Ara un una mica llarg:
Un matrimoni que feia molts anys que estava casat i no havia aconseguit tenir família, sospirava per un fill.
Un metge troba la causa del problema: el marit era estèril.
"Ara què fem doctor?"- van preguntar tots dos.
"Bé, algunes parelles recorren a la fecundació 'in vitro'.
Altres parelles utilitzen alguna cosa molt més senzilla i natural, busquen un pare substitut”-.
"I què és un pare substitut?"- van preguntar.
"És un home seleccionat amb molt de compte i que fa per una sola vegada, les funcions de l'espòs,
de manera que la dona queda embarassada"-. El metge va respondre.
La Senyora vacil·la una mica, però el seu marit li diu al Doctor que ell no té cap inconvenient
a adoptar allò, per tal que la seva dona vegi realitzada la seva il·lusió de convertir-se en mare.
Per mediació del Doctor, es contracta un jove i es fa una cita, perquè al diumenge següent,
absent el marit de la casa, vagi a visitar la Senyora i compleixi la seva tasca.
No obstant això un Fotògraf de nens, que havia estat cridat a una casa propera per retratar
un nadó, es va equivocar i va arribar a la casa de la Senyora.
"Bon dia, Senyora, vinc per allò del Nen" - es presenta el Fotògraf.
"Mmmssi..., passi vostè. Vol prendre alguna cosa?" - diu tímidament la Senyora.
"No gaires gràcies, l'alcohol no és bo per a la meva feina. El que voldria és començar com més aviat millor".
"Molt bé, li sembla si anem a l'habitació?"- va dir la Senyora.
"Pot ser-hi però també m'agradaria una aquí al saló, dues a la catifa i una altra al jardí".
"Però..., quants seran?".
"Ordinàriament són cinc a cada sessió, però si la Mamà coopera poden ser més". I traient del portafolis
un àlbum li diu: “m'agradaria que veiés abans alguna cosa del que he fet. Tinc una tècnica molt especial
que li ha agradat molt a les Senyores. Per exemple, miri el retrat d'aquest Nen tan bonic. en un parc
públic, a plena llum del dia. No es pot ni imaginar com s'ajunta la gent per veure'm treballar!. exigent.
Amb res li podia donar jo gust i deixar-la bé.
A sobre aquesta vegada vaig haver de suspendre la feina, perquè va arribar un esquirol i va començar a
rosegar-me l'equip...".
La Senyora estupefacta, escoltava tot.
I seguia el Fotògraf: -"Em vaig lluir, miri tot ho vaig fer en menys de cinc minuts. Vaig arribar i paf! paf!.
Dues preses i miri els bessons que em van sortir"-.
La Senyora estava cada cop més espantada.
I continua el Fotògraf:
"Amb aquest Nen vaig batallar una mica més, perquè la Mama era molt nerviosa, fins que li vaig dir:
'Miri Senyora vostè es dóna la volta cap a l'altra banda i em deixa fer tot a mi.
Ella es va donar la volta, i així vaig poder jo fer la meva feina."-.
A aquesta altura la Senyora estava a punt del desmai.
I el Fotògraf guardant el seu àlbum diu, -"vol que comencem ja Senyora?"
"Quan vostè digui", -respon la Senyora"
"Aquesta bé, vaig pel meu trípode"-.
"¿TRIPODEEE ?? "-.
"Si"- comenta el Fotògraf -"és que, sap vostè, el meu aparell és molt gran i necessito un trípode per recolzar-lo i estabilitzar-lo, perquè ni amb les dues mans el puc sostenir bé...
Senyora. ....Senyora... Señoooraaa!, per on va...no corri i ................el nen?????....
|
