La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca forma un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments
arqueològics ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera
Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.
La singularitat de la fortalesa rau en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó
de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara
més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que
la fortalesa fos atacada. Tot plegat convertia els Vilars en una fortalesa inexpugnable.
Es va començar a construir a la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E. Els seus fundadors eren els mateixos
habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.
Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de
l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum
tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç constructiu, pel fet de
proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els
permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.
El jaciment fou declarat Bé d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1998.
|
