LA GLOSSA
El Toni va marxar el 19 d’agost de 2024, després de mesos de lluita. Han passat gairebé tres mesos però encara el sentim entre nosaltres.
Avui la cultura popular vol acomiadar-lo de la manera que es mereix: amb una festa de cultura popular, senzilla i en forma de trobada entre amics.
Era el petit de casa, el nen després de dues nenes. De menut ja apuntava maneres. Amb cinc anys es va escapar de casa amb la bata d’escola posada
per enfilar Font Vella amunt i anar a veure els avis del carrer del Nord.
D’un principi ja va tenir facilitat per la música, tenia molta oïda. Va començar a l’escola amb la flauta de tota la vida i als 14 anys ja feia concerts. Era autodidacta.
L’entrada al món de la cultura popular li vindria de la mà dels Diables abans de conèixer la Magui. Més endavant s’implicaria de ple en la creació de la Pàjara,
grup que no va deixar mai.
A finals dels 90 una triple sorpresa aterrava a can Costa-Utgés. Serien pares, i de trigèmins: l’Estel, la Gina i el Lluc. Tres de cop. Però amb esforç i voluntat
els van saber ben criar i fer les grans persones que són avui.
El Toni va ser també al Ball de Serrallonga, a la Colla dels Federins i als Bandolers de Terrassa. I més recentment va ser una de les ànimes de la creació de l’Àliga.
Als 80 va formar part dels Grallers del Cascall, el grup de música que acompanyava la Pàjara els primers anys. Després, dels Goliards, que interpretaven música
medieval arreu. Més cap aquí, els Manflinaires i els Arreplegats, un conjunt amb membres de diversos grups de cultura popular. També va fer alguna col·laboració
amb els Ministrils del Raval. I va acompanyar amb el seu tabal moltes sortides dels Geganters de Terrassa i dels Geganters de Vacarisses.
Com a músic va composar el ‘Toc de Raval Infernal’, el toc de timbals del rei Baltasar per la cavalcada de Reis, el tema ‘Trabucs i Pistons’ per la Colla dels Federins i
el ‘Ball de Malfactors’ pels Bandolers de Terrassa.
Va formar part de la junta constituent de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional, impulsant la Culturassa i la festa de l’Home dels Nassos amb la
creació d’en Nassut de Nasrogent, la Margarida Tafanera i els esparriots Janús i Fúmera. I es va arremangar per renovar el vestuari dels Nans.
I de l’amor per la música li va venir la passió pels instruments. En col·leccionava de tota mena i en tenia desenes: flabiols, tarotes, gralles i d’altres menys habituals
com ara una txalaparta, un berimbau o un didjeridú. També era luthier constructor de tabals. Li agradava deixar les peces ben acabades, amb tota mena de detalls
i seu segell personal.
A banda d’instruments col·leccionava caganers. En va arreplegar més de 300. Els tunejava per a convertir-los en caganers de la Pàjara, dels Minyons, dels Diables,
dels Geganters o de l’Àliga. L’any passat en va exposar part de la seva col·lecció al Tecavins.
I és que el Toni era un manetes i de qualsevol cosa en treia profit. Treballava la fusta de boix i amb un torn feia culleres, mans de morter o qualsevol altre estri. I
arracades i fins i tot xapes amb una eina que es va comprar.
I a més de la música i la cultura popular, a la vida va fer de tot: de llibreter a Cal Costa, de monitor d’esquí, de jardiner, va tallar arbres, d’electricista i els darrers
anys ajudant al taller El Drac Petit d’en Jordi Grau.
També va tenir la seva època esportiva, practicant tir amb arc. Amb la Magui van participar en alguns campionats i en van arribar a guanyar algun.
La fotografia i anar en moto van ser altres de les seves passions.
El Toni era una persona molt apreciada. Molt seu, amb caràcter i molt tossut, però collonut i molt imaginatiu. I com molts recordareu, amb ell la diferència d’opinions
s’acabava arreglant amb una cervesa.
Gràcies per tot, Toni. Guardarem per sempre en la memòria les anècdotes que hem viscut amb tu.
Tornar a l'inici.
|
