”.
Els primers cinc minuts van ser relativament tranquils: Floc es va limitar a mirar fixament una làmpada,
i la Margarida només va mossegar un cable menor. Però tot va canviar quan Luna va intentar fer una pausa
poètica. Floc, ofès per la manca de snacks, va saltar-li al cap com un barret amb urpes. La Margarida,
emocionada per l’energia del moment, va decidir que el micròfon era comestible i va començar a rosegar-lo
amb entusiasme.
En menys de trenta segons, l’estudi semblava un camp de batalla: cables penjant, papers volant, Floc
perseguint una papallona imaginària i la Margarida intentant empassar-se un auricular sencer.
Luna, amb una dignitat admirable, va continuar prenent notes com si tot formés part del guió. Quan finalment
el tècnic va tallar l’emissió, ella va aixecar-se, es va treure el gat del cap, va recollir les restes
del micròfon i va dir, amb tota la calma del món, que havia estat una experiència “intensament reveladora”.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 12 de novembre de 2025
Divendres 26 de desembre de 2025
CONCERT D'OPERA
Avui en Fotomatón no ha pujat a la Lluna, avui ha anat al Teatre Principal de Terrassa.
Ha de fotografiar el gran concert d’òpera “Àries i Olives”, amb cantants de veu celestial
i vestits que brillen com paper d’alumini. Però ell, fidel al seu estil, ha decidit eclipsar-los.
Vestit amb esmòquing negre, camisa blanca i ulleres que reflecteixen la cúpula daurada,
Fotomatón ha entrat al teatre com si fos el protagonista d’un musical silenciós. El públic
ha murmurat: “És el director?” “És un baríton?” “És un moble?” Ningú ho sabia, però tothom
l’admirava.
Amb la càmera vintage penjant com una medalla olímpica, ha capturat cada moment: el tenor
fent gàrgares amb aigua amb gas, la soprano afinant amb un mi agut que ha trencat una làmpada,
i un colom que ha entrat per error i ha fet una reverència.
En Floc, camuflat com a bufanda, ha miolat en fa sostingut. La Margarida, que s’havia colat
dins d’una gerra decorativa, ha intentat menjar-se una nota musical.
La foto final? En Fotomatón al vestíbul, amb el sol de tarda il·luminant-li la barba, i el
cartell de “FOTOMATÓN”. Títol de la sèrie: Òpera, Òptica i Orgull.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 17 de novembre de 2025
Dissabte 27 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 3
Enmig del programa, la Margarida va detectar el micròfon com si fos un insecte suculent.
Va obrir la boca amb entusiasme botànic i va començar a apropar-s’hi lentament, com un
depredador en plena selva radiofònica.
Luna, que ja suava abans de parlar, va iniciar una coreografia desesperada. Cada cop
que intentava parlar, la Margarida feia un salt cap al micròfon, amb les dents brillants
i la llengua de molècula nerviosa.
El micròfon va patir tres intents d’assalt, una mossegada lateral i una llepada que el va
deixar humit i traumatitzat. Mentrestant, en Floc observava amb la indiferència felina…
Doncs no! Semblava passar-s’ho d’allò més bé!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 19 de novembre de 2025
Diumenge 28 de desembre de 2025
L'ÀLIGA DE TERRASSA
Fotomatón no es perd cap festa: sempre apareix amb la càmera a punt. Avui l’hem enxampat amb l’Àliga de Terrassa, com si fos un vell amic.
Passeu i doneu un cop d’ull: l’Àliga de Terrassa també té el seu racó en aquest web!
- Apartat - Àliga de Terrassa.
Quan Terrassa bull de festa, entre gegants, bastoners i grallers, apareix ella: l’Àliga. Majestuosa, amb el cap alt,
avança amb pas solemne pels carrers, com si cada moviment fos un ritual antic. La gent s’aparta amb respecte, sabent
que no és una figura qualsevol, sinó el símbol protocol·lari de la ciutat.
Tot va començar fa pocs anys, quan Terrassa va decidir que també volia la seva àliga, com tantes altres ciutats catalanes.
El dia del seu “naixement”, el 2017, el Raval de Montserrat es va omplir de música i expectació. Les àligues de Badalona
i Vilafranca la van apadrinar, i des d’aleshores, la de Terrassa ha anat guanyant protagonisme.
Ara, cada Festa Major, la veiem ballar amb elegància, acompanyada d’una música que barreja ecos medievals i barrocs amb
un aire festiu. La seva colla, cada cop més nombrosa, la fa viure i créixer, convertint-la en un punt de trobada per a
tothom qui estima la cultura popular.
L’Àliga de Terrassa és jove, però ja té ànima de llegenda: combina solemnitat i alegria, tradició i modernitat. Quan passa,
sembla que la ciutat sencera respiri amb ella.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dijous 20 de novembre de 2025
Dilluns 29 de desembre de 2025
BASTONERS DE TERRASSA
No us ho cregueu ni per un segon! El Fotomatón no ha ballat mai un ball de bastons,
i si ho intentés seria un espectacle digne de circ: bastons volant per l’aire, ell
enredant-se amb les cames, caient de cul cada dos segons… Al final semblaria una
closca de plàtan humana, tot ple de blaus i fent veure que encara té ritme!
Els Bastoners de Terrassa són una colla fundada el 1981 que manté viva la tradició del ball
de bastons a la ciutat, amb més de 40 anys d’història i una diada anual que reuneix colles
d’arreu de Catalunya.
El ball de bastons és una dansa popular catalana amb arrels molt antigues: a Terrassa ja es
documentava al segle XIX, lligada a festes com el Corpus i als gremis locals. Tot i que els
arxius antics es van perdre, la tradició es va recuperar amb força el 1919 i, definitivament,
amb la creació de la colla moderna el 23 d’abril de 1981.
- Apartat - Bastoners de Terrassa.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet divendres 19 de desembre de 2025
Dimarts 30 de desembre de 2025
FOTOMATÓN ROCKER
“Tour mundial… començant i acabant al bar de la cantonada.”
Fotomatón es va despertar amb una idea grandiosa: muntar un tour mundial de rock. Va agafar la guitarra,
es va posar les seves ulleres i va anunciar solemnement a Floc i a la Margarida que la gira començava
immediatament.
El primer concert va ser al bar de la cantonada. El públic: tres jubilats jugant al dòmino, un cambrer
despistat i la Margarida que intentava menjar-se el micròfon. Fotomatón va fer un solo tan llarg que
Floc va aprofitar per fer la migdiada damunt l’amplificador.
Després del “triomf” inicial, Fotomatón va dibuixar amb guix al terra un mapa del món. Cada pas era una
ciutat: París, Nova York, Tòquio… però sempre acabava tornant al mateix punt: el bar de la cantonada.
Allà, el cambrer li servia una llimonada i li deia: “Ben tornat del tour mundial.”
I així, nit rere nit, Fotomatón vivia la seva gira infinita. El món sencer quedava reduït a quatre taules,
un escenari improvisat i una planta carnívora que feia els cors. El rock era universal, però la gira tenia
un secret: mai no sortia del carrer.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 24 de novembre de 2025
Dimecres 31 de desembre de 2025
TERRASSA FUTBOL CLUB
Avui, en Fotomatón s’ha colat al camp del Terrassa FC com si fos el fotògraf oficial…
o el detectiu d’un cas molt confús.
Primer ha intentat fer fotos dels jugadors mentre corrien… però només ha captat sabatilles
desenfocades, pilotes voladores i una orella solitària que passava a 80 km/h. “Perfecte per
una exposició abstracta”, ha murmurat.
Després ha intentat fer una panoràmica del públic… però com que era un entrenament a porta tancada,
només ha fotografiat un senyor que regava la gespa i una Margarida (la seva planta carnívora) que
s’havia colat a la graderia amb una bufanda del Terrassa.
El moment estel·lar ha arribat quan ha intentat fer una selfie amb el marcador electrònic.
Ha fet servir el temporitzador, ha corregut fins al centre del camp, ha fet una pose èpica…
i just en aquell moment, Floc ha aparegut perseguint una pilota gegant inflable, xocant
contra en Fotomatón i provocant una caiguda digna de càmera lenta.
Després de mitja hora perseguint pilotes amb el zoom posat i captant només tacs, gespa i un
colom que passava per allà, en Fotomatón ha fet el que qualsevol fotògraf desesperat faria:
ha deixat la càmera i s’ha estirat de curt.
Amb uns pantalons vermells massa curts, mitjons fins als genolls i una samarreta del Terrassa FC
que li quedava com un vestit de festa, ha entrat a l’entrenament com si fos el fitxatge estrella.
“Avui no faig fotos, avui faig història”, ha dit mentre es cordava les botes al revés.
L’entrenador, confós però divertit, li ha deixat fer el rondo. En Fotomatón ha començat a fer
passades amb el peu, amb el trípode, amb la càmera com si fos una pilota… i fins i tot amb Floc,
que s’havia disfressat de pilota oficial i rodolava pel camp fent miols estratègics.
La Margarida, des de la banqueta, animava amb crits vegetals: “Fotos no, gols sí!”
Al final, ha marcat un gol accidental: ha relliscat intentant fer una selfie enmig del xut,
ha caigut de cul, i la pilota ha rebotat al seu cap i ha entrat a porteria. Els jugadors
han aplaudit. L’entrenador ha suspirat. I en Fotomatón ha cridat: “Això sí que és una foto mental!”
Si algú s'atreveix a fer una plana de còmic amb el Fotomatón al camp... serà benvingut al univers Fotomatón!
- El meu Àlbum de cromos - Terrassa FC - 1er Equip 2019/2020 .
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 30 de novembre de 2025
Dimecres 7 de gener de 2026
DIABLES DE SANT PERE NORD
El Diable Més Ben Barbat de Sant Pere Nord!
FotomaTón, després d'anys documentant cada racó i festa de Terrassa, va decidir que era hora de passar a l'acció...
i al foc! Així és com, amb l'aprovació del seu bigoti i la seva inconfusible barba, es va enfundar l'uniforme de la
Colla de Diables de Sant Pere Nord.
Amb un tambor que no és normal, sinó l'únic que aconsegueix que les fotos realment surtin enfocades. Això sí, amb
tant de foc al voltant, no sap si està tocant un ritme de festa major o intentant escapar de l'incendi provocat per
la seva música!
La flama que té darrere no és només decorativa, és la representació visual de totes aquelles vegades que la seva
càmera s'ha sobreescalfat a mitja cercavila. El fum (o la figura fantasmagòrica de dalt) és l'ànima d'un objectiu
trencat. Això sí, ben equipat amb samarreta de tirants, perfecte per deixar respirar els braços mentre pica el tambor...
i per demostrar que les hores al gimnàs (davant l'ordinador editant fotos) han valgut la pena!
Sembla feliç, sí, però per dintre pensa: "Espero que això no em cremi el pèl de la barba, que porta mesos de cura."
Es rumoreja que, amb ell, la Colla de Sant Pere Nord ja no necessita bengales. Amb l'energia (i la barba) del Fotomatón,
il·luminen tot el barri. La seva nova frase de guerra és: "Foc a la barraca... i que ningú em posi el dit a l'objectiu!"
Que cremi el ritme, Fotomatón!
Tornar a l'inici.
FI DE LA TERCERA GALERIA
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Pujada el dimecres 7 de gener de 2026
- Apartat - Jaume Olivet - Fotomatón
- Apartat - Jaume Olivet - Dibuix
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
FOTOMATÓN
Galeria 3 - Com molen els Fotomatons!
Arrenca la tercera galeria de desventures del nostre estimadíssim Fotomatón…
I ho fem amb un dibuix renaixentista, ni més ni menys! A poc a poc anirem
esbrinant d’on li surt aquesta vena artística tan boja — potser va caure
dins d’un pot de pintura de petit, o potser té Da Vinci com a tiet llunyà.
Qui sap! El que és segur és que l’art li corre per les lents.
TOTS ELS DIBUIXOS D'AQUESTA GALERIA
Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l’explicació que li he penjat…
Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells,
sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant
del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses
tonteries!
Galeria 3 - Com molen els Fotomatons!
Arrenca la tercera galeria de desventures del nostre estimadíssim Fotomatón…
I ho fem amb un dibuix renaixentista, ni més ni menys! A poc a poc anirem
esbrinant d’on li surt aquesta vena artística tan boja — potser va caure
dins d’un pot de pintura de petit, o potser té Da Vinci com a tiet llunyà.
Qui sap! El que és segur és que l’art li corre per les lents.
TOTS ELS DIBUIXOS D'AQUESTA GALERIA
Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l’explicació que li he penjat…
Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells,
sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant
del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses
tonteries!
Si et ve de gust, pots clicar damunt del dibuix per llegir l’explicació que li he penjat…
Però jo et convido a fer una altra cosa: baixa la galeria com qui remena calaixos vells,
sense pressa i amb curiositat. Així aniràs descobrint el personatge tal com ha anat brollant
del llapis — amb les seves dèries, les seves fílies i, evidentment, les seves glorioses
tonteries!
Dibuix fet el dimarts 21 d'octubre de 2025
Dimarts 9 de desembre de 2025
COETANI DE MIGUEL ANGEL
"El Bestiomató, el col·lega animalista de Miquel Àngel"
També es te constancia que al Renaixement, entre tanta toga i tanta escultura de torsos perfectes,
hi havia un paio que anava a la seva: el Bestiomató. Mentre Miquel Àngel es flipava amb Davids musculats
i culs de marbre, el Bestiomató es dedicava a esculpir bèsties com si fos el taxidermista oficial del Vaticà.
— “Miguelón, tu fas humans, jo faig fauna. Que cadascú s’apanyi amb el que li posa dur,” li deia entre martellades.
Va fer un cavall tan realista que el Papa el va intentar muntar. Un gat amb cara de mala llet que va espantar
la cort sencera. I un porc senglar tan ben parit que el van confondre amb un cardenal.
Els dos artistes compartien taller, però no gusts: mentre un polia abdominals, l’altre afinava urpes.
I si Miquel Àngel tenia la Capella Sixtina, el Bestiomató tenia la “Cova Animalina”, una sala secreta
plena de escultures que semblaven sortides d’un zoo psicodèlic.
Alguns diuen que el Fotomatón modern és descendent directe del Bestiomató. Però en comptes de marbre,
fa clics. I en comptes d’animals, et retrata la cara després de tres gintònics.
Tornar a l'inici.
COETANI DE MIGUEL ANGEL
"El Bestiomató, el col·lega animalista de Miquel Àngel"
També es te constancia que al Renaixement, entre tanta toga i tanta escultura de torsos perfectes,
hi havia un paio que anava a la seva: el Bestiomató. Mentre Miquel Àngel es flipava amb Davids musculats
i culs de marbre, el Bestiomató es dedicava a esculpir bèsties com si fos el taxidermista oficial del Vaticà.
— “Miguelón, tu fas humans, jo faig fauna. Que cadascú s’apanyi amb el que li posa dur,” li deia entre martellades.
Va fer un cavall tan realista que el Papa el va intentar muntar. Un gat amb cara de mala llet que va espantar
la cort sencera. I un porc senglar tan ben parit que el van confondre amb un cardenal.
Els dos artistes compartien taller, però no gusts: mentre un polia abdominals, l’altre afinava urpes.
I si Miquel Àngel tenia la Capella Sixtina, el Bestiomató tenia la “Cova Animalina”, una sala secreta
plena de escultures que semblaven sortides d’un zoo psicodèlic.
Alguns diuen que el Fotomatón modern és descendent directe del Bestiomató. Però en comptes de marbre,
fa clics. I en comptes d’animals, et retrata la cara després de tres gintònics.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dissabte 25 d'octubre de 2025
Dimecres 10 de desembre de 2025
POEMÍRICA 1
El meu amic David Millán organitza Poemírica, un esdeveniment que uneix poesia i música.
La primera edició, anomenada Poemírica 1900, es va celebrar en el marc de la Fira Modernista
2025. Amb aquesta excusa, he dibuixat el nostre Fotomaton en format de punt de llibre.
El dibuix d’avui és la primera prova.
QUÈ ÉS POEMÍRICA?
Poemírica és un esdeveniment poètic-musical impulsat per David Millán, que neix amb la voluntat
de fusionar la poesia amb la música en directe. La seva primera edició, titulada Poemírica 1900,
es va celebrar en el marc de la Fira Modernista de Terrassa 2025, transportant el públic a
l’ambient de la Terrassa de principis del segle XX.
El projecte parteix dels poemes de David Millán, extrets de la seva Antologia Poètica I, que han
estat adaptats musicalment pel grup Sonírica, format per músics que combinen sensibilitat i
creativitat per donar vida als versos. Les peces s’interpreten tant en format recitat com cantat,
creant una experiència íntima i emotiva.
Entre els actes destacats, el recital del 10 de maig de 2025 al Teatre dels Amics de les Arts i
Joventuts Musicals va ser un dels moments culminants de la proposta. A més, Poemírica ha participat
en altres iniciatives com El Palmell del Cor, on es combinen poemes, microrelats i cançons en un
format escènic proper i evocador.
Poemírica no és només un espectacle: és una invitació a sentir, recordar i connectar amb la memòria
poètica i musical de la ciutat.
Tornar a l'inici.
POEMÍRICA 1
El meu amic David Millán organitza Poemírica, un esdeveniment que uneix poesia i música.
La primera edició, anomenada Poemírica 1900, es va celebrar en el marc de la Fira Modernista
2025. Amb aquesta excusa, he dibuixat el nostre Fotomaton en format de punt de llibre.
El dibuix d’avui és la primera prova.
QUÈ ÉS POEMÍRICA?
Poemírica és un esdeveniment poètic-musical impulsat per David Millán, que neix amb la voluntat
de fusionar la poesia amb la música en directe. La seva primera edició, titulada Poemírica 1900,
es va celebrar en el marc de la Fira Modernista de Terrassa 2025, transportant el públic a
l’ambient de la Terrassa de principis del segle XX.
El projecte parteix dels poemes de David Millán, extrets de la seva Antologia Poètica I, que han
estat adaptats musicalment pel grup Sonírica, format per músics que combinen sensibilitat i
creativitat per donar vida als versos. Les peces s’interpreten tant en format recitat com cantat,
creant una experiència íntima i emotiva.
Entre els actes destacats, el recital del 10 de maig de 2025 al Teatre dels Amics de les Arts i
Joventuts Musicals va ser un dels moments culminants de la proposta. A més, Poemírica ha participat
en altres iniciatives com El Palmell del Cor, on es combinen poemes, microrelats i cançons en un
format escènic proper i evocador.
Poemírica no és només un espectacle: és una invitació a sentir, recordar i connectar amb la memòria
poètica i musical de la ciutat.
Tornar a l'inici.
Poemírica és un esdeveniment poètic-musical impulsat per David Millán, que neix amb la voluntat
de fusionar la poesia amb la música en directe. La seva primera edició, titulada Poemírica 1900,
es va celebrar en el marc de la Fira Modernista de Terrassa 2025, transportant el públic a
l’ambient de la Terrassa de principis del segle XX.
El projecte parteix dels poemes de David Millán, extrets de la seva Antologia Poètica I, que han
estat adaptats musicalment pel grup Sonírica, format per músics que combinen sensibilitat i
creativitat per donar vida als versos. Les peces s’interpreten tant en format recitat com cantat,
creant una experiència íntima i emotiva.
Entre els actes destacats, el recital del 10 de maig de 2025 al Teatre dels Amics de les Arts i
Joventuts Musicals va ser un dels moments culminants de la proposta. A més, Poemírica ha participat
en altres iniciatives com El Palmell del Cor, on es combinen poemes, microrelats i cançons en un
format escènic proper i evocador.
Poemírica no és només un espectacle: és una invitació a sentir, recordar i connectar amb la memòria
poètica i musical de la ciutat.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 26 d'octubre de 2025
Dijous 11 de desembre de 2025
POEMÍRICA 2
Segona prova del punt de llibre per a Poemírica, l’esdeveniment del meu amic David Millán.
Aquesta vegada hi afegeixo el nom del grup musical, Sonírica, que per error no vaig incloure
en la primera prova. Potser aquesta serà la versió definitiva!
Sonírica està formada pels músics Carlos Garrido (teclats i veu),
Félix Bordes (guitarra i cors) i José Luis Viturtia (guitarra i veus),
acompanyats per músics convidats.
Et convido a veure una galeria del primer Poemírica:
Poemírica 1900 - Fira Modernista 2025
Tornar a l'inici.
POEMÍRICA 2
Segona prova del punt de llibre per a Poemírica, l’esdeveniment del meu amic David Millán.
Aquesta vegada hi afegeixo el nom del grup musical, Sonírica, que per error no vaig incloure
en la primera prova. Potser aquesta serà la versió definitiva!
Sonírica està formada pels músics Carlos Garrido (teclats i veu),
Félix Bordes (guitarra i cors) i José Luis Viturtia (guitarra i veus),
acompanyats per músics convidats.
Et convido a veure una galeria del primer Poemírica:
Poemírica 1900 - Fira Modernista 2025
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 27 d'octubre de 2025
Divendres 12 de desembre de 2025
CINEMA LA RAMBLA
Al local cèntric de la Rambla, que ara ocupa una botiga d’una marca de roba, antigament hi havia el Cine Rambla.
El Cinema La Rambla, sala de projeccions situada a la rambla d'Ègara, al barri del Centre de Terrassa.
L’edifici, amb un gran valor històric i arquitectònic, està catalogat com a bé cultural d’interès local.
Va obrir les seves portes l’11 d’abril de 1935 i, després de dècades d’activitat, va iniciar un procés
de restauració als anys vuitanta. Finalment, el cinema va cessar la seva activitat el 2 de novembre de l’any 2000.
Com a curiositat, Josep Maria Riera, en un article publicat a Diari de Terrassa, recorda que la primera pel·lícula que s’hi
va projectar va ser La princesa de la Zarda, un film dirigit per Robert Herith i Walter Röhrig, amb Marta Eggert i Hans Söhnker
com a protagonistes.
El Cinema La Rambla es va convertir en un referent ciutadà. Els terrassencs hi acudien per gaudir de les pel·lícules.
Fins que va arribar la televisió. Eren els anys seixanta, el moment en què les sales de cinema de la ciutat van començar
a tancar, una rere l’altra. Va ser el declivi del cinema local, i també del Cinema La Rambla. Un final trist.
Tornar a l'inici.
CINEMA LA RAMBLA
Al local cèntric de la Rambla, que ara ocupa una botiga d’una marca de roba, antigament hi havia el Cine Rambla.
El Cinema La Rambla, sala de projeccions situada a la rambla d'Ègara, al barri del Centre de Terrassa.
L’edifici, amb un gran valor històric i arquitectònic, està catalogat com a bé cultural d’interès local.
Va obrir les seves portes l’11 d’abril de 1935 i, després de dècades d’activitat, va iniciar un procés
de restauració als anys vuitanta. Finalment, el cinema va cessar la seva activitat el 2 de novembre de l’any 2000.
Com a curiositat, Josep Maria Riera, en un article publicat a Diari de Terrassa, recorda que la primera pel·lícula que s’hi
va projectar va ser La princesa de la Zarda, un film dirigit per Robert Herith i Walter Röhrig, amb Marta Eggert i Hans Söhnker
com a protagonistes.
El Cinema La Rambla es va convertir en un referent ciutadà. Els terrassencs hi acudien per gaudir de les pel·lícules.
Fins que va arribar la televisió. Eren els anys seixanta, el moment en què les sales de cinema de la ciutat van començar
a tancar, una rere l’altra. Va ser el declivi del cinema local, i també del Cinema La Rambla. Un final trist.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 29 d'octubre de 2025
Dissabte 13 de desembre de 2025
LA TRENA GEGANT DE TERRASSA!
Diuen que és el Monument a la Dona Treballadora, però a Terrassa tothom sap que sembla
més aviat la trena gegant que es va escapar d’una perruqueria industrial. Allà està,
plantada al mig de la rotonda.
Amb els anys ha vist de tot: cotxes que li donen voltes com si fos un altar automobilístic,
gent fent-se selfies heroics (“Mira, mama, la torre del filferro!”), i fins i tot algun que
altre colom intentant fundar-hi una comunitat alternativa.
L’escultor, Andreu Alfaro, la va fer amb acer corten —que sona molt elegant, però en realitat
és ferro rovellat de luxe—, perquè ja se sap: res representa millor la duresa de la vida obrera
que un metall que s’oxida amb estil.
I el nom? “Dona treballadora.” No cal dir més. Si fos un home li haurien posat “Innovador del
sector tèxtil” o “Enginyer de bobines”, però ella no: treballadora, i encara gràcies.
Tot i això, la nostra “Trena de Terrassa” és un símbol potent. Un record de totes aquelles dones
que van fer girar les màquines, literalment, mentre el món seguia el seu rotllo. I sí, pot
semblar un tirabuixó gegant, però com a mínim ens recorda que la força femenina pot fer girar
fins i tot el ferro.
Tornar a l'inici.
LA TRENA GEGANT DE TERRASSA!
Diuen que és el Monument a la Dona Treballadora, però a Terrassa tothom sap que sembla
més aviat la trena gegant que es va escapar d’una perruqueria industrial. Allà està,
plantada al mig de la rotonda.
Amb els anys ha vist de tot: cotxes que li donen voltes com si fos un altar automobilístic,
gent fent-se selfies heroics (“Mira, mama, la torre del filferro!”), i fins i tot algun que
altre colom intentant fundar-hi una comunitat alternativa.
L’escultor, Andreu Alfaro, la va fer amb acer corten —que sona molt elegant, però en realitat
és ferro rovellat de luxe—, perquè ja se sap: res representa millor la duresa de la vida obrera
que un metall que s’oxida amb estil.
I el nom? “Dona treballadora.” No cal dir més. Si fos un home li haurien posat “Innovador del
sector tèxtil” o “Enginyer de bobines”, però ella no: treballadora, i encara gràcies.
Tot i això, la nostra “Trena de Terrassa” és un símbol potent. Un record de totes aquelles dones
que van fer girar les màquines, literalment, mentre el món seguia el seu rotllo. I sí, pot
semblar un tirabuixó gegant, però com a mínim ens recorda que la força femenina pot fer girar
fins i tot el ferro.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dissabte 1 de novembre de 2025
Diumenge 14 de desembre de 2025
LA SESSIÓ DE FOTOS MÉS BÈSTIA I VEGETAL!
Avui en Fotomatón ha decidit fer una sessió de fotos molt especial… als seus models més exigents:
el seu gat i la seva planta.
Tot ha començat bé, amb llums, càmera i un platet de croquetes felines per mantenir la pau. Però quan Fotomatón
ha dit “Somriu, Floc!”, la Margarida ha obert les seves fulles com si digués: “Perdona? Aquí la que menja
mosques soc jo, i això mereix el focus principal.”
El gat, ofès, s’ha enfilat damunt el trípode i ha començat a fer ganyotes de supermodel. Mentrestant, Rosalinda
s’ha mogut lentament cap a la llum, buscant el seu millor angle (i potser un mosquit per dinar).
Després d’una hora de miols, clics i alguna fulla mossegada, Fotomatón ha entès una gran veritat: mai
intentis dirigir una sessió de fotos amb egos tan verds i peluts.
El resultat? Una col·lecció d’imatges on no se sap si el protagonista és el gat, la planta o el caos més
encantador del món.
Tornar a l'inici.
LA SESSIÓ DE FOTOS MÉS BÈSTIA I VEGETAL!
Avui en Fotomatón ha decidit fer una sessió de fotos molt especial… als seus models més exigents:
el seu gat i la seva planta.
Tot ha començat bé, amb llums, càmera i un platet de croquetes felines per mantenir la pau. Però quan Fotomatón
ha dit “Somriu, Floc!”, la Margarida ha obert les seves fulles com si digués: “Perdona? Aquí la que menja
mosques soc jo, i això mereix el focus principal.”
El gat, ofès, s’ha enfilat damunt el trípode i ha començat a fer ganyotes de supermodel. Mentrestant, Rosalinda
s’ha mogut lentament cap a la llum, buscant el seu millor angle (i potser un mosquit per dinar).
Després d’una hora de miols, clics i alguna fulla mossegada, Fotomatón ha entès una gran veritat: mai
intentis dirigir una sessió de fotos amb egos tan verds i peluts.
El resultat? Una col·lecció d’imatges on no se sap si el protagonista és el gat, la planta o el caos més
encantador del món.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 2 de novembre de 2025
Dilluns 15 de desembre de 2025
FOTOCATRINA - Viva Mèxic!
Fotomatón, catrina per un dia (o potser per tota la vida)
Aquest any, Fotomatón s’ha posat guapo… o millor dit, guapament mort. Diu que com que té cosins a Mèxic,
no podia deixar passar el Día de Muertos sense maquillar-se encara que li hagi hagut de afeitar-se la barba!
I així, entre flors de cempasúchil, maquillatge d’ossos i un somriure que travessa dimensions, ha sortit al carrer
disfressat de catrina, com si hagués vingut directament del més enllà a fer retrats.
Diu que li encanta aquesta festa perquè celebra la memòria, la vida i la bellesa de recordar. Que a Mèxic, la mort
no fa por —es pinta, es balla i es brinda amb ella—, i això li sembla molt més sa que fer veure que no existeix.
Amb la seva càmera a la mà i el barret ben posat, Fotomatón diu que vol fer fotos als esperits que encara no saben
que ho són, i als vius que s’obliden de viure. Al final, per ell, la fotografia també és això: una manera d’aturar
el temps, de fer immortal un instant, i de dir-li a la mort que avui no toca.
I entre risa i risa, calavera i calavera, Fotomatón s’ha adonat que, potser, tots tenim una mica de catrina dins:
una part que vol recordar, una altra que vol riure… i una que no pot evitar sortir bé a les fotos.
Us convio a veure l'apartat:
Units amb Mèxic
Tornar a l'inici.
FOTOCATRINA - Viva Mèxic!
Fotomatón, catrina per un dia (o potser per tota la vida)
Aquest any, Fotomatón s’ha posat guapo… o millor dit, guapament mort. Diu que com que té cosins a Mèxic,
no podia deixar passar el Día de Muertos sense maquillar-se encara que li hagi hagut de afeitar-se la barba!
I així, entre flors de cempasúchil, maquillatge d’ossos i un somriure que travessa dimensions, ha sortit al carrer
disfressat de catrina, com si hagués vingut directament del més enllà a fer retrats.
Diu que li encanta aquesta festa perquè celebra la memòria, la vida i la bellesa de recordar. Que a Mèxic, la mort
no fa por —es pinta, es balla i es brinda amb ella—, i això li sembla molt més sa que fer veure que no existeix.
Amb la seva càmera a la mà i el barret ben posat, Fotomatón diu que vol fer fotos als esperits que encara no saben
que ho són, i als vius que s’obliden de viure. Al final, per ell, la fotografia també és això: una manera d’aturar
el temps, de fer immortal un instant, i de dir-li a la mort que avui no toca.
I entre risa i risa, calavera i calavera, Fotomatón s’ha adonat que, potser, tots tenim una mica de catrina dins:
una part que vol recordar, una altra que vol riure… i una que no pot evitar sortir bé a les fotos.
Us convio a veure l'apartat:
Units amb Mèxic
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 3 de novembre de 2025
Dimarts 16 de desembre de 2025
MIRA'LS QUIN DUET D'ENVEJOSOS!
En Fotomatón està realment maco i elegant de catrina. Tant, que fins i tot les seves mascotes,
en Floc i la Margarida, s’han quedat bocabadades.
De fet, els ha agafat tanta enveja que també s’han engalanat! Ara tots dos porten un barret de
charro ben lluent: el Floc, amb estil felí, i la Margarida, aguantant-lo com pot! I per acabar-ho
d’adobar, la Margarida fins i tot s’ha penjat una guitarra petita i no para de fer veure que toca
com un verdader Mariachi!
Tots dos semblen sortits d’una festa mexicana: elegants, alegres i una mica esbojarrats. Com
sempre en Fotomatón fa una foto per la memòria!
Tornar a l'inici.
MIRA'LS QUIN DUET D'ENVEJOSOS!
En Fotomatón està realment maco i elegant de catrina. Tant, que fins i tot les seves mascotes,
en Floc i la Margarida, s’han quedat bocabadades.
De fet, els ha agafat tanta enveja que també s’han engalanat! Ara tots dos porten un barret de
charro ben lluent: el Floc, amb estil felí, i la Margarida, aguantant-lo com pot! I per acabar-ho
d’adobar, la Margarida fins i tot s’ha penjat una guitarra petita i no para de fer veure que toca
com un verdader Mariachi!
Tots dos semblen sortits d’una festa mexicana: elegants, alegres i una mica esbojarrats. Com
sempre en Fotomatón fa una foto per la memòria!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 5 de novembre de 2025
Dimecres 17 de desembre de 2025
MASCOTES O PESADILLES?
En Fotomatón dorm plàcidament al sofà, el seu rostre tranquil contrasta amb el caos que l’envolta:
desenes de flocs floten per l’aire, s’arremolinen sobre seu, s’enfilen per les orelles i li fan
pessigolles als peus. No són flocs de neu, ni de pols. Són... flocs de Floc.
El gat, estirat en algun racó del subconscient, somia que es multiplica. Cada versió de si mateix
és més entremaliada que l’anterior: un Floc que roba mitjons, un Floc que bufa la Margarida, un Floc
que es converteix en núvol i plou sobre el sofà. I tots, inevitablement, acaben sobre en Fotomatón.
Al darrere, la Margarida somriu amb una malícia vegetal. No ha mogut ni una fulla, però sembla gaudir
del desordre com si l’hagués orquestrat. Potser sí. Potser ha deixat anar una feromona hipnòtica.
Potser ha xiuxiuejat alguna cosa al coixí. Potser, només potser, és la reina dels malsons felins.
I en Fotomatón, entre flocs i fulles, segueix dormint. Perquè, en el fons, el caos és casa seva!
Tornar a l'inici.
MASCOTES O PESADILLES?
En Fotomatón dorm plàcidament al sofà, el seu rostre tranquil contrasta amb el caos que l’envolta:
desenes de flocs floten per l’aire, s’arremolinen sobre seu, s’enfilen per les orelles i li fan
pessigolles als peus. No són flocs de neu, ni de pols. Són... flocs de Floc.
El gat, estirat en algun racó del subconscient, somia que es multiplica. Cada versió de si mateix
és més entremaliada que l’anterior: un Floc que roba mitjons, un Floc que bufa la Margarida, un Floc
que es converteix en núvol i plou sobre el sofà. I tots, inevitablement, acaben sobre en Fotomatón.
Al darrere, la Margarida somriu amb una malícia vegetal. No ha mogut ni una fulla, però sembla gaudir
del desordre com si l’hagués orquestrat. Potser sí. Potser ha deixat anar una feromona hipnòtica.
Potser ha xiuxiuejat alguna cosa al coixí. Potser, només potser, és la reina dels malsons felins.
I en Fotomatón, entre flocs i fulles, segueix dormint. Perquè, en el fons, el caos és casa seva!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Dijous 18 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Avui s’incorpora un nou personatge a l’univers de Fotomatón: la Luna Llena.
Locutora de radio nocturna, veu hipnòtica de La Nit nerviosa, i far enmig del caos.
Amb ella, les nits deixen de ser tranquil·les per convertir-se en poemes tremolosos,
plens de trucades absurdes, reflexions impossibles i micròfons mig mossegats.
Benvinguda, Luna Llena.
A poc a poc anireu coneixent la Luna Llena: els seus gustos estranys, les seves aficions
discutibles, i sobretot el seu programa de ràdio nocturn, La Nit nerviosa. Una barreja de
poesia, confessions absurdes i música que ningú ha demanat.
Un dia va entrevistar en Fotomatón… i ell va decidir quedar-s’hi. Va dir que era per fer fotos,
però des d’aleshores viu entre cables... literalment!
En una ocasió va portar les seves mascotes al programa: En Floc es va autoproclamat tècnic
de so (tot i que només toca botons a l’atzar). La Margarida va intentar devorar tres convidats
i una sintonia. I la Luna?, ella va seguir parlant com si tot fos normal. Benvinguts a la nit
que no dorm… però que fa molt de soroll. Però això ho veureu en un altre dibuix!
Tornar a l'inici.
LA LUNA LLENA
Avui s’incorpora un nou personatge a l’univers de Fotomatón: la Luna Llena.
Locutora de radio nocturna, veu hipnòtica de La Nit nerviosa, i far enmig del caos.
Amb ella, les nits deixen de ser tranquil·les per convertir-se en poemes tremolosos,
plens de trucades absurdes, reflexions impossibles i micròfons mig mossegats.
Benvinguda, Luna Llena.
A poc a poc anireu coneixent la Luna Llena: els seus gustos estranys, les seves aficions
discutibles, i sobretot el seu programa de ràdio nocturn, La Nit nerviosa. Una barreja de
poesia, confessions absurdes i música que ningú ha demanat.
Un dia va entrevistar en Fotomatón… i ell va decidir quedar-s’hi. Va dir que era per fer fotos,
però des d’aleshores viu entre cables... literalment!
En una ocasió va portar les seves mascotes al programa: En Floc es va autoproclamat tècnic
de so (tot i que només toca botons a l’atzar). La Margarida va intentar devorar tres convidats
i una sintonia. I la Luna?, ella va seguir parlant com si tot fos normal. Benvinguts a la nit
que no dorm… però que fa molt de soroll. Però això ho veureu en un altre dibuix!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Divendres 19 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Veureu que fa moltes ganyotes. No està aire contenta? El personatge està inspirat en algú ben real…
suposo que ja sabeu qui!
Però en la ficció, farem el seu negatiu, m'explico: Per exemple, si al
personatge real li encanten les samarretes negres… nosaltres li posarem color a dojo! Luna Llena
lluirà estampats impossibles, lletres fluorescents, i potser fins i tot un jersei amb margarides
que fan llum. Perquè si la realitat és discreta, nosaltres som un crit de colors enmig de la nit.
Ja veureu com riurem una mica!
Tornar a l'inici.
LA LUNA LLENA
Veureu que fa moltes ganyotes. No està aire contenta? El personatge està inspirat en algú ben real…
suposo que ja sabeu qui!
Però en la ficció, farem el seu negatiu, m'explico: Per exemple, si al
personatge real li encanten les samarretes negres… nosaltres li posarem color a dojo! Luna Llena
lluirà estampats impossibles, lletres fluorescents, i potser fins i tot un jersei amb margarides
que fan llum. Perquè si la realitat és discreta, nosaltres som un crit de colors enmig de la nit.
Ja veureu com riurem una mica!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el divendres 7 de novembre de 2025
Dissabte 20 de desembre de 2025
LA LUNA LLENA
Jo soc un ignorant en això del dibuix i el còmic, però començo a entendre coses.
Perquè un personatge es faci seu, cal donar-li algun tret distintiu, que el faci
destacar. En el cas de la Luna Llena, li he posat el cabell de color rosa —hahaha,
sé d’algú que s’hi molestarà! També li he donat una cara peculiar, un coll llarg,
unes trenes que fan el que volen, i un floc de cabell plantat al mig del front.
A poc a poc, la Luna Llena va agafant forma… i caràcter. I si algú es queixa,
que s’aguanti: en la ficció, tot és possible —i molt més divertit.
També he decidit que, quan dibuixi el personatge, l’acompanyarà una lluna de color blau.
A Fotomatón l’acompanya sovint un cercle groc; doncs a la Luna Llena li tocarà una lluna blava. Apa!
Espero que no us queixeu, eh? Esteu sent testimonis —i còmplices!— del naixement de Fotomatón
i tot el seu univers… en temps real! Això no és un còmic, és un part en directe amb gats poetes,
plantes famolenques i llunes blaves que fan de focus. I vosaltres aquí, aguantant el micro, rient
per sota el nas i pensant: “Això se n’anirà de les mans.” I sí. Se n’anirà. I serà gloriós.
Tornar a l'inici.
LA LUNA LLENA
Jo soc un ignorant en això del dibuix i el còmic, però començo a entendre coses.
Perquè un personatge es faci seu, cal donar-li algun tret distintiu, que el faci
destacar. En el cas de la Luna Llena, li he posat el cabell de color rosa —hahaha,
sé d’algú que s’hi molestarà! També li he donat una cara peculiar, un coll llarg,
unes trenes que fan el que volen, i un floc de cabell plantat al mig del front.
A poc a poc, la Luna Llena va agafant forma… i caràcter. I si algú es queixa,
que s’aguanti: en la ficció, tot és possible —i molt més divertit.
També he decidit que, quan dibuixi el personatge, l’acompanyarà una lluna de color blau.
A Fotomatón l’acompanya sovint un cercle groc; doncs a la Luna Llena li tocarà una lluna blava. Apa!
Espero que no us queixeu, eh? Esteu sent testimonis —i còmplices!— del naixement de Fotomatón
i tot el seu univers… en temps real! Això no és un còmic, és un part en directe amb gats poetes,
plantes famolenques i llunes blaves que fan de focus. I vosaltres aquí, aguantant el micro, rient
per sota el nas i pensant: “Això se n’anirà de les mans.” I sí. Se n’anirà. I serà gloriós.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimarfs 18 de novembre de 2025
Diumenge 21 de desembre de 2025
A LA LLUNA
Diari Lunar d’en Fotomatón
Data estelar - 18.11.25
Avui, a les 10:42 hora estelar, he aterrat a la Lluna amb el meu fidel ajudant felí.
L'objectiu: fer la millor foto de la Terra des de l’espai. I per això porto el millor
equip: càmera analògica, casc espacial, i una motxilla plena de galetes.
La superfície lunar és més polsegosa del que pensava. En Floc ha intentat enterrar-hi
una sardina de plàstic. No ha funcionat. Hem trobat un cràter que fa ombra perfecta
per fer fotos dramàtiques. Mentre ajustava el diafragma, la Terra somreia des del
cel com una pilota gegant de platja. Hem fet vint-i-set fotos. En Floc n’ha fet dues
amb la pota. Una surt borrosa, però té ànima.
De sobte, ha passat una nau rosa en forma de plat volador. Ens ha saludat amb un clàxon musical.
En Floc ha miolat en do major. Jo he fet zoom. A l’última foto, es veu la Terra, el plat volador,
un ocell despistat i una pilota de futbol que flota misteriosament. És la meva obra mestra.
Conclusió: la Lluna és fotogènica, però la Terra té més carisma.
Tornar a l'inici.
A LA LLUNA
Diari Lunar d’en Fotomatón
Data estelar - 18.11.25
Avui, a les 10:42 hora estelar, he aterrat a la Lluna amb el meu fidel ajudant felí.
L'objectiu: fer la millor foto de la Terra des de l’espai. I per això porto el millor
equip: càmera analògica, casc espacial, i una motxilla plena de galetes.
La superfície lunar és més polsegosa del que pensava. En Floc ha intentat enterrar-hi
una sardina de plàstic. No ha funcionat. Hem trobat un cràter que fa ombra perfecta
per fer fotos dramàtiques. Mentre ajustava el diafragma, la Terra somreia des del
cel com una pilota gegant de platja. Hem fet vint-i-set fotos. En Floc n’ha fet dues
amb la pota. Una surt borrosa, però té ànima.
De sobte, ha passat una nau rosa en forma de plat volador. Ens ha saludat amb un clàxon musical.
En Floc ha miolat en do major. Jo he fet zoom. A l’última foto, es veu la Terra, el plat volador,
un ocell despistat i una pilota de futbol que flota misteriosament. És la meva obra mestra.
Conclusió: la Lluna és fotogènica, però la Terra té més carisma.
Tornar a l'inici.
La superfície lunar és més polsegosa del que pensava. En Floc ha intentat enterrar-hi una sardina de plàstic. No ha funcionat. Hem trobat un cràter que fa ombra perfecta per fer fotos dramàtiques. Mentre ajustava el diafragma, la Terra somreia des del cel com una pilota gegant de platja. Hem fet vint-i-set fotos. En Floc n’ha fet dues amb la pota. Una surt borrosa, però té ànima.
De sobte, ha passat una nau rosa en forma de plat volador. Ens ha saludat amb un clàxon musical. En Floc ha miolat en do major. Jo he fet zoom. A l’última foto, es veu la Terra, el plat volador, un ocell despistat i una pilota de futbol que flota misteriosament. És la meva obra mestra.
Conclusió: la Lluna és fotogènica, però la Terra té més carisma.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el XXX de 2025
Dilluns 22 de desembre de 2025
EL CAGANER
En Fotomatón arriba corrent pel carrer (com gaire bé sempre), amb el buf bufant i els pantalons mig caiguts.
El pessebre vivent ja està en marxa: els pastors fent veure que tenen fred, els Reis d’Orient amb cara d’avorrit
i la Mare de Déu mirant el mòbil d’amagat.
Ell entra a escena cridant: —“Ja sóc aquí! Quin paper em toca? Rei? Àngel? Nen Jesús?” El director, amb cara de
“ja m’has fastiguejat la coreografia”, li respon: —“Ho sento, arribes tard, només queda el Caganer.”
Silenci dramàtic. Fotomatón es queda glaçat. El públic conté la respiració. Floc, el gat, fa un miol de burla.
Margarida, la planta carnívora, es menja un tros de molsa del decorat. Fotomatón, amb orgull ferit, es col·loca
al racó del pessebre, abaixa els pantalons amb solemnitat i diu: —“Doncs que consti en acta: sóc el Caganer oficial,
amb dignitat i glamour!”
I per acabar-ho d’adobar, treu la seva càmera i amb els pantalons pels genolls, comença a fer fotos als pastors,
que posen amb cara de “no pot ser que això estigui passant”.
Tornar a l'inici.
EL CAGANER
En Fotomatón arriba corrent pel carrer (com gaire bé sempre), amb el buf bufant i els pantalons mig caiguts.
El pessebre vivent ja està en marxa: els pastors fent veure que tenen fred, els Reis d’Orient amb cara d’avorrit
i la Mare de Déu mirant el mòbil d’amagat.
Ell entra a escena cridant: —“Ja sóc aquí! Quin paper em toca? Rei? Àngel? Nen Jesús?” El director, amb cara de
“ja m’has fastiguejat la coreografia”, li respon: —“Ho sento, arribes tard, només queda el Caganer.”
Silenci dramàtic. Fotomatón es queda glaçat. El públic conté la respiració. Floc, el gat, fa un miol de burla.
Margarida, la planta carnívora, es menja un tros de molsa del decorat. Fotomatón, amb orgull ferit, es col·loca
al racó del pessebre, abaixa els pantalons amb solemnitat i diu: —“Doncs que consti en acta: sóc el Caganer oficial,
amb dignitat i glamour!”
I per acabar-ho d’adobar, treu la seva càmera i amb els pantalons pels genolls, comença a fer fotos als pastors,
que posen amb cara de “no pot ser que això estigui passant”.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dimarts 23 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 1
Luna Llena, en directe des del seu univers lunar, aquesta nit, la lluna brilla amb preguntes:
Luna - Davant meu, un gat que no respon amb paraules, sinó amb parpelleigs carregats de significat.
I una planta que xiuxiueja amb les dents.
Luna - Floc, què somies quan dorms damunt el teclat de Fotomatón?
El gat es llepa una pota. Silenci. Misteri.
Luna - Margarida, què et fa florir?
La por. I les galetes salades.
I Luna Llena, recull les respostes que no s’han dit.
Les guarda en una capsa de fum.
Aquesta entrevista no té final.
Només ecos.
Tornar a l'inici.
L'ENTREVISTA - Part 1
Luna Llena, en directe des del seu univers lunar, aquesta nit, la lluna brilla amb preguntes:
Luna - Davant meu, un gat que no respon amb paraules, sinó amb parpelleigs carregats de significat.
I una planta que xiuxiueja amb les dents.
Luna - Floc, què somies quan dorms damunt el teclat de Fotomatón?
El gat es llepa una pota. Silenci. Misteri.
Luna - Margarida, què et fa florir?
La por. I les galetes salades.
I Luna Llena, recull les respostes que no s’han dit.
Les guarda en una capsa de fum.
Aquesta entrevista no té final.
Només ecos.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dimecres 24 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 2
Fragment del final de l'entrevista!
La cosa havia començat bé. Floc s’havia deixat acariciar, la Margarida havia promès no mossegar
res que estigués connectat a la xarxa elèctrica, i jo havia encès el micròfon amb la solemnitat
d’un eclipsi.
Però als tres minuts, Floc va decidir que el meu serrell era una amenaça nacional. Se’m va llançar
al cap amb la gràcia d’un ninja amb urpes, mentre jo intentava seguir parlant com si res: “I ara,
una reflexió sobre la comunicació interespècie…”
La Margarida, per la seva banda, va començar a menjar-se el micròfon. Literalment. Primer la esponja,
després el cable, i finalment va fer un soroll que no sé si era un eructe o una declaració política.
Jo, amb Floc penjat del front i la Margarida rosegant el so, vaig decidir que l’entrevista havia acabat.
Vaig tancar la transmissió amb un sospir i una frase que no sortirà mai als llibres de periodisme:
Luna - Bona nit, estimats oients. Si encara em sentiu… fugiu.
Tornar a l'inici.
L'ENTREVISTA - Part 2
Fragment del final de l'entrevista!
La cosa havia començat bé. Floc s’havia deixat acariciar, la Margarida havia promès no mossegar
res que estigués connectat a la xarxa elèctrica, i jo havia encès el micròfon amb la solemnitat
d’un eclipsi.
Però als tres minuts, Floc va decidir que el meu serrell era una amenaça nacional. Se’m va llançar
al cap amb la gràcia d’un ninja amb urpes, mentre jo intentava seguir parlant com si res: “I ara,
una reflexió sobre la comunicació interespècie…”
La Margarida, per la seva banda, va començar a menjar-se el micròfon. Literalment. Primer la esponja,
després el cable, i finalment va fer un soroll que no sé si era un eructe o una declaració política.
Jo, amb Floc penjat del front i la Margarida rosegant el so, vaig decidir que l’entrevista havia acabat.
Vaig tancar la transmissió amb un sospir i una frase que no sortirà mai als llibres de periodisme:
Luna - Bona nit, estimats oients. Si encara em sentiu… fugiu.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 10 de novembre de 2025
Dijous 25 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA
Crònica d’un desastre anunciat: la primera entrevista de Luna Llena.
Tot va començar amb encens, llum tènue i una música de fons que semblava composta per un mussol melancòlic.
Luna Llena, impecable, va preparar l’estudi com si fos un temple: micròfons polits, coixins esponjosos, i
una tassa de te que ningú no havia demanat però que feia molt bonic.
Floc va entrar primer, caminant com si fos el propietari de l’edifici. Va fer tres voltes sobre el seient,
va ignorar la cadira assignada i es va instal·lar damunt la taula, just al costat del botó que no s’havia
de tocar mai.
La Margarida va arribar en una jardinera amb rodes, empesa per un tècnic que va marxar corrents després
de perdre una sabata. La planta va obrir les fulles amb un sospir dramàtic i va començar a inspeccionar
l’estudi com si fos un bufet lliure.
Luna va començar l’emissió amb la seva veu hipnòtica, però el públic no va sentir res: Floc havia desconnectat
el micròfon amb una sola pota. Mentrestant, la Margarida es menjava els papers de l’escaleta, començant
per la secció “Preguntes profundes”.
Els primers cinc minuts van ser relativament tranquils: Floc es va limitar a mirar fixament una làmpada,
i la Margarida només va mossegar un cable menor. Però tot va canviar quan Luna va intentar fer una pausa
poètica. Floc, ofès per la manca de snacks, va saltar-li al cap com un barret amb urpes. La Margarida,
emocionada per l’energia del moment, va decidir que el micròfon era comestible i va començar a rosegar-lo
amb entusiasme.
En menys de trenta segons, l’estudi semblava un camp de batalla: cables penjant, papers volant, Floc
perseguint una papallona imaginària i la Margarida intentant empassar-se un auricular sencer.
Luna, amb una dignitat admirable, va continuar prenent notes com si tot formés part del guió. Quan finalment
el tècnic va tallar l’emissió, ella va aixecar-se, es va treure el gat del cap, va recollir les restes
del micròfon i va dir, amb tota la calma del món, que havia estat una experiència “intensament reveladora”.
Tornar a l'inici.
L'ENTREVISTA
Crònica d’un desastre anunciat: la primera entrevista de Luna Llena.
Tot va començar amb encens, llum tènue i una música de fons que semblava composta per un mussol melancòlic.
Luna Llena, impecable, va preparar l’estudi com si fos un temple: micròfons polits, coixins esponjosos, i
una tassa de te que ningú no havia demanat però que feia molt bonic.
Floc va entrar primer, caminant com si fos el propietari de l’edifici. Va fer tres voltes sobre el seient,
va ignorar la cadira assignada i es va instal·lar damunt la taula, just al costat del botó que no s’havia
de tocar mai.
La Margarida va arribar en una jardinera amb rodes, empesa per un tècnic que va marxar corrents després
de perdre una sabata. La planta va obrir les fulles amb un sospir dramàtic i va començar a inspeccionar
l’estudi com si fos un bufet lliure.
Luna va començar l’emissió amb la seva veu hipnòtica, però el públic no va sentir res: Floc havia desconnectat
el micròfon amb una sola pota. Mentrestant, la Margarida es menjava els papers de l’escaleta, començant
per la secció “Preguntes profundes”.
Els primers cinc minuts van ser relativament tranquils: Floc es va limitar a mirar fixament una làmpada,
i la Margarida només va mossegar un cable menor. Però tot va canviar quan Luna va intentar fer una pausa
poètica. Floc, ofès per la manca de snacks, va saltar-li al cap com un barret amb urpes. La Margarida,
emocionada per l’energia del moment, va decidir que el micròfon era comestible i va començar a rosegar-lo
amb entusiasme.
En menys de trenta segons, l’estudi semblava un camp de batalla: cables penjant, papers volant, Floc
perseguint una papallona imaginària i la Margarida intentant empassar-se un auricular sencer.
Luna, amb una dignitat admirable, va continuar prenent notes com si tot formés part del guió. Quan finalment
el tècnic va tallar l’emissió, ella va aixecar-se, es va treure el gat del cap, va recollir les restes
del micròfon i va dir, amb tota la calma del món, que havia estat una experiència “intensament reveladora”.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 12 de novembre de 2025
Divendres 26 de desembre de 2025
CONCERT D'OPERA
Avui en Fotomatón no ha pujat a la Lluna, avui ha anat al Teatre Principal de Terrassa.
Ha de fotografiar el gran concert d’òpera “Àries i Olives”, amb cantants de veu celestial
i vestits que brillen com paper d’alumini. Però ell, fidel al seu estil, ha decidit eclipsar-los.
Vestit amb esmòquing negre, camisa blanca i ulleres que reflecteixen la cúpula daurada,
Fotomatón ha entrat al teatre com si fos el protagonista d’un musical silenciós. El públic
ha murmurat: “És el director?” “És un baríton?” “És un moble?” Ningú ho sabia, però tothom
l’admirava.
Amb la càmera vintage penjant com una medalla olímpica, ha capturat cada moment: el tenor
fent gàrgares amb aigua amb gas, la soprano afinant amb un mi agut que ha trencat una làmpada,
i un colom que ha entrat per error i ha fet una reverència.
En Floc, camuflat com a bufanda, ha miolat en fa sostingut. La Margarida, que s’havia colat
dins d’una gerra decorativa, ha intentat menjar-se una nota musical.
La foto final? En Fotomatón al vestíbul, amb el sol de tarda il·luminant-li la barba, i el
cartell de “FOTOMATÓN”. Títol de la sèrie: Òpera, Òptica i Orgull.
Tornar a l'inici.
CONCERT D'OPERA
Avui en Fotomatón no ha pujat a la Lluna, avui ha anat al Teatre Principal de Terrassa.
Ha de fotografiar el gran concert d’òpera “Àries i Olives”, amb cantants de veu celestial
i vestits que brillen com paper d’alumini. Però ell, fidel al seu estil, ha decidit eclipsar-los.
Vestit amb esmòquing negre, camisa blanca i ulleres que reflecteixen la cúpula daurada,
Fotomatón ha entrat al teatre com si fos el protagonista d’un musical silenciós. El públic
ha murmurat: “És el director?” “És un baríton?” “És un moble?” Ningú ho sabia, però tothom
l’admirava.
Amb la càmera vintage penjant com una medalla olímpica, ha capturat cada moment: el tenor
fent gàrgares amb aigua amb gas, la soprano afinant amb un mi agut que ha trencat una làmpada,
i un colom que ha entrat per error i ha fet una reverència.
En Floc, camuflat com a bufanda, ha miolat en fa sostingut. La Margarida, que s’havia colat
dins d’una gerra decorativa, ha intentat menjar-se una nota musical.
La foto final? En Fotomatón al vestíbul, amb el sol de tarda il·luminant-li la barba, i el
cartell de “FOTOMATÓN”. Títol de la sèrie: Òpera, Òptica i Orgull.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 17 de novembre de 2025
Dissabte 27 de desembre de 2025
L'ENTREVISTA - Part 3
Enmig del programa, la Margarida va detectar el micròfon com si fos un insecte suculent.
Va obrir la boca amb entusiasme botànic i va començar a apropar-s’hi lentament, com un
depredador en plena selva radiofònica.
Luna, que ja suava abans de parlar, va iniciar una coreografia desesperada. Cada cop
que intentava parlar, la Margarida feia un salt cap al micròfon, amb les dents brillants
i la llengua de molècula nerviosa.
El micròfon va patir tres intents d’assalt, una mossegada lateral i una llepada que el va
deixar humit i traumatitzat. Mentrestant, en Floc observava amb la indiferència felina…
Doncs no! Semblava passar-s’ho d’allò més bé!
Tornar a l'inici.
L'ENTREVISTA - Part 3
Enmig del programa, la Margarida va detectar el micròfon com si fos un insecte suculent.
Va obrir la boca amb entusiasme botànic i va començar a apropar-s’hi lentament, com un
depredador en plena selva radiofònica.
Luna, que ja suava abans de parlar, va iniciar una coreografia desesperada. Cada cop
que intentava parlar, la Margarida feia un salt cap al micròfon, amb les dents brillants
i la llengua de molècula nerviosa.
El micròfon va patir tres intents d’assalt, una mossegada lateral i una llepada que el va
deixar humit i traumatitzat. Mentrestant, en Floc observava amb la indiferència felina…
Doncs no! Semblava passar-s’ho d’allò més bé!
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dimecres 19 de novembre de 2025
Diumenge 28 de desembre de 2025
L'ÀLIGA DE TERRASSA
Fotomatón no es perd cap festa: sempre apareix amb la càmera a punt. Avui l’hem enxampat amb l’Àliga de Terrassa, com si fos un vell amic.
Passeu i doneu un cop d’ull: l’Àliga de Terrassa també té el seu racó en aquest web!
- Apartat - Àliga de Terrassa.
Quan Terrassa bull de festa, entre gegants, bastoners i grallers, apareix ella: l’Àliga. Majestuosa, amb el cap alt,
avança amb pas solemne pels carrers, com si cada moviment fos un ritual antic. La gent s’aparta amb respecte, sabent
que no és una figura qualsevol, sinó el símbol protocol·lari de la ciutat.
Tot va començar fa pocs anys, quan Terrassa va decidir que també volia la seva àliga, com tantes altres ciutats catalanes.
El dia del seu “naixement”, el 2017, el Raval de Montserrat es va omplir de música i expectació. Les àligues de Badalona
i Vilafranca la van apadrinar, i des d’aleshores, la de Terrassa ha anat guanyant protagonisme.
Ara, cada Festa Major, la veiem ballar amb elegància, acompanyada d’una música que barreja ecos medievals i barrocs amb
un aire festiu. La seva colla, cada cop més nombrosa, la fa viure i créixer, convertint-la en un punt de trobada per a
tothom qui estima la cultura popular.
L’Àliga de Terrassa és jove, però ja té ànima de llegenda: combina solemnitat i alegria, tradició i modernitat. Quan passa,
sembla que la ciutat sencera respiri amb ella.
Tornar a l'inici.
L'ÀLIGA DE TERRASSA
Fotomatón no es perd cap festa: sempre apareix amb la càmera a punt. Avui l’hem enxampat amb l’Àliga de Terrassa, com si fos un vell amic.
Passeu i doneu un cop d’ull: l’Àliga de Terrassa també té el seu racó en aquest web!
- Apartat - Àliga de Terrassa.
Quan Terrassa bull de festa, entre gegants, bastoners i grallers, apareix ella: l’Àliga. Majestuosa, amb el cap alt,
avança amb pas solemne pels carrers, com si cada moviment fos un ritual antic. La gent s’aparta amb respecte, sabent
que no és una figura qualsevol, sinó el símbol protocol·lari de la ciutat.
Tot va començar fa pocs anys, quan Terrassa va decidir que també volia la seva àliga, com tantes altres ciutats catalanes.
El dia del seu “naixement”, el 2017, el Raval de Montserrat es va omplir de música i expectació. Les àligues de Badalona
i Vilafranca la van apadrinar, i des d’aleshores, la de Terrassa ha anat guanyant protagonisme.
Ara, cada Festa Major, la veiem ballar amb elegància, acompanyada d’una música que barreja ecos medievals i barrocs amb
un aire festiu. La seva colla, cada cop més nombrosa, la fa viure i créixer, convertint-la en un punt de trobada per a
tothom qui estima la cultura popular.
L’Àliga de Terrassa és jove, però ja té ànima de llegenda: combina solemnitat i alegria, tradició i modernitat. Quan passa,
sembla que la ciutat sencera respiri amb ella.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dijous 20 de novembre de 2025
Dilluns 29 de desembre de 2025
BASTONERS DE TERRASSA
No us ho cregueu ni per un segon! El Fotomatón no ha ballat mai un ball de bastons,
i si ho intentés seria un espectacle digne de circ: bastons volant per l’aire, ell
enredant-se amb les cames, caient de cul cada dos segons… Al final semblaria una
closca de plàtan humana, tot ple de blaus i fent veure que encara té ritme!
Els Bastoners de Terrassa són una colla fundada el 1981 que manté viva la tradició del ball
de bastons a la ciutat, amb més de 40 anys d’història i una diada anual que reuneix colles
d’arreu de Catalunya.
El ball de bastons és una dansa popular catalana amb arrels molt antigues: a Terrassa ja es
documentava al segle XIX, lligada a festes com el Corpus i als gremis locals. Tot i que els
arxius antics es van perdre, la tradició es va recuperar amb força el 1919 i, definitivament,
amb la creació de la colla moderna el 23 d’abril de 1981.
- Apartat - Bastoners de Terrassa.
Tornar a l'inici.
BASTONERS DE TERRASSA
No us ho cregueu ni per un segon! El Fotomatón no ha ballat mai un ball de bastons,
i si ho intentés seria un espectacle digne de circ: bastons volant per l’aire, ell
enredant-se amb les cames, caient de cul cada dos segons… Al final semblaria una
closca de plàtan humana, tot ple de blaus i fent veure que encara té ritme!
Els Bastoners de Terrassa són una colla fundada el 1981 que manté viva la tradició del ball
de bastons a la ciutat, amb més de 40 anys d’història i una diada anual que reuneix colles
d’arreu de Catalunya.
El ball de bastons és una dansa popular catalana amb arrels molt antigues: a Terrassa ja es
documentava al segle XIX, lligada a festes com el Corpus i als gremis locals. Tot i que els
arxius antics es van perdre, la tradició es va recuperar amb força el 1919 i, definitivament,
amb la creació de la colla moderna el 23 d’abril de 1981.
- Apartat - Bastoners de Terrassa.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet divendres 19 de desembre de 2025
Dimarts 30 de desembre de 2025
FOTOMATÓN ROCKER
“Tour mundial… començant i acabant al bar de la cantonada.”
Fotomatón es va despertar amb una idea grandiosa: muntar un tour mundial de rock. Va agafar la guitarra,
es va posar les seves ulleres i va anunciar solemnement a Floc i a la Margarida que la gira començava
immediatament.
El primer concert va ser al bar de la cantonada. El públic: tres jubilats jugant al dòmino, un cambrer
despistat i la Margarida que intentava menjar-se el micròfon. Fotomatón va fer un solo tan llarg que
Floc va aprofitar per fer la migdiada damunt l’amplificador.
Després del “triomf” inicial, Fotomatón va dibuixar amb guix al terra un mapa del món. Cada pas era una
ciutat: París, Nova York, Tòquio… però sempre acabava tornant al mateix punt: el bar de la cantonada.
Allà, el cambrer li servia una llimonada i li deia: “Ben tornat del tour mundial.”
I així, nit rere nit, Fotomatón vivia la seva gira infinita. El món sencer quedava reduït a quatre taules,
un escenari improvisat i una planta carnívora que feia els cors. El rock era universal, però la gira tenia
un secret: mai no sortia del carrer.
Tornar a l'inici.
FOTOMATÓN ROCKER
“Tour mundial… començant i acabant al bar de la cantonada.”
Fotomatón es va despertar amb una idea grandiosa: muntar un tour mundial de rock. Va agafar la guitarra,
es va posar les seves ulleres i va anunciar solemnement a Floc i a la Margarida que la gira començava
immediatament.
El primer concert va ser al bar de la cantonada. El públic: tres jubilats jugant al dòmino, un cambrer
despistat i la Margarida que intentava menjar-se el micròfon. Fotomatón va fer un solo tan llarg que
Floc va aprofitar per fer la migdiada damunt l’amplificador.
Després del “triomf” inicial, Fotomatón va dibuixar amb guix al terra un mapa del món. Cada pas era una
ciutat: París, Nova York, Tòquio… però sempre acabava tornant al mateix punt: el bar de la cantonada.
Allà, el cambrer li servia una llimonada i li deia: “Ben tornat del tour mundial.”
I així, nit rere nit, Fotomatón vivia la seva gira infinita. El món sencer quedava reduït a quatre taules,
un escenari improvisat i una planta carnívora que feia els cors. El rock era universal, però la gira tenia
un secret: mai no sortia del carrer.
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el dilluns 24 de novembre de 2025
Dimecres 31 de desembre de 2025
TERRASSA FUTBOL CLUB
Avui, en Fotomatón s’ha colat al camp del Terrassa FC com si fos el fotògraf oficial…
o el detectiu d’un cas molt confús.
Primer ha intentat fer fotos dels jugadors mentre corrien… però només ha captat sabatilles
desenfocades, pilotes voladores i una orella solitària que passava a 80 km/h. “Perfecte per
una exposició abstracta”, ha murmurat.
Després ha intentat fer una panoràmica del públic… però com que era un entrenament a porta tancada,
només ha fotografiat un senyor que regava la gespa i una Margarida (la seva planta carnívora) que
s’havia colat a la graderia amb una bufanda del Terrassa.
El moment estel·lar ha arribat quan ha intentat fer una selfie amb el marcador electrònic.
Ha fet servir el temporitzador, ha corregut fins al centre del camp, ha fet una pose èpica…
i just en aquell moment, Floc ha aparegut perseguint una pilota gegant inflable, xocant
contra en Fotomatón i provocant una caiguda digna de càmera lenta.
Després de mitja hora perseguint pilotes amb el zoom posat i captant només tacs, gespa i un
colom que passava per allà, en Fotomatón ha fet el que qualsevol fotògraf desesperat faria:
ha deixat la càmera i s’ha estirat de curt.
Amb uns pantalons vermells massa curts, mitjons fins als genolls i una samarreta del Terrassa FC
que li quedava com un vestit de festa, ha entrat a l’entrenament com si fos el fitxatge estrella.
“Avui no faig fotos, avui faig història”, ha dit mentre es cordava les botes al revés.
L’entrenador, confós però divertit, li ha deixat fer el rondo. En Fotomatón ha començat a fer
passades amb el peu, amb el trípode, amb la càmera com si fos una pilota… i fins i tot amb Floc,
que s’havia disfressat de pilota oficial i rodolava pel camp fent miols estratègics.
La Margarida, des de la banqueta, animava amb crits vegetals: “Fotos no, gols sí!”
Al final, ha marcat un gol accidental: ha relliscat intentant fer una selfie enmig del xut,
ha caigut de cul, i la pilota ha rebotat al seu cap i ha entrat a porteria. Els jugadors
han aplaudit. L’entrenador ha suspirat. I en Fotomatón ha cridat: “Això sí que és una foto mental!”
Si algú s'atreveix a fer una plana de còmic amb el Fotomatón al camp... serà benvingut al univers Fotomatón!
- El meu Àlbum de cromos - Terrassa FC - 1er Equip 2019/2020 .
Tornar a l'inici.
TERRASSA FUTBOL CLUB
Avui, en Fotomatón s’ha colat al camp del Terrassa FC com si fos el fotògraf oficial…
o el detectiu d’un cas molt confús.
Primer ha intentat fer fotos dels jugadors mentre corrien… però només ha captat sabatilles
desenfocades, pilotes voladores i una orella solitària que passava a 80 km/h. “Perfecte per
una exposició abstracta”, ha murmurat.
Després ha intentat fer una panoràmica del públic… però com que era un entrenament a porta tancada,
només ha fotografiat un senyor que regava la gespa i una Margarida (la seva planta carnívora) que
s’havia colat a la graderia amb una bufanda del Terrassa.
El moment estel·lar ha arribat quan ha intentat fer una selfie amb el marcador electrònic.
Ha fet servir el temporitzador, ha corregut fins al centre del camp, ha fet una pose èpica…
i just en aquell moment, Floc ha aparegut perseguint una pilota gegant inflable, xocant
contra en Fotomatón i provocant una caiguda digna de càmera lenta.
Després de mitja hora perseguint pilotes amb el zoom posat i captant només tacs, gespa i un
colom que passava per allà, en Fotomatón ha fet el que qualsevol fotògraf desesperat faria:
ha deixat la càmera i s’ha estirat de curt.
Amb uns pantalons vermells massa curts, mitjons fins als genolls i una samarreta del Terrassa FC
que li quedava com un vestit de festa, ha entrat a l’entrenament com si fos el fitxatge estrella.
“Avui no faig fotos, avui faig història”, ha dit mentre es cordava les botes al revés.
L’entrenador, confós però divertit, li ha deixat fer el rondo. En Fotomatón ha començat a fer
passades amb el peu, amb el trípode, amb la càmera com si fos una pilota… i fins i tot amb Floc,
que s’havia disfressat de pilota oficial i rodolava pel camp fent miols estratègics.
La Margarida, des de la banqueta, animava amb crits vegetals: “Fotos no, gols sí!”
Al final, ha marcat un gol accidental: ha relliscat intentant fer una selfie enmig del xut,
ha caigut de cul, i la pilota ha rebotat al seu cap i ha entrat a porteria. Els jugadors
han aplaudit. L’entrenador ha suspirat. I en Fotomatón ha cridat: “Això sí que és una foto mental!”
Si algú s'atreveix a fer una plana de còmic amb el Fotomatón al camp... serà benvingut al univers Fotomatón!
- El meu Àlbum de cromos - Terrassa FC - 1er Equip 2019/2020 .
Tornar a l'inici.
Dibuix fet el diumenge 30 de novembre de 2025
Dimecres 7 de gener de 2026
DIABLES DE SANT PERE NORD
El Diable Més Ben Barbat de Sant Pere Nord!
FotomaTón, després d'anys documentant cada racó i festa de Terrassa, va decidir que era hora de passar a l'acció...
i al foc! Així és com, amb l'aprovació del seu bigoti i la seva inconfusible barba, es va enfundar l'uniforme de la
Colla de Diables de Sant Pere Nord.
Amb un tambor que no és normal, sinó l'únic que aconsegueix que les fotos realment surtin enfocades. Això sí, amb
tant de foc al voltant, no sap si està tocant un ritme de festa major o intentant escapar de l'incendi provocat per
la seva música!
La flama que té darrere no és només decorativa, és la representació visual de totes aquelles vegades que la seva
càmera s'ha sobreescalfat a mitja cercavila. El fum (o la figura fantasmagòrica de dalt) és l'ànima d'un objectiu
trencat. Això sí, ben equipat amb samarreta de tirants, perfecte per deixar respirar els braços mentre pica el tambor...
i per demostrar que les hores al gimnàs (davant l'ordinador editant fotos) han valgut la pena!
Sembla feliç, sí, però per dintre pensa: "Espero que això no em cremi el pèl de la barba, que porta mesos de cura."
Es rumoreja que, amb ell, la Colla de Sant Pere Nord ja no necessita bengales. Amb l'energia (i la barba) del Fotomatón,
il·luminen tot el barri. La seva nova frase de guerra és: "Foc a la barraca... i que ningú em posi el dit a l'objectiu!"
Que cremi el ritme, Fotomatón!
Tornar a l'inici.
DIABLES DE SANT PERE NORD
El Diable Més Ben Barbat de Sant Pere Nord!
FotomaTón, després d'anys documentant cada racó i festa de Terrassa, va decidir que era hora de passar a l'acció...
i al foc! Així és com, amb l'aprovació del seu bigoti i la seva inconfusible barba, es va enfundar l'uniforme de la
Colla de Diables de Sant Pere Nord.
Amb un tambor que no és normal, sinó l'únic que aconsegueix que les fotos realment surtin enfocades. Això sí, amb
tant de foc al voltant, no sap si està tocant un ritme de festa major o intentant escapar de l'incendi provocat per
la seva música!
La flama que té darrere no és només decorativa, és la representació visual de totes aquelles vegades que la seva
càmera s'ha sobreescalfat a mitja cercavila. El fum (o la figura fantasmagòrica de dalt) és l'ànima d'un objectiu
trencat. Això sí, ben equipat amb samarreta de tirants, perfecte per deixar respirar els braços mentre pica el tambor...
i per demostrar que les hores al gimnàs (davant l'ordinador editant fotos) han valgut la pena!
Sembla feliç, sí, però per dintre pensa: "Espero que això no em cremi el pèl de la barba, que porta mesos de cura."
Es rumoreja que, amb ell, la Colla de Sant Pere Nord ja no necessita bengales. Amb l'energia (i la barba) del Fotomatón,
il·luminen tot el barri. La seva nova frase de guerra és: "Foc a la barraca... i que ningú em posi el dit a l'objectiu!"
Que cremi el ritme, Fotomatón!
Tornar a l'inici.
FotomaTón, després d'anys documentant cada racó i festa de Terrassa, va decidir que era hora de passar a l'acció... i al foc! Així és com, amb l'aprovació del seu bigoti i la seva inconfusible barba, es va enfundar l'uniforme de la Colla de Diables de Sant Pere Nord.
Amb un tambor que no és normal, sinó l'únic que aconsegueix que les fotos realment surtin enfocades. Això sí, amb tant de foc al voltant, no sap si està tocant un ritme de festa major o intentant escapar de l'incendi provocat per la seva música!
La flama que té darrere no és només decorativa, és la representació visual de totes aquelles vegades que la seva càmera s'ha sobreescalfat a mitja cercavila. El fum (o la figura fantasmagòrica de dalt) és l'ànima d'un objectiu trencat. Això sí, ben equipat amb samarreta de tirants, perfecte per deixar respirar els braços mentre pica el tambor... i per demostrar que les hores al gimnàs (davant l'ordinador editant fotos) han valgut la pena!
Sembla feliç, sí, però per dintre pensa: "Espero que això no em cremi el pèl de la barba, que porta mesos de cura." Es rumoreja que, amb ell, la Colla de Sant Pere Nord ja no necessita bengales. Amb l'energia (i la barba) del Fotomatón, il·luminen tot el barri. La seva nova frase de guerra és: "Foc a la barraca... i que ningú em posi el dit a l'objectiu!"
Que cremi el ritme, Fotomatón!
Tornar a l'inici.